Opinió on line14/02/2012

Discurs de la festa homenatge dels 30 anys del Casal Vilaplanenc

Benvolguts socis, amigues i amics, nens i nenes! En primer lloc, moltes gràcies per estar aquí i fer-nos costat.

Avui , 22 de gener de 2012, segon dia de la Festa Major del nostre patró Sant Sebastià, en aquesta ja envellida però entranyable sala d’espectacles, de tants records per molts de nosaltres, l’actual Junta del Casal Vilaplanenc ha tingut a bé organitzar aquesta “Festa Homenatge” per commemorar els 30 Anys del Casal Vilaplanenc amb tots vosaltres.

Tanmateix, aquest 30è Aniversari, que avui celebrem, si volem ser fidels a la dates, en realitat s’hagués d’haver dut a terme el 7 de març de l’any passat. Almenys així queda palès en el Primer Llibre d’actes de la història escrita de la nostra seu social, la qual arrenca així:

A Vilaplana, a set de març de 1981.
Prèvia convocatòria a tots els socis del poliesportiu, es reuniren al local del Cine Modern d’aquesta població, essent les vint-i-dos hores, per tractar dels següents punts:
1er: Actuació detallada de la situació actual i possibles actuacions al poliesportiu.
2on: Aprovació si s’escau dels estatuts del mateix.
3er. Alternatives per l’elecció de la Junta Rectora.
Amb molta assistència de socis es comença la reunió>>

I aquell mateix dia 7, en aquella primerenca assemblea, gràcies a la bona voluntat, generositat, entesa i valors solidaris de tots els assistents, va arribar un dels primers acords:

Després d’un ampli debat i vista la necessitat de la construcció del referit local social del poble, s’acorda per unanimitat en portar a terme la primera fase del dit local, amb l’aportació d’un jornal per títol de soci, i en manca del mateix, la seva equivalència en pessetes, valorat amb 1500.

Més tard, concretament el dia 22 d’aquell mateix de mes de març del 81, en segona convocatòria assembleària, amb gran nombre d’assistents, es va realitzar l’escrutini de la històrica Primera Junta Rectora, la qual elegida pel model democràtic de llista oberta:

En el tercer punt de l’ordre del dia cal procedir a l’elecció de la Junta Rectora, que haurà d’estar composta per set membres. Tots els socis majors de 18 anys podran ser elegits i, tindran dret a votar a partir dels 16 anys. El sistema serà de llista oberta. Una vegada informada a l’assemblea de les normes a seguir per la dita votació, es manifesta per part dels assistents estar d’acord amb les mateixes, procedint-se a fer l’esmentada votació, la qual un cop fet l’escrutini dona el següent resultat:
1-Josep Virgili Juanpere, 49 vots
2-Albert Ferré Huguet, 43 vots
3-Pascual Torruella Tombas, 21 vots
4-Maria Huguet Mestre, 20 vots
5- Isidre Besora Cabré, 18 vots
6-Josep Mateu Solé, 17 vots
7-Felix Mestre Cardona, 17 vots
8-Sebastià Besora Cabré, 17 vots

A causa del triple empat, en Sebastià Besora va demanar ser exclòs de la llista ja que ocupava la Presidència de La Cooperativa Agrícola. També, en el segon punt de l’ordre d’aquell dia, hi apareixen els dos noms que es van proposar per aquesta seu social.

Per designar el nom a donar al nou Centre foren proposades per part de la Mesa dos alternatives: Amics de Vilaplana i Casal Vilaplanenc.

Tots ja sabeu, amb quin nom es vam quedar.

Un any després, al 1982, per primera vegada, es deixen de fer assemblees al Cine Modern de cal Rito i a la Sala Parroquial, i ja es poden fer per fi a la nostra seu social ja habilitada:

A Vilaplana, a vint i cinc de setembre de 1982. Prèvia la corresponent convocatòria es reuneixen en Assemblea Extraordinària, al local social de l’entitat a les 10 de la nit...

I també, en aquella assemblea s’anuncià per part del llavors Il•lustríssim Alcalde de Vilaplana, Agustí Ferré, la bona nova de la construcció de la nova pista esportiva, on molts de nosaltres i els nostres fills i han jugat hores, dies i anys:

Punt tercer, el Sr Alcalde informa a l’Assemblea de la propera construcció d’una pista poliesportiva

Però per desgràcia d’una família, dels seus amics, de tot Vilaplana en ple, aquell mateix any 82 de trist record, ens va deixar un jove de 23 anys, noble, valent, treballador i comptable d’aquella Junta. I així, consta en acta:

A proposta de l’Assemblea es va fer constar el més sentit condol d’aquesta societat , per la defunció del que fou membre de la mateixa, Isidre Besora i Cabré.

Per ell, l’Isidre, amic de la infantesa, conjuntament amb dos membres més d’aquella junta que també ens van deixar, el Felix i el Pepito, pel seu record, pel seu esforç, il•lusió, empenta i curós treball per edificar aquest edifici comú, que avui ens aixopluga, us demanem un fort i emotiu aplaudiment.

I així, any rere any, assemblea rere assemblea, junta rere junta, president rere president, persona rere persona, em pogut recordar i descobrir, petits fragments que ja formen part del nostre temps i de la nostra història, de la qual, quasi bé sense adonar-nos-en, ja n’han passat més de 30 anys.

Un temps passat que entre tots: socis, juntes, cafeters, barmans, dones i homes, nens i nenes, siguin d’aquí o d’allà... hem anat construint a força de treball, d’il•lusió i de valors . I s’ha fet pedra a pedra, colze a colze amb unitat, solidaritat i esforç comú. D’aquesta forma, el Casal Vilaplanenc ha anat esdevenint, a poc a poc, un espai de trobada, de reunió, d’encontre, de festa, de balls, de teatre, de banys a la piscina, de descoberta de primers amors, de 24 hores de futbol sala, d’àpats, de vermuts amb pops, de debat, de controvèrsia, de lluita, de participació... en definitiva, de Casa Comuna i de part de la Vida Pública de tots i cadascun de nosaltres.

Perquè el Casal, com citava el seu primer president, en el passat Pregó de la Festa Major d’octubre, l’Albert Ferré Huguet, de Cal Damu:

Va ser el fruit de l’esforç. l’empenta i la dedicació de moltes persones, la majoria veïns de Vilaplana. Alguns altres, persones de fora que de forma desinteressada ens van voler donar un cop de mà.

I avui, encara que sigui amb una mica de retard de la data assenyalada, d’aquell inaugural 7 de març de 1981, l’actual Junta vol manifestar públicament el nostre sentit reconeixement i record entranyable a totes les sòcies i socis, així com, de forma destacada, a totes aquelles persones que, durant aquestes tres darreres dècades, han format part de les diverses juntes, les quals han servit per dotar de vida i sentit a aquesta entitat tant representativa del poble.

Per tots aquests motius que hem anat desgranat, o per d’altres, que ara i aquí hàgim pogut oblidar, hem volgut organitzar aquest dinar de germanor per fer-vos partícips a l’entorn d’aquestes allargades taules comunes, que volen representar la joia i l’orgull d’haver complert més de 30 anys d’història plegats . Així com, de fer-vos l’entrega d’un petit detall commemoratiu, com a mostra d’agraïment pel vostre pas com a membres de la junta d’aquesta entitat.

Moltes Gràcies i Molts anys més de Vida pel nostre Casal.

Junta del Casal Vilaplanenc