Deu anys de la reobertura del CEIP Cingle Roig de Vilaplana

Quan vaig entrar com a regidor, l’ara ja llunyà 2003, vaig assumir entre d’altres la regidoria d’ensenyament. Segurament en aquell moment era un contrasentit que en un poble on l’escola romania tancada des de feia prop d’una dècada que l’ajuntament mantingués la regidoria d’ensenyament o d’educació. Però és que la voluntat de tots els equips de govern del nostre consistori des que l’escola Cingle Roig de Vilaplana havia tancat portes havia estat fer tots els possibles per a què aquest centre educatiu tornés a estar viu i ple de canalla.

Recordo perfectament que poc després de constituir-se l’ajuntament de la legislatura 2003-2007, la primera reunió fora vila en què assistirem tots els membres del nou govern fou a la delegació d’Ensenyament que té la Generalitat de Catalunya a Tarragona. En aquell moment no trobàrem sintonia amb els responsables d’Educació, ja que la tendència i la política que seguia en aquell moment la conselleria tendia a agrupar alumnes en escoles grans i tancar les petites escoles rurals que hi havien repartides per la nostra geografia.

Aquesta primera visita, amb tot l’equip de govern en ple, no fou casual, ja que tots els membres que formàvem aquell govern creiem que l’obertura de l’escola era un pas primordial per al futur del nostre poble. Tant per arrelar els nostres infants a la realitat de la vila, com per atreure nous possibles convilatans, ja que un possible nou vilatà no se sentirà atret per un municipi que no garanteixi els serveis més bàsics, i un d’aquests serveis més bàsics és l’escola i l’educació dels seus fills i filles.

Pocs mesos després d’aquella reunió a Tarragona el govern de la Generalitat canvià, i la sensibilitat dels nous governants vers aquest tema també es va transformar. Des de l’arribada a la Conselleria de Josep Bargalló, primer, i Marta Cid, després, la política de concentració d’alumnes cessà i es va començar a impulsar l’obertura de centres tancats com el nostre. I així fou que, davant la insistència de l’Ajuntament de Vilaplana i la reciprocitat de la Conselleria, es va aconseguir obrir, de nou, les portes de l’escola Cingle Roig de Vilaplana el setembre de 2005. Els mesos anteriors van ser mesos de reunions amb els pares i amb Ensenyament. Com era d’esperar els pares i mares exigiren que l’escola s’obrís amb les millors concisions possibles, ja que el pas a prendre era important per al futur dels seus fills. Per tant, és bo recordar i agrair als pares i mares pioners que decidiren portar els seus fills a una escola plena d’incerteses que estava naixent. Avui en dia l’escola de Vilaplana és un referent d’èxit col·lectiu i de qualitat educativa, però, en aquells moments, en el ja remot 2005, era complicat imaginar que aquell projecte que naixia arribaria al grau d’excel·lència que ha arribat.

Avui, deu anys després de la seva reobertura l’escola de Vilaplana és una realitat consolidada i una història d’èxit que té molt diversos protagonistes: el primer els pares i mares, per creure en el projecte educatiu del centre; el segon l’equip docent, encapçalat per la Conxi la seva directora des del moment de la reobertura, que ha sabut transmetre la il·lusió del projecte educatiu del centre, no només als alumnes sinó també als pares i mares; el tercer l’ajuntament que des del primer dia va apostar per aquest projecte d’escola rural; i per últim la conselleria d’Ensenyament de l’època que va estar receptiva al renaixement del centre i dos anys després va finançar l’ampliació i condicionament del nou centre.

Aquest setembre farà una dècada que una colla de nens i nenes esperaven amb motxilles i llibres nous l’obertura de les portes d’un centre escolar recuperat de l’oblit. Aquells nens i nenes que avui ja són adolescents, van ser els pioners. Molts altres els han agafat el relleu.

En aquell llunyà 2005 tots teníem la por al desconegut, la por a un projecte nou. Però la il·lusió i l’esperança de fer quelcom gran per Vilaplana se sobreposaren per a poder tirar endavant aquesta realitat que es diu escola Cingle Roig de Vilaplana.

Jo, per acabar, vull donar les gràcies a tots els pares i mares que van confiar des del primer dia en aquesta aventura i dir-los ben fort que no es van equivocar quan van treure els seus fills d’una escola que funcionava molt bé, com la de les Borges, per portar-los a una escola que era pura incertesa. Però la valentia té premi i aquests pares i mares poden dir amb orgull que els seus fills van poder estudiar en un centre on la qualitat, la proximitat i la germanor són les seves cartes de presentació.

A tots els qui formem part de la història de l’escola Cingle Roig de Vilaplana, feliç primera dècada de reobertura.