Articles | Revista 5002/12/2012

Dels avellaners a les vinyes

Mai hauria imaginat que un “poblet” de la Toscana em pogués recordar Vilaplana. Ben d'hora al matí em desperta la gent que comença a circular pel carrer on visc amb crits de Buon giorno!!! Posteriorment, els escombriaires passen a buscar les bosses de brossa per les cases fent un gran rumoreig, fins que tot el carrer és alçat i comença a prendre vida. Res més semblant als tractors en marxa i l'enrenou que es viu a Vilaplana en època de l'avellana.

Els italians i italianes són gent extravagant, presumida i molt expressiva. Un caos. Es fa divertit el dia que has d'anar a aclarir quelcom burocràtic perquè les discussions es converteixen en un pou sense fi on sempre saps que tens les de perdre. Tema principal; EL MENJAR. Es parla a tot arreu, receptes, consells, experiments, records constants d'aquelles avies que generalment viuen al sud i que constantment envien paquets plens de qualsevol cosa, des de tonyina fins a salsa la Bolonyesa (ambdues coses es poden preparar o comprar amb facilitat als supermercats). L'altre tema; ITALIA, aquí apareixen tots els entesos i enteses, que si Garibaldi era un ximple! Que si, quina barra que tenen aquests del sud, sempre ens vénen a prendre la nostra riquesa, que si aquests del nord no tenen consideració per ningú que no siguin ells! Discussions que es culminen en sopars amb un bon vi de la Toscana i pasta (amb la salsa de l'avia, és clar) tot comença en un; ostres que bo! Com ho heu cuinat? I acaba en un ordre de galls i gallines on qui crida més és el què té raó. I perquè no creieu en la unitat d'Itàlia??? Com vols que hi creiem si vosaltres sicilians viviu a l'Àfrica, Turquia us hauria d'adoptar!!! Tot és molt confús i molt sorollós. De fet qualsevol film fet dels italians, pels italians, representa talment aquesta realitat del Mamma mia (amb expressió corporal incorporada)!

Disposada a comprovar si realment les diferències eren tan quantioses com per parlar de dues nacions diverses em vaig proposar anar a fer treball de camp a la magnífica ciutat de Bolonya. Just allí vaig topar amb una noia simpatiquíssima de la Lega Nord (partit neofeixista que reclama la desunificació del país) Mare meva! Amb remordiments vaig estar conversant amb ella una bona estona, disculpant-me espiritualment amb els meus companys de pis (Nàpols i Puglia la última regió d'Itàlia) no en volia ni sentir parlar dels del sud, gent bipolar, amb dependències emocionals cap a la família i el menjar de la família, no desenvolupats econòmicament... ufff pensava que possiblement estava convivint amb dos extraterrestres! Sense voler generalitzar, m'he disposat a anar a Torí ja que és la ciutat que cau més al nord, per poder saber si la visió és més o menys similar. Possiblement aquests ja reclamen la independència no des del centre de la bota si no des dels Alps. Serà curiós de veure.

Concluïm les discussions preguntant als abanderats de les divisions com porten el procés. Intento explicar que la situació catalana no té res a veure amb el tema italià. Tot i així, la cosa no és clara i sempre acabem tenint una reputació més pròxima als milanesos que no pas als napolitans. Cosa que ens converteix en gent egoista concentrada en els diners. Les preguntes més divertides sorgeixen del cap del típic il•luminat; ostres vau ser els catalans no que vau ocupar Nàpols??? Ens remuntem segles enrere (desviació típica en les converses, quan se t'acaben els arguments, flup, viatge en el temps), la següent qüestió sempre sorgeix de la ment privilegiada d'algun descendent de la Sardenya, aah l'Alguer és territori català?? I Perpinyà?? I les Balears? I a València no parlen català també? Tornen a aparèixer els entesos i enteses que sense saber-ne res acaben configurant tot el territori nacional amb cares d'incredulitat! Sembla mentida els catalans!

Us deixo amb un fragment d'un poema preciós de Mario Benedetti, perquè mantingueu el regust italià. Seguiré informant del treball de camp quan en tregui l'aigua clara.

Una abraçada des de Siena.

Miré
admiré
traté de comprender
creo que en buena parte he comprendido
y es estupendo
todo es estupendo
sólo allá lejos puede uno saberlo
y es una linda vacación
es un rapto de imágenes
es un alegre diccionario
es una fácil recorrida
es un alivio.


Mar Joanpere Foraster



+ Publicar el meu comentari