Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Records | Revista 63

De quan s’anava a esperar Los Reixos...

Jo ara tinc 48 anys, i del que ara us vull parlar és de quan la tele era en blanc i negre i només tenia dos canals!

Quan arriba el Nadal la il·lusió i l’afany dels nens són i han estat sempre els mateixos, això és una conclusió indubtable! La diferència, però, entre el present i fa quaranta anys és que ara ha desaparegut quasi completament la vehemència amb la qual fixen els objectius a assolir els infants; ara sembla que les coses no cal ni demanar-les, senzillament arriben, ens cauen com sense voler, màgicament del cel.

La meva generació va ser de les primeres que van començar a tenir coses sense demanar-les, tot i que és ben cert que encara ens les vam haver d’anar “guanyant” d’alguna manera o altra... Per això quan arribava el moment d’anar a esperar los reixos (Ocu, no d’anar a “l’estirada de rastres”!!!) i segurament pressionats per les respectives famílies perquè aquell dia fotéssim el camp de casa, sortíem al carrer amb lo que teníem: quatre pots, un fil i moltes ganes de fer soroll i desgavell, és clar!!! I amb una il·lusió no pas conduïda i maniobrada pels anuncis i les modes (tot i que és cert que hem estat la primera generació que ha agermanat la tele als mobles de casa) sinó per l’herència viscuda i apresa dels que ens van precedir i que ens portava a sortir i fer tant soroll com fos possible, amb la intenció que los reixos en sentir la fressa no es descuidessin de passar pel nostre poble!!!

Aleshores, qui podia fer el rastre amb filferro ja ho podia celebrar, doncs els continus talls que es produïen als rastres que estaven fets de fil d’espart, fruit del fregament i la senzillesa dels materials emprats, eren un bon enredo! Sempre, però, apareixia el “manetes” que apariava l’instrument i la simfonia de desordre i aldarull podia seguir delectant les oïdes dels veïns del poble!

El cert és que ningú no sabia quina havia de ser l’hora de sortir al carrer amb el rastre, però les colles acabàvem finalment per trobar-nos en algun moment en algun racó del poble. I, evidentment, sense els pares (la majoria dels quals era en l’última cosa que pensaven! Carall, com han canviat les coses!)
Ara sembla que tot s’ha de fer en grup, com seguint una litúrgia instrumentada i per algun motiu que jo, francament, desconec. Abans, quan jo era petit, anar a esperar los reixos era una veritable anarquia (als dirigents de la CUP segur que els faria enveja!!!) uns quants pots que portava cadascú, algun que es feia desaparèixer de manera més o menys ortodoxa de cada casa, i el gran pilot que provenia d’una efectiva ràtzia a l’abocador municipal (que aleshores no era il·legal!) Acabàvem sempre unint esforços i rastres per fer major la força del soroll i l’okupació de l’espai físic i sonor del poble. Finalment s’aconseguia completar l’obra fent un rastre infinit, amb quatre nens que estiraven davant, amb altres que havien de complementar les forces de tracció amb cordons a mig rastre, que ajudaven a girar a les cantonades més problemàtiques i la resta que senzillament feia el que podia o esperava la seva oportunitat per suplir algun dels manaies.

En els darrers temps sembla que tot s’ha de fer a toc de xiulet. Cal quedar, pares, fills i curiosos, en un lloc i hora determinats per algú. Aquest mateix xiulet et convida a iniciar la processó de manera eficient, endreçada i ordenada pels carrers del poble. Per aquest motiu se’m fa estrany veure tanta gent nouvinguda o altres que habitualment no veus a les processons, instruint  i arrenglerant infants, joves i vells que porten, acompanyen o supervisen rastres en lloc d’atxes, vestes, tàlem o tabernacle, i reemplaçant amb més o menys sort la benedicció impartida pel capellà per una sessió final de fotos eterna com a final de festa.
Si seguim així (i no vull donar idees!) molt probablement acabarem fent-ne una Fira! La “Fira del rastre” de Vilaplana, amb venedors de formatges i fuets, típics del poble! Omplirem el poble de gent disfressada com de l’edat mitjana (recordeu que el nostre poble en aquell temps ni existia...!!!) amb estands de venda d’espases de fusta, expositors d’aus rapaces  i d’altres venedors ambulants amb intencions clares d’encolomar-nos tota classe d’aromes de sàndal, farigoles i espígols (perdó, lavandes, disculpeu!) vinguts de terres llunyanes, que taparan les pròpies del poble.

Els temps van canviant, més ben dit, han d’anar canviant! Més o menys a poc a poc (o de pressa!) Això és evident i necessari! I naltros no som els mateixos ara que fa quaranta anys! Per això cal que entenguem que qui passi al davant (sigui d’aquí o de fora) miri de fer-s’ho seu d’alguna manera (hi té tot el dret!) el seu mèrit té, sobretot quan no hi ha alternatives. Però, per aquest mateix motiu, em sembla que també tenim dret a dir la nostra quan vulguem recordar i reivindicar com es feien les coses “abans”, quan la tele era en blanc i negre i només tenia dos canals!

Pep Mestre Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...