Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 75

De Gaudís, Goyas i Òscars


L’any s’estrena amb aquestes tres gales, una darrera l’altra. En la primera, la nit del cinema català, es lliuren el Premis Gaudí. Enguany la Millor pel·lícula catalana en llengua no catalana (no la millor peli catalana en català, que és un altre premi) ha estat Entre dos aguas. Venia ja triomfadora del Festival de San Sebastián i això la col·locava com a predilecta a les travesses. És un drama que continua, dotze anys després, la història dels dos germans gitanos de La Leyenda del tiempo. Aquells adolescents ara són homes, en un relat de ficció en el que hi ha molta veritat, la de les vides estancades condemnades a no remuntar. Isaki Lacuesta, també premiat com a Millor director per la mateixa peli, deia que havia utilitzat títols amb referents musicals en les dues (La leyenda del tiempo és un àlbum de Camarón de la Isla i Entre dos aguas és de Paco de Lucía) però altres títols com No hay salida, Carne de cañón... haurien estat més explícits. D’això va Entre dos aguas
  
El premi a Millor Actor va ser pel protagonista d’aquesta mateixa pel·lícula, Israel Gómez, actor no professional que també va participar de nen a l’anterior. L’Isra aporta algunes de les veritats de la ficció d’Entre dos aguas, com la mort tràgica del pare, el tatuatge a l’esquena que recrea aquell assassinat, l’analfabetisme (realment l’actor tampoc va aprendre a llegir ni a escriure de petit) o la mare i el part amb el naixement de la nena (la seva dona i la seva filla reals).
Els premis a Millor actriu i Millor actriu de repartiment van ser per Lola Dueñas i Anna Castillo a Viaje al cuarto de una madre, una petita gran peli de la que ja ens vam enamorar al REC19. Elles dues, darrera d’una “taula camilla”, en un retrat d’amor entre mare i filla tan ben interpretat que mereixia, sense cap dubte, el reconeixement amb aquests dos premis.
L’Oriol Pla, va rebre el premi a Millor actor de repartiment per Petra, una peli que no he vist i per tant, no puc dir-ne res. Però a favor d’ell diria que, tot i ser actor de moda (i això fa molt), se’l coneix en bons papers, com és el cas d’Incerta glòria, peli per la qual va rebre el mateix guardó l’any passat.

Torna a quedar-se sense premi Sergi López, que ha estat nominat en moltes ocasions i enguany repeteix decepció amb La vida lliure de Marc Recha. Inesperadament també, una peli molt nominada, El fotógrafo de Mauthausen, ha estat molt poc premiada. Però per mi el major desencant ha estat el del premi al Millor documental. L’ha rebut Petitet, que fa el seguiment del repte d’un gitano del Raval que compleix la promesa feta a la seva mare de muntar un espectacle al Liceu de Barcelona. No me’l carrego, no me’l puc carregar, però Comandant Arian, de l’Alba Sotorra, és una peça esplèndida que des del front de la guerra de Síria mostra la lluita contra Estat Islàmic d’un potent batalló de dones comandat per l’Arian, una dona amb un únic objectiu: la llibertat per la pròxima generació de dones. Serà que és un tema poc interessant?

Al cap d’uns dies l’entusiasme, cinematogràficament parlant, decau amb els Goyas. El premi a Millor pel·lícula se l’emportà Campeones, una combinació de comèdia i drama en la que un entrenador de bàsquet, carregat de problemes personals i professionals, acaba convertint-se en entrenador d’un equip de persones discapacitades. No és fàcil parlar de la peli, per la por a que la crítica, si no és bona, pugui ser interpretada com una manca de sensibilitat al tema. No he trobat crítiques negatives però tampoc n’he trobat de positives, creïbles. Certament és una pel·lícula que dona visibilitat a persones que han de demostrar dia a dia el que són capaços de fer. Només per això val sobradament la pena, però per mi, ni el tema, ni que hagi estat un èxit de públic i de taquilla, ni que hagués estat presentada com a candidata a Millor pel·lícula de parla no anglesa als Òscars, la justifica com la millor peli espanyola del 18.

El Reino es va endur uns quants premis importants, a Rodrigo Sorogoyen com a Millor Director; a Antonio de la Torre com a Millor actor, un actoràs de cap a peus; i a Luís Zahera com a Millor actor secundari. Segur una bona peli, no ho sé encara... em cal trobar el bon moment per un relat d’intriga en la política autonòmica i nacional, de traïcions, de filtracions, de trames de corrupció, d’escàndols...

El premi a Millor actriu protagonista va ser per Susi Sánchez a La enfermedad del domingo, un drama sobre el retrobament, després de molts anys, entre una mare i la filla abandonada quan era petita, i on les dues protagonistes estan molt bé. Sobre la Millor actriu de repartiment a Carolina Yuste per Carmen y Lola, una història de lesbianisme en el món gitano, únicament posar en dubte si el treball del personatge supera al de qualsevol de les altres tres actrius nominades.
Però no tot en els Goyas ha de ser incomprensió o desacord. Afortunadament va ser premiada Roma com a Millor pel·lícula iberoamericana, un homenatge d’Alfonso Cuarón a la minyona que el va criar de petit. Ha estat i és una pel·lícula molt lloada però també ha rebut dures crítiques. Mostra la docilitat i la submissió de les internes... unes dones sovint sense vida ni família pròpia,  i això no ha agradat. Potser sigui veritat que és una composició d’imatges espectaculars, freda i buida, però encara que no hagi emocionat a molts, no podem posar en dubte que Roma és una peli preciosa.

Una altra satisfacció ha estat el Premi a Millor pel·lícula europea a Cold War, polonesa, una obra mestra, sí, una obra mestra en blanc i negre que relata en plena Guerra Freda, una història d’amor impossible que va i ve al llarg dels anys, enmig de música popular, jazz i fum... Una delícia.

I sobre els Òscars, poques sorpreses. Tot segons les previsions. Podria haver estat Roma la primera peli en llengua no anglesa a guanyar l’Òscar més preuat, però s’ha mantingut la línia conservadora en la peli guanyadora. Un problema racial, amb un bon repartiment, tenia tots els punts per endur-se estatueta.

Parlem de Green Book, guanyadora a la Millor pel·lícula, en la que Viggo Mortensen, un italoamericà del Bronx, gras i vulgar, és contractat com a xofer i guardaespatlles durant una gira de concerts pel sud profund nord-americà per Mahershala Ali (Millor actor secundari), un virtuós de música clàssica, negre, ben plantat i refinat. El llibre verd, que dóna el nom a la peli, és una mena de guia que descriu els locals i motels que acceptaven afroamericans, o sigui, negres. Tot i que és una peli en la que des del començament ja saps què passarà, no treu que puguis gaudir-la. Tot bé, però res més. En realitat sembla ser que havia passat força desapercebuda fins que es va presentar al Festival de Toronto i triomfà.

El premi al Millor director va ser per Alfonso Cuarón, per Roma. Merescut, merescudíssim, sobretot tenint en compte que tot s’ho fa ell, com Kubrick. Escriu el guió, dirigeix, fotografia, coprodueix... Realment l’estrella de Roma és Cuarón.
El Millor actor va ser Rami Malek pel paper de Freddie Mercury a Bohemian Rhapsody. No puc opinar perquè no he vist la peli (mai vaig ser fan de Queen) però tothom elogia el seu treball i ha estat un dels premis més anunciats. No dic res... però potser si jo, damunt de l’escenari, hagués donat aquest guardó, hauria fet com Jack Palance que, no recordo en quina cerimònia, havent de lliurar el premi a la millor actriu de repartiment, no li va agradar la premiada i va decidir que el premi era per una altra... Jo li hauria donat a Willem Dafoe per Van Gogh, a las puertas de la eternidad, que ha estat nominat unes quantes vegades i encara no s’ha endut estatueta, o a Viggo Mortensen, que està fantàstic a Green Book. Però si canvio d’opinió, rectificaré.

Només destacar també el premi a la Millor actriu pel paper d’Anne, reina de Gran Bretanya, que interpreta l’Olivia Colman a La Favorita. Una peli en la que tampoc passa res d’especial però que és un espectacle visual i d’interpretació. Les tres dones, reina, duquessa i baronessa estan esplèndides.

I després d’això, preparant ja la nova fornada... Dolor y gloria d’Almodóvar, El Irlandés d’Scorsese, Érase una vez... en Hollywood de Quentin Tarantino,  Mientras dure la guerra d’Amenábar... Veurem què vindrà.



Montse Argerich




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...