Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema - Portada | Revista 75

De Gaudís, Goyas i Òscars


L’any s’estrena amb aquestes tres gales, una darrera l’altra. En la primera, la nit del cinema català, es lliuren el Premis Gaudí. Enguany la Millor pel·lícula catalana en llengua no catalana (no la millor peli catalana en català, que és un altre premi) ha estat Entre dos aguas. Venia ja triomfadora del Festival de San Sebastián i això la col·locava com a predilecta a les travesses. És un drama que continua, dotze anys després, la història dels dos germans gitanos de La Leyenda del tiempo. Aquells adolescents ara són homes, en un relat de ficció en el que hi ha molta veritat, la de les vides estancades condemnades a no remuntar. Isaki Lacuesta, també premiat com a Millor director per la mateixa peli, deia que havia utilitzat títols amb referents musicals en les dues (La leyenda del tiempo és un àlbum de Camarón de la Isla i Entre dos aguas és de Paco de Lucía) però altres títols com No hay salida, Carne de cañón... haurien estat més explícits. D’això va Entre dos aguas
  
El premi a Millor Actor va ser pel protagonista d’aquesta mateixa pel·lícula, Israel Gómez, actor no professional que també va participar de nen a l’anterior. L’Isra aporta algunes de les veritats de la ficció d’Entre dos aguas, com la mort tràgica del pare, el tatuatge a l’esquena que recrea aquell assassinat, l’analfabetisme (realment l’actor tampoc va aprendre a llegir ni a escriure de petit) o la mare i el part amb el naixement de la nena (la seva dona i la seva filla reals).
Els premis a Millor actriu i Millor actriu de repartiment van ser per Lola Dueñas i Anna Castillo a Viaje al cuarto de una madre, una petita gran peli de la que ja ens vam enamorar al REC19. Elles dues, darrera d’una “taula camilla”, en un retrat d’amor entre mare i filla tan ben interpretat que mereixia, sense cap dubte, el reconeixement amb aquests dos premis.
L’Oriol Pla, va rebre el premi a Millor actor de repartiment per Petra, una peli que no he vist i per tant, no puc dir-ne res. Però a favor d’ell diria que, tot i ser actor de moda (i això fa molt), se’l coneix en bons papers, com és el cas d’Incerta glòria, peli per la qual va rebre el mateix guardó l’any passat.

Torna a quedar-se sense premi Sergi López, que ha estat nominat en moltes ocasions i enguany repeteix decepció amb La vida lliure de Marc Recha. Inesperadament també, una peli molt nominada, El fotógrafo de Mauthausen, ha estat molt poc premiada. Però per mi el major desencant ha estat el del premi al Millor documental. L’ha rebut Petitet, que fa el seguiment del repte d’un gitano del Raval que compleix la promesa feta a la seva mare de muntar un espectacle al Liceu de Barcelona. No me’l carrego, no me’l puc carregar, però Comandant Arian, de l’Alba Sotorra, és una peça esplèndida que des del front de la guerra de Síria mostra la lluita contra Estat Islàmic d’un potent batalló de dones comandat per l’Arian, una dona amb un únic objectiu: la llibertat per la pròxima generació de dones. Serà que és un tema poc interessant?

Al cap d’uns dies l’entusiasme, cinematogràficament parlant, decau amb els Goyas. El premi a Millor pel·lícula se l’emportà Campeones, una combinació de comèdia i drama en la que un entrenador de bàsquet, carregat de problemes personals i professionals, acaba convertint-se en entrenador d’un equip de persones discapacitades. No és fàcil parlar de la peli, per la por a que la crítica, si no és bona, pugui ser interpretada com una manca de sensibilitat al tema. No he trobat crítiques negatives però tampoc n’he trobat de positives, creïbles. Certament és una pel·lícula que dona visibilitat a persones que han de demostrar dia a dia el que són capaços de fer. Només per això val sobradament la pena, però per mi, ni el tema, ni que hagi estat un èxit de públic i de taquilla, ni que hagués estat presentada com a candidata a Millor pel·lícula de parla no anglesa als Òscars, la justifica com la millor peli espanyola del 18.

El Reino es va endur uns quants premis importants, a Rodrigo Sorogoyen com a Millor Director; a Antonio de la Torre com a Millor actor, un actoràs de cap a peus; i a Luís Zahera com a Millor actor secundari. Segur una bona peli, no ho sé encara... em cal trobar el bon moment per un relat d’intriga en la política autonòmica i nacional, de traïcions, de filtracions, de trames de corrupció, d’escàndols...

El premi a Millor actriu protagonista va ser per Susi Sánchez a La enfermedad del domingo, un drama sobre el retrobament, després de molts anys, entre una mare i la filla abandonada quan era petita, i on les dues protagonistes estan molt bé. Sobre la Millor actriu de repartiment a Carolina Yuste per Carmen y Lola, una història de lesbianisme en el món gitano, únicament posar en dubte si el treball del personatge supera al de qualsevol de les altres tres actrius nominades.
Però no tot en els Goyas ha de ser incomprensió o desacord. Afortunadament va ser premiada Roma com a Millor pel·lícula iberoamericana, un homenatge d’Alfonso Cuarón a la minyona que el va criar de petit. Ha estat i és una pel·lícula molt lloada però també ha rebut dures crítiques. Mostra la docilitat i la submissió de les internes... unes dones sovint sense vida ni família pròpia,  i això no ha agradat. Potser sigui veritat que és una composició d’imatges espectaculars, freda i buida, però encara que no hagi emocionat a molts, no podem posar en dubte que Roma és una peli preciosa.

Una altra satisfacció ha estat el Premi a Millor pel·lícula europea a Cold War, polonesa, una obra mestra, sí, una obra mestra en blanc i negre que relata en plena Guerra Freda, una història d’amor impossible que va i ve al llarg dels anys, enmig de música popular, jazz i fum... Una delícia.

I sobre els Òscars, poques sorpreses. Tot segons les previsions. Podria haver estat Roma la primera peli en llengua no anglesa a guanyar l’Òscar més preuat, però s’ha mantingut la línia conservadora en la peli guanyadora. Un problema racial, amb un bon repartiment, tenia tots els punts per endur-se estatueta.

Parlem de Green Book, guanyadora a la Millor pel·lícula, en la que Viggo Mortensen, un italoamericà del Bronx, gras i vulgar, és contractat com a xofer i guardaespatlles durant una gira de concerts pel sud profund nord-americà per Mahershala Ali (Millor actor secundari), un virtuós de música clàssica, negre, ben plantat i refinat. El llibre verd, que dóna el nom a la peli, és una mena de guia que descriu els locals i motels que acceptaven afroamericans, o sigui, negres. Tot i que és una peli en la que des del començament ja saps què passarà, no treu que puguis gaudir-la. Tot bé, però res més. En realitat sembla ser que havia passat força desapercebuda fins que es va presentar al Festival de Toronto i triomfà.

El premi al Millor director va ser per Alfonso Cuarón, per Roma. Merescut, merescudíssim, sobretot tenint en compte que tot s’ho fa ell, com Kubrick. Escriu el guió, dirigeix, fotografia, coprodueix... Realment l’estrella de Roma és Cuarón.
El Millor actor va ser Rami Malek pel paper de Freddie Mercury a Bohemian Rhapsody. No puc opinar perquè no he vist la peli (mai vaig ser fan de Queen) però tothom elogia el seu treball i ha estat un dels premis més anunciats. No dic res... però potser si jo, damunt de l’escenari, hagués donat aquest guardó, hauria fet com Jack Palance que, no recordo en quina cerimònia, havent de lliurar el premi a la millor actriu de repartiment, no li va agradar la premiada i va decidir que el premi era per una altra... Jo li hauria donat a Willem Dafoe per Van Gogh, a las puertas de la eternidad, que ha estat nominat unes quantes vegades i encara no s’ha endut estatueta, o a Viggo Mortensen, que està fantàstic a Green Book. Però si canvio d’opinió, rectificaré.

Només destacar també el premi a la Millor actriu pel paper d’Anne, reina de Gran Bretanya, que interpreta l’Olivia Colman a La Favorita. Una peli en la que tampoc passa res d’especial però que és un espectacle visual i d’interpretació. Les tres dones, reina, duquessa i baronessa estan esplèndides.

I després d’això, preparant ja la nova fornada... Dolor y gloria d’Almodóvar, El Irlandés d’Scorsese, Érase una vez... en Hollywood de Quentin Tarantino,  Mientras dure la guerra d’Amenábar... Veurem què vindrà.




Montse Argerich




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada

Paraules pel Pep

SI COMENÇA EL DIA I JO NO SÓC AQUÍ, de David Romano Traducció...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

BAIXA : La recent remodelació del Pont Vell, situat al vell camí de Reus, amb...
La nostra gent, Records, Portada

naixements 2018

Anaïs Flores Rabascall va neixer el dia 22 de gener del 2018.
Què passa, Notícies, Portada

 Reconeixement per Xavier Joanpere, Fito Luri i Esteve Giralt en la vuitena edició dels Premis Amenós de Reus

El darrer 3 d'abril es van atorgar els premis Jaume Amenós als que més Enganxen...
La nostra gent, Records, Portada

LA FAMÍLIA QUE UN ESCULL

Jo vaig conèixer al Pep el dia que la Rosa me’l va presentar com el seu company....
La nostra gent, Records, Portada

A reveure, amic

No sé com fer-ho, Pep. M´han demanat que escrigui un article en record teu per a...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

Un ofici vocacional (I) Docent, mestre/a, professor/a, formador/a.... mots amb diversos...
La nostra gent, Records, Portada

Recordant el Pep

No recordo la primera vegada que vaig veure el Pep. Era, simplement el “Pep de las...
Què passa, Notícies, Portada

La problemàtica de l€avellana, l€oli d€oliva i els cítrics es fa sentir al Parlament Europeu

El passat dilluns 18 de març un grup d’alcaldes, regidors i productors del Baix...
Què passa, Entitats, Activitats, Ampa escola, Portada

CARNAVAL 2019 A VILAPLANA

Turuuuut Tuuruuut!!!!! Ja arriba el carnaval!!!! Es fa saber: a tots els habitants de...
Què passa, Entitats, Activitats, Ampa escola, Portada

ANEM A BUSCAR EL TIÓ A VILAPLANA 2018

Pensàvem que els tions ja no arribarien a Vilaplana, però finalment, un...
La nostra gent, Records, Portada

Entrar a la rotonda sense mirar

ENTRA A LA ROTONDA SENSE MIRAR per Antònia Farré In memoriam Pep de Las Heras...
Història, Història local, Portada

El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana

Aquest número de Lo Pedrís obre les pàgines al relat i la història...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Demografia 2018- Naixements

Paula de las Heras Ramon va neixer el 3 d'agost del 2018
Recerca, De cinema, Portada

De Gaudís, Goyas i 'scars

L’any s’estrena amb aquestes tres gales, una darrera l’altra. En la primera,...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar

Pont Foradat - Pont del Morral Desplegat - Cova de la Roja - barranc afluent de les Tosques -...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

TOM€S BIGORRA MUNTÉ (60 anys) Enginyer Tècnic Industrial

“En tant que treballes per a la gent, el que busques és resoldre inquietuds i...
Opinió, Articles, Portada

Cultura, un servei públic com tants d'altres

En els darrers anys, les polítiques en matèria cultural s’han centrat a...
Què passa, Recerca, Entitats, Activitats, Tradicions, Escola, Portada

El Carnestoltes

EL CARNESTOLTES   Història del Carnaval   La festa del Carnaval...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

El saxòfon

Al desembre i al gener, els nens i les nenes d’Educació Infantil, han rebut una...
Opinió, Articles, Portada

PARAULES QUE FAN MAL

Aixecar-me del llit, i posar els peus sobre el terra moll, ple de realitat, ha sigut tot un...
Entitats, Història, Història, Escola, Portada

NOTTING HILL CARNIVAL  

When we think of Carnival, Great Britain is not the first country that comes to our head, but...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Le Corps Humain

Les élèves de sixième ont fait un travail d'investigation.  Ils...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

UN CARNAVAL M€GIC

El carnaval sempre és una festa ben divertida en què totes i tots ens ho passem...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Carnaval màgic

El passat divendres 1 de març vam celebrar el carnaval de l’escola amb una ja...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Vilaplana i la nau Apilo XII

En aquesta escola ens preocupem molt pel medi ambient (no tenim el distintiu d’escola...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Carnaval a l'escola: la classe dels Barrets Màgics

Els nens i nenes de la classe dels petits de l’Escola Cingle Roig aquest curs som la classe...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Carnaval a l'escola

TOTES LES NENES I NENS DE l’Escola Cingle Roig VAM TRIAR DISFRESSAR-NOS DE MAGS AQUEST...
Què passa, Entitats, Notícies, Escola, Portada

TRAIEM LES PLANTES AL CARRER!!!!

Com ja sabeu, la nostra escola és Escola Verda. Ja fa anys que participem d’aquest...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

L€ESCOLA DE VILAPLANA, ESCOLA VERDA!!!!

El dijous 7 de març, el comitè ambiental de la nostra escola va anar a Falset a...