Recerca - De cinema | Revista 70
Deixàvem el repàs cinematogràfic de King a mitjans de la dècada dels vuitanta, ja consolidat com a escriptor i amb les seves obres visitant les sales de cinema cada cop amb major freqüència.
Precisament al 1985 trobem una adaptació allunyada del gènere de terror que li havia reportat la fama. Cuenta conmigo (1985) és d’aquelles pel·lícules dels vuitanta que han sobreviscut el pas del temps gràcies a la nostàlgia dels seus espectadors. La història, al voltant del viatge d’un grup de nois i l’amistat, ens apropa a sentiments més tendres dels habituals de la seva línia.
Vist com el cinema s’interessava per la seva obra, començava a ser hora que King li retornés la visita. La rebelión de las màquinas (1986) continua sent, a data d’avui, l’única vegada en que King ha dirigit. Les màquines es revoltaven i començaven a matar a tothom i això que encara no s’havia inventat Facebook ni els mòbils eren omnipresents!!!
Perseguido (1987) també va adquirir certa notorietat a la seva època, tot i que probablement més per la fama del seu protagonista, el rocós i inexpressiu Schwarzenegger. Un nou gol per King malgrat que l’adaptació no es basa més que lleument en el seu text original.
King és un escriptor supervendes però no caldria menystenir la qualitat de la seva literatura, profunda i de gran longitud, amb molts detalls i moltes referències internes que els seus seguidors agraeixen. També la pròpia història i cultura nord-americanes inspiren la seva obra, la part més fosca és clar. No cal dir que el seu estil informal agrada i que, segon ell, molts cops comença a escriure la història sense saber-ne el final, deixant que es desenvolupi per ella mateixa.
I precisament al voltant d’un escriptor i la complexa relació amb una fan dona tombs Misery (1990). James Caan no ho passarà gens bé i l’espectador tindrà el cor pres amb les “afectuoses” atencions d’una magistral Kathy Bates, guanyadora de l’Òscar per la seva interpretació.
Però els premis de l’Acadèmia van esquivar anys més tard a Cadena Perpetua (1994). Reconec que tinc debilitat per aquesta brillant adaptació portada a terme per Frank Darabont. En una nit infausta se’n va anar de buit competint amb Forrest Gump i Pulp Fiction. La història d’amistat entre dos presoners i l’esperança i l’optimisme de tota la cinta fins i tot quan el protagonista està en els seus pitjors moments omplen la cinta d’una humanitat que fa dubtar a l’espectador si realment es troba davant d’una adaptació de King.
Un lustre després, una nova adaptació repetia el camí. Direcció i adaptació de Darabont, esperança i companyonia en les pitjors circumstàncies, algun cop fantàstic en aquesta ocasió... i cap premi. La Milla Verde (1999) no arriba al nivell de l’anterior però aconsegueix commoure igualment a l’espectador amb la història d’un home amb un cor molt gran i un do molt especial.
Però malgrat continuar l’èxit professional, el final de segle no portava bones notícies a l’escriptor a nivell personal... com veurem en el proper número.
Comentaris recents
16/02/2026Passatemps, Portada
04/02/2026Opinió, Portada
04/02/2026Recerca, Cuina, Portada
04/02/2026Què passa, Activitats, Portada
04/02/2026Recerca, Natura, Portada
04/02/2026Què passa, Música, Tradicions, Portada
04/02/2026Què passa, Música, Portada
04/02/2026Opinió, Articles, Portada
04/02/2026Què passa, Activitats, Portada
04/02/2026Entitats, Jubilats, Portada
04/02/2026La nostra gent, Records, Portada
04/02/2026Entitats, Jubilats, Portada, Ajuntament
03/02/2026Literatura, Poemes, Portada
03/02/2026Història, Història local, Portada
03/02/2026Història, Història local, Portada
03/02/2026La nostra gent, Records, Portada
03/02/2026Recerca, De cinema, Portada
03/02/2026Què passa, Teatre, Portada
03/02/2026La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Portada
03/02/2026La nostra gent, Efemèrides, Portada
03/02/2026Què passa, Esports, Portada
03/02/2026Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
21/12/2025Passatemps
20/12/2025Recerca, Cuina
20/12/2025Què passa, Activitats
20/12/2025Què passa, Activitats