Recerca - De cinema | Revista 78

De cinema

Ara ve Nadal...

Matarem el gall i a la tia Pepa li donarem un tall. Nadales, pessebres, caga tió, pastorets, la Missa del Gall, canalons, Sant Esteve, sopa de galets, torrons, reis, tortells, potser més que mai caganers... un grapat de tradicions. Incorporem-hi també cinema?

Potser no caldria formular-ho en forma de pregunta. El cinema ja fa un grapat d’anys que forma part d’aquests dies. Més enllà que pot ser una bona activitat familiar i que la indústria té ben apuntades aquestes dates on estrenarà alguns pesos pesants de la taquilla, tot un seguit de pel·lícules s’han fet un lloc per recordar-nos que sí, que estem a Nadal igual que ho fan els llums dels carrers i, any rere any, són projectades de nou als nostres televisors, molts cops a les hores que païm els abundosos dinars o sopars. En fem un repàs?

Seré molt poc original per començar amb tot un clàssic: It’s a Wonderful life (1946) que de ben segur us sonarà molt més com a Qué bello es vivir. Per qui no l’hagi vista en alguna de les seves nombrosíssimes reposicions, la cinta s’acosta a la vida de George Bailey, un home que vol suïcidar-se però aleshores un àngel li ensenyarà com hagués estat la vida sense ell. Insuportablement ensucrada per alguns, obra mestra de Frank Capra i James Stewart per altres, val la pena que li doneu almenys una oportunitat.

I si parlem de clàssics, cal esmentar Conte de Nadal (1843) de Dickens. Bé, per la data ja us podeu pensar que de moment no parlo de cap pel·lícula però la història de l’avar senyor Scrooge ha estat adaptada en no menys de 16 ocasions a la gran pantalla i això sense comptar infinitat de versions lliures o vagament fidels que beuen de la font. De més dramàtiques fins a comèdies irreverents, de musicals fins a versions animades podríem destacar-ne un parell, per exemple, la versió de 1970 anomenada Scrooge o l’animada A Christmas Carol (2009) de Zemeckis.

Es tracten de dates familiars i la pèrdua d’algun membre de la família, encara que sigui temporal, és fàcil que ens commogui fàcilment. Aquest era l’argument de La gran família (1962), un clàssic del cinema espanyol i visitant assídua d’aquestes dates. Fins i tot els que no som d’aquesta generació recordem el nom de Chencho.

No cal dir que en una indústria dominada pels nord-americans la invasió de cintes dedicades al Pare Noel és ingent. Però potser no coneixeu tan bé un altre personatge, el Grinch, incorporat recentment al repertori de tradicions nadalenques nord-americanes –ja que es basa en un llibre infantil editat el 1957. És una mena de criatura peluda i malcarada que odia el Nadal i intentarà impedir-ne la celebració però que al final entendrà el seu esperit. Potser la versió més famosa és la de l’any 2000 protagonitzada per un Jim Carrey encara al zènit de la seva carrera. Veureu com us anirà sonant més els propers anys.

Però acabarem amb dues versions més transgressores però sense fugir de l’esperit d’aquesta època, les dues de la mà de Tim Burton. De fet potser són dues de les cintes més reconegudes de la seva carrera. La primera és Edward Scissorhands (1990), una història tendra i commovedora excel·lentment narrada. L’altra és The Nightmare before Christmas (1993) i atenció, segurament molts pensareu que Tim Burton n’és el director però no, és el productor i guionista però sens dubte la seva mà i personal visió és ben visible a la pel·lícula, realitzada mitjançant la tècnica d’animació stop motion i amb una banda sonora també inoblidable del gran Danny Elfman.

I bé, en falten moltes i moltes més, de tots els gèneres, des de l’acció al terror, des de les romàntiques a les bèl·liques. Just trieu les que més us agradin i gaudiu d’aquestes festes en família... o com vulgueu, què caram!!! Joan M. Rovira



+ Publicar el meu comentari