Recerca - De cinema | Revista 67
Donant la nota
Tot semblava dat i beneït a la darrera cerimònia dels Oscar. La La Land (2016) anava en el bon camí arrasant en els premis anteriors i la nit no li anava malament. Fins i tot la declaraven la millor pel·lícula... fins que es descobria que tot havia estat un error.
Bé, la resta ja serà una història per recordar a cada edició. En aquesta ocasió l’estatueta daurada esquivava el gènere musical. Però no sempre ha estat així. El flirteig dels premis i els musicals ha tingut un bon percentatge d’èxit. D’entre els musicals que coneixeu, sabeu els que van aconseguir el major premi? I quins es van quedar pel camí?
La primera victòria pel gènere va arribar aviat. Melodías de Broadway (1929) fou el primer gran musical premiat. El cinema sonor no es podia estrenar d’altra manera. Tot un èxit de taquilla a l’època bastant oblidat a l’actualitat. Set anys després el gènere repetia èxit amb El Gran Ziegfeld (1936) pel·lícula encara més oblidada que l’anterior.
I comencem la primera travessa del desert fins que un altre musical triomfa i, ara sí, parlem de cintes més recordades. Un Americano en Paris (1951) i Gigi (1958) anticipaven el gran triomf del gènere als seixanta: West Side Story (1961) encetava la dècada prodigiosa, l’enèsima adaptació de Romeu i Julieta i el primer musical que primerament havia triomfat als teatres.
Aquest mateix camí dels escenaris al cinema seguiria My Fair Lady (1964) i repetiria èxit. Aquesta pel·lícula es basava en el mite de Pigmalió, un home enamorat de l’estàtua que havia creat. Audrey Hepburn, la protagonista, va ser doblada en les cançons a desgrat seu i sempre va pensar que el seu paper havia d’interpretar-lo una aleshores desconeguda al cinema, Julie Andrews. Bé, en tot cas Andrews no hauria d’esperar massa.
Andrews protagonitzava a l’any següent Sonrisas y Lágrimas (1965). Ella, tot i que sí cantava, tampoc s’emportaria el premi a la millor actriu però la institutriu de la família Trapp és ben coneguda per tots nosaltres. És veritat, una mica ensucrada, però hem de ser una mica indulgents i les seves cançons perduren en l’imaginari d’una generació.
Oliver (1968) completava els èxits de la dècada. Seguia el mateix camí, havent triomfat als teatres tot i que aquesta vegada el seu origen era britànic. En aquest cas es tractava d’una adaptació d’Oliver Twist, aquell orfe que s’atrevia a demanar més menjar.
Després de quatre premis en set anys, qui podia imaginar-se que el gènere no tornaria a vèncer fins al següent segle? Chicago (2002) triomfava gràcies a Rob Marshall que va tenir la intuïció i la perseverança de portar a la pantalla un musical de Broadway que havia triomfat als setanta.
Però, realment no hi havia hagut musicals de renom durant tots aquests anys? Bé, deixem pel següent número aquelles cançons que no van convèncer als acadèmics... però que potser han calat més en la nostra memòria.
Comentaris recents
16/02/2026Passatemps, Portada
04/02/2026Opinió, Portada
04/02/2026Recerca, Cuina, Portada
04/02/2026Què passa, Activitats, Portada
04/02/2026Recerca, Natura, Portada
04/02/2026Què passa, Música, Tradicions, Portada
04/02/2026Què passa, Música, Portada
04/02/2026Opinió, Articles, Portada
04/02/2026Què passa, Activitats, Portada
04/02/2026Entitats, Jubilats, Portada
04/02/2026La nostra gent, Records, Portada
04/02/2026Entitats, Jubilats, Portada, Ajuntament
03/02/2026Literatura, Poemes, Portada
03/02/2026Història, Història local, Portada
03/02/2026Història, Història local, Portada
03/02/2026La nostra gent, Records, Portada
03/02/2026Recerca, De cinema, Portada
03/02/2026Què passa, Teatre, Portada
03/02/2026La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Portada
03/02/2026La nostra gent, Efemèrides, Portada
03/02/2026Què passa, Esports, Portada
03/02/2026Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
21/12/2025Passatemps
20/12/2025Recerca, Cuina
20/12/2025Què passa, Activitats
20/12/2025Què passa, Activitats