Cuina | Revista 4906/09/2012

Cuina / Gastronomia

A hores d’ara és difícil parlar de cuina o més enllà, de gastronomia.

La gastronomia és tot allò que envolta el menjar quant a rituals, maneres de fer, productes. És una sublimació de l’acte de menjar, portada al terreny únicament del plaer que, com sabem, és un dels vessants que ens aporta la cuina. La gastronomia deixa de banda l’alimentació sana i, sobretot, l’economia, senzillament perquè no entren en el seu interés.

Més enllà de la crisi econòmica en solitari, en aquest moment, allò que vivim és un replantejament de models socials, vist que els que hi havia, han acabat el seu regnat i han fet fallida.

Per això, ara mateix, el que ens hem de replantejar a nivell domèstic també és allò que comprem i allò que cuinem. Cada vegada més, quan xafardegem els carros dels altres als supermercats, veiem un munt de productes absolutament innecessaris i que sumen força a la caixa. Per exemple tots els derivats lactis de formes, colors i gustos (químics) diferents o les mil i una bosses-brossa de patates fregides i tots els seus succedanis o la quantitat de begudes tipus refresc o per què no, les verdures sense gust ni identitat, arrenglerades a les plàteres de cartró, perfectament col•locades. Per no dir la quantitat de plats cuinats o semicuinats que ja ens arriben amb gust inclòs, un gust que és el de la fàbrica on s’han produït i en el qual no hi posem res nostre.

Ha arribat el moment de posar-se el davantal, arromangar-se i fer feina. Comprant des de zero s’ha de manipular més, és clar. Però, per exemple, què hi guanyem fent una bona salsa de tomaca amb producte del país, en lloc de comprar-ne un pot de feta? Per un cantó un gust nostre diferent del de la casa del costat, per un altre, que ingerim un producte de bona qualitat alimentària i encara, que gastem o invertim en un sector que hem de mantenir entre tots. O trobem millor dipositar els dinerons en la fàbrica del senyor S..., que al tros del senyor Pepet?

Hem de tornar a l’humilitat i conviure-hi feliçment com quan érem petits en què dins del forn de la cuina econòmica hi havia, permanentment, una llauna amb rosegons de pa, uns de més torrats, els altres no tant. Pa que anava directe a les sopes de tardor i d’hivern.

La que us recomano, us semblarà una recepta ben banal, sobretot, a la gent més gran, però, permeteu-me que en aquest cas la dediquem als més joves que no en tenen cap memòria perquè els grans la vam posar al sac de la cuina de misèria i creieu-me que això sí que és gastronomia i cuina tot alhora, una delícia que les meves filles em demanen o fan cada tardor el primer dia que fa una mica de fred.



SOPA D'ALL I FARIGOLA

Temps de realització: 30 minuts

Ingredients per a 4 persones:
6 alls, oli, 1 l i ½ d'aigua, 150 g de pa torrat, una bona branca de farigola fresca, sal.

Productes:
Aquestes sopes es poden elaborar tant amb pa torrat com amb pa blanc. Si s’opta per la primera possibilitat, el pa s’ha de torrar al forn per tal que quedi cruixent de manera uniforme. La diferència rau a la textura final de la sopa, el pa blanc la deixa més gelatinosa i gruixuda i el torrat més fina i gustosa.

Procediment:
Sofregiu els alls, trossejats, en oli, sense que agafin un color excessiu. Poseu-hi l'aigua i el pa i feu-ho bullir 20 minuts. Aneu-ho batent amb les varetes manuals per desfer el pa i que s’integri amb l’aigua. Al final, poseu-hi la farigola, apagueu el foc, tapeu l’olla i deixeu-la reposar de 10 a 15 minuts en infusió i ja es pot servir.

Comentaris:
En força ocasions quan s’elabora aquesta sopa es fa amb els alls bullits amb pell, al mateix temps que el pa. Si es fregeix, no s’ha de fer en excés perquè sinó predomina el gust fort d'all cremat que no és ben bé el que es pretén.
Si es vol fer amb hores d’antelació, és millor de deixar-la una mica clareta, ja que el pa, amb l'estona, s'infla i s'espesseix.






Mariona Quadrada Monteverde



+ Publicar el meu comentari