Què passa - Activitats | Revista 89

Cinefòrum a la fresca

Tercer estiu de projeccions pel debat al Casal. L’11 d’agost vam inaugurar amb Crazywise (Sàvia Bogeria) de Phil Borges (autor dels curts Stirring the Fire sobre dones que estan canviant el món amb els seus projectes) i Kevin Tomlinson (autor de Back to the Garden). És un documental que mostra què podem aprendre de persones d’arreu del món que han convertit les seves crisis psicològiques en experiències positives de transformació. La presentació va anar a càrrec del Jaume Queralt, vilaplanenc, pintor i expresident de l’Associació de Bipolars de les comarques de Tarragona, que va explicar la seva experiència en el diagnòstic i gestió de la malaltia.

Fridays for Future lluita contra l'escalfament global i el canvi climàtic, llavors... què hi té a veure un documental sobre salut mental? Molt, perquè la mateixa societat que ens ha portat a aquesta crisi, exclou, medicalitza i no vol entendre a les persones que pateixen crisis psicològiques. El documental planteja que la malaltia mental no és quelcom personal, sinó cultural i social i molt lligat al medi ambient, tal com per exemple s’explica en la cultura tibetana, on la malaltia no es considera un trastorn individual, sinó molt més general i totalment relacionat amb el medi, i que apareix quan perdem la connexió amb la natura.

En el debat posterior a la projecció, es van debatre molts dels temes que el documental planteja: la medicació, la rellevància de l’entorn... i també es va parlar del psiquiatre reusenc Francesc Tosquelles, per les pràctiques d’avantguarda que va portar a terme en el camp terapèutic, polític i cultural, abordant l’arrel social de la malaltia mental i transformant les institucions psiquiàtriques durant la República. Molt aconsellable l’exposició del CCCB sobre la seva figura: “Com una màquina de cosir en un camp de blat” que llavors encara es podia visitar a Barcelona.

La segona projecció, el 25 d’agost, va ser Estiu 1993, el primer llargmetratge de Carla Simón. Com Alcarràs, també va ser premiat al Festival Internacional de Cine de Berlín com a Millor òpera prima i va ser seleccionat per representar Espanya als Oscars. Estiu 1993 no parla del drama de la pagesia com Alcarràs, sinó d’una nena petita que ha perdut els seus pares i afronta el primer estiu de la seva vida amb la nova família, els tiets i una cosineta, fora del seu entorn, en un poble. Però les dues pel·lícules són una mirada al camp i a la família, i si Alcarràs és una mirada desesperançada al futur de la pagesia, a Estiu del 93 el camp és el lloc on la nena aprèn a acceptar la nova vida.

Alcarràs parla del monocultiu i el camp d’Estiu 1993 és un hort, uns quants arbres, i molt de bosc. Per això, en la presentació i en el debat posterior a la projecció vam poder comptar amb en Pol Roig, permacultor. Tot i un final una mica accidentat, ja que vam tenir el goig de l’esperada pluja, es va parlar de les possibilitats d’innovació en les pràctiques i formes de pensar en l’agricultura, amb exemples que relacionaven els aspectes teòrics i les observacions realitzades sobre el terreny. Amb l’opinió compartida que és difícil canviar la forma com sempre s’ha treballat la terra, i que algunes fórmules són complicades d’aplicar en espais productius grans, també consideràvem que les propostes a petita escala són avenços i que és important poder compartir-les entre la comunitat.

L’última projecció, l’1 de setembre, va ser Fast Food Nation, adaptació del llibre homònim d'Eric Schlosser, periodista d’investigació, i dirigida per Richard Linklater. Llibre i pel·lícula plantegen una mirada crítica a la influència mundial de la indústria nord-americana del menjar ràpid que va més enllà del propi fenomen fast-food “inventat” pels germans McDonald, i s’endinsa en la transformació que les megacorporacions alimentàries han provocat no sols en la dieta sinó també en les relacions laborals, l’agricultura, el medi ambient i el paisatge.

Fridays for Future lluita contra l'escalfament global i el canvi climàtic, i la indústria càrnia hi col·labora: és responsable de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (causant d’entre el 20 i el 40% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle, tant per la producció com per l’emmagatzemament i la distribució), de la desforestació (la carn de boví és la principal causa de la desforestació a nivell mundial, responsable del 41% de la destrucció de selves tropicals, que a més provoca pèrdua de biodiversitat.

La projecció va ser presentada per la Carme Pagès, impulsora de la Cooperativa reusenca El Brot, que va iniciar el debat amb la proposta no tan sols de reduir el consum de carn, sinó d’introduir canvis en l’estil de vida, i d’hàbits alimentaris, per gaudir d’una vida més saludable. Fets com el consum d’aliments de proximitat haurien de ser considerats una prioritat, així com la tendència a adquirir productes ecològics, que tot i la creença que tenen un cost molt superior, no és del tot cert. Va resultar esperançador saber que hi ha força grups al territori amb consciència de canvi en la producció i en el consum d’aliments.

A poc a poc anem avançant i Fridays for Future Vilaplana vol participar en el canvi.