Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Homenatges | Revista 68

Carta a Carles Capdevila


Bon dia, Carles!

Abans de res, permet-me que em presenti breument. De renom, em diuen Pitxi, com abans li deien al pare, i ara, curiosament, li diuen als nostres dos fills. Al marge d’exercir l’ofici de pintor, formo part de la redacció de la revista Lo Pedrís de Vilaplana.

Intueixo que, quan rebis aquesta carta aquí dalt, et fotràs a riure. I pensaràs: -Mira que ets il·lús de creure que m’arribarà en mà, tal com està de fotut el correu en aquest país. Suposo que et preguntaràs, mentre somrius amb aquesta mirada entremaliada i tendre: -Què redimoni em vols dir? Amb la feinada que se m’acumula amb tanta correspondència que m’arriba dia rere dia. Doncs, sort que em van dir: -Descansa en pau.

Et vull dir que la teva marxa forçada cap aquí dalt és una putada. I t’ho reafirmo, encara que no ens hàgim conegut en persona durant la teva estada curta aquí baix. Sobretot per tu, Carles, i els teus. I potser diràs: -Sí, i tant, una putada, i de les grosses. Encara tenia tantes coses boniques per aprendre i donar a la vida. Però... què hi farem. Em devien necessitar per organitzar alguna feineta. I ho entenc, aquests d’aquí dalt, sempre estant penjats als núvols.   
 
Carles, entre tu i jo,  hi ha algunes petites coincidències que potser t’agradaria saber. Que et vas criar en un poble petit, Hostalets de Balenyà (Osona) com el meu Vilaplana (Baix Camp) i que n’estaves molt, com jo; que compartim l’orgull de ser fills d’un artesà, tu de fuster i jo de pintor;  que a l’any 2000 vas donar llum a l’APM i nosaltres a l’actual revista del poble; que sempre t’ha agradat escriure i informar bé als teus lectors, tu a l’Ara i nosaltres a Lo Pedrís; que ens preocupen temes propers o universals dels éssers humans;  que la teva malaltia també va visitar casa nostra, encara que a tu en persona... Sé que les comparacions són odioses, i que algú pot pensar, de què va aquest pretenciós. Em prenc aquesta llicència perquè vull alegrar-te el dia.

Company, el primer dia que et vaig escoltar a la radio vaig al·lucinar. Sí, noi, flipar, enlluernar, meravellar, captivar... Tu saps millor el verb que tocaria. Sempre has estat un mag de les paraules. Mai havia escoltat una programa tan original i instructiu, sobre com criar amb valors als nostres fills, com el teu Eduqueu les Criatures. Amb aquell to de veu agut, com d’adolescent astut, em contestaràs: -No cal que exageris home, no n’hi ha per tant. El que passa és que he tingut molt fills... I l’experiència és un grau. O no?

Sí, sí... Carles,  però no es tractava d’aquella paternitat mal entesa com quan a molts pares ens cau la bava al parlar dels fills. No, no... que redimoni, parlaves amb aquella imaginació, claredat i sentit de l’humor, sense tòpics ni massa sucre, sobre l’educació infantil que... em van caure els collons a terra. Vaig pensar, amb certa enveja: -Jo vull dir el mateix que tu. Però mai ho sabré dir així de bé. Cal acceptar-ho. Potser hauré d’estudiar Filosofia com tu?  Ni així, noi. En fi, que es notava que tenies talent, que no impostaves el que deies. Et brollava de dins.  No sé ben bé el què, però et feia empàtic i, sobretot, tant el que deies com el que no, transparentava veritat.  Potser, se t’escaparà: -Va home va... No n’hi per tant. Sempre m’ha agradat fer comèdia. No saps les coses que hi pots impostar sota les ones hertzianes. I no cal que em facis tant la pilota, home, que ara ja no et puc endollar a l’Ara. Tinc altres projectes de més alts vols.

T’he de confessar que sempre m’ha costat tenir sentit de l’humor. Ni la família em riu els acudits. Quina enveja noi, a través del llenguatge aconseguir fer riure i fer feliç a la gent, encara que sigui fugaçment. Dir les coses amb aquesta gràcia, sensibilitat i rapidesa com un llamp. Vaja, osonenc , que tens... talent.  Plis Plas, ja està, ja l’has clavat. A més, amb enginy i humor. Perquè diguin que els catalans som sonsos. Mira si m’agrada el que dius sobre l’humor que he retallat un article teu on hi reflexiones. L’he penjat a la cartellera de suro de casa, com si fos un dels meus deu Manaments.  -Ja tornes a exagerar noi, vilaplanenc, no? “–Quan parlo en algunes xerrades de  << Viure amb humor>> no vull dir que riguem tot el dia. Ni es pot ni cal. Tenir humor vol dir tenir moral, i tenir moral vol dir tenir valors. Estar d’humor vol dir tenir una bona disposició, ser positiu. Si a sobre la ironia ens acompanya, trobarem complicitats i somriures o rialles que ens ajudin a superar mals moments. “

Després del programa, ja no vaig parar. Primer pixant-me de riure amb les idees fresques i punyents a l’APM. Seguidament volia saber què més deies a la teva columna setmanal de l’Ara. Un diari innovador que heu parit molt bé. Tu l’has dirigit i t’hi has deixat la pell,  dient les coses que has volgut dir sense embuts, amb el que anomenes coratge. 

D’aquest valor, el coratge, vas fer-ne referència en la teva columna que dedicaves a Pep Guardiola. L’article es diu Aprendre del coratge de Guardiola i és senzillament genial, entre d’altres sentencies, afirmes:  “ –El coratge és el valor que conrees per fer el que has de fer. Provoca actuacions que implica riscos però no per amor al risc sinó per compromís, per un bé superior, per dignitat, per honestedat. El coratge requereix tenacitat, té com a premi el respecte i reforça la integritat. (...) El coratge és el valor passat per l’intel·lecte, al servei d’un projecte i assumint sempre la responsabilitat individual per un avenç col·lectiu.

No et cansaré amb tot el que has escrit que és moltíssim, abraça molts camps, té gran talent periodístic i, sobretot, transpua humanitat. Imagino que t’ho saps de memòria. Però seria imperdonable no citar alguns exemples com l’article Els millors Reis de la meva vida, quan el teu pare, el fuster dels Hostalets, per sorpresa aquell dia us va regalar una taula de ping-pong. Estava molt ben feta, i tu, sense saber-ho, el vas ajudar com a aprenent. O, les teves cartes d’agraïment dedicades als bons mestres, als metges, a les infermeres, a les dones de fer feina...  Totes carregades d’un humanisme que els dignifica i que ens commou. Al gran coratge que has mostrat per parlar sense tabús del teu Càncer. O, què dir, de la columna dedicada a la teva mare, Petons d’una mare, el més gran del món per agrair-li el seu suport incondicional, amb 77 anys, quan estaves baldat al llit per les últimes sessions de radioteràpia. És impagable, no es pot dir res més bonic i entranyable a la mare. Llàstima, jo no hi vaig ser a temps. Ni amb mil vides, podria dir amb tant d’encert i tendresa la relació d’amor entre un fill i una mare. De pensar-hi,  se m' esborrona la pel. Deies: La mare s’asseu al costat del llit, m’agafa la mà, em fa petons dolços. I de sobte tinc menys por, sento menys dolor. Ens cauen llàgrimes. D’emoció.

En fi, Carles, que ja fa un mes que vas marxar i ja et trobem a faltar.  No sé si m’he explicat prou bé. Tu, com a mestre de mestres, estic convençut que m’entendràs. Sempre has tingut una de les millors virtuts humanes: saber escoltar als altres. Moltes gràcies per tot, company. No et robaré més temps. Segueix pencant pel cel. Aquí baix, com cantava el teu amic Gavaldà, Ningú ho ha demanat, però fa bon dia.

Cordialment.
 
In memoriam a Carles Capdevila i Plandiure
Pitxi, un redactor de Lo Pedrís.  A Vilaplana, 3 de juliol de 2017


Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...