Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 10

Carme Guarch Michavilla, la Carme del bar

“Hem passat les mil i una”


Carme Guarch (1919), coneguda més popularment com la Carme del Bar, és originària del Forcall, província de Castelló, i viu al poble des de fa 54 anys. A Vilaplana va regentar, amb mestratge junt amb el seu espòs Juanito, un Bar Fonda durant més de dues dècades. Com moltes dones de la seva generació, que van patir els estralls de la guerra i la cruesa de la postguerra, ha fet front amb valentia totes les adversitats que se li han presentat i ha treballat d’allò més per poder tirar endavant la seva família. Des dels seus primers passos laborals a l’hospital Sant Pau de Barcelona, quan era quasi be una nena, fins arribar a la vellesa per guanyar-se una més que merescuda jubilació, la infatigable Carme ha fet un ardu camí que volem descobrir en la present entrevista.


Encara que la Carme porta nombrosos anys a Vilaplana, notem que no ha perdut aquell accent característic de les terres frontereres del sud de Catalunya. Per això, la primera pregunta que li fem fa referència al seu lloc de procedència. On vas néixer, Carme?
Vaig néixer al Forcall, al costat de Morella.

I del teu Forcall natal, ja vas venir cap a Vilaplana a treballar?
No, no, molt abans vaig anar a treballar a l’hospital de Sant Pau de Barcelona quan només tenia 13 anys. Com que era molt menuda, en principi em van posar a la cuina a pelar patates. Quan vaig ser més “grandeta” i gràcies a la mediació del meu oncle que era “Hermano” d’aquell hospital, em van posar d’infermera a una sala de malaltes, després amb canalla i per últim amb grans. Però amb la guerra van matar l’oncle i vaig tenir que marxar d’allà.

I després de l’experiència a l’hospital de Sant Pau, on vas anar i què va passar?
Llavors me’n vaig anar a València i em vaig haver de posar a servir. I vaig conèixer el Juanito el meu futur marit que feia el soldat allà. Després el van portar a Tarragona i jo vaig tornar a Barcelona, pensant-me que estaríem els dos més a prop. I un dia el Juanito va venir i em va dir: “Vinc a prendre’t que ens hem de casar”. Em vaig espantar.

Però, com va ser que vau fer cap al poble?
Doncs mireu, resulta que el Juanito treballava de jornaler per un tal Miquelet de Vinebre que era guarnicioner. El Juanito tenia una germana que anava a Riudoms a collir bajoques amb dues dones de Vilaplana que eren de cal Mano (l’Assumpció i l’Agneta). Van ser elles que li van dir a la germana del meu marit el següent: - No tens un germà que és guarnicioner ? Doncs, ja li buscarem feina a Vilaplana. I així va ser com, casualitats de la vida, vam arribar fins aquí.

I en quina casa us vau instal·lar en primer lloc i de quin any parles?
Vam quedar-nos a dormir a casa de les Manes, a cal Baldomero, la casa que fa cantonada quasi be arribant a la plaça de la riba. Vam arribar l’any 48, que va ser quan em vaig casar.

Abans feies referència a l’ofici de guarnicioner que feia el teu home i el Miquelet, en què consistia exactament?
Eren les persones encarregades de fer o d’arreglar els collars o altres arreus que es posaven als cavalls, muls o altres animals per anar ben guarnits.

Però a més de guarnicioner, molts encara recordem al Juanito com aquell sabater que tan aviat t’arreglava unes sabates o et cosia una pilota de cuiro punxada. No és veritat ?
Sí, sí hi tant. Ell ho va tocar tot, perquè no va tenir més remei ja que no hi havia ningú més al poble que ho fes. El Miquelet ja ho feia i li ho va ensenyar.

En aquells temps tan difícils, des de molts punts de vista, però sobretot de veritables dificultats econòmiques i més encara per l’emigrant que acaba d’arribar, com va ser que vau ser tan valents de muntar un bar al poble amb la feinada que ja teníeu?
Perquè el Miquelet va dir-li al meu home de comprar-lo i jo entenia que era, encara que difícil i dura, una bona opció de futur. En aquells temps, no teníem ni cinc cèntims, estaven pelat com a rates. Llavors vaig agafar el Pepet i la Tereseta, i a canvi de tenir cura d’ells ens van donar la casa i un tros petit de terra. Així vam poder estalviar. Mentrestant, el Juanito es va dedicar a arreglar i fer sabates, i els basts dels animals. Jo també treballava al bar i anava a buscar llenya per aquests boscos per una estufa que teníem al bar i amb la qual es podien escalfar els vellets. A més, la llenya també em servia per cuinar. Portava uns feixos tan grans que quan arribava al pont del Mallafrè deixava el sac i li deia al Juanito que anés a pujar el sac i ell em deia:- Ja hi aniré jo. I jo li deia: - Tu deixa-ho per mi que has de guanyar un duro fent trastos d’estos. Treballavem igual que locos. Però gràcies a tots aquells esforços, els meus dos fills van poder cursar una carrera que els ha obert moltes portes al món laboral.

Cuinaves tu sola, o t’ajudava algú?
Sí, sí, el menjar el cuinava jo sola. Un dia el Ricardo Plana em va dir: - Carme cada vegada que em passes aquestes truites pel davant me les menjaria jo, o - Quina olor que fan! I una vegada el jaio Carletes em va dir: - Carme treballes molt, però seràs milionària. Jo vaig pensar, si m’he de fer milionària anant a buscar llenya estic salvada!

Quines altres anècdotes recordes?
Per exemple que venia gent de tot arreu, com ara de Suïssa. Alguns d’ells eren capellans i es quedaven a dormir i a menjar perquè també oferíem un servei de fonda. Els capellans suïssos dormien a dalt del nostre pis. Als vespres, després de sopar al bar, tocaven la guitarra i cantaven cançons amb altra gent del poble. Jo sortia a fora i deia: Vostè segui aquí, i vostè passi cap allà, etc. Venien uns i deien: - Queremos cenar. Y que volen? Salchichón, deien. Me’n recordo que un dia els hi vaig fer truites amb patata i ceba. Hi havia molta feina però s’ho passaven molt bé.

A alguns encara ens ve a la memòria aquelles antigues i boniques taules de marbre blanc que trèieu al carrer quan arribava la Festa Major d’octubre a Vilaplana.
Sí trèiem les taules al carrer, posaven sardanes, teníem un tocadiscs que ja havia comprat el Miquelet. Nosaltres guarníem el carrer amb cintes per la festa major i la gent feia el vermut fora. També recordo un any que vam posar el servei de bar a un envelat que es muntar per la Festa Major a les darreres de l’hort de la senyora Lola.

El Bar Fonda que portaveu tenia algun nom?
No li vam posar nom, però tothom li deia el Bar del Juanito.

Com ho sabia la gent que feies dinars, i que a més era una fonda?
Pel boca a boca, tant els soldats com els estrangers un ho deia a l’altre.

Va ser amb la implantació del campament dels Castillejos quan vau notar que aquí baix al poble hi havia més moviment econòmic?
No del tot ja que els soldats només podien baixar els diumenges. El període de més bonança econòmica va venir més tard.

També tenim entès que albergaves plegadors/es?
I tant que sí. Després em va agafar per tenir a casa tots els plegadors d’Andalusia, i els tenia a dalt amb lliteres. I molta gent em va donar llits, el Pep Fum per exemple. Vaig agafar i li vaig dir al Juanito que comprés borra per fer els bardons, que en comprés més i jo faria els matalassos i jo mateixa els vaig fer. Vaig anar a ca la Maria Francisca a comprar retalls de roba de tota manera, i cap a la golfa a fer matalassos.

En quin època vau tenir més gent a dispesa?
Era l’època que anaven bé les avellanes i venien molts plegadors de fora. Eren els anys 70 i 80. N’hi havia que eren pobrets com jo i els amos no els volien gaire a casa, la qüestió és que venien cap a casa meva. I jo el que vaig fer va ser anar a parlar amb els amos i els hi vaig dir que jo agafaria els plegadors però que fossin els amos els que em paguessin el dissabte perquè n’hi havia uns que eren uns “vivales”. Igual al matí, marxaven, tu et pensaves que havien anat al tros, i ja no els veies més. El Juanito deia: Sort que estic jo al calaix i sé el que fem, perquè no m’ho creuria mai. Entre la feina i el xivarri de baix dels estrangers, dels plegadors, dels clients, de cultivar la mica de terra... no sé com donàvem l’abast . El Juanito deia: Com pot ser que fem tant? També he de dir que els nostres fills el Joan Anton i L’Amparin ens ajudaven a tirar endavant tota aquella feinada que se’ns presentava.

O sigui que abans de que arribes la moda del turisme rural avui tan en boga, vosaltres ja el vau posar en pràctica a la vostre manera. En total, quants anys vau tenir obert aquest establiment que tan bons serveis va donar al públic ?
Un total de 21 anys, just un any abans de morir-se el Juanito.. Ell era un sant, era molt bona persona, però no tenia caràcter per la gent, i jo li deia: Tu posa’t darrera el taulell. Ell de comptes en sabia molt, jo no. El meu era el tracte amb la gent i portar la cuina.

Què se’n ha fet de tot el mobiliari del bar?
Uns estrangers ens van comprar les taules i l’Antonio paleta, que va viure un anys a ca la Serafina, es va quedar el congelador i la barra.

No us heu plantejat tu o els teus fills llogar els baixos on vau regentar el bar?
No, ara, no. I això que fa poc un estranger m’ho volia llogar.

Després, de tants i tants anys de treballs, de lluita costant, de suors, d’alegries, de tristeses, en definitiva, de quasi be tota una vida dedicada al servei hostaler de Vilaplana, tu, Carme, guardes un bon record d’aquest poble on vas decidir un dia venir a viure i on vas créixer junt amb els teus?
Si, molt. Encara que hem treballat de valent i hem passat les mil i una per tirar endavant, tinc en general un bon record. La gent m’han ajudat venint al bar i alguns d’ells m’han donat suport afectiu quan més el necessitava . I del veïnat n’estic contenta de tots.



Dolors Joanpere i Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...