Recerca - De cinema | Revista 76
Cannes i la primavera
Després de la programació al cinema de les pel·lícules nominades i premiades als Gaudís, Goyas i Òscars, queda l’últim esdeveniment cinematogràfic del semestre abans de submergir-nos en la xafogor estiuenca que les sales comercials aprofiten per a sotmetre'ns a cartelleres, en general espantoses, amb la seguretat d'omplir gràcies a l'aire condicionat... Fem un cine? No fan res. Tant se val, qualsevol cosa, estarem fresquets.
Parlem de Cannes
Quan es va presentar la programació d’enguany s’entreveia en l’oferta una nova “declaració de principis” del Festival. Cannes 18 va ser una aposta a la innovació, prova que d’entre els guardonats de la selecció oficial el que més sonava, exagerant una mica, era l’Spike Lee.
Un asunto de família, japonesa, Palma d’Or; un polonès, millor director per
Cold War, millors interpretacions masculina i femenina, poc coneguts tant ell com ella... En canvi, enguany s’ha apostat pel risc zero, amb una selecció de pelis de directors consolidats i habituals del Festival. O sigui, Cannes ha tornat a ser el que gairebé sempre ha estat... un mostrari de figures veteranes del cinema.
Per exemple, en la competició per la Palma d’Or hi optaven guanyadors clàssics: els germans Dardenne
(La promesa, Rosetta, El niño, El niño de la bicicleta...), Ken Loach
(Lloviendo piedras, Tierra y libertad, El viento que acaricia la cebada, Yo, Daniel Blake...), Terrence Malick
(Días de gloria, La delgada línea roja, El árbol de la vida...) entre altres figures del cinema europeu, i també aspirants habituals, com és el cas de Pedro Almodóvar que, després d’haver guanyat fa vint anys el premi al Millor Director per
Todo sobre mi madre, ara hi presentava
Dolor y gloria, amb Antonio Banderas i Penélope Cruz.
Un absent, i esperat fins el darrer moment, va ser Quentin Tarantino, que no va poder finalitzar abans del Festival la postproducció d’
Once upon a time in Hollywood (
Érase una vez Hollywood)
. És una peli sorpresa perquè Tarantino pot entusiasmar o decebre fàcilment. Protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Brad Pitt, un reconegut actor de western i el seu doble d’acció intenten emmotllar-se als canvis de la indústria del cinema americà de finals dels 60. La veurem, confiant en que les referències al cine de l’època i el duel de titans entre aquest parell d’actors omplin la pantalla i sostinguin sobradament la peli.
La pel·lícula inaugural del Festival va ser
The dead don’t die (Los muertos no mueren) de Jim Jarmusch, amb Bill Murray i la fantàstica Tilda Swinton. Una comèdia de zombis que segons declara ell mateix no té cap intenció d’aportar res de nou al gènere, sinó posar de manifest el declivi natural d’un món que s’enfonsa. Sense haver-la vist encara, em recorda una altra peli de Jarmusch que en el seu moment va rebre crítiques ferotges...
Only lovers left alive (Sólo los amantes sobreviven), on una parella de vampirs, amants eterns, se sostenen l’un a l’altre entre Tànger i Detroit, ciutats desolades que són mostra d’un món degradat on metafòricament no poden sobreviure-hi ni els eterns vampirs. La peli està per veure, tot i que he de reconèixer la particular devoció per Jarmusch. Em va captivar ja a finals dels 80 amb les seves primeres pelis en blanc i negre:
Stranger than paradise (Extraños en el paraíso) y Down by law (Bajo el peso de la ley) i des de llavors en sóc fan apassionada, eterna com els vampirs.
El palmarès del Festival va provocar alguna sorpresa, com per exemple la Palma d’Or al Millor llargmetratge per
Parasite (Parásito), una inquietant peli sud-coreana de Bong Joon-ho, de la que Alejandro González Iñárritu, l’esplèndid cineasta, director d’
Amores perros, 21 gramos, Babel, El renacido... i president del Jurat, deia que la decisió de concedir-l’hi el millor premi havia estat unànime.
Per
Dolor y Gloria, Antonio Banderas va ser guardonat amb el Premi al Millor Actor per la seva interpretació d’aquesta versió de la vida del propi Almodóvar, el viatge d’un director de cine decadent entre els records de la seva infantesa als anys 60 i el dolor, fins i tot físic, que l’acompanya. Per alguns, la millor peli del director en els darrers anys (això ho comparteixo), una obra magistral (això no); i per altres (entre els quals m’hi trobo) una peli amb escenes precioses i una interpretació realment esplèndida de Banderas. Sumant i restant, bona, sense llençar coets i força millorable tant sols estalviant-nos la innecessària psicodèlia que utilitza per justificar els dolors articulars.
Dues perles de primavera
El mes de maig ens ha ofert un parell de pelis molt recomanables. Una,
Los hermanos Sisters, un western que va rebre el premi al Millor Director al darrer Festival de Venècia. Per cert, un director francès que roda per primera vegada una peli en anglès, un western entre Almería i Los Monegros. Hi intervenen Joaquin Phoenix, actor amb una llarga trajectòria, força nominat i premiat, i John C. Reilly, sovint actor de repartiment, que el recordem a
Chicago o
Gangs of New York, i que finalment gaudeix d’un merescut paper protagonista que, per cert, broda.
Els dos germans protagonitzen una salvatge i alhora entranyable història en el vell oest americà. Un western on s’hi reconeixen gairebé tots els trets característics del gènere:
forajidos sense escrúpols, febre de l’or, alcohol, iconografia clàssica amb pistoles, cavalls, saloon..., només hi falten els indis. Però es tracta d’un western poc tradicional, on gaudeixes d’alguns fets i moltes imatges a les que aquest gènere no ens hi té acostumats... un tiroteig en la negra foscor d’una nit sense lluna, l’amor tendre i incondicional entre dos germans, l’arribada dels dos pistolers al mar, San Francisco en versió western... En fi, una peli per veure.
L’altra perla és
An elephant sitting still (Un elefant encara assegut). La primera i última peli del novel·lista i realitzador xinés Hu Bo, que va suïcidar-se abans d’acabar la postproducció per no poder suportar, segons diuen, la pressió dels productors per reduir a dues hores les quatre que té el metratge, i que finalment és tal com ha quedat. Sí, sí, quatre hores de peli, salvades lamentablement amb la seva vida.
No és apropiada pel neguit i la impaciència. Les escenes són dilatades, rodades en pla seqüència on, sovint les coses succeeixen fora del pla o desenfocades... Difícil i, pel meu gust, innecessari escurçar-la.
Quatre personatges, éssers solitaris, desconsolats, amb vides ofegades, es mouen en un país i una societat freda, trista, grisa, que contrasta amb l’imaginari exòtic de la Xina dels temples colorits. No hi ha cap intenció d’embellir les persones, les coses ni els llocs, tot al contrari. Però el desig de veure un misteriós elefant de circ en una ciutat del nord del país, els acompanya en un viatge a l’esperança on l’elefant és el de menys, tot i que en l’escena final, impressionant, emociona i conforta sentir en la foscor el so que emet l’animal. Per mi, una gran, gran pel·lícula.
Montse Argerich
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer
2....
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
2023
Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre
Salvador...
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril
2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny
3. Marina Mestre...
13/01/2025La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada
Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques!
Volíem fer un petit discurs, ja que...
13/01/2025Passatemps, Portada
13/01/2025Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
13/01/2025Història, Història local, Portada
A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
13/01/2025Recerca, Cuina, Portada
S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
13/01/2025La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada
20 CURSOS D'ESCOLA
Raúl i Conxi
Per començar a parlar-vos...
13/01/2025Història, Història local, Portada
Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
13/01/2025Què passa, Esports, Portada
Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
13/01/2025Opinió, Articles, Portada
PUJA
La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
13/01/2025Literatura, Lingüística, Portada
En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
El diumenge, 27...
13/01/2025Literatura, Lingüística, Portada
La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
13/01/2025La nostra gent, Records, Portada
La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
13/01/2025Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
12/01/2025La nostra gent, Homenatges, Portada
Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
10/01/2025Què passa, Esports, Portada
Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
10/01/2025Recerca, De cinema, Portada
Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
10/01/2025Història, Masos, Portada
L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
10/01/2025Literatura, Poemes, Portada
Només, quan el vent bufa tan fort,
som conscients de la nostra feblesa,
que...
10/01/2025Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada
El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...