Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 76

Cannes i la primavera


Després de la programació al cinema de les pel·lícules nominades i premiades als Gaudís, Goyas i Òscars, queda l’últim esdeveniment cinematogràfic del semestre abans de submergir-nos en la xafogor estiuenca que les sales comercials aprofiten per a sotmetre'ns a cartelleres, en general espantoses, amb la seguretat d'omplir gràcies a l'aire condicionat... Fem un cine? No fan res. Tant se val, qualsevol cosa, estarem fresquets.
 
Parlem de Cannes
 
Quan es va presentar la programació d’enguany s’entreveia en l’oferta una nova “declaració de principis” del Festival. Cannes 18 va ser una aposta a la innovació, prova que d’entre els guardonats de la selecció oficial el que més sonava, exagerant una mica, era l’Spike Lee. Un asunto de família, japonesa, Palma d’Or; un polonès, millor director per Cold War, millors interpretacions masculina i femenina, poc coneguts tant ell com ella... En canvi, enguany s’ha apostat pel risc zero, amb una selecció de pelis  de directors consolidats i habituals del Festival. O sigui, Cannes ha tornat a ser el que gairebé sempre ha estat... un mostrari de figures veteranes del cinema.
 
Per exemple, en la competició per la Palma d’Or hi optaven guanyadors clàssics: els germans Dardenne (La promesa, Rosetta, El niño, El niño de la bicicleta...), Ken Loach (Lloviendo piedras, Tierra y libertad, El viento que acaricia la cebada, Yo, Daniel Blake...), Terrence Malick (Días de gloria, La delgada línea roja, El árbol de la vida...) entre altres figures del cinema europeu, i també aspirants habituals, com és el cas de Pedro Almodóvar que, després d’haver guanyat fa vint anys el premi al Millor Director per Todo sobre mi madre, ara hi presentava Dolor y gloria, amb Antonio Banderas i Penélope Cruz.
 
Un absent, i esperat fins el darrer moment, va ser Quentin Tarantino, que no va poder finalitzar abans del Festival la postproducció d’Once upon a time in Hollywood  (Érase una vez Hollywood). És una peli sorpresa perquè Tarantino pot entusiasmar o decebre fàcilment. Protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Brad Pitt, un reconegut actor de western i el seu doble d’acció intenten emmotllar-se als canvis de la indústria del cinema  americà de finals dels 60. La veurem, confiant en que les referències al cine de l’època i el duel de titans entre aquest parell d’actors omplin la pantalla i sostinguin sobradament la peli. 
 
La pel·lícula inaugural del Festival va ser The dead don’t die (Los muertos no mueren) de Jim Jarmusch, amb Bill Murray i la fantàstica Tilda Swinton. Una comèdia de zombis que segons declara ell mateix no té cap intenció d’aportar res de nou al gènere, sinó posar de manifest el declivi natural d’un món que s’enfonsa. Sense haver-la vist encara, em recorda una altra peli de Jarmusch que en el seu moment va rebre crítiques ferotges... Only lovers left alive (Sólo los amantes sobreviven), on una parella de vampirs, amants eterns, se sostenen l’un a l’altre entre Tànger i Detroit, ciutats desolades que són mostra d’un món degradat on metafòricament no poden sobreviure-hi ni els eterns vampirs. La peli està per veure, tot i que he de reconèixer la particular devoció per Jarmusch. Em va captivar ja a finals dels 80 amb les seves primeres pelis en blanc i negre: Stranger than paradise (Extraños en el paraíso) y Down by law (Bajo el peso de la ley) i des de llavors en sóc fan apassionada, eterna com els vampirs.
 
El palmarès del Festival va provocar alguna sorpresa, com per exemple la Palma d’Or al Millor llargmetratge per Parasite (Parásito), una inquietant peli sud-coreana de Bong Joon-ho, de la que Alejandro González Iñárritu, l’esplèndid cineasta, director d’Amores perros, 21 gramos, Babel, El renacido... i president del Jurat, deia que la decisió de concedir-l’hi el millor premi havia estat unànime.
 
Per Dolor y Gloria, Antonio Banderas va ser guardonat amb el Premi al Millor Actor per la seva interpretació d’aquesta versió de la vida del propi Almodóvar, el viatge d’un director de cine decadent entre els records de la seva infantesa als anys 60 i el dolor, fins i tot físic, que l’acompanya. Per alguns, la millor peli del director en els darrers anys (això ho comparteixo), una obra magistral (això no); i per altres (entre els quals m’hi trobo) una peli amb escenes precioses i una interpretació realment esplèndida de Banderas. Sumant i restant, bona, sense llençar coets i força millorable tant sols estalviant-nos la innecessària psicodèlia que utilitza per justificar els dolors articulars.

 
Dues perles de primavera
 
El mes de maig ens ha ofert un parell de pelis molt recomanables. Una, Los hermanos Sisters, un western que va rebre el premi al Millor Director al darrer Festival de Venècia. Per cert, un director francès que roda per primera vegada una peli en anglès, un western entre Almería i Los Monegros. Hi intervenen Joaquin Phoenix, actor amb una llarga trajectòria, força nominat i premiat, i John C. Reilly, sovint actor de repartiment, que el recordem a Chicago o Gangs of New York, i que finalment gaudeix d’un merescut paper protagonista que, per cert, broda.
 
Els dos germans protagonitzen una salvatge i alhora entranyable història en el vell oest americà. Un western on s’hi reconeixen gairebé tots els trets característics del gènere: forajidos sense escrúpols, febre de l’or, alcohol, iconografia clàssica amb pistoles, cavalls, saloon..., només hi falten els indis. Però es tracta d’un western poc tradicional, on gaudeixes d’alguns fets i moltes imatges a les que aquest gènere no ens hi té acostumats... un tiroteig en la negra foscor d’una nit sense lluna, l’amor tendre i incondicional entre dos germans, l’arribada dels dos pistolers al mar, San Francisco en versió western... En fi, una peli per veure.
 
L’altra perla és An elephant sitting still (Un elefant encara assegut). La primera i última peli del novel·lista i realitzador xinés Hu Bo, que va suïcidar-se abans d’acabar la postproducció per no poder suportar, segons diuen, la pressió dels productors per reduir a dues hores les quatre que té el metratge, i que finalment és tal com ha quedat. Sí, sí, quatre hores de peli, salvades lamentablement amb la seva vida.
 
No és apropiada pel neguit i la impaciència. Les escenes són dilatades, rodades en pla seqüència on, sovint les coses succeeixen fora del pla o desenfocades...  Difícil i, pel meu gust, innecessari escurçar-la.
 
Quatre personatges, éssers solitaris, desconsolats, amb vides ofegades, es mouen en un país i una societat freda, trista, grisa, que contrasta amb l’imaginari exòtic de la Xina dels temples colorits. No hi ha cap intenció d’embellir les persones, les coses ni els llocs, tot al contrari. Però el desig de veure un misteriós elefant de circ en una ciutat del nord del país, els acompanya en un viatge a l’esperança on l’elefant és el de menys, tot i que en l’escena final, impressionant, emociona i conforta sentir en la foscor el so que emet l’animal. Per mi, una gran, gran pel·lícula.


Montse Argerich




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...