Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Opinió - Articles | Revista 66

Cal Manco...

Quan l'avi Salvador Manco es va casar amb la Maria de Cal Gendret de La Mussara va deixar el Mas del Manco, alçat entre cingleres, per baixar a instal·lar-se a Vilaplana per prosperar. D'això, gairebé en fa cent nou anys.
   
La casa número 60 del que aleshores era el carrer Macià o carrer Baix de Vilaplana, ara Jaume I número 10 -fins aleshores Ca Les Títeres-, va esdevenir al llarg d'aquest segle i escaig el casal d'una nombrosa família, Cal Manco, que alguns en la intimitat anomenàvem “La Mancomunitat”. I aquest apel·latiu no és gratuït o enginyós, sinó que recollia molt fidelment un model de vida familiar comunitària  i una jerarquia  fraternal que, de portes enfora, i en estricte realitat, apareixia com a modèlica, disciplinada i ben avinguda, una mena de “societat de guanys” en clau d’economia i organització familiar.

Quan l'avi Salvador Manco va morir, amb 53 anys, deixà una vídua -la padrina Manco-, rodejada d'una cort de set nois i una noia. Aquest infortuni va reforçar, vull creure, el sentiment de pinya familiar i va infondre al clan una fortalesa emotiva al voltant de la mare com a nucli de força i  cohesió.

La “Mancomunitat”, de portes endins, es corresponia molt fidelment a la imatge que el poble en tenia. Funcionava molt semblant a una estructura  monacal: tots treballant en benefici del comú. Aquest procediment fraternal i econòmic, ajudat d'una laboriositat infatigable i de distribució de tasques segons les capacitats i habilitats de cada membre, donà excel·lents resultats. D’aquí, que als anys quaranta poguessin incorporar al patrimoni l'hort de Cal Batjau, un terreny adjacent de més de 1300 metres on, a la dècada dels 50, en plena revolució avícola de la comarca, s'hi construiria aquell immens galliner de quatre plantes que avui tant desmereix  l'entrada al poble.

Al galliner, hi van treballar de paletes molt de temps el pare i l'oncle Mario. Tota una baluerna de totxana vista que durant els anys de l'apoteosi gallinàcia va donar bons rendiments a la caixa única, administrada pel patriarca -segon fill de la nissaga-, l'oncle Isidro.

No tinc altre record infantil en aquella Vilaplana dels anys cinquanta, que veure el pare i l'oncle Mario, feiners i festius, fora d'hores del tros, enfilant bigues, pastant argamassa, traginant tovots, apilant matxembrats, aixecant aquell galliner sagrat de la família.

Una obra que al cap de seixanta anys amenaça ruïna i presenta aquell frontó esbalandrat, un galliner, que esdevé ara la imatge metafòrica d’un temps esvaït de la vida familiar i econòmica del nostre poble. En resta rampant la seva aparença com una mòmia escrostonada del que fou viu, actiu i cohesionat, però sobretot, - i aquesta és la lliçó tràgica de la història-, és la constatació evident que tot esforç, tota submissió, tot afany de progressar, tot niu i caliu familiars poden ser finalment esvaïts cap al no-res. No han passat ni cent deu anys que la casa pairal de Cal Manco, que ha generat tants descendents, que havia estat el nucli referencial d’una nissaga tan prolífica, ha passat a altres propietaris i altres estadants. Uns estadants que -tot sigui dit- amb arts deshonestes, traient rèdit de la imperícia dels nombrosos descendents i induïts per lletrats poc escrupolosos, contravenint els papers signats, han obtingut  la totalitat d’una propietat que no els corresponia; exemple preclar  que  el dictamen de la llei pot contradir-se sovint amb l’ètica i la justícia. (Aquest modest cas familiar vindria a corroborar el que un recent estudi de la Comissió Europea ha diagnosticat sobre el  nivell de qualitat de la justícia a l’Estat Espanyol: ocupa el trist lloc 97!)

L’hort de ca la padrina Manco va ser, els anys cinquanta, el parc infantil de les nostres descobertes. Els meus cosins Hilari i Glòria, ma germana Lídia, jo mateix, així com els que van anar venint,  vam tenir aquell bocí de terra com un retall per assajar i intuir els topants del món. El record d’aquell temps orquestrat pel permanent cloqueig de les gallines, entre gàbies, ajocadors, bacis i ponedors a l’ombra d’una gran nesprera vora de la bassa, m’evoca ara aquell “jardí desolat de ma joventut...” de mossèn Alcover. I el pantomaca de l’àvia a mitja tarda... ¿Com abstreure’s als records més vius, els sons, els objectes, la llum, les olors, al gust de les coses de la primera infantesa?  Per molt que la vida d’adult t’hagi fet rodar pel món, per molt que hom s’hagi establert després a altres llocs, paisatges o ciutats, el punt precís de l’origen és sempre el centre de la circumferència d’una vida. Hi ha nissagues que han pogut preservar o mantenir el seu punt central, el seu vèrtex; la nostra no hi ha tingut la sort, l’habilitat o el criteri unànime.

De la casa abans dita Les Títeres, fins ara Cal Manco, al carrer de la Rasa, quin renom, quin mot li reservarà la parla popular del futur? Els immobles, com les persones, també han de carregar amb les seves faltes.

Sap greu que tant d’esforç fet per avis, pares i oncles en el passat,  tanta dedicació, cohesió, sacrifici i generositat es dissolguin en el no-res . Espero que no ens ho vulguin tenir en compte, almenys ells des del més enllà,  ja s'estalvien el disgust.
 

Desembre 2016


Salvador Juanpere




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...