Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Contes | Revista 55

Boira en vermell

Hi havia una vegada un Gran Bosc de Boscos, allà lluny, a més de cent dies a peu. Un dia de lluna plena estaven reunits tots els animalons d’aquelles contrades: el Gran Llop Gris n’era el líder. Juntament amb ell, l’Àliga Reial, la Gran Serp, l’Ase i l’Ovella eren els representants de tots els animals, que havien fet la tria per votació.

Van arribar a l’acord que havien d’anar a la ciutat per investigar què feien els humans i es van acomiadar de tots els animals, que eren moltíssims.

- Vinga!
–va fer l’Àliga– Demà amb la llum del dia jo m’enlairaré per tal de guiar-vos des del cel.

A les nits, es reunien tots plegats i feien balanç de tot allò que s’havien trobat durant el dia.

Un jorn passaven per un bosc quan uns caçadors van disparar uns trets i van ferir el Gran Llop Gris. Per sort, tant sols va ser un ensurt. Però ells, tots quimerosos, es van endinsar per camins més espessos i foscos. El Gran Llop Gris va haver de descansar durant dos dies. L’Àliga vigilava des del cel; la Serp olorava l’aigua de molt a prop; l’Ovella li proporcionava llet i l’Ase li donava calor. Van arribar a la conclusió que els humans eren molt perillosos i que haurien d’anar-hi amb molta cura.

El darrer dia de repòs, a la nit, el Gran Llop Gris va fer plans per marxar l’endemà. Van acordar que l’Àliga vigilaria sense parar. Quan van marxar de matinada, van deixar el bosc endreçat com si no hi hagués passat ningú.

Ja estaven a mig camí, a més de 50 o 60 dies de camí. N’havien passat de tots colors. Hi havia dies que no trobaven res per menjar. I a l’ovella ja feia dies que li feia mal la poteta dreta del darrere. Havien de marxar a poc a poc, i això suposava un problema pels molts perills que els podien sorgir. Algunes nits feia molt de fred i no deixaven de pensar ens els companys que havien quedat al Gran Bosc: patien per tot allò que els pogués passar i per ells mateixos.

El dia 76 de viatje, el Llop va flairar, amb el seu nas tan fi, una mena de pudor estranya ( era l’olor d’una petroquímica que hi havia a prop de la Gran Ciutat). L’Àliga, l’Ase, la Serp i l’Ovella també la van sentir, i van pensar que si no fos perquè tenien una missió tan important, girarien cua i se’n tornarien cap al Gran Bosc, i van pensar:

- Què fan aquests humans?
- Quines maneres de fer pudor!–, van dir tots.

L’endemà, l’Ase es va despertar a mitja nit. Sentia uns sorolls estranys (el senyal que ja arribaven a la Gran Ciutat): era el brogit d’una fàbrica que hi havia a prop d’on s’ajaçaven. L’Ase es va aixecar, va caminar una estona, i va veure una lluminària i va sentir un renou esfereïdors. Va tornar on eren els seus companys, els va despertar i els va explicar què havia vist. Els altres van fer ulls d’espantats i van pensar:
- En quin món som? Això no es pot aguantar!

L’Àliga va dir:

- Aquest matí he vist un riu. Demà podem desviar-nos uns centenars de metres i vorejar-lo.

Així ho van fer: van anar cap a la banda del riu i van seguir-ne el curs avall.

Al cap de tres dies arribaren a la Gran Ciutat. Van quedar estupefactes en veure-la. I així, quiets, van restar dos dies sencers. La Serp va dir en veu alta:

- Si explico això al Gran Bosc em prendran per boja!
- I tant– van respondre tots plegats.


L’endemà al matí estaven més encoratjats i van dir:

- Som-hi! Per això hem vingut. Si ara reculéssim no hauria servit de res un viatge tan llarg.

El Llop, amb el seu instint de líder, va dir:

- Anirem tots en fila: primer jo, després la Serp, després l’Ovella i el darrer l’Ase. I l’Àliga planejarà per damunt de tots nosaltres.

Així ho van fer i van anar entrant en la Gran Ciutat. Caminaren pels primers carrers on no hi havia gairebé trànsit perquè ja es feia de nit i van trobar un parc molt gran on van decidir quedar-se a dormir. El Llop Gris es va avançar per tal de reconèixer el terreny. Van fer cap a un lloc tranquil i amb bona pastura per a menjar. Aquella nit el Llop va fer un discurs. Els va dir que li semblava que el lloc on s’estaven era d’allò més perillós, i que els podia passar qualsevol cosa en el moment menys pensat. Després van dormir amb un ull mig obert i van fer guàrdies per torns; l’Àliga sempre es quedava sobre un arbre prop del grup.

De matinada, no va caldre que ningú els despertés, ja que amb els sorolls de la ciutat no van poder dormir profundament i es van aixecar ben aixafats. Van pensar:

- Ostres! Si això dura massa no sabem com en sortirem
- Bé! –van dir en llevar-se– ara és l’hora d’anar a investigar com viuen aquests humans.

Tot sortint del parc, ja van endur-se un ensurt: passava un camió i una mica més i esclafa la Serp. Aquesta va dir:

- De bona una me n’he lliurat!

Es van endinsar pels carrerons pensant que seria menys perillós. Van passar per davant d’un bar i hi van entrar. Van voler tastar el whisky, la cervesa i el xampany. Tots van beure i no s’adonaren que s’anaven emborratxant. L’Àliga feia estona que dormia la mona. Tota la resta estaven eufòrics, tots menys l’Ovella que va estar a punt de morir i va haver de venir una ambulància que la va dur a l’hospital. Els altres es van quedar dormits i l’endemà no se’n recordaven de res. Van anar a visitar l’Ovella que s’estava en una habitació amb un goter posat, i duien unes cares que feien por. L’Àliga va dir:

- Si ens veiessin els del Gran Bosc no ens parlarien mai més.

Tots plegats van estar d’acord que no repitirien mai l’experiència. Però, quí sap que els esperava encara?

- Si hem vingut aquí a la recerca d’experiències noves, hem d’estar preparats per qualsevol cosa.

L’Ase va dir:

- Això de l’alcohol, amb mesura, encara; però si hi quedes enganxat t’hi va la salut i la vida.

Van estar-se tres jorns a l’hospital vetllant l’Ovella. A la nit tornaven al parc per dormir i per menjar. L’Ovella es va recuperar i va tornar amb els seus companys. Aquella nit estaven tan cansats que van dormir ben plans. Tots menys l’Àliga que vigilava de l’arbre estant molt a prop d’ells.

L’endemà no es van moure del parc ja que els humans hi feien una festa molt gran. Van quedar al•lucinats de la gentada que va fer-hi cap. De bon matí va començar el concert: la gent ballava, bevia cervesa i fumava porros. L’Àliga va voler provar el tabac i la marihuana; una mica més i no ho conta. S’ofegava i no podia respirar. Entre una cosa i l’altra, va quedar ben tipa.

- Això és una bogeria! –va dir– Aquests humans estan beneits.

Arribada la tarda ja havien tocat set o vuit grups diferents.

El Llop va dir que anava a fer un tomb. Va fer cap a l’altra banda del parc. Allí li van donar un àcid, i ell se’l va prendre. Al cap d’una estona, tots els altres estaven ben preocupats perquè el Llop Gris no tornava. El van buscar però no el van poder trobar.

Eren les dotze de la nit, i a la vora del llac van arribar dues noies jovenetes. L’Ase era allà i les noietes li van demanar si volia fer un viatge d’heroïna. Ell, com que no sabia de què anava el rotllo, va dir que sí. Li van injectar la dosi d’heroïna i va quedar dormit.

De matinada, el Llop va tornar sense forces i amb un cap com una olla de grills (es veu que l’àcid no li va sentar bé). Es va trobar l’Àliga, la Serp i l’Ovella que vetllaven l’Ase estirat a terra. Els de l’ambulància els acabaven de dir que era mort, i probablement per sobredosi. Tots van quedar cotxos, plorant desesperadament.

Al cap d’una estona, el Llop va exclamar:

- Però, què hem fet? En quin món vivim? Com pot ser que els humans juguin amb la vida i la mort d’aquesta manera? De totes les experiències que hem tingut se’n pot treure que no val la pena ni beure, perquè t’emborratxes, ni fumar perquè se’t podreixen els pulmons. I no parlem de les drogues: l’àcid et torna boig i l’heroïna et porta a l’altre barri.

Els altres estaven moixos i no deien res. El Llop va dir:

- Enterrarem l’Ase aquí al parc i marxarem cap al Gran Bosc. I explicarem a tots els nostres amics, per tal que tothom ho sàpiga, com es diverteixen els humans. No tornarem mai més a la Gran Ciutat. Ja hem après la lliçó.

Ben entrada la nit, van enterrar l’Ase i l’endemà, abans de sortir el sol, van emprendre la tornada. Durant el viatge, no es va sentir ni una paraula. Amb una mirada en tenien prou: ja sabien què volien dir.

Van passar tres llunes abans no van arribar a casa. Allà tothom els esperava, no hi mancava ningú. Regnava un silenci espantós; amb les cares ja pagaven. Tots van adonar-se que faltava l’Ase.

No van dir res: ja ho sabien.


Jaume Queralt Mestre
Vilaplana, 15 d’agost de 2009 15:10 (+ o –)

Jaume Queralt Mestre




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots