Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Articles | Revista 9

Barcelona filberts

Barcelona filberts

Filberts perquè l’avellana és madura –segons els anglesos– per Sant Filibert, que l’Església celebra el dia 20 d’agost.

Explicaré una anècdota d’ara fa cinquanta anys, relacionada amb les hazelnut kernels, que és el gra. L’empresa a la qual treballava em va enviar a la Suïssa ger-mànica per uns negocis especials que vaig entendre aviat i que requerien discreció perquè no eren del tot legals però eren consentits a fi que l’Estat espanyol pogués alleugerir una mica el terrible desequilibri econòmic internacional que arrossegava. Sent a Suïssa, encaparrat en aquella mena de transaccions, de Reus em van expli-car que una gran cooperativa helvètica –no en donaré el nom, perquè no serviria per a res, però faig notar (per als qui haguessin estat en el negoci de les fruites seques en aquella època) que no era la Konsumverein–, amb l’argument que la mercaderia no estava en bones condicions, rebutjava un vagó de gra que li havien enviat (llavors encara tot anava per tren, o per mar). Em van demanar que anés a Zuric a veure què realment passava i provés d’arreglar-ho.

Ja em teniu cap a la gran ciutat capdavantera de la Confederació en comerç, indústria i finances. Encara feia fred; potser era al final de març i havia tornat a ne-var. Això sí: al tren, als tramvies, a tots els locals hi havia tanta calefacció que de cap manera no podies enyorar la gelor generalitzada d’aquest país nostre on la fama en-ganya dient que no fa mai fred.

Herrn Hübsch (o una cosa així) m’esperava amb les ungles esmolades. Vam obrir uns quants sacs dels que encara eren intactes. Vam treure mostres –tantes com en vaig voler– i, a l’atzar, vam triar cent grans. Els vam anar obrint per la meitat i em vaig començar a esgarrifar. Herrn Hübsch (o una cosa així) tenia tota la raó. Allò era impresentable. No recordo quin va ser el percentatge de cors florits. En tot cas, un percentatge molt alt. Im-pre-sen-ta-ble, ho repeteixo. Davant d’aquella situació, vaig estripar les cartes. Tota proposta de compensació seria rebutjada sense pal·liatius. Li vaig dir:

—Mireu, Herrn Hübsch (o una cosa així) podem donar per acabada la meva intervenció. Passaré a Reus un informe objectiu d’aquesta entrevista i ja us enten-dreu directament.

Llavors, com si Herrn Hübsch (o una cosa així) i jo haguéssim fet les paus, amb un to si fa no fa d’amic a amic –és un dir–, va començar:
—Ara us ensenyaré, a títol de curiositat, una partida que acaba d’arribar de Turquia (ja feia quasi set anys que s’havia acabat la guerra i els turcs començaven a treure el nas).

Vam fer la mateixa prova, com si també busquéssim floridures. I, res de res. Totes les intimitats d’aquells grans vinguts de vora la mar Negra van resultar perfec-tes, impecables, sense el melic al mig.

Per aquí, la propaganda havia arribat a fer creure als pagesos avellanaires que les fruites d’ells eren les millors del món i que les que es collien per allà a l’Anatòlia no valien res, que es tornaven ràncies de seguida i no sé quantes coses lletges més. Bona gent, bona fe, crèduls, els pagesos de casa nostra. I més aviat perversos –que m’excusin el mot– els capitans cooperativistes i els comerciants, trencadors, especuladors i exportadors de l’època daurada de la intervenció –del franquisme, fet i fet– i de les seqüeles subsegüents.

Aquell dia, a Zuric, em va caure el món al damunt. Vaig pensar que, si aquí no s’espavilaven a millorar la qualitat –i per a això s’han de menester enginyers agrò-noms i no pas demagògies o pseudotècniques pagesívoles–, a llarg terme les pers-pectives seran descoratjadores i, a partir d’aquell moment de Zuric, que era quan començava a afluixar la gana col·lectiva que havia generat la conflagració llavors recent, em va semblar que el carro entrava al pedregam. Mentre hi va haver gana, tothom s’ho menjava tot, encara que fos dolent. Però el 1952 els paladars es co-mençaven a afinar, a Europa, i començaven les abundàncies i les seleccions.

En canvi, per aquí, a casa nostra –on encara hi havia targetes de racionament per a certs productes–, continuaven proclamant les excel·lències de les Negretes (no de la mar Negra), amb el melic funest al centre, tant si eren de l’última collita com de la de diversos anys enrere, ben conservades –això sí– en llocs no gaire secs perquè no perdessin humitat més enllà del compte. Ja sé que és un tema molt complex i que els pagesos l’únic que feien era protegir-se contra la devaluació constant de la mo-neda –potser tornaria (ningú no gosava dir que no) una estafada com la que ens va fer Franco el 1939, que va donar per invàlids els bitllets emesos per la II República, i pagesos i pobrissalla ens vam quedar a les capses– i els múltiples controls nocius per als uns i lucratius per a uns altres. El tema encara no ha estat estudiat seriosa-ment per ningú, fins ara.

Però no tot s’acaba en això. Vaig saber més tard el que ara diré. Enraonies, però de bona font, si més no aparentment. Als senyors d’aquest club de capitalistes que és el Mercat Comú –i que em permetin la llibertat els que en són entusiastes; jo potser també en seria si agrupessin nacions i no estats (uf, que complicat que és el món!)– un dia van comentar:

—No trobeu que la xocolata ens podria sortir més a compte si les avellanes turques no haguessin de pagar uns aranzels tan alts?

—Oh! I tant!

—Doncs, mira: inventem-nos un article que en permeti l’entrada amb un aran-zel com si Turquia formés part del nostre Club, encara que no en formi, o amb un aranzel més o menys semblant.

I ells, que són tan llépols com nosaltres, van poder fabricar i exportar xocolata i altres coses llamineres amb primera matèria vinguda de fora del Club, però com si vingués de dins, o per l’estil, i que així resultaven més barates. Era un moment en què el país que produïa les Tarragona kernels, produce of Spain –a cap dels ricas-sos de casa no se li va acudir mai de marcar els sacs amb produce of Catalonia, no fos cas!– encara no era membre del club de potentats i els seus articles eren sotmsos a aranzel complet, sense rebaixes. Quan hi va entrar, els que governaven a Madrid (que potser eren els del PSOE), no van tenir en compte res d’això; al capda-vall, a qui perjudicava no tenir-ho en compte era als catalans i, fet i fet, tant mieux.

Sempre ho veureu així: qui té la paella pel mànec fregeix. Els uns fregeixen i els altres –els pobrissons de sempre– queden fregits, i fan un crec-crec deliciós quan els mastegues, quan els de dalt els masteguen. I els deixen ben triturats. Porten dentadures d’or groc i també d’or blanc. Ben arrepapats en poltrones opulents, men-tre els preparen el bany turc de cada dia que volen.

Ramon Amigó




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA La fibra òptica va arribant a les cases de Vilaplana. La plantada de flors a...
Què passa, Activitats, Portada

II Jornada Let's Clean up, a Vilaplana

La Segona Jornada ha estat el dia 29 de maig, dissabte, de les 10 a la 1 del migdia. Hem fet...
Entitats, Escola, Portada

Per Sant Jordi€ Poesies, Contes, Roses i Dracs!!!

Aquest Sant Jordi va ser una mica diferent d’altres anys, però va ser un Sant...
Què passa, Activitats, Portada

Càritas maig 2021: Recollida d'aliments i productes de neteja

RECOLLIDA D'ALIMENTS  (20, 21 i 22 de maig de 2021)  ...
Entitats, Escola, Portada

El millor residu és el que no es genera

Un any més, per celebrar el dia del medi ambient, el 5 de juny, algunes escoles verdes del...
Records, Portada

Lo Pedrís surt de Vilaplana... On heu estat?

Peu foto 1 El Collell (Banyoles), amb la Lezhi Ferré i tot l'equip femení...
Què passa, Música, Portada

Audició comentada: De la paraula al cant, a càrrec de Joan Magrané

El festival Vilaplana viu la Música, que va iniciar el seu camí el desembre, que...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a la Blanca Oliach Alasa

Vaig conèixer a la Blanca quan vaig entrar de regidora a l'Ajuntament de Vilaplana,...
Què passa, Esports, Portada

Campiones de futbol

No em considero futbolera, però em vaig aficionar al futbol quan el Pep va entrar...
Literatura, Contes, Portada

Genolleres noves

Nei va, aixeca’t i mira quines genolleres més maques que porto! Me les va regalar el...
Opinió, Recerca, Articles, Casos i coses, Portada

Nou Catàleg de fauna de La Mussara: D'espectres, aparicions i ectoplasmes

Si ha plogut quan feia falta i anem al rovelló, els bolets ens poden arribar a semblar...
Història, Història local, Portada

Antic refugi de les Airasses (Centre Excursionista de Catalunya- CEC)

Situat a 960 m d'alçada, a prop de l'antic poble de la Mussara, Serra de Prades....
Opinió, Què passa, Articles, Esports, Portada

Barça femení

El Barça ha apostat durant tots aquests anys per portar l’equip femení a la...
Història, Masos, Portada

Mas d'en Voltes

SITUACIÓ Situat sota la Punta del Sec, aguaita sobre el Barranc de l’Esquerrer....
Història, Masos, Portada

Mas d'en Roig

SITUACIÓ Situat sota la Punta del Sec, aguaita sobre el Barranc de...
Entitats, Literatura, Contes, Escola, Portada

Una Llegenda al revés

Sant Jordi, 2021 Una reina, un príncep, una rosa, un cavaller diferent, un petit drac...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 84 (juny 2021)

El nostre poble sempre s'ha caracteritzat per les inquietuds dels seus vilatans. Fa un...
Què passa, Història, Teatre, Portada, Fem memòria

Mort a les cunetes

El passat 16 de maig a Vilaplana vam poder gaudir de l’obra Mort a les cunetes, un...
Literatura, Lingüística, Portada

Frases fetes i dites de Vilaplana

Aquest text té expressions tradicionals que es feien servir abans. A veure si ho enteneu:...
Recerca, De cinema, Portada

La Guerra Freda (III) € La crisi cubana € l€hora dels míssils

Arribem a la dècada dels seixanta i pel que fa a la Guerra Freda la tensió creixia...
Què passa, Notícies, Portada

Projecte Falciots a Vilaplana, Dues preguntes

Prèvia: Presentació del Projecte Falciots a Vilaplana, per l'Àlex...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Poemes, Portada

Presentació del Recital de Poemes i Textos propis

PRESENTACIÓ DEL RECITAL. Vilaplana - Plaça de la Riba, 23 d'abril del 2021...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes fàcils, per menjars d'estiu

Avui en dia, gairebé podem menjar de tot, independentment de l’època de...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Portada

Jornada de neteja i descoberta Herpetològica, al poble de La Mussara

El passat dissabte, 1 de maig, ens vam aplegar a La Mussara una colla d’amants de la...
Recerca, Cuina, Portada

Brownie

Aquesta recepta ens la fa arribar la Isabel Mas Gil, col·laboradora assídua de Lo...
Què passa, Notícies, Portada

Presentació d'un llibre a la plaça de la Riba

El dia de Sant Jordi d’enguany fou ben diferent per a mi. Els amics, seguint la idea...
Què passa, Entitats, Activitats, Música, Escola, Portada

Estrenem instruments

Aquest curs, musicalment parlant, hem estat de sort! I volem compartir amb vosaltres que els nens...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Els Pirates

Aquest curs els més petits de l’escola hem estat la Classe dels Pirates i hem...
Recerca, Cuina, Portada

Crema catalana

Aquesta recepta de la M. Remei de Cal Ritu, la fa cada any per Sant Josep. És una...
Recerca, Natura, Portada

Serra del Montsià

Per començar aquesta sortida, caldrà anar fins a La Ràpita. Abans...