Premsa on line12/01/2003

Article de Jaume Mariné: “El Japó”

Jaume Mariné, col·laborador de Lo Pedrís, publica al Diari de Tarragona un nou article:

«LA SERPENT D’HIVERN. Jaume Mariné»

“El Japó”

“El Japó, per estrany que pugui semblar, segueix existint. El que ha deixat d’existir és aquell país “d’economia modèlica”, enveja de tants dels nostres economistes, adoradors de la competitivitat a ultrança. I els mitjans de comunicació semblen haver-ho oblidat.

Ara, ja no parlen d’aquells treballadors que per exterioritzar les seves protestes es dedicaven a treballar més intensament. Ni del miracle econòmic japonès. Però podrien parlar d’altres coses ben curioses, per exemple, d’aquest milió llarg de joves, enclaustrats, autoexclosos de la vida social nipona. Autoexclosos, fins i tot, de la seva vida familiar, i passen anys i anys sense sortir de la seva cambra ni tan sols per treure les deixalles que produeixen. Són el producte d’aquell Japó model de competitivitat.

La majoria provenen de l’escola intensiva, on els alumnes treballen 13 o 14 hores diàries i no poden anar a dormir si abans no aproven l’examen sobre els coneixements que han après aquell dia. Són els nous ciutadans del demà que troben més fàcil comunicar-se amb una màquina que amb la mare que els porta l’aliment.

Una enquesta recent diu que aproximadament la meitat dels infants japonesos assisteix a aquest tipus d’escoles. I allí treballen, mengen i amb prou feines dormen. I potser els seus professors els diuen que es fan homes de profit.

Fa pocs dies, un expert dels nostre país deia que per molts defectes que tingués l’economia de mercat, era l’únic eficaç. Els altres resultaven encara pitjors.

No sé a quins altres es devia referir, però m’agradaria saber a quins aspectes podrien resultar pitjors. I em pregunto què deuria pensar aquesta persona si tingués un fill de vint anys que en fes cinc que no surt de la seva cambra i que cal que li portin els àpats allí, si no, no surt i es moriria de gana.

Pot haver-hi un model de societat pitjor que el que embruta de purins l’aigua pura de les nostres fons, l’aire de l’atmosfera de dioxines, la llum del sol de fums tòxics de tota mena, de vapor cancerígens i que provoca que joves brillants s’enclaustrin a les nostres llars?. I no pensen els “nostres santons” que paradoxal pot resultar que la nostra societat modèlica hagi de pagar el preu de la seva vida per salvar la seva economia?. De què ens serviran tots els superàvits econòmics quan serem morts?”.

Raquel Virgili

Diari de Tarragona, 11-1-2003

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

16/02/2026Passatemps, Portada

Article de Jaume Mariné: “El Japó”

Nou usuari

Usuari registrat