Recerca - Casos i coses - Portada | Revista 82

ARQUITECTURA EFICIENT. Materials sostenibles (I): Pintures ecològiques

La preocupació pel medi ambient cada vegada està més present en la nostra societat, ja que a poc a poc anem veient les conseqüències de no respectar la naturalesa.

Arrel de participar en les reunions dels Fridays For Future Vilaplana els divendres a la tarda, va sorgir la idea d’escriure sobre els tipus de pintures ecològiques que existeixen avui en dia.

Què és una pintura ecològica?
En edificació sostenible, són aquelles pintures fabricades amb productes no derivats del petroli. No han de contaminar el medi ambient en la seva fabricació, aplicació o deixalla, i han de protegir la salut humana tant durant la seva aplicació, com al llarg dels anys d'ús.

Hi ha fabricants que promocionen les seves marques com a ecològiques per posseir l'etiqueta ECOLABEL quan aquest segell, creat per la Unió Europea, només ens indica que el producte té un impacte ambiental reduït, però no que estigui lliure de toxines ni que sigui totalment ecològic.

Es classifiquen segons els seus components:

Pintures ecològiques minerals
Pintures ecològiques vegetals
Pintures ecològiques mixtes

1. Pintures ecològiques minerals
Estan constituïdes per productes d'origen mineral i hi ha quatre grans tipus segons el seu component principal.

Pintures a base de silicats
Solen obtenir-se mitjançant un procés de fosa de vidre reciclat. Són molt resistents, per la qual cosa resulten aptes tant per a interior com per a exterior. Són també impermeables, podent-se usar en cuines i banys, alhora que són transpirables, permetent el flux de vapor d'aigua a través dels materials i evitant la condensació.

Pintures a base de cal
Són pintures inspirades en la pintura a la calç artesana, empleada a les cases des de fa segles. En contacte a l'aire, la calç experimenta un procés de carbonatació durant el qual absorbeix el CO? present en l'aire. L'ambient queda més net, i el resultat són cases més respectuoses amb l'entorn. Les pintures a la calç d'última generació incorporen fibra de grafè, un material que les fa més flexibles, transpirables i duradores, i que optimitza el seu rendiment.
Són fabricades a partir d'una mescla de calç hidràulica i additius naturals orgànics.
És més adequada per a interiors, encara que pot utilitzar-se en restauracions d'exterior. Proporciona un blanc d'alta puresa al qual es poden afegir pigments naturals no orgànics específics per a obtenir una àmplia gamma de color. És transpirable, asèptica, bactericida i fungicida.

Pintures a base d'argila
Formades per argila blanca, pólvores de marbre i caseïna vegetal, sent per això el seu color característic el blanc, al qual se li poden afegir pigments minerals per a obtenir la paleta de color desitjada. El seu ús principal és d'interior.

Pintures fotocatalítiques.
Aquestes pintures minerals actuen en combinació amb la radiació solar, donant lloc a un procés similar a la fotosíntesi que realitzen les plantes. A aquest procés se'n diu fotocatàlisis i s'encarrega de descompondre els microorganismes i les partícules orgàniques de l'ambient (olors). Aquestes pintures porten òxid de titani en la seva formulació; quan aquest element rep la llum solar, genera substàncies oxidants que reaccionen amb les matèries orgàniques i les degraden. N'hi ha prou que la pintura de la paret rebi llum solar perquè s'iniciï el procés. El resultat: habitacions més netes, lliures d'olors, al·lèrgens o bacteris nocius per a la salut.

2. Pintures ecològiques vegetals
Estan menys esteses i desenvolupades comercialment. Es componen de resines, olis, midons i ceres vegetals als quals s'afegeixen pastes colorants també d'origen vegetal. Igualment es poden netejar, són transpirables i solen desprendre l'aroma dels materials que les componen.

3. Pintures ecològiques mixtes
Contenen mescles dels components minerals i vegetals anteriors. Existeixen nombroses marques de pintures ecològiques que pots localitzar per internet o en botigues especialitzades. En qualsevol cas, tria sempre aquelles que detallin la seva composició, indiquin clarament els components amb què estan fabricades i garanteixen la no utilització de dissolvents nocius.

Diferències entre la pintura ecològica i la sintètica
Les pintures tradicionals són sintètiques i solen incloure en la seva composició formaldehid, metalls pesants (mercuri, plom, cadmi..) i COVs (Compostos Orgànics Volàtils), com l'acetona, que s'alliberen en un període de temps que pot arribar a 5 anys, després de la seva aplicació.

Aquests compostos són hidrocarburs en estat gasós i a temperatura ambient, nocius per al medi ambient i també per a les persones, que es poden veure afectades en el sistema respiratori o directament en la pell.

Les pintures 100% ecològiques naturals no han de contenir cap d'aquests components.

És important destacar que les pintures minerals són una mica més cares que les vegetals, sent totes dues opcions menys econòmiques que les pintures sintètiques.

A més del preu de venda, l'altra gran diferència és que la seva utilització no és tan senzilla, ja que depèn del suport sobre el qual s'aplicarà la pintura. Malgrat que el seu ús no està tan difós, cada vegada són més els professionals que la utilitzen i apliquen.

Els avantatges de les pintures ecològiques la proporcionen els seus components principals, que són d'origen vegetal o mineral, i tenen característiques comunes encara que, lògicament, depenent del tipus presentaran aspectes diferenciats. Els aspectes comuns són:

• Són totalment respectuoses amb el medi ambient, ja que són biodegradables i 100% sostenibles.
• Són aptes per a persones amb sensibilitat als productes químics, les al·lèrgies, intoleràncies i Fatiga Crònica.
• Tenen una important higroscopicitat pel que, en ser permeables al vapor d'aigua, contribueixen de manera eficaç a regular la humitat de l'habitació.
• Ajuden a incrementar l'aïllament tèrmic.
• Són antiestàtiques, la qual cosa fa que no atreguin ni retinguin la pols en la superfície
• La seva olor és agradable.

De vegades, en arquitectura, el material més natural no és el més sostenible.

Sempre s'ha d'analitzar d'on procedeix aquest material, quin ha estat el seu procés d'obtenció, quanta energia continguda té, de quin material està fet l'envàs, quina vida se li suposa i quin nivell de degradació en el temps posseeix.

Un exemple: Veient el programa “Construcciones ecológicas” (que us el recomano), al capítol “Un paréntesis en el lago”, es parla d'un projecte fet a Chassey-Les-Montbozon (França), a prop de Suïssa. A unes petites cabanes, com a material per la coberta, en lloc d'utilitzar bruc (bezo, en castellà), gairebé inexistent en aquella zona i que s'ha de canviar cada dos anys, van escollir unes fulles tropicals sintètiques (Palmex), ja que era un producte reciclable i amb una vida útil molt llarga, el que fa que a llarg termini i pel lloc on està utilitzat, resulta més ecològic.