Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Homenatges - Portada | Revista 85

Ara li toca a ell; Ernest Puig, fotògraf

Ahora me toca a mi escriu en lletra redoneta, de forma pulcra i delicada, al peu del retrat, el fotògraf E. Puig. Ha de ser ell, perquè la resta de personatges són dones i nens. Se’l veu tranquil i concentrat mirant a càmera, al mig del grup. Ens detalla que corre el mes de setembre del 1904 i que estan al mas de Mariner de Vilaplana.

Per fi, el fotògraf deixa de ser el subjecte actiu que agafa la càmera per copsar la realitat que l’envolta i esdevé el subjecte que espera pacient. Sí, ja és hora que l’Ernest Puig sigui qui queda corprès a l’interior del retrat. Ell, l’avi matern de la Victorina Felip Puig, fou un retratista notable que va deixar immortalitzats, a través de la seva mirada lúcida, el paisatge, les persones i la història de la Vilaplana de principis del segle XX.

La fotografia doble¹, cedida per la família Puig, com tantes d’altres, havia de passar a il·lustrar la Fototeca de Lo Pedrís, però la seva singularitat ens ha obligat a esbrinar qui era aquest fotògraf. Qui era ell i per què retratava Vilaplana. Qui era l’altre E. Puig, més recent, del que també la revista ha publicat fotografies extraordinàries.

Després de 20 anys d’editar una part de la seva prolífica obra fotogràfica a la Fototeca de Lo Pedrís, hem vist per primera vegada la fisonomia d’aquell fotògraf meticulós i detallista. I més d’un segle després, ens adonem del seu posat tranquil, que li agrada vestir de forma sòbria, que porta els cabells ben rasurats i un bigoti ampul·lós i poblat, i que té el front alt de la sapiència. I sobretot ens impressionen els ulls petits, com de trau, que traspuen una mirada aguda i penetrat, d’au de presa. Una mirada que mostra el seu instint innat per caçar aquelles imatges tan valuoses que ens va llegar. Diries que tot en ell va en consonància amb les instantànies que plasmava, datava i clarificava al paper.

A la foto, dins del rectangle de cartró dur, d’un groc envellit pel temps, al voltant del E. Puig, hi ha quatre dones molt mudades², cadascuna amb un paraigua a joc, i quatre criatures vestides amb roba clara. La composició, que creua la V baixa del fons amb la que conformen els personatges, és perfecta. La devia preparar meticulosament. Ara bé, qui va retratar al retratista? Potser tenim una pista al mateix retrat, ens diu «Pose por Félix» anomenant la persona que va accionar el disparador, o potser ho va fer ell mateix i la línia blanca, que creua la soca de l’arbre central, era el fil que enllaçava la mà del fotògraf amb la càmera?

No ho podrem saber, però a partir d’aquesta troballa, cedida per un nebot de la Victorina, el Pere Valentí Bosch Felip, mirarem de posar nom als personatges de la fotografia i intentarem esbrinar per què E. Puig tenia tanta dèria per immortalitzar aquest racó de món, Vilaplana.

Ernest Puig Larrosa va néixer a mitjans dels anys 70 del segle XIX a la ciutat de Lleida, de pares agramuntins (Joana Baptista Larrosa Enrich i Vicent Puig Torrens). Va ser el petit de tres germanes: la Teresa, la Júlia i la Joana. Potser tres de les quatre dones del retrat? La Teresa, la gran, devia ser la figura imponent, vestida de negre, que es recolza a l’arbre. La quarta, la que està darrere l’arbre i va vestida tota de blanc, de ben segur era la seva esposa, Concepció Font Riudor, nascuda a Barcelona, al barri de Gràcia.

I és que l’Ernest va emigrar a Barcelona i va seguir la tradició del pare, exercint de pastisser. Va obrir una pastisseria al carrer Major de Gràcia núm. 36, que duia per nom La Española. Allí va conèixer qui seria la seva dona, la Concepció. Es van casar a finals del segle XIX i van tenir també quatre fills: la Victorina, la Francesca, l’Ernest i el Pepe.

És a dir, ja tenim dades interessants en el nostre intent de desxifrar la foto; els quatre brivalls, podien ser perfectament els fills de la parella: la nena més gran, que ens mira amb un posat reflexiu i la mà recolzada a la galta podria ser la Victorina (mare de la Victorina que coneixem), que es va casar amb Magí Felip Ignés i va tenir quatre criatures, dues filles i dos fills. L’altra nena, l’únic personatge de la foto que no mira a càmera, podia ser la Francesca, de renom Pipa, que no va tenir descendència. I el nen del centre, situat sota mateix i en línia amb el pare, podia ser l’altre E. Puig de la Fototeca de Lo Pedrís. D’ell sabem que va contraure matrimoni amb Maria Nicolas Vidal, del qual van néixer dues nenes. I sobretot, sabem que va seguir els passos del seu pare treballant com a representant de pastisseria i esdevenint un fotògraf més que notable, com ho demostren les fotografies esplèndides sobre el patrimoni paisatgístic i urbanístic de la Vilaplana posterior a la del seu pare.

D’aquestes notes biogràfiques se’n desprèn un fil que ens pot portar a revelar perquè un lleidatà afincat al barri de Gràcia, l’Ernest Puig Larrosa, fes cap a Vilaplana i la retratés amb tant d’amor i coneixement.

Tenim constància que una neboda seva, filla de Teresa, la germana gran, era propietària d’una casa a Vilaplana. En efecte, la casa de la Plaça Major número 5, propietat de la família Anguera Martorell de cal Víctor, coneguda com a ca Les Quimetes, estava escripturada a nom de Nativitat Fornells Puig. Ara bé, de ben segur la família hi estiuejava abans, ja que a la Fototeca número 9 de Lo Pedrís hi ha retratades una sèrie de dones i criatures als dos balcons de la façana principal. El fotògraf escriu a peu de foto que la imatge està presa l’any 1906, dos anys després de la que ens ocupa. És molt probable que E. Puig Larrosa fotografiés la casa on estiuejava amb la seva família a la Vilaplana de principis del segle XX.

La Victorina ens ha explicat que, en realitat, a ca Les Quimetes hi estiuejaven dues famílies, la de l’Ernest (Puig Font) i la de la Teresa (Fornells Puig). També ens ha dit que la Nativitat tenia un germà de nom Fèlix. Això ens ajuda a esbrinar més detalls de la fotografia ?era aquest Fèlix qui va accionar el polsador pel retrat?, o es tractava del marit³ de la Teresa del que només hem pogut esbrinar el Fornells del cognom?? però ens complica la identificació dels personatges, ja que els nens podrien ser fills de la Teresa.

D’altra banda, consta a l’arbre genealògic dels Puig que una altra de les germanes de l'Ernest, la Joana Puig Larrosa, va contraure matrimoni amb el vilaplanenc Eduard Ferré i Fort, notari. A partir d’aquí podem entendre que la família Puig i els seus descendents hagin tingut i tinguin terres de cultiu al poble. També ens consta que la parella se’n va anar a viure a Barcelona.

Tot i les evidències, encara no sabem per què aquestes famílies van raure a Vilaplana, esdevenint, possiblement, uns dels primers estiuejants del poble. Per arribar-hi hem hagut d’estirar encara més del fil, i ens ha estat de gran ajuda consultar les escriptures de ca les Quimetes, cedides amablement per l’advocat Josep Anguera Martorell (de cal Víctor).

A partir d’aquestes escriptures hem pogut esbrinar algunes pistes molt reveladores sobre els antics propietaris de l’immoble. Hem aclarit que l’Eduard Ferré Fort, cunyat del nostre protagonista i espòs de la Joana, era fill de Sebastià Ferré i Vilella, possiblement de ca l’Ignès de Vilaplana, i de Bonaventura Fort i Turó. La Bonaventura va morir el 1889 i va deixar la casa en herència als seus dos fills, l’Eduard i la Dolores, a parts iguals.

Tindríem doncs, que la propietat de la meitat de la casa arribaria a la família Puig per via del matrimoni de l’Eduard amb la Joana. Però no és exactament així. La Dolores, propietària de l’altra meitat, l’havia venut, el 1901, a la mare de la Joana i de l’Enric. Aquesta, en morir el 1905, l’havia deixat als seus quatre descendents: una part a repartir entre la Teresa, la Julia i l’Ernest i l’altra meitat a la Joana. D’aquesta manera la Joana es va fer amb quasi tota la casa, que va vendre, en enviudar el 1930, a la seva neboda, Nativitat Fornells Puig. Arribem, així, al punt de partida per entendre les possibles connexions per les quals els Puig i els Fornells van estiuejar a Vilaplana.

Sembla que la Joana, una de les dones de la fotografia, potser la que en conforma el centre, amb la mà repenjada a l’espatlla del seu germà, és també el nucli de la relació entre els Puig i Vilaplana. Ara bé, com va arribar la Joana al poble per conèixer l’Eduard? O va ser l’Eduard que va anar a Barcelona i la va conèixer, portant-la al poble? I va ser ella qui va estirar tota la família, fins al punt que la seva mare comprés la meitat de ca Les Quimetes?

Com sempre que es vol tirar massa enrere, per respondre a l’última pregunta s’ha d’entrar en el terreny de l’especulació, tot estirant encara més el fil de la història. Sabem per la Victorina, neta de l’Ernest, que aquest era amic i veí de Josep Vilaseca i Casanovas (l’arquitecte de l’Arc del Triomf de Barcelona amb motiu de la 1a Exposició Universal), fill del reusenc Jacint Vilaseca Batlle. Possiblement per amistat amb els Vilaseca, que devien viatjar sovint a Reus, els Puig van descobrir la bellesa singular del poble de Vilaplana i el paisatge del seu voltant.

El «Ahora me toca a mi», descobert, entre el fotimer de fotografies familiars, per un nebot de la Victorina, ha servit d’estímul per retre homenatge a la figura d’Ernest Puig Larrosa, un dels primers reporters gràfics de la Vilaplana de principis del XX. Des de Lo Pedrís, agraïm la seva valuosa aportació al patrimoni cultural del poble, i donem les gràcies als seus descendents per cedir-nos generosament el llegat artístic dels seus avantpassats.

Sí, certament, l’avi de la Victorina va reblar el clau, quan va escriure aquell llunyà dia de setembre de 1904, que ja li tocava sortir a la foto.




PEU DE PÀGINA
1 En realitat es tracta d’una fotografia estereoscòpica. Aquesta tècnica fotogràfica, molt utilitzada pels fotògrafs de la seva època, consisteix a fer dues fotografies simultànies amb una petita separació entre elles. Després, amb l’ajuda d’uns visors especials, es podien observar les instantànies amb un efecte de tridimensionalitat.
2 Pot ser que fos la Festa Major? Segons M.A. Vernet “Vilaplana: aproximació a la seva història, costums i tradicions” la Festa Major gran, fins al 1920, es va celebrar els dies 8 i 9 de setembre.
3 És ben plausible que fos així: El Fèlix documentat (Fèlix Fornells Puig, germà de la Nativitat) podria haver heretat el nom del pare, com acostumava i acostuma a passar en moltes famílies. I el misteriós Fèlix del «Pose por Felix» podria ser aquest pare, del que només se’ns ha dit que es deia Sr. Fornells. Podem imaginar l’Enric deixant la càmera al seu cunyat, després d’haver preparat minuciosament la composició de la foto, més que al nebot, que devia ser massa jove per fer-li confiança.



Isabel Salvat / Josep M. Garcia




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA Les activitats de l'estiu (Cinema, Conferències, Sessions de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 85 (octubre 2021)

Si l'estiu del 2020 va estar marcat per la pandèmia de la Covid-19, l'estiu del...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Recerca, Natura, Portada

Les orenetes

L’oreneta cuablanca (Delichon urbica) és un ocell de color més aviat...
Recerca, Cuina, Portada

Paté de €Jerez€

La Isabel Mas Gil, l'àvia de la Residència de la Selva del Camp, ens fa arribar...
Recerca, Cuina, Portada

Pa de Figa

El Pa de figa forma part de les nostres postres d’hivern des de fa molt de temps. El...
Recerca, Cuina, Portada

Coses de cuina fàcil i entretinguda: pizza i paatís de formatge

Tot aprofitant que “Lo Pedrís” surt per la Festa Major d’octubre, avui...
Què passa, Activitats, Portada

Camp de Treball per a joves - Estiu'21

Aquest estiu, malgrat la pandèmia, a Vilaplana hem pogut gaudir altra vegada d’un...
Literatura, Lingüística, Portada

Recerca lingüística

A la revista anterior van sortir les següents expressions, que tenen el significat que...
Què passa, Notícies, Portada

Històries de Mussagats 2

No us hauria explicat mai la meva història si no fos perquè Mussagats l’ha...
Història, Masos, Portada

Mas de Somí

ALTRES NOMS: Al Registre Civil també hi surt esmentat com a Mas del Macià...
Història, Masos, Portada

Mas de Pistol

SITUACIÓ Situat a la Cingla, l’antic tramat del camí dels Garrigots hi...
Història, Història local, Portada, Fem memòria

L'últim ramat de cabres

Molt sovint la història s’ha creat i s’ha difós de generació en...
Què passa, Notícies, Portada

Recuperem el Patrimoni

Recuperem el Patrimoni és un grup de treball, de recerca i d'acció que neix a...
Què passa, Esports, Portada

Expedició de l'alpinisme vilaplanenc a la Vall d' Aosta (Alps Italians)

Com cada any, amb gran il·lusió, tenim el plaer de narrar apassionadament les...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Ara li toca a ell; Ernest Puig, fotògraf

Ahora me toca a mi escriu en lletra redoneta, de forma pulcra i delicada, al peu del retrat,...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules de la Consellera d'Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya

Presència institucional. Aquesta edició del Mussart, dedicada a...
Què passa, Activitats, Portada

MUSSART 2021

Moltes són les causes que ha defensat aquest festival: la Llibertat, la dignitat,...
Què passa, Activitats, Portada

GENT GRAN: La tercera joventut s€activa

Amb aquest títol, l’Ajuntament del poble va promoure una activitat gratuïta per...
Entitats, Escola, Portada

Comença l'escola

El 13 de setembre va ser el primer dia de començar l’escola. A primera hora, cada...
Què passa, Activitats, Portada

Cap de setmana solidari a Vilaplana

Enguany, casualment, van coincidir tres actes solidaris el mateix cap de setmana. Van tenir...
Opinió, Articles, Portada

Quatre carxofes i quatre moixons

Ben bé cada dos minuts un soroll eixordador esquinçava aquell cel ratllat de...
Opinió, Articles, Portada

L€estima de l€espai públic

Em passa sovint. Quan em proposo engiponar unes ratlles per a ser difoses, sigui en algun...
Què passa, Literatura, Activitats, Ressenyes literèries, Portada

Primera edició de Camí de formiga - vespres d€estiu als masos-

La Balandra, 10 de juliol de 2021 Camí de formiga - vespres d’estiu als masos...
Què passa, Teatre, Portada

Jordi Mateu porta damunt seu l€essència de Terra Baixa

Amb aquest titular, la Televisió de El Vendrell obria la crònica en l’estrena...
Opinió, Articles, Portada

L€estiu del FfF Vilaplana

Aquest ha estat el segon estiu de projeccions i conferències organitzades pel grup Fridays...
Què passa, Esports, Portada

Vinyes i paisatge al Priorat

Una excursió ideal per fer a la tardor, on les vinyes canvien el color dels seus...
Recerca, De cinema, Portada

La Guerra Freda (IV) € La cursa espacial.

L’enginy humà havia creat les pitjors armes inimaginables tot finalitzant la Segona...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista: Bruno Anguera Garcia (30 anys) - Pianista

Cada vegada que m’he assegut davant d’algú per entrevistar-lo he tingut unes...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Vilaplanenc de l'any 2021

L’acte de lliurament del Vilaplanenc/ca 2021 compleix el seu desè aniversari....