La nostra gent - Homenatges | Revista 85

Ara li toca a ell; Ernest Puig, fotògraf

Ahora me toca a mi escriu en lletra redoneta, de forma pulcra i delicada, al peu del retrat, el fotògraf E. Puig. Ha de ser ell, perquè la resta de personatges són dones i nens. Se’l veu tranquil i concentrat mirant a càmera, al mig del grup. Ens detalla que corre el mes de setembre del 1904 i que estan al mas de Mariner de Vilaplana.

Per fi, el fotògraf deixa de ser el subjecte actiu que agafa la càmera per copsar la realitat que l’envolta i esdevé el subjecte que espera pacient. Sí, ja és hora que l’Ernest Puig sigui qui queda corprès a l’interior del retrat. Ell, l’avi matern de la Victorina Felip Puig, fou un retratista notable que va deixar immortalitzats, a través de la seva mirada lúcida, el paisatge, les persones i la història de la Vilaplana de principis del segle XX.

La fotografia doble¹, cedida per la família Puig, com tantes d’altres, havia de passar a il·lustrar la Fototeca de Lo Pedrís, però la seva singularitat ens ha obligat a esbrinar qui era aquest fotògraf. Qui era ell i per què retratava Vilaplana. Qui era l’altre E. Puig, més recent, del que també la revista ha publicat fotografies extraordinàries.

Després de 20 anys d’editar una part de la seva prolífica obra fotogràfica a la Fototeca de Lo Pedrís, hem vist per primera vegada la fisonomia d’aquell fotògraf meticulós i detallista. I més d’un segle després, ens adonem del seu posat tranquil, que li agrada vestir de forma sòbria, que porta els cabells ben rasurats i un bigoti ampul·lós i poblat, i que té el front alt de la sapiència. I sobretot ens impressionen els ulls petits, com de trau, que traspuen una mirada aguda i penetrat, d’au de presa. Una mirada que mostra el seu instint innat per caçar aquelles imatges tan valuoses que ens va llegar. Diries que tot en ell va en consonància amb les instantànies que plasmava, datava i clarificava al paper.

A la foto, dins del rectangle de cartró dur, d’un groc envellit pel temps, al voltant del E. Puig, hi ha quatre dones molt mudades², cadascuna amb un paraigua a joc, i quatre criatures vestides amb roba clara. La composició, que creua la V baixa del fons amb la que conformen els personatges, és perfecta. La devia preparar meticulosament. Ara bé, qui va retratar al retratista? Potser tenim una pista al mateix retrat, ens diu «Pose por Félix» anomenant la persona que va accionar el disparador, o potser ho va fer ell mateix i la línia blanca, que creua la soca de l’arbre central, era el fil que enllaçava la mà del fotògraf amb la càmera?

No ho podrem saber, però a partir d’aquesta troballa, cedida per un nebot de la Victorina, el Pere Valentí Bosch Felip, mirarem de posar nom als personatges de la fotografia i intentarem esbrinar per què E. Puig tenia tanta dèria per immortalitzar aquest racó de món, Vilaplana.

Ernest Puig Larrosa va néixer a mitjans dels anys 70 del segle XIX a la ciutat de Lleida, de pares agramuntins (Joana Baptista Larrosa Enrich i Vicent Puig Torrens). Va ser el petit de tres germanes: la Teresa, la Júlia i la Joana. Potser tres de les quatre dones del retrat? La Teresa, la gran, devia ser la figura imponent, vestida de negre, que es recolza a l’arbre. La quarta, la que està darrere l’arbre i va vestida tota de blanc, de ben segur era la seva esposa, Concepció Font Riudor, nascuda a Barcelona, al barri de Gràcia.

I és que l’Ernest va emigrar a Barcelona i va seguir la tradició del pare, exercint de pastisser. Va obrir una pastisseria al carrer Major de Gràcia núm. 36, que duia per nom La Española. Allí va conèixer qui seria la seva dona, la Concepció. Es van casar a finals del segle XIX i van tenir també quatre fills: la Victorina, la Francesca, l’Ernest i el Pepe.

És a dir, ja tenim dades interessants en el nostre intent de desxifrar la foto; els quatre brivalls, podien ser perfectament els fills de la parella: la nena més gran, que ens mira amb un posat reflexiu i la mà recolzada a la galta podria ser la Victorina (mare de la Victorina que coneixem), que es va casar amb Magí Felip Ignés i va tenir quatre criatures, dues filles i dos fills. L’altra nena, l’únic personatge de la foto que no mira a càmera, podia ser la Francesca, de renom Pipa, que no va tenir descendència. I el nen del centre, situat sota mateix i en línia amb el pare, podia ser l’altre E. Puig de la Fototeca de Lo Pedrís. D’ell sabem que va contraure matrimoni amb Maria Nicolas Vidal, del qual van néixer dues nenes. I sobretot, sabem que va seguir els passos del seu pare treballant com a representant de pastisseria i esdevenint un fotògraf més que notable, com ho demostren les fotografies esplèndides sobre el patrimoni paisatgístic i urbanístic de la Vilaplana posterior a la del seu pare.

D’aquestes notes biogràfiques se’n desprèn un fil que ens pot portar a revelar perquè un lleidatà afincat al barri de Gràcia, l’Ernest Puig Larrosa, fes cap a Vilaplana i la retratés amb tant d’amor i coneixement.

Tenim constància que una neboda seva, filla de Teresa, la germana gran, era propietària d’una casa a Vilaplana. En efecte, la casa de la Plaça Major número 5, propietat de la família Anguera Martorell de cal Víctor, coneguda com a ca Les Quimetes, estava escripturada a nom de Nativitat Fornells Puig. Ara bé, de ben segur la família hi estiuejava abans, ja que a la Fototeca número 9 de Lo Pedrís hi ha retratades una sèrie de dones i criatures als dos balcons de la façana principal. El fotògraf escriu a peu de foto que la imatge està presa l’any 1906, dos anys després de la que ens ocupa. És molt probable que E. Puig Larrosa fotografiés la casa on estiuejava amb la seva família a la Vilaplana de principis del segle XX.

La Victorina ens ha explicat que, en realitat, a ca Les Quimetes hi estiuejaven dues famílies, la de l’Ernest (Puig Font) i la de la Teresa (Fornells Puig). També ens ha dit que la Nativitat tenia un germà de nom Fèlix. Això ens ajuda a esbrinar més detalls de la fotografia ?era aquest Fèlix qui va accionar el polsador pel retrat?, o es tractava del marit³ de la Teresa del que només hem pogut esbrinar el Fornells del cognom?? però ens complica la identificació dels personatges, ja que els nens podrien ser fills de la Teresa.

D’altra banda, consta a l’arbre genealògic dels Puig que una altra de les germanes de l'Ernest, la Joana Puig Larrosa, va contraure matrimoni amb el vilaplanenc Eduard Ferré i Fort, notari. A partir d’aquí podem entendre que la família Puig i els seus descendents hagin tingut i tinguin terres de cultiu al poble. També ens consta que la parella se’n va anar a viure a Barcelona.

Tot i les evidències, encara no sabem per què aquestes famílies van raure a Vilaplana, esdevenint, possiblement, uns dels primers estiuejants del poble. Per arribar-hi hem hagut d’estirar encara més del fil, i ens ha estat de gran ajuda consultar les escriptures de ca les Quimetes, cedides amablement per l’advocat Josep Anguera Martorell (de cal Víctor).

A partir d’aquestes escriptures hem pogut esbrinar algunes pistes molt reveladores sobre els antics propietaris de l’immoble. Hem aclarit que l’Eduard Ferré Fort, cunyat del nostre protagonista i espòs de la Joana, era fill de Sebastià Ferré i Vilella, possiblement de ca l’Ignès de Vilaplana, i de Bonaventura Fort i Turó. La Bonaventura va morir el 1889 i va deixar la casa en herència als seus dos fills, l’Eduard i la Dolores, a parts iguals.

Tindríem doncs, que la propietat de la meitat de la casa arribaria a la família Puig per via del matrimoni de l’Eduard amb la Joana. Però no és exactament així. La Dolores, propietària de l’altra meitat, l’havia venut, el 1901, a la mare de la Joana i de l’Enric. Aquesta, en morir el 1905, l’havia deixat als seus quatre descendents: una part a repartir entre la Teresa, la Julia i l’Ernest i l’altra meitat a la Joana. D’aquesta manera la Joana es va fer amb quasi tota la casa, que va vendre, en enviudar el 1930, a la seva neboda, Nativitat Fornells Puig. Arribem, així, al punt de partida per entendre les possibles connexions per les quals els Puig i els Fornells van estiuejar a Vilaplana.

Sembla que la Joana, una de les dones de la fotografia, potser la que en conforma el centre, amb la mà repenjada a l’espatlla del seu germà, és també el nucli de la relació entre els Puig i Vilaplana. Ara bé, com va arribar la Joana al poble per conèixer l’Eduard? O va ser l’Eduard que va anar a Barcelona i la va conèixer, portant-la al poble? I va ser ella qui va estirar tota la família, fins al punt que la seva mare comprés la meitat de ca Les Quimetes?

Com sempre que es vol tirar massa enrere, per respondre a l’última pregunta s’ha d’entrar en el terreny de l’especulació, tot estirant encara més el fil de la història. Sabem per la Victorina, neta de l’Ernest, que aquest era amic i veí de Josep Vilaseca i Casanovas (l’arquitecte de l’Arc del Triomf de Barcelona amb motiu de la 1a Exposició Universal), fill del reusenc Jacint Vilaseca Batlle. Possiblement per amistat amb els Vilaseca, que devien viatjar sovint a Reus, els Puig van descobrir la bellesa singular del poble de Vilaplana i el paisatge del seu voltant.

El «Ahora me toca a mi», descobert, entre el fotimer de fotografies familiars, per un nebot de la Victorina, ha servit d’estímul per retre homenatge a la figura d’Ernest Puig Larrosa, un dels primers reporters gràfics de la Vilaplana de principis del XX. Des de Lo Pedrís, agraïm la seva valuosa aportació al patrimoni cultural del poble, i donem les gràcies als seus descendents per cedir-nos generosament el llegat artístic dels seus avantpassats.

Sí, certament, l’avi de la Victorina va reblar el clau, quan va escriure aquell llunyà dia de setembre de 1904, que ja li tocava sortir a la foto.




PEU DE PÀGINA
1 En realitat es tracta d’una fotografia estereoscòpica. Aquesta tècnica fotogràfica, molt utilitzada pels fotògrafs de la seva època, consisteix a fer dues fotografies simultànies amb una petita separació entre elles. Després, amb l’ajuda d’uns visors especials, es podien observar les instantànies amb un efecte de tridimensionalitat.
2 Pot ser que fos la Festa Major? Segons M.A. Vernet “Vilaplana: aproximació a la seva història, costums i tradicions” la Festa Major gran, fins al 1920, es va celebrar els dies 8 i 9 de setembre.
3 És ben plausible que fos així: El Fèlix documentat (Fèlix Fornells Puig, germà de la Nativitat) podria haver heretat el nom del pare, com acostumava i acostuma a passar en moltes famílies. I el misteriós Fèlix del «Pose por Felix» podria ser aquest pare, del que només se’ns ha dit que es deia Sr. Fornells. Podem imaginar l’Enric deixant la càmera al seu cunyat, després d’haver preparat minuciosament la composició de la foto, més que al nebot, que devia ser massa jove per fer-li confiança.

Isabel Salvat / Josep M. Garcia



+ Publicar el meu comentari