Història - Tradicions i folklore | Revista 81

Aplec de la Mussara: 3 de juny de 1928, els orígens

Ens trobem en les acaballes d’una dura època de repressió del catalanisme[1]. Aquest mateix any, 1928, Primo de Rivera va fer enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc (Barcelona), de Puig i Cadafalch, aixecades l'any 1919, destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme. La dictadura va treballar a fons contra el catalanisme republicà, prohibint, entre d’altres, l'ús de la llengua i la bandera catalanes en l'administració i en la vida pública. Catalunya es va convertir en un dels focus més actius i unànimes d'oposició a la dictadura, ambient que va afavorir el creixement de la força i popularitat del catalanisme republicà. A partir del 1926 el règim va entrar en decadència.

L'excursionisme a Catalunya va venir arran de les ganes de coneixement i estudis, juntament amb una creixent estima pel territori propi que va ressorgir durant la Renaixença. L'interès per aquest esport anà lligat a inquietuds culturals, científiques i fins i tot polítiques[2].  Amb l’objectiu de promoure la convivència dels diferents grups excursionistes de les comarques meridionals, el 22 de maig de 1927 es va celebrar, a Santes Creus, el I Aplec Excursionista de les Comarques tarragonines, que es celebrà fins el 1936[3].
 
Organitzat per la "Secció Excursionista del Centre de Lectura” de Reus, "l’Agrupació Excursionista l'Estel" de Montblanc, el "Grup Excursionista Muntanyenc" de Tarragona, el "Grup Excursionista Montagut" i "Valls Deportiu" de Valls, el 3 de juny de 1928 es celebrà, a la Mussara, al Xalet de Les Airasses[4], el II Aplec excursionista de les Comarques tarragonines.
 
Un dies abans de l’esmentada data, va sortir a la llum un fulletó-programa que contenia un “convit” de les entitats organitzadores “dirigit a tothom que sia aimant de les nostres belles serralades”[5], unes notes descriptives sobre la Mussara, el programa d’actes i els reglaments i les bases de la cursa excursionista, del concurs de fotografies[6] i del concurs de salts de corda.
 
Com a autoritats hi van assistir, a més dels representants de les entitats organitzadores, el president del Centre Excursionista de Catalunya d’aquell moment, el Sr. Francesc de Paula Maspons i Anglasell[7], Lluís Massot i Balaguer, advocat i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i d’altres membres de la secció de fotografia del Centre Excursionista de Catalunya (Francesc Blasi i Vallespinosa, Comella...)[8].

“L'èxit ha estat esclatant; ha superat els càlculs més optimistes. Després de l’assaig de l’any passat al recer de les centenàries pedres del gloriós Monestir de Santes Creus, que ens deixà un record inoblidable, el d'enguany a la Mussara ha estat la seva consagració definitiva. Les entitats excursionistes del nostre Camp, tenen ja la seva Festa Major!”[9]

S’hi van aplegar prop de 2000 persones: 15 òmnibus. A més, “per la carretera encara pujaven nombroses colles a peu, bicicletes motos, cotxes de turisme de diverses procedències: Arbolí, La Febró, Albiol i Mont-ral, pot dir-se que van buidar-se. De Ciurana, Prades i Capafons, també hi havia força gent. Pot ben dir-se que totes aquelles entrades es congregaren a la Mussara. També hi havia gent de Vilaplana, Aleixar i altres pobles comarcans, així com un autòmnibus de Constantí i un de Santes Creus”[10].
 
“Va començar la festa amb la Missa... La petita i humil església va omplir-se a vessar... La Missa, va ésser cantada pels cantaires de La Febró. La seva manera ruda i simple d'entonar aquells càntics religiosos, corprenia. Un estol de xamoses noies vaIIenques va cantar el "Virolai"[11] i el Credo...

Acabada la Missa, va començar la cursa de muntanya de marxa lliure.

La cursa va ésser individual i la inscripció lliure, mentre no es tingués llicència actual d'atletisme.

Devien donar-se tres voltes al bosc de I'Augustenc, en un total de nou quilometres.

Els corredors eren en nombre d'onze. Els primers varen arribar a la meta per l’ordre següent: Pere Rodríguez, de Reus, fent el recorregut en 46 minuts; Francesc Esculler, de Valls, en 54 minuts; Joan Puig, de Tarragona, en 55 minuts. Aquests guanyaren els tres premis que es concediren.

Després de la cursa la cobla "L'Harmonia", de Tarragona, amb l'espinguet de la tenora va aplegar, vora el xalet de les Airasses tota la gent.

Es puntejaren les sardanes "Cadena de flors", de J. Vallespí; "Vora I'amada", de J. Saderra, i "La Festa del poble", de. J. Baró ”[12].

“...davant del xalet de les Airasses resultà aviat insuficient a la munió d'anelles que es formaren com per art d'encantament. La sardana triomfava una vegada més, estretes les mans i apropats els cors i ajuntava als assistents a la festa un cant únic: l'amor a la terra mare”[13] .

“Després, l'Esbart Dansaire, també de "L'Harmonia", de Tarragona, amb els típics vestits de pagesos catalans va ballar amb forca justesa "L'espuyolet", d’Espunyola; "L'Esquerrana', de Pallars, i la "Bolangera", del Penedès, essent aplaudits amb forca entusiasme.

A la tarda, torna la cobla a refilar les sardanes "Ja cauen les fulles", de A. Ramos; "Continuïtat", de V. Bou, i "Enyorament", de T. Saranyana, puntejades per moltes anelles; i altra vegada els simpàtics dansaires feren exhibició dels ballets "La castanya", de Pallars; "Ball de nans", de Berga, i "Ballet de muntanya", de Folgueroles”[14]. “Aquest últim fóu bisat a insistència dels aplausos del públic...

El septimí[15] de Vilaplana ens obsequià amb dugues sardanes que foren també molt aplaudides”[16]. El septimí “Uni” de Vilaplana, contribuirà graciosament a la festa, interpretant dues sardanes”[17].

“L'espectacle que oferia el llogarret de la Mussara a primeres hores de la tarda era corprenedor doncs si hom contemplava des d'un punt una mica elevat les anelles dels balladors i la gent que se'ls mirava (a la tarda havia arribat molta més concurrència), podia veure tota aquella gernació gaudint un ambient tan pur, dintre un escenari tan nostre.

Aquest any, s'havia fet una innovació en el programa de l’Aplec, un concurs de salts a la corda, per a senyoretes. Hi hagué sis inscripcions. Havien d'arribar com a mínim a 300 salts. Van acabar en aquest odre Carme Jornet, de Tarragona, amb 250 salts; Carme Soler, de Reus, amb 160 salts, i Maria Torrell també de Reus, amb 140 salts. Aquestes tres senyoretes aconseguiren els tres premis fixats...[18]”

“...per l'èxit complet de la festa, per la bona organització, per tot, des d'aquestes planes donem la més expressiva enhorabona i ferm dalit d'esperonament als companys d'excursionisme de les comarques tarragonines. Ens permetem pregar a tan honorables excursionistes no desmaïn en llurs profitoses iniciatives per tal de servir d'espill a altres comarques de Catalunya, malauradament adormides dintre les còmodes albirances de la quietud”[19]. 
 
Esbart dansaire “L’Harmonia” de Tarragona                 Cobla L’Harmonia” de Tarragona[20]
 
El “II Aplec excursionista de les Comarques tarragonines” es podria considerar com l’origen del que anys després la colla Cingle Roig reeditaria i consolidaria com l’Aplec de la Mussara, en un primer període que va des del 1976 al 1979 (Lo Pedrís, núm. 36. La Mussara hi torna[21]) i posteriorment, un segon període que s’inicia l’any 2009 fins a l’actualitat (Lo Pedrís, núm 36. 6è Aplec de sardanes de la Mussara, més que un aplec![22]; Lo Pedrís, núm 36. De quan el Cingle esdevingué colla[23]).
 
Carlos Herruz Pamies,
Doctor en Història de l’Art i Musicologia.
 
Agost de 2020
 

Carles Herruz Pàmies



+ Publicar el meu comentari