La nostra gent - Records | Revista 94

ALBERT “DAMO”, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com l'Albert Damo. Tot i que darrerament havia estat més allunyat de l'activitat social activa per dedicar-se més a casa seva, al conreu de les finques, a la família, als nets... no podem deixar passar l'ocasió de recordar aquell Albert que tant ha aportat a la societat vilaplanenca.

L'Albert va ser d'aquella colla que participava activament d'allò que en podem dir el bé comú, juntament amb el Josep M. Cobit, la Maria Teresa, el Pepitu, la Maria Mundeta, la Maria Rufina, l'Eugeni, el Josep Martorell, el Jaume Gori, Mn. Musté... i alguns que sense voler, ben segur que em deixo.

Els darrers anys el podem recordar com aquell home senzill que arribava del tros amb el seu Pasquali, que parava a la porta de casa del carrer Major, per deixar la seva esposa, el cistell... i després anava a aparcar-lo a l'altra punta de poble. O bé, veient-lo baixar pel carrer nou, amb la seva gorra, amb les botes d'aigua, la ferrada amb el recapte i l'aixada a l'espatlla. Però els no tan joves podem recordar-lo per aquell munt de comèdies, en què només d'aparèixer a escena, ja sabies que alguna n'havia de fer. Era un actor que moltes vegades li va tocar fer els papers còmics, i ho feia d'allò més bé, però els seriosos, també els brodava.

Els que vam tenir la sort de compartir aquesta faceta amb ell, hem de reconèixer que era dels que sempre s'aferrava a la feina, i no a la de protagonista en l’escenari, sinó a aquella feina que no es veu, però que cal fer perquè les coses surtin bé.

L'Albert va ser dels fundadors del Grup de Teatre i també el primer President del Casal Vilaplanenc, una presidència que al seu moment devia suposar molta feina, moltes visites rebudes a casa al vespre, per rebre propostes de millora o queixes d'allò que no acabava de funcionar, però la conclusió és que van fer molta feina i la van fer molt ben feta!

Del treball d'aquell equip de gent, avui podem gaudir d'unes magnífiques instal·lacions, que ja molts pobles del país voldrien tenir. I d'això ja fa més de 40 anys, quan una colla de joves es van posar mans a la feina per començar la construcció de la piscina, però no només la piscina, ja que després van vindre el bar, els vestuaris, la sala, la pista... Es devien fer moltes reunions per organitzar l'Entitat, teatre per finançar les obres, en definitiva moltes hores invertides, altruistament per al bé comú i del que mai en vam sentir cap queixa.

Així, que tan sols ens queda dir:

MOLTES GRÀCIES, ALBERT!

Grup de Teatre de Vilaplana

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat