Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 17

Agustí Ferré Obiols, l'Agustí Mallol

“No has de fer les coses perquè et valorin sinó perquè ho sents, amb il·lusió, amb ganes de servei. Amb actitud de servei al poble”


Durant divuit anys que li ocuparen cinc legislatures, l’Agustí Ferré Obiols (1932) va regir amb tolerància, honestedat i sentit comú l’Ajuntament de Vilaplana. Va ser el primer alcalde democràtic del poble, després de més de 40 anys de dictadura franquista. A més, ocupà els càrrecs públics de diputat provincial per Convergència i Unió, de vice-president del Consell Comarcal i també milità a Unió de Pagesos, des d’on fou designat primer delegat comarcal. Ell és defineix com a catalanista i lliberal. Malgrat els càrrecs públics i la ingent tasca que aquestos comporten en quan a temps i dedicació, l’Agustí de cal Mallol sempre s’ha estimat i ha defensat la terra, i, potser per això, mai ha deixat de cultivar-la , com a bon pagès de soca arrel que és.


Quins van ser els teus inicis?
La meva trajectòria pública comença a la Unió de Pagesos. Jo vaig ser el primer delegat comarcal.

De quins anys estem parlant?
Dels primers anys setanta, quan Franco encara era viu i no hi havia dret a reunir-nos com a sindicalistes. Ho fèiem de forma clandestina. S’escampaven per les esglésies i els monestirs, per tot arreu.

Quines funcions realitzaves a la U.P ?
Allí vaig fer una labor molt important perquè vaig veure que hi havia un caliu, que la gent tenia ganes de que es canvies alguna cosa. I aquella gent, els pagesos, anaven de bona fe, eren molta gent. Hi havia assemblees amb 3.000 persones.

Encara recordes aquells primers afiliats que es jugaven la pell per defensar els interessos dels pagesos?
Sí, i tant. Va ser una labor de molts homes com el Valent de l’Aleixar, el Nubioles, el Bastardes... Aquí al Baix Camp, al principi, vam arribar a tenir 800 afiliats i al Segrià que és la comarca que té més pagesia, en tenia tres-cents. Recordo que quan anava a Barcelona el delegat nacional em deia: “Òstia”! Ferré com és possible que aneu tan al davant! I jo li deia: La gent hi ha entrat amb molta empenta i il·lusió.

A la U.P. tots éreu pagesos o també hi havia estudiants i d’altres obrers?
Tots érem pagesos i el que no era pagès, era enginyer o perit agrònom.

I les vostres inquietuds només anaven enfocades al tema de la pagesia des del punt de vista sindical o també era a nivell polític?
La Unió de Pagesos era un sindicat unitari, democràtic i independent. Que es basava tot amb assemblees. La gent i va entrar amb molta empenta. Jo recordo que a qualsevol presentació que fes la Unió de Pagesos no s’hi cabia. Era nou, era el començament. Eren unes gernacions terribles. A partir d’aquí, és quan et comencen a conèixer els polítics i aquests busquen gent que cridi a més gent nova per tenir opcions de vot. Llavors a mi em van dir si volia entrar en política i presentar-me com alcalde pel poble. M’ho van dir tots els partits i amb bones ofertes.

Quin any era i concreta a quins partits fas esment ?
Al 76, l’any de les primeres eleccions democràtiques. Els que em van oferir més van ser els socialistes que m’oferiren el número dos de Tarragona a Madrid. Però jo francament, llavors i ara, per damunt de tot, i sempre ho he dit: sóc catalanista i liberal. I aquests dos trets fonamentals van fer que optés per enrolar-me a les files de Convergència.

Però, el catalanisme i el liberalisme són exclusius de convergència ?
Pel catalanisme, pel liberalisme, pel que fos. Jo en aquells moments com alcalde era una persona pública i tampoc m’interessava massa que em posés en un extrem o a l’altre per captar més gent. I jo vaig considerar que Convergència podia ser el millor. Convergència em va oferir ser diputat provincial, però jo el que menys mirava eren els diners perquè llavors un diputat no cobrava res, només dietes i comissions, de sou ni un duro.

Quant vas formar l’equip de Govern a les primeres eleccions democràtiques del 76, després de 40 anys de dictadura franquista, en quin model de govern vas pensar i en quina gent vas comptar ?
Vaig intentar fer un equip de gent d’aquí del poble: el David, l’Albert Sofia, el Còbit, el Cantí, l’Ernest. Que hi hagués una mica de gent de tota manera.

Com van anar les primeres eleccions i com va ser l’entrada a aquell nou model democràtic pel qual s’havia lluitat tant?
No es va presentar ningú més i vam sortir amb moltes abstencions i algun escrit que deia: “No us volem”. És a dir, que alguns no volien democràcia. Obrir l’Ajuntament va ser una mica allò de la novetat. Trobar els comptes, no dic que els trobéssim malament perquè no els vam ni mirar. Hi havia un efectiu, molt poc, feina rai! No daven un duro. Per pagar el Sans, el secretari, molts mesos havíem de firmar el Còbit i jo un crèdit a la Cooperativa, perquè no n’hi havia efectiu.

Quines són les primeres coses que vau fer?
La primera obra va ser la pista de ciment que hi ha a les escoles. Feta voluntàriament, com posteriorment la piscina i el casal. Jo no em vull posar galons i la gent ja jutjarà o dirà el que li sembli, però les infrastructures més significatives d’aquest poble van sortir quan jo vaig ser alcalde. Totes: la carretera d’Alforja a la Selva s’aprovà quan jo era alcalde, la Plaça de la Riba, el dipòsit de l’aigua, el carrer Dr. March, els desguassos del poble, el cementiri, l’Ajuntament nou.

A nivell d’infrastructures, el Casal, la carretera d’Alforja a la Selva han rebut crítiques d’altres grups. No hagués estat millor aprovar-ho amb el consens de la gent?
En aquells anys les coses es feien com es podien. Jo ho respecto tot. Quan vaig ser alcalde vaig fer les coses amb humilitat i honestedat. I tot, no és lo més idoni per tothom, com la Plaça de la Riba que no és el més adequat per alguns. Potser sí. Però bé, les coses es fan i el que va al davant ha de tenir les idees ben clares sinó sempre divagarà i no farà mai res. Perquè, fes lo que vulguis que de pegues sempre te’n troben. Pel Casal, en aquells moments, no hi havia possibilitats i es va fer el que es va creure més adequat. El “Carletes” ja ho deia: “Una barraqueta”. Tot fet gràcies a la gent del poble.


En aquella primera etapa de la democràcia, vas témer per algun moment que sorgissin de nou els vells fantasmes de la dictadura ?
No especialment. Però recordo el dia del frustrat cop militar 23-F. Tot just aquell dia es va morir el Cinto, i vaig anar al Rosari i la gent em mirava amb una cara de compassió, volent dir: On t’has fotut! Perquè ara tothom és bo, la cosa està consolidada però llavors no ho vulgueu saber!

A nivell de poble vau trobar molta oposició de la gent d’esquerres, dretes o independents?
Hi va haver algú que quan es va morir l’Abdullah va venir a casa dient-me que no estava batejat i que no podia entrar al cementiri. I no se’l podia enterrar. I jo li vaig contestar: Si tu fossis alcalde potser si, però ho sóc jo i aquí on hi diu: “Cementerio Católico de Vilaplana”, no tardarà gaire que hi dirà “Cementiri Municipal de Vilaplana” i com que és del municipi, s’hi enterra tothom. Nosaltres amb bona fe i amb treball va manar fent el que vam poder.

Quanta anys vas fer d’alcalde ?
Hi vaig ser 18 anys. Van ser 5 legislatures.

Et vas sentir poc valorat o se’t van fer pesats tants anys de mandat?
No has de fer les coses perquè et valorin sinó perquè ho sents, amb il·lusió, amb ganes de servei. Amb actitud de servei al poble. No esperar mai que la gent et vingui a agrair la feina feta. S’han de fer favors sense mirar ni blancs, ni negres, ni rossos. Fer poble.
Als primers anys s’havia de buscar la pau. Posteriorment es va anar consolidant. Jo vaig tenir la satisfacció que a tota la gent que els hi vaig dir per ser de l’Ajuntament em van dir que sí, menys un que no li vaig dir jo directament sinó que li va dir son pare.

Des d’algun sector, s’ha criticat que cedissis l’alcaldia al cap del P.S.C de Vilaplana? Ho tornaries a fer?
La gent pot pensar el que vulgui però l’Ernest és un home que òbviament ha de menjar, però té interès pel poble. A les últimes eleccions va passar que la política és bruta i sempre hi ha pactes. Els resultats van ser 3 per Convergència, 2 per PSC i 2 per ERC. Jo havia de pactar amb algú. Amb ERC no, i li vaig dir a l’Ernest perquè li tenia més confiança.

Quan vas entrar a la Diputació?
Hi vaig començar a anar a la segona legislatura. La Diputació tenia una quantitat de “calers” que feia esparverar. Vaig fer que tires endavant econòmicament el refugi de la Mussara. Jo era el president de la comissió d’Agricultura, de la comissió de Sanitat i Serveis Socials. Per comissió et donaven dos o tres mil pessetes.

I al Consell Comarcal?
A la tercera legislatura i hi vaig entrar com a vice-president.

Sabem que de jove vas anar a estudiar a Madrid,. Durant quant de temps i vas estar i en quin lloc vas cursar estudis?
Vaig ser a Madrid un any sol. Estudiava en una acadèmia que li deien Coello i anava a examina’m a “El Instituto de San Isidro”. Allí hi feia taquigrafia, mecanografia, comptabilitat i banca. I amb tot treia notable i excel·lent.

Com és que en aquella època vas anar a Madrid?
Perquè jo hi tenia uns oncles que eren molt grans. Ell va ser caixer de la RENFE, no tenien fills i em van dir si hi volia anar. Jo tenia 14 anys. En aquesta Acadèmia un dia va venir un home que volia un noi per entrar d’ajudant de comptable a la seva empresa, que era el GERPLEX. I el director li va dir: “Si quiere un chico aquí solo hay el catalán, ahora si quiere chicas hay cuatro o cinco”. Les noies ho feien més bé que jo però els nois no.

Com és que vas tornar tan aviat si t’anava tan bé?
El meu pare va caure malalt, jo tenia 14 anys i ma germà 12, i vaig tornar per ajudar. A més a mi la terra sempre m’ha agradat molt. A casa teníem moltes terres i jo com a fill gran no les podia abandonar.


Per acabar, quin balanç fas del poble després de deixar tu l’alcaldia?
Penso que com a poble d’uns 600 habitants hi ha una bona convivència i la política la gent la té en un segon terme. Si a mi m’haguessin dit que un que no va mai a missa pogués fer la botifarra o la manilla amb el mossèn li hauria dit que s’ha tornat boig. Cal dir que en aquest poble han ajudat molt els capellans: el Dalmau i el d’ara, el Josep Musté.


Dolors i J.M. Garcia




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots