Recerca - Medicina | Revista 65

Activitat física i salut psicològica

A hores d'ara ningú dubta de la capacitat terapèutica de l'activitat física, però no solament com a teràpia física, sinó també com teràpia psicològica. L'activitat física afavoreix, entre altres, la producció d'endorfines i de noradrenalina, ajudant així a reduir l'ansietat, depressió i estrès i a incrementar els nivells d'energia així com facilitar el funcionament cognitiu.

S'ha estimat que al voltant del 25% de la població “normal” ha patit en algun moment de la seva vida estats moderats de depressió i ansietat i altres trastorns emocionals deguts, en la majoria de casos, a carències a nivell físic, afectiu, emocional, social o laboral.

Depressió

Quan es parla de depressió, normalment es fa referència a desesperança, tristesa, desil·lusió, baixa autoestima, i pessimisme. Els símptomes van de menor a major: fatiga, irritabilitat, indecisió, retirada social i, finalment, idees suïcides. Els símptomes depressius no clínics són cada vegada més comuns entre la població general.

L'activitat física en la prevenció i el tractament dels símptomes depressius causa els següents efectes:

Increment del flux sanguini i de l'oxigenació que beneficia al sistema nerviós central.
Augment dels nivells de norepinefrina, els nivells baixos de la qual poden anar associats a estats depressius.
Sensació d'autocontrol i millores en la imatge corporal pròpia i l'autoestima que ajuden a prevenir i a sortir d'estats depressius.

Ansietat

Preocupació i ansietat són part de la vida actual. L'ansietat es diferencia de la preocupació en el fet que la font de la primera no és específica i cursa amb sentiments d'aprehensió i activitat excessiva del sistema nerviós autònom que poden anar des d'una excitació extrema o hiperactivitat a un estat d'estupor, així com a problemes psicosomàtics, com ara la por, nerviosisme, irritabilitat, nàusea, fatiga i dolor muscular.

Per al tractament o prevenció de l'ansietat l'exercici ha de ser d'una intensitat moderada (60% de la freqüència cardíaca màxima) i amb una durada mínima de 20-30 minuts tres dies per setmana.

Estrès

L'estrès va lligat íntimament a la preparació de l'organisme davant una situació de perill (enfrontament) i la necessitat de lluita-fugida.

La resposta d'estrès consta de components psicològics, de comportament i fisiològics. Aquests són irritabilitat, ansietat, pèrdua de concentració i capacitats perceptives disminuïdes. Aparició de temors, pèrdua de somni i pèrdua de les capacitats verbals. I els propis d'una reacció d'alerta: dilatació de pupil·les, increment de la freqüència cardíaca i de la pressió sanguínia i tensió muscular juntament amb un increment dels nivells de catecolamines i corticosteroides. Si aquesta reacció es dóna amb certa freqüència, poden aparèixer malalties psicosomàtiques com ara úlceres, alteracions de les artèries coronàries, accident vascular-cerebral, migranyes i d'altres. L'exercici pot tenir un paper important a l'hora d'“enfrontar-se”, ja que la pràctica d'activitat física regular millora els nivells d'autoestima, autoeficàcia i energia, alhora que es poden assolir sentiments de competència que portin als subjectes a percebre un estressor com a menys amenaçador i nociu. Activitats com caminar, córrer, muntar amb bicicleta i nedar s'han considerat apropiades per reduir l'estrès. Per a què l'exercici sigui efectiu reduir l'estrès ha de tenir les següents característiques: aeròbic, lliure de competició, predictible i repetitiu.

Característiques generals de l'exercici