Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Notícies | Revista 57

A la porta de casa

La venda ambulant resisteix en pobles sense gairebé botigues gràcies a la gent gran. L’arribada dels marxants es converteix a l’estiu en una atracció per als forasters. Els marxants lluiten per sobreviure.


SACRIFICI PER SUBSISTIR. Molts venedors ambulants recorren una infinitat de municipis cada mes.

DE LA FAMÍLIA. Tracte i confiança cotitzen a l’alça en un mercat cada cop més deshumanitzat.


ESTEVE GIRALT
Vilaplana/L’Aleixar



Vuit veïns –set dones i un home, el Josep– s’esperen asseguts als baixos de l’ajuntament de Vilaplana (Baix Camp), davant de l’església. Es reparteixen el torn seguint el rigorós ordre d’arribada mentre fan una mica de tertúlia. “Els joves no vénen, se’n van a comprar fora”, sentencia una de les clientes més assídues. Si és dijous, avui ve el peixater. Un pregó acostuma a recordar el dia abans la visita del venedor ambulant de torn. A Vilaplana, amb mig miler de veïns, ja no hi ha cap peixateria. Només hi ha una botiga de queviures, una xarcuteria, una farmàcia i una perruqueria, encara que anys enrere el poble tenia la seva pròpia xarxa comercial, inclosa una petita botiga d’electrodomèstics, dues merceries i tres fleques.

Puntual, a les nou del matí, irromp pel carrer Major amb la seva petita furgoneta frigorífica en Daniel Batlle. “Jo no sóc peixater, sóc traginer de peix”, avança. En pocs minuts munta la parada i comença a despatxar, tractant cada compradora amb afecte. “Per a ell totes som les seves princeses”, diu una de les clientes. “Feia temps que no la veia, senyora Emília, que no ha estat bona?” pregunta. Aquest peixater tan aviat ven mig quilo de sardines com dóna el condol o pregunta per l’última operació de maluc. “Em sap molt de greu”, diu, després de saber que el marit de la clienta va traspassar la setmana passada. Aquí tot flueix, sense pausa però sense cap pressa. Les vendes no passen per un bon moment, com per a la majoria de marxants dedicats als petits pobles, a mans ara gairebé en exclusiva de la gent gran, amb més dificultats per desplaçar- se a grans localitats i centres comercials i amb més costum de comprar a prop de casa.

Per aconseguir subsistir, molts venedors ambulants han de recórrer cada mes una infinitat de municipis. Francisco Cortés, de Reus (Baix Camp), passeja la seva botiga itinerant de sabatilles, mitjons i algun altre complement tèxtil per 35 pobles diferents de les comarques de Tarragona; a la majoria hi passa cada dues o tres setmanes. “No et pots fer massa pesat”, adverteix. En municipis com Sarral (Conca de Barberà), amb 1.600 habitants, o la Riba (Alt Camp), amb poc més de mig miler, la venda es fa gairebé amb noms i cognoms. “En els últims sis anys les vendes han caigut un 50%. Abans m’hi guanyava la vida, ara canviaria això per una feina amb un sou fix de mil euros”, lamenta després de 22 anys d’experiència nòmada. Sobreviure no és fàcil.

Entre els venedors hi ha molta vocació i ofici. També força obstinació. Esperant que passi la pluja, Lucy Rioné espera la clientela dins de la seva furgoneta, aparcada davant l’escola de Vilaplana, on planta cada dijous de l’any la seva parada de fruita i verdura. “No els puc fallar”, explica. El pregoner va anunciar un dia abans la seva arribada perquè els veïns poguessin preveure la compra. La fórmula del màrqueting directe funciona malgrat que durant els mesos d’estiu molts dels clients, amb horta pròpia, redueixen les compres de verdura. “Els petits venedors com nosaltres no tenim cap suport”, lamenta Batlle, queixós davant la proliferació de grans supermercats. “Abans la gent comprava un quilo de pebrots, ara em demanen un pebrot”, comenta la Lucy, que visita mitja dotzena de municipis cada setmana, de les Borges del Camp (Baix Camp) a Bonavista, en un dels barris de Tarragona, famós per tenir un dels mercats de venedors ambulants més gran d’Europa. El que no va a la baixa és la calidesa del tracte humà i la confiança. “Sóc més psicòloga que venedora, hi ha clients que m’expliquen la seva vida”, assegura la Lucy. Un dels veïns, el Mingo, li porta el seu cafè amb llet. “No canvio la venda de poble en poble per tenir una parada pròpia”, diu la Lucy, establerta, quan no està de ruta, a Torreforta (Tarragona). Només descansa un dia a la setmana. Sis dies, sis pobles diferents. La Dolores, una de les clientes més fidels, arriba quan la verdulera encara no ha tingut temps d’acabar de muntar la parada. “Torno d’aquí a un estona, que no tens posada la balança”, s’acomiada. Una de les clientes mossega mitja taronja abans de comprar una varietat molt tardana. “No té gust de res”, es lamenta, sincera, i compra unes quantes cebes.

La majoria dels marxants ho són perquè ja ho eren els seus pares o fins i tot els avis. És el cas de Cortés, nascut a Jaén. “Els meus avis ja es dedicaven a això”, recorda. Després de vendre durant anys bruses i faldilles, a Castelló, la seva especialitat són ara les sabatilles d’estar per casa, de cotó i de niló, i l’interior de Tarragona. No és fàcil trobar tanta varietat de gènere. “Intento que gairebé tot sigui producte nacional”, explica, indignat davant l’allau de sabates d’importació a preus rebentats. “Els xinesos porten de tot, des d’una agulla de cosir fins a un pantalons texans”, critica. “I tot plegat va començar amb les botigues de tot a cent”, recorda.

En molts dels municipis un dels últims comerços a tancar ha estat el forn de pa. La figura del forner ambulant garanteix en petits pobles del Baix Camp i del Priorat la possibilitat de comprar pa acabat de sortir del forn sense la necessitat de moure’s o bé congelar- lo. La fidelitat, compartida, manté vius uns negocis que la modernitat amenaça de jubilar per força.

Si acaben per desaparèixer, amb ells es perdrà una manera tradicional de venda tranquil·la gairebé a domicili que es converteix en atractiu en molts d’aquests pobles, especialment amb l’arribada de l’estiu i de forasters i turistes. “A l’estiu venc més perquè hi ha més nens a les cases”, explica Batlle mentre despatxa mig quilo de sardines i musclos. “Els meus pares ja ho feien; aguantaré fins a la jubilació, però no hi ha relleu. És una llàstima que es perdi aquesta venda personalitzada, quan arribo a cada poble els clients ja m’esperen”, afegeix qui reparteix peix fins a la comarca veïna del Priorat: la seva destinació més llunyana, Cornudella de Montsant.com fa ell, una vintena de peixaters ambulants recorre tota la zona. “Abans no hi havia tanta competència, ara està tot rebentat. La venda ambulant resistirà, però està agonitzant. No li veig gaire futur”, adverteix el Francisco, poc abans de despatxar un parell de còmodes sabatilles de niló.

Un negoci legal i regulat

Als municipis on està regulada la venda ambulant es gestiona habitualment mitjançant el pagament d’una taxa. Als pobles petits, l’Ajuntament autoritza l’establiment d’una o més parades normalment a les places o els punts especialment freqüentats. Francisco Cortés explica que ha canviat les ciutats i els municipis més grans pels pobles petits perquè amb la caiguda de les vendes no podia rendibilitzar el cost de posar la parada en mercats més grans. En municipis amb un miler de veïns, o fins i tot menys, el tribut municipal per fer la venda ambulant de manera legal i regulada és molt més assequible. Cada matí que Cortés desplega la seva parada de sabatilles paga de tres a deu euros, en funció de l’Ajuntament i de la mida del municipi. A mercats com el de Bonavista, que és entre els mercats ambulants més grans d’Europa (més d’un miler de parades) va arribar a haver de desembutxacar de 400 a 600 euros per cada tres mesos de vendes. “Has de vendre molt perquè puguis recuperar aquesta inversió i et puguis guanyar la vida”, explica Cortés. La venda ambulant ha arribat fins i tot al Parlament de Catalunya, que fa dos anys va constituir una mesa específica de treball per debatre sobre la regulació i el futur de la venda ambulant amb totes les parts implicades: els ajuntaments, les organitzacions de comerciants i les tres associacions de marxants que hi ha a Catalunya. Es tracta, a més, d’un sector amb una important presència del col•lectiu gitano.


 


Esteve Giralt




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...