La nostra gent - Efemèrides | Revista 77

A l'àvia Mercè en el seu centenari

Avui celebrem els 100 anys de l’àvia i estem tots molt contents de poder compartir amb ella aquest dia que, com diu de vegades, mai s’hagués imaginat que viuria. Fa uns dies em deia que també li feia una mica de tristesa celebrar-los, perquè avui falten moltes persones amb qui li agradaria compartir aquest dia, sobretot l’avi, amb qui va passar una gran part de la vida.

La vida que van compartir l’àvia i l’avi i la família i el món que van crear va esdevenir després de molts esforços, penes i alegries, un paradís per nosaltres, els néts. Els estius a Vilaplana amb els avis eren, sobretot quan érem petits i adolescents però encara avui, un espai de llibertat i de contacte amb la tradició que l’àvia i l’avi donaven forma amb converses, tendresa i jocs senzills que ens despertaven la curiositat i l’amor per aquesta terra. La fantasia del tió, a qui alimentàvem entusiasmats, les tardes fent bunyols per Setmana Santa, els jocs aquí mateix a l’hort, els matins al tros o els espaguetis amb tomàquet amb aquell formatge ratllat deliciós de Cal Teodoro... són només alguns records d’aquest món que compartim. Però sobretot és el que hi hem vist i veiem el que avui prenem d’exemple per encarar la nostra vida d’adults: una vida tranquil·la, de feina diària,de contacte amb la terra, de distraccions modestes, i una casa sempre alegre i amb gent que hi passa.

Amb l’àvia compartim també moltes converses en què ens explica històries de la família i del poble, relats d’un passat proper que mantenen vius personatges, episodis, sensacions i experiències que configuren el nostre imaginari familiar. Com seria possible estimar el present i el lloc on vivim i encarar el futur sense conèixer d’on venim i tot allò que han fet i han sentit els qui ens han precedit? Aquestes converses als matins al menjador, a les sobretaules llargues o als vespres a la fresca aquí a l’hort ens fan apropar-nos també a la nena i la noia que l’àvia va ser, a les estones que passava amb la Padrina, als tombs pel poble que feia de joveneta amb les amigues - la Maria Peirona, la Maria Josepa i d’altres... - i que anomenaven “fer la paella”, també a l’època més difícil de la guerra i del pare a la presó, i l’estreta relació amb els germans, la tieta Maria i el tiet Ezequiel, amb qui, gràcies a això, nosaltres també vam compartir bons moments.

L’àvia ens explica aquest món passat des d’un present que li és afable i en el qual també ens mostra la dona que és avui: l’àvia per nosaltres - el Carles, la Paula, la Laia i la Diana - la besàvia per l’Agnès, la mare o la sogra pels pares i la Mercè o la Mercè Mundeta per molts de vosaltres. Una dona forta, que dins d’un context que no deixava triar gaire, va saber construir un entorn en el qual organitzar la feina i la família i educar els fills segons les seves conviccions. Dins d’aquest matriarcat - tal i com de vegades exagerem a casa - la Mercè va esdevenir l’àvia que avui coneixem: lúcida, carinyosa, amant de la conversa, amb sentit de l’humor, patidora i amb un afany d’alimentar-nos constantment.

Vostè, àvia, que va néixer avui fa un segle però que està sempre al dia de l’actualitat, ens transmet l’amor per Vilaplana i la seva gent. Gràcies per compartir amb nosaltres aquest amor que ja sentia de ben petita i que va plasmar en aquest bonic poema:

El MEU POBLE
El meu poble és molt petit,
però també molt alegre.
A l’hivern té moltes neus
i a l’estiu els camps verdegen.

Per vora passa un riuet
on tota la gent hi renta,
i a l’estiu tots hi anem
a tocar l’aigüeta fresca.

Al poble de Vilaplana
a l’hivern hi fa molt fred,
i tothom s’amaga a casa
vora el foc arrupidet.

Mercè Huguet (13 anys)
Capitana de les eixerides de Vilaplana
Publicat el 7 de maig de 1933 a la Revista l’Eixerit

(Text escrit i llegit per la néta Diana Juanpere i acompanyat a la guitarra per la néta Laia Bonet, a la festa de celebració del centenari de la Mercè mundeta, a Vilaplana el 7 d’agost del 2019 en ocasió de la celebració del seu centenari).

La família vol agrair totes les mostres de felicitació i d’apreci que va rebre la Mercè en aquell dia del seu centenari.