Articles | Revista 2503/09/2006

Sebastià, un Sant especial

Sant Sebastià ha estat considerat, de sempre, una icona homosexual. La figura d’un home nu i ple de sagetes clavades, amb un rostre expressant una certa ambigüitat entre sofriment i misticisme, entre mort i èxtasi... són elements suficientment atractius com per incorporar la figura del sant a l'univers gai.

Recordem la història, o potser llegenda, perquè aquestes coses mai estan prou clares. Sebastià era un soldat romà que lluitava al servei de la guàrdia pretoriana de l’emperador Dioclecià, al segle III. Era una època de persecucions contra els cristians i Sebastià abraçà la nova fe. Quan l’emperador se n’assabentà, ordenà la seva detenció i el condemnà a ser assagetat i lapidat. El primer dels dos turments serà la imatge més repetida en les representacions artístiques i en l’imaginari popular.

No és difícil endevinar perquè Sant Sebastià és considerat una icona homosexual. Només cal contemplar la representació pictòrica del sant en diferents èpoques de la història. Perugino, Boticelli, Tiziano, Veronese, Tintoretto... molts són els pintors que ens han ofert la imatge del sant en el moment de ser martiritzat, i tots ofereixen un similar tractament corporal i una mateixa visió teatral i barroca de l’esdeveniment. Només cal preguntar a qualsevol lloc “d’ambient” el que sembla aquesta imatge per comprovar que l’expressió més recurrent és: Quina Ploma !!!...

En els nostres dies, el cinema també ha abordat el tema. La pel·lícula Sebastiane, de Derek Jarman, ens ofereix una peculiar visió del sant, una mica passada de voltes, tot s’ha de dir, però amb els mateixos elements: cossos musculosos i nus, sensualitat... Per cert, és una pel·lícula remarcable des de molts punts de vista: està parlada amb llatí. I resulta curiós comprovar que el sant mort martiritzat justament per negar-se a accedir als desigs sexuals dels que l’envolten, degut a les seves creences religioses.

Acabem aquest apressat passeig per la relació entre Sant Sebastià i la cultura homosexual ( que extraiem de l’excel·lent obra Para Entendernos, del professor Alberto Mira ) amb el detall de que la contemplació d’un Sant Sebastià del pintor Bazzi va conscienciar de la seva homosexualitat a l’escriptor japonès Mishima.

Si hem de ser sincers, poc sabem de les inclinacions sexuals de Sant Sebastià. Millor dit, gens. Ni cal. Els anys han anat vestint la representació. Els segles han anat construint la imatge. El més significatiu és que van esdevenir una representació i una imatge necessàries. La representació i la imatge d’allò que anomenem “l’amor que no gosa dir el seu nom” i que, malgrat prohibicions i repressions, sempre acabava fent-se present d’alguna manera. Perquè hi ha coses que no poden ser condemnades a no existir, justament perquè sempre han existit. Mal que pesi als de sempre.

H2O- Col·lectiu Gai. Lesbià, Bisexual i Transsexual del Camp de Tarragona.

2-02-2006.

Jordi Casadevall, membre de H2O- Col·lectiu Gai. Lesbià, Bisexual i Transsexual del Camp de Tarragona.