La nostra gent - Efemèrides | Revista 100

PRESENTACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “100 PORTADES DE LO PEDRÍS”

Avui, cinc de juliol de 2025, en aquesta acolorida Sala Parroquial, el discurs inaugural de l’Exposició: “100 Portades de Lo Pedrís” s’estructurarà en tres eixos: la memòria col·lectiva, la preservació del patrimoni històric i cultural del poble i la participació ciutadana.

Pel que fa a la memòria col·lectiva, no podia ser millor emmarcar-la en aquesta antiga Sala, amb tants i tants entranyables records per a nosaltres: la TV en blanc i negre que compartírem plegats, el teatre, el préstec de llibres de la petita biblioteca de dalt, les representacions dels pastorets, l’aprenentatge de sardanes, el so repetitiu de la pilota de ping-pong, els jocs infantils i les excursions que muntaven el jovent del CAU, les controvertides i expectants Jornades Culturals, les edicions de la revista La Plana del Col·lectiu Llibertari... I multitud de xerrades i exposicions de tota mena de tendències i colors. I tot, presidit per aquest valuós mural costumista de Vilaplana que va pintar en Sisquet Xacó, un dels notables artistes del poble.

Quant al patrimoni cultural de Vilaplana que ha recollit Lo Pedrís durant vint-i-cinc anys, cal remarcar que, des de la creació, l’any 2002, de la pàgina web, confeccionada per l’equip de l’Ateneu Informàtic de Tortosa que dirigeix i ens ofereix Josep Aragonès, la revista i, per extensió el poble, ha anat recopilant un arxiu de fonts documentals històriques, literàries i de premsa en xarxa sobre el passat i el present de Vilaplana, de forma sistematitzada, com mai havia tingut.
També vull fer referència al vessant artístic de la revista, a més dels dibuixos dels nostres infants, que ens arriben a través de la secció de la Fresca des de la primera revista, ressenyar que l’Equip de redacció ha decidit fer una nova exposició que commemora els 100 números de Lo Pedrís, juntament amb els calendaris editats. Per aquest motiu, hem recopilat totes les <> realitzades pels artistes i col·laboradors als quals n’hem demanat el disseny. També hem recollit l’arxiu de les <> que hem ofert als socis, a partir de les diverses fotografies que ens han cedit amablement. Moltes gràcies a tothom, ja sigui com a artistes, escriptors, correctors, col·laboradors, socis o publicistes.

I finalment, cal destacar la participació ciutadana, sense la qual la nostra tasca de publicar la revista, trimestre rere trimestre, no tindria gaire sentit. Per aquest motiu, continuem treballant, des d’aquell llunyà 12 d’octubre de 2000, en què l’entusiasme inicial s’ha anat encomanant com la grip en un parvulari. Aquest ha estat, al llarg del temps, el més clar símptoma que la gent del poble, i els que també hi participeu des de fora, heu tingut ganes de dir coses, d’opinar, d’escriure i sobretot de compartir-ho i confrontar-ho.

Però aquests tres punts remarcables esmentats fins aquí no poden ser una excusa per haver arribat a final de port; sinó que amb l’experiència acumulada d’aquest llarg viatge, i malgrat les baixes que s’han quedat pel camí, pensem que hem d’intentar millorar i anar més lluny. Per això, us demanem que ens continueu acompanyant en aquesta travessia per ajudar-nos a pilotar aquesta nau de “100 Pedrissos” que entre tots hem construït.