Recerca - Tradicions - Portada | Revista 97

La saga dels Xecos. La família Martí, serrallers i forjadors

El 13 de juliol de 2024, jo, Xavier Martí Ramon, estava amb 90 forjadors al cul del món, a Alins, al Pallars Sobirà, fent una fira de forjadors i realitzant una escultura: “No eren bruixes, eren dones”, en record de les Ramelleres que van penjar al Pallars Sobirà. Després de forjar, em vaig asseure al bar a prendre un refrigeri i, tot d'un plegat, ve el Josep Mestres de Vilaplana, acompanyat d'un grup de persones. Vam estar xerrant, i parlant amb la senyora Teresita Mateu, va sortir Vilaplana.

“Si jo soc de cal Xeco!” La meva àvia, Francesca Ferré Mestre, la meva besàvia, Maria Mestre Ferré i el meu avi Pelegrí Martí Roig. També surt cal “Tivissano”, la tieta Rufina i la tieta Anita. Tots de cal Xeco. El món és molt petit i ple de sorpreses.

El meu avi va forjar la llàntia de l'església de Vilaplana i el meu pare, Lluís Martí Ferré, va prometre que faria la llàntia de la Mare de Déu del Roser. Aquesta segona llàntia la vaig fer jo, complint el desig del meu avi. Vàrem fer una gran festa quan la vam penjar a l'església.

L'avi Pelegrí Martí Roig se'n va anar a Barcelona després d'haver-se iniciat en l'ofici a Lleida, en el taller del seu pare Lluís Martí Font, que era boter (el ferrer del Taller La clau grossa de Cervera li va ensenyar l'ofici per a fer els cèrcols).

L'avi, l'any 1917, fundà el taller al carrer Bailèn 118. Era un local que, al davant, era vivenda i al darrere hi havia un petit taller.
El meu avi comença a fer contractes de feina i el taller queda petit. Per això van traslladar la vivenda a un pis de l'edifici del davant i van poder ampliar el taller. El meu pare, Lluís Martí Ferré, s'incorpora al taller i comença a fer feines singulars. Van construir el camerino de la Verge del Pilar de Saragossa compost per planxes que protegien el manto de la Verge, per no haver de treure'l com es feia abans.

Van construir unes comportes per la presa del Pantà de Riudecanyes, al Baix Camp. Es va construir i col·locar la primera porta de 6 metres de llarg que pujava des de terra fins a dalt al sostre, en el passatge Arcàdia, a Barcelona, per tancar-lo a la nit. I també, moltes portes del carrer Bailèn per l'entrada de les finques.

A casa érem el pare, la mare, el meu avi i sis germans. A la postguerra s'havien de fer molts diners per a donar menjar a tanta gent, i a més a més s'hi van ajuntar dues tietes del meu avi de Cervera.

Un dia apareix el senyor Pellicé, que era el conserge del xalet de la casa Bayer, situat al carrer Bailèn, cantonada amb Diputació, buscant un ferrer perquè necessitaven obrir les portes de les sales de la nova fàbrica Química Farmacèutica Bayer, que instal·laven als terrenys que havia ocupat la fàbrica de la Hispano-Suiza.

El meu avi i el meu pare van anar al carrer Viladomat – París a obrir les portes de les sales amb rossinyols i ganzues. Allò va ser l'inici de la gran feina que varen tenir: portes, escales, finestres, reixes, taules, etc. Durant 40 anys vàrem ser els ferrers de la casa Bayer. Tot el ferro passava per les nostres mans. Els últims 10 anys jo hi vaig anar gairebé cada dia.

Al mateix temps, junt amb tota aquesta feina, es presenta al taller un nord-americà que volia que li féssim ferros de llar de foc per exportar als Estats Units. Durant 15 anys vam fer centenars de caixes de ferro forjat que portaven al port de Barcelona. I així vam exportar ferros forjats per tota Amèrica del Nord.

Quan el meu pare es jubilà, jo, amb la meva senyora, Neus, vam agafar el comandament del taller.
En aquesta època torna el ferro forjat per mobles, taules, llits, llums de peu, cadires, baranes... tot per particulars, tot per a les llars de tot Catalunya.

En una cerimònia a Pedralbes, Artesania de Catalunya i el ferrer Víctor Cunillera, Secretari del Gremi de Serrallers ens presenten, junts amb altres, com a forjadors per a ser nomenats com a Mestres Forjadors Artesans (títol que encara conservo). Fou el dia 19/3/2007.

Després de jubilar-me, em dedico a les fires del Ferro arreu de Catalunya i a la Catalunya Nord com és Arles-sur-Tech, i a casa, Alins, Alpens, Besalú, Campdevànol, Llimiana i d'altres.

En fi, tota una vida dedicada al Ferro. L'any 2017, en el Real Cercle Artístic de Barcelona vàrem celebrar el centenari de la fundació del taller. Allí mateix vam forjar, junt amb els forjadors Valentí Martí, Rafel Artiguer, Francesc Martínez, etc. un faristol que vam deixar damunt de l'escenari del teatre del Real Cercle Artístic. Per a mi va ser un esdeveniment que recordaré amb molt d'afecte.

Ves qui ho diria que anant a forjar a Alins trobaria gent de Vilaplana!
Bons records de Vilaplana jugant amb el Pere Valentí Mora, porter del Barça. També un germà meu es va casar amb Assumpta Huguet, filla del mestre Oleguer Huguet, premi en Gai Saber.

Estic content de reviure aquests moments. Jo, de petit hi vaig passar dos estius a la casa que tenia el meu avi, que es deia «el Mas de Mi».

Gràcies a la revista Lo Pedrís per haver-me donat l'oportunitat de poder explicar aquestes petites històries.

Gràcies al Josep Mestre Huguet per aquest retrobament amb Vilaplana i a la senyora
Teresita Mateu com a punt d'unió de tot plegat.

Atentament,
Xavier Martí Ramon, Mestre Artesà Forjador

Sant Cugat del Vallès, 7 i 8 de setembre de 2024