Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 96

La caça de bruixes


Joseph McCarthy

Ja abans del final de la Segona Guerra Mundial, molts veien als aliats soviètics amb profunda desconfiança i val a dir que motius no els hi faltaven amb el camarada Stalin. De fet, un cop derrotats els nazis, Europa va quedar dividida i nous conflictes esclataven arreu del món entre capitalistes i comunistes.

En aquest context, un tal McCarthy anava creixent en influència i poder. Era un senador de Wisconsin que va atribuir-se els valors nord-americans –us sona?- i, curiosament, va començar a perseguir conciutadans sospitosos de comunistes o, simplement, simpatitzants. Ho patiren membres del govern, militars i gent de la comunicació incloent, lògicament, al cinema.

Val a dir que no ho va iniciar ell tot i que en sigui el màxim representant històric. Ja a finals dels anys trenta s'havia creat el Comitè d'Activitats Antiamericanes i ell se'n va aprofitar. Com acostuma a ser habitual en els inquisidors, no era precisament un virtuós: aficionat a l'alcohol, jugador i va mentir en el seu historial militar.

No us penseu, òbviament avui en dia hi ha qui el defensa amb els nous vents polítics conservadors que bufen al món, començant pels Estats Units. Argumenten que ningú morí o fou empresonat per les seves accions. Obvien, però, que l'actor Philip Loeb va acabar suïcidant-se al ser apartat de la indústria cinematogràfica i molts altres foren proscrits, malmetent les seves carreres, relacions familiars i vivint amb la por de la denúncia en els anys del Terror Roig.
Chaplin (1992) i Oppenheimer (2023) són dos biopics de personatges històrics afectats per aquesta època obligats a migrar o apartats de la seva professió. Part d'aquestes pel·lícules ens mostren les ombres d'aquells anys i com el sistema focalitza tot el seu poder sobre l'individu per raons no només polítiques.

Però permeteu-me que ho exemplifiqui amb dos casos contraposats. Dalton Trumbo i Elia Kazan.
Trumbo va destacar com a guionista. No amagava les seves simpaties comunistes i de fet fou membre del partit. El 1947, ell i nou directors i guionistes van ser cridats davant del Comitè d'Activitats Antiamericanes. Trumbo es va negar a col·laborar i fou empresonat onze mesos –això fou previ a les actuacions de McCarthy-.

Fora de la presó, va exiliar-se a Mèxic i no va poder signar la seva feina. En aquesta època, Vacances a Roma (1953) fou premiada als Òscars, però el seu nom no figurava als títols de crèdit. De nou guanyava l'Òscar per The Brave One (1956) i un cop més el seu nom s’amagava.

Finalment, uns valents Premminger, Kubrik i Douglas feien públiques les seves aportacions als guions d'Èxode (1960) i Espartac (1960), uns actes que en gran manera significaven la fi de la caça de bruixes.

Trumbo (2015) és un biopic sobre la seva vida interpretat per Bryan Cranston, el protagonista de Breaking Bad, que narra la seva vida i lluita durant l'època de la llista negra.

En aquest cas, el final de la història és relativament feliç, ja que Trumbo, tot i que a posteriori, va rebre els dos Òscars que li pertanyien, un el 1975 poc abans de la seva mort i l'altre, pòstumament, recollit per la seva vídua, el 1993.
Veiem l'altra cara de la moneda?

Elia Kazan fou un dels millors directors de la seva generació i potser el millor. Ell també va guanyar dos Òscars per les seves obres, concretament per Gentleman's Agreement (1947), una història sobre el racisme protagonitzada per Gregory Peck i probablement la més coneguda La Llei del Silenci (1954), una pel·lícula molt interessant per aquest article, ja que la majoria d'anàlisis la consideren una justificació dels propis actes de Kazan durant la caça de bruixes.

A la cinta, un majestuós Marlon Brando interpreta un delator penedit de les seves malifetes i que denunciarà els actes dels sindicats portuaris. I és que Kazan, al contrari que Dalton, sí que va prestar testimoni al comitè i no va dubtar a denunciar a companys. Per convenciment o per por?

Aquesta banda de la història també té el seu epíleg a la cerimònia dels Òscars. L’any 1999, l’Acadèmia li concedia a Elia Kazan un Òscar honorífic a la seva carrera... i la tempesta es desfermava. Recollia l’estatueta un home gran, fràgil, un geni com a artista, però una part important de l’auditori no es compadia, creuava els braços i es negava a aplaudir-lo. No oblidaven que, dècades abans, ell havia mantingut la seva carrera al preu de destruir la d’altres.

La pregunta és interessant: podem premiar a l'artista obviant els actes de l'individu?

Altres obres també fan referència a aquella època tot i que cal llegir entre línies. Per exemple High Noon (1952) –probablement la coneixereu com Sol davant el perill– on un xèrif és abandonat pel poble mentre s'enfronta a una amenaça mortal. També El crisol (1996) amb el sempre genial Daniel Day-Lewis i basada en l'obra d'Arthur Miller on es reflecteixen les injustes persecucions de bruixeria del segle XVII a Salem, on l'analogia amb l'època McCarthy és més que evident.

És clar que, més directa és la pel·lícula de George Clooney Good Night, and Good Luck (2005). Aquesta pel·lícula narra la història real del periodista Edward R. Murrow i l'enfrontament públic que va protagonitzar amb Joseph McCarthy. És una poderosa reflexió en blanc i negre sobre el poder dels mitjans de comunicació i la responsabilitat de desafiar l'abús de poder.

I ja que estem d'epílegs ho acabarem parlant novament del senador Joseph McCarthy. Quin final voldríeu per ell? Poseu-li vosaltres els adjectius a aquest breu resum.

El senador va començar a tocar-li el crostó a membres importants del govern i de l'exèrcit, la CIA i fins i tot al propi president Eisenhower i la resposta va ser treure-li tots els draps bruts possibles ja fossin reals, suposats o inventats. Va tastar la seva pròpia medicina.

A partir d'aquí tot va anar cap avall a la seva carrera i morí el 1957, amb només 48 anys i molt probablement a causa de l'alcoholisme.

Una figura controvertida que posa nom a una època fosca de l'administració i societat nord-americana, l'època en què es denunciaven amics per la seva suposada ideologia i es destruïen carreres, una època de por que hauríem de recordar per no repetir tot i que potser ja fem tard.



Joan M. Rovira Rojals




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...