La nostra gent - Homenatges - Records | Revista 95
Homenatge a SALVADOR SABATER
Salvador Sabater: L’últim comunista
Qui va ser el Salvador?
Per a naltros, inefablement, és un Vilaplanenc de l’any! I aquest és un valor que ens agrada i que constitueix la base de les idees que volem que traspuïn de la nostra revista!
Lo Pedrís som naltros mateixos, tots alhora, junts i en harmoniosa sincronia. Som les campanes que ens avisen dels oficis o del foc. Som els que ens convoquen per entretenir-nos amb propostes culturals o de lleure. Som els que ens fan el pa, les llangonisses o el tallat de l’esmorzar. Som el forat de migdia, el riu de Les Tosques o el Pont Vell...
El Salvador va ser tantes coses, que ens representarien una mica a tots, que no ens en podíem oblidar de cap manera ara que ens ha deixat per sempre!
Tant se val si venim del sud o del nord o de quin color sigui cada bandera política que fem volar al vent: El lloc és la seva gent! I, si volem i ens ho creiem, estem segurs que els valors que pretenem transmetre amb el Vilaplanenc de l’Any acabaran per formar-ne part per sempre d’aquest Lloc que és Vilaplana. D’aquesta manera el Salvador i els que vinguin darrere seu passaran a ser part d’aquest solatge vilaplanenc, tan genuïnament nostre, que tant ens agrada, i que número rere número us intentem anar transmetent.
A SALVADOR SIMÓ GOMIS (1930-2023), IN MEMORIAM
Avui volem retre homenatge a Salvador Simó Gomis, que ja va ser escollit per Lo Pedrís com a Vilaplanenc de l’Any 2020. En aquest número 95, glossarem de nou la seva figura perquè, malauradament, a finals de desembre del 23 ens va deixar.
El Salvador, més conegut com el Sabater, geni i figura fins a la sepultura, als voltants del 2010, va demanar que volia un funeral laic i que la seva caixa de morts fos honorada a l’edifici de l’Ajuntament. El seu desig va ser aprovat en un dels plens municipals. Aquesta forma d’acomiadar-se a la seva manera va ser una de les seves últimes voluntats. I els seus fills, la Tuni i l’Alexis, van voler respectar-li. Potser va triar-ho així perquè, noranta-tres anys i quatre mesos abans, havia arribat al món a la mateixa casa de la Vila.
El dia del seu comiat la plaça Major estava plena d’amics i coneguts per acompanyar la seva família i per dir-li adeu. Això sí, acomboiats per la música i la veu del seu idolatrat Frank Sinatra cantant que havia viscut la vida a la seva manera: My Way. Damunt mateix d’on hi havia la seva caixa mortuòria, en un piset de l’Ajuntament que tenien llogat els seus pares, havia nascut el Salvador, un llunyà 6 d’agost de 1930, el mateix dia que se celebrava el Sant Patró de la Mussara.
El Salvador va ser el tercer fill del matrimoni entre Salvador Simó Agustench, natural d’Alforja i Maria Gomis Cabau. Pocs anys després naixeria al mateix piset el Miquel, el germà petit. Abans, a cal Pistol, havien nascut la Irene i la Mercè, les germanes grans. El seu pare, que va ser alcalde de Vilaplana, va haver de marxar a França perquè se li havia complicat la situació. Molts anys després, a finals dels 70, a principis de la democràcia espanyola, quan hi havia l’Agustí Ferré Obiols d’alcalde, el Salvador va entrar al consistori com a regidor i representant electe del PSUC, junt amb el seu amic i company de partit, Anton Sánchez.
El Sabater, des de molt jovenet, com molts nois d’aquella generació de guerra civil i postguerra, va haver de començar a treballar de valent. L’oncle Carles va apadrinar-lo i així va ser com va començar l’ofici de pastor quan era un nen. Solia dir que havia sigut un home de molts oficis i de pocs beneficis. Però una de les feines que més li agradava i on se sentia més lliure va ser la de pagès. Quan parlava de la terra, la pagesia, els arbres, els ratabocs, colitxos, sibocs, moixons, pedres, tolls i fonts, se li il·luminaven aquells ulls petitons de nen entremaliat que sempre li reien. Mai es cansava de parlar-ne amb estima i devoció.
Amb el seu bon amic Jordi, van començar a fer jornals per Cal Xacó i junts van comprar una mula per portar feixos de llenya a Reus. També va treballar de jornaler al mas de Vallverdú, amb una colla de pagesos d’aquí. Amb el Pitxi, d’adolescents, volien deixar aquella feina dura i mal pagada. Tots dos van decidir marxar de casa perquè tenien la fal·lera de muntar una carnisseria a Vilafranca. Però aquella quimera no va tirar endavant perquè el company de fatigues, només començar l’aventura, abans d’arribar a Reus, es va fer enrere perquè ja li roncaven els budells de gana.
Anys més tard va fer cambrer al Negresco de Reus i quan podia també anava a ajudar al cafè de Cal Ritu. De més gran, a principis dels 60, va aprendre l’ofici de pintor i es va establir pel seu compte. Alguns recordareu la gràcia que tenia per cantar i xiular mentre feia anar la brotxa de campir o empaperava amb flors o figures psicodèliques aquelles parets boterudes i esclofollades de calç que hi havia en moltes cases.
Quan va obrir la Bodega del Bon Vi, qui no recorda les bones estones que ens feia passar. Com rèiem amb qualsevol acudit o facècia que explicava! Era com agafar un glop d’aire fresc i d’alegria quan t’emboties entre aquelles quatre parets del reservat o t’asseies als tamborets que hi havia sota d’aquella barra de fusta gruixuda on podies demanar una tapa dels pops boníssims que feia la Margarida, la seva muller. Alguns potser no el vau veure jugar a futbol, però deien que era un dels extrems esquerres més ràpids i escorredissos del Vilaplana. Deia que quan agafava la pilota, tot el públic cridava: “Cuidado, l’extrem! Cuidado, l’extrem!“.
Explicava, a l’entrevista que li va fer el Jordi Mariné a Lo Pedrís núm. 6, del desembre de 2001, que com a viticultor se sentia orgullós d’haver conservat els ceps del seu sogre Sacaries. Va fer vi durant molts anys amb varietats de ceps tipus garnatxa negra, garnatxa blanca, carinyena, macabeu i picapoll. Cada any feia un centenar d’ampolles i li agradava regalar-les als amics. I la seva collita d’ampolles l’etiquetava amb el nom de Terra Santa.
El Salvador sempre tenia una salutació cordial per tothom, un comentari amable, alegre, divertit o de vegades també punyent i crític en contra de les injustícies del món. Qui no recorda el seu quadre de l’Última Cena, amb Jesús i els dotze apòstols. Qui pot oblidar quan sortia a ballar a la Festa Major a la sala de cal Ritu, on sempre era el primer a encetar el ball o la gresca que suscitava quan pujava a l’escenari cantant en aquell anglès tan peculiar que feia goig d’escoltar. Segurament perquè ballava i cantava tal com li sortia del cor i perquè tenia agilitat, bona oïda i un do per la música.
Moltes gràcies, Salvador, per les bones estones que ens vas fer passar i per aquella alegria de viure i el bon humor tan teu, que van fer de Vilaplana un lloc molt més alegre i acollidor. Et trobarem a faltar, benvolgut camarada Sabater.
La Redacció
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
07/09/2024Passatemps, Portada
El KAKURO és un passatemps que és com una barreja de mots encreuats i...
07/09/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
La bona educació del poble de Vilaplana.
BAIXA
L’absorció...
07/09/2024La nostra gent, Records, Portada
Publiquem el text de la Carme Sabater i les fotos que ens ha fet arribar sobre aquesta font...
07/09/2024Recerca, Natura, Portada
Torna l’estiu i toca evitar la calor. Anem, doncs, altra vegada cap al Pirineu.
Al...
07/09/2024Literatura, Lingüística, Portada
La paraula d’aquest número és lejia. Lejia és, clarament, una...
20/08/2024Història, Història local, Portada
“... [Mientras] usted se paseará con su señora por el Paseo de la...
19/08/2024Recerca, Cuina, Portada
Som-hi! A preparar coses fresques que ja ens ha arribat la calor.
A qui no li agraden els...
19/08/2024Què passa, Activitats, Portada
Per Sant Jordi, enguany vam llegir cançons que per la seva repercussió, podem...
19/08/2024Entitats, Ampa escola, Portada
La jornada va començar amb la parada de llibres i roses a la plaça de la Riba a...
19/08/2024Què passa, Notícies, Portada
El passat 5 de maig, dintre dels actes de Sant Isidre, vam poder gaudir d’una xerrada en...
19/08/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
El dijous 18 d’abril vam anar amb l’Eva i l’Anabel a veure els llocs on...
19/08/2024Entitats, Escola, Portada
Aquest curs els nens i nenes de la classe d’Educació Infantil vam haver de triar...
19/08/2024Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
Entre l’església i l’Ajuntament. La façana...
19/08/2024Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
També anomenat ca la Vila.
SITUACIÓ
Entre...
19/08/2024Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Portada
El passat 30 de maig, l'espai inferior de la Plaça de la Riba es va omplir...
19/08/2024Entitats, Jubilats, Portada
El dia 21 de març, una quarantena de jubilats de Vilaplana vàrem fer una...
19/08/2024Què passa, Notícies, Portada
Sabíeu que la ment és més flexible del que imaginem? Desenes...
19/08/2024Què passa, Música, Portada
L'11 de gener de 1999 s'apagava per sempre la veu de Fabrizio De André en un...
19/08/2024Editorial, Butlletins, Portada
Viatjar i... què més?
Actualment, viatjar ha esdevingut tan fàcil que...
19/08/2024Què passa, Activitats, Portada
La quarta edició de la Fira de Sant Isidre va ser el dissabte, 11 de maig, en...
19/08/2024Què passa, Notícies, Portada
A hores d'ara suposo que tots coneixeu a Mussagats, l'Associació que...
19/08/2024Recerca, Medicina, Portada
Per molt que intentem negar o evitar, més tard o d'hora inevitablement ens trobem...
19/08/2024Recerca, De cinema, Portada
Ja abans del final de la Segona Guerra Mundial, molts veien als aliats soviètics amb...
19/08/2024Entitats, Portada, Ajuntament
El fet de generar deixalles i el seu tractament després que el producte hagi estat...
19/08/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
Fa pocs mesos es va consumar la desaparició de la Cooperativa Agrícola de...
30/04/2024Passatemps
Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
05/04/2024Història, Masos
SITUACIÓ
Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
05/04/2024Història, Masos
SITUACIÓ
És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
05/04/2024Recerca, Cuina
Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
05/04/2024Recerca, Medicina
Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...