La nostra gent - Efemèrides | Revista 94

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí
6 d'octubre de 2023

Bona nit a tothom, Alcalde, Regidores, Regidors, Vilaplanencs i Vilaplanenques.

Gràcies per haver-me convidat a fer el Pregó de la Festa Major. Per a mi és un privilegi, però també em fa una mica de por, ja que no estic acostumat a parlar en públic. Per tant, espero la vostra comprensió.

Quan el Josep i la Mireia em van proposar de fer el pregó els vaig dir que no, però quan em van dir que podia parlar del que volgués, m'ho vaig repensar i vaig dir que sí.

La majoria ja em coneixeu. Vaig néixer a Vilaplana l'any 1943, tinc 80 anys i soc jubilat. El 1968 em vaig casar amb la Margarida i vam tenir dos fills, i ara tenim una jove i dues netes a qui estimem molt.

Tota la vida he fet de paleta. Vaig començar a treballar als 15 anys, quan vaig acabar d'estudiar a l'escola de Vilaplana, i ho he fet durant 50 anys, dels quals 24 o 25, ho vaig fer al costat del meu pare, que és el qui em va ensenyar l'ofici. També he treballat amb els meus fills durant 18 anys, però amb qui he treballat més temps, és amb el Pere Ramon. Són 45 o 46 anys que hem treballat junts.

Actualment faig de jubilat-pagès. Cada dia vaig un ratet a cuidar la verdura, els avellaners, els olivers, però la veritat, cada dia més desanimats per tota la situació dels preus de l'avellana, per la sequera que patim, i sense descuidar el mal que ens fan els jabalins al tros.

Feta la introducció, us vull donar les gràcies a tot el poble per haver-me deixat entrar a les vostres cases per fer les obres. Sempre es comença tirant parets a terra i això fa molta pols i runa, i al segon dia, molts ja ho deixarien estar, però clar, s'ha de tirar endavant i llavors, ja no se'n poden desdir.

He fet de tot durant aquests anys. He treballat a l'Escola de Vilaplana, a les clavegueres, al Cementiri, al Campanar, a l'Església, a la Cooperativa, a les antenes de la TV, al Refugi, a l'Església de la Mussara, al Casal. I feines d'arreglar moltes teulades, cuines, banys, escales, feines agrícoles (basses, casetes), cases de nova construcció i treballs a altres pobles del voltant.

LES CLAVEGUERES:
Quan jo era molt jove es van fer les clavegueres per tot el poble i molta gent ja ho va empalmar a la general, però moltes cases no ho van fer, ho havien de guardar per adobar el terreny, però en poc temps, tothom ho va anar empalmant, ja.

Lo més fàcil era travessar la paret de la casa al carrer, sempre per sota el fonament, ja que totes les cases no tenen més de dos pams de fonament. Totes les rases, fetes a pic i pala, per l'amo de la casa o per algun jornaler, perquè no hi havia màquines.

L'AIGUA: (1962-1963)
El 1962-63 va venir l'aigua i casi tothom va empalmar com a mínim una aixeta a l'entrada de la casa i un safareig, i altres, 1 aixeta més a la cuina. Més endavant ja es van començar a fer bones instal·lacions, amb plom i dipòsit d'uralita a les gorfes perquè tingués més pressió. I ja es van començar a treure les comunes i posar vàters, i quan van arribar els calentadors de butà, es van començar a fer els quartos d'aseo i dutxes i aigua calenta a l'aigüera.

Tants canvis va fer que hi hagués poca pressió i molta gent va posar bombes. Ara, en l'actualitat, tot va amb bombes de pressió, per a l'aigua, la calefacció o aire condicionat. També hi ha el tema de les plaques solars, però això ja és més nou.

ELS BAIXOS:
Es van començar a fer obres als baixos quan van arribar les màquines de cavar. La gent treia la mula o l'animal que tenia a casa per llaurar i es van comprar un tractor, una coret... i llavors modificaven l'entrada, eixamplaven la porta, tant per les màquines com pels cotxes. El 80 o 90% de les obres van ser per eixamplar les portes i adequar els baixos per fer el garatge i també per posar les calderes de la calefacció i el dipòsit de gasoil. Avui en dia moltes cases tenen més d'un cotxe i sort en tenim dels pàrquings de l'Ajuntament, que a les cases ja no hi caben.

LES VIVENDES:
Moltes obres es feien quan es casava un fill o una filla. S'arreglava l'habitació o comuna. Res més. Si hi havia una finestra vella, no es tocava i l'entrada i les escales, com estiguessin. Abans la gent convivia amb les obres. Si es feien la cuina nova, feien el menjar a l'altra habitació amb un fogó de petroli o butà. Vaig aprendre que al menjar tothom hi posa el mateix, però a cada casa té una olor diferent.
Amb el temps, les obres es van anar fent diferents, integrals, tot a terra, envans nous, portes i finestres noves, banyera, bidet, cuines grans. Les finestres ara tanquen bé, però abans a les cases, a l'hivern feia molt de fred. A part del foc a terra, també es posaven estufes de llenya i després, calefaccions de llenya i gasoil. Actualment, és amb energia solar i electricitat. Ara es treuen els bidets i les banyeres per a posar-hi dutxes.
Hi havia moltes cases que enrajolaven un tros de les gorfes o una habitació per a les avellanes. Era molt important cuidar les avellanes. Avui en dia, les pobres avellanes ja no entren ni a casa, només per la Festa Major per torrar i moltes vegades ja les comprem torrades.

LES GORFES:
La transformació més gran va ser a les gorfes. De la teulada de canya es va passar a la de matxembrats, damunt dels cabirons de fusta. Després ja es van fer les bigues de formigó, ferro i més recentment, amb planxes aïllants pel fred i per la calor.

Moltes es van arreglar per a posar gallines o es van fer obres per fer granges. Més tard la gorfa es va convertir en vivenda, fent un pis per família amb transformació de tota la casa, començant per les escales.

Sempre que es feia una reforma era imprescindible pujar a la teulada per fer un repàs de les goteres, i el que podia, feia la teulada nova, però molta gent, no.
Molta gent tenia pomes esteses i quan pujaves a aquella gorfa feia aquella olor tan bona.

Los trastos de les gorfes també han canviat molt. Abans hi havia coses velles, mobles vells, que llavors els antiquaris es van cuidar de llimpiar-ho. Però en acabat, a les gorfes si van començar a veure mobles més nous, los ràdios vells, la cuina de butà que quan s'espatllava es guardava uns quants anys. Els últims anys de treballar, ja fa quinze anys, ja s'hi trobava la màquina de cosir que no servia, la màquina d'escriure, l'escalèxtric... i més cap aquí, ja hi havia algun ordinador.

Les fatxades eren de pedra vista, llavors es van arrebossar i ara la moda torna a ser de pedra vista. D'aquí a uns anys, igual es tornen a arrebossar. Ja ho veurem.

Abans feia les obres el qui podia, clar. L'amo de la casa havia de preparar-ho tot: l'arena, treure els guixots, buscar cabirons. Avui en dia, amb un cop de telèfon ho tenim tot i per a tots els gustos i butxaques. Tots vivim amb més comoditats, però s'ha hagut de sortir a treballar a fora del poble i ha sigut la clau per salvar-lo, sense oblidar la pensió dels jubilats, que si no fos això, hi hauria més feina.

LA FESTA MAJOR:
Tots els actes de la Festa Major, abans, es feien a cal Rito. La Festa durava tres dies. El primer dia i el segon, i al tercer dia li deien el dia del gos, i era per a dormir.

Abans de començar la Festa, havíem d'anar a cal Rito a treballar un dia o dos. Arreglàvem rajoles que es movien, els lavabos, el quarto dels músics, que era al costat de l'escenari. Sempre s'havia de fer alguna cosa. I quan s'acabava la Festa Major, sempre havíem d'anar a desembossar els vàters o el sifó de la claveguera.

Ara la Festa Major és molt diferent, dura molts dies, farcits d'activitats per a tots els gustos i edats. Abans venien forasters, la majoria familiars, que arribaven un dia o dos abans i marxaven al cap d'un parell de dies. Ara tot és molt diferent. La gent va i ve en hores.

Esperem que aquesta Festa Major sigui un èxit, com últimament passa, i que vingui molt de jovent per ajudar-nos a pagar. Però no ens enganyem, que sort de la Diputació que també ens ajuda.

Moltes gràcies per haver-me escoltat tan atentament, i sols em resta dir:

Bona nit a tothom!

VISCA VILAPLANA I VISCA LA FESTA MAJOR!