Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes - Portada | Revista 92

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)
 
“Al començament recordo que no volia anar a Urgències: em feia por! No em veia preparada per fer totes les feines. Ho veia una cosa molt difícil, molt complicada, de no saber com ho havia de fer o com ho havia de plantejar. (...) Hi ha dies que treballo molt, altres no tant, però poder ajudar algú, més o menys crític, i evitar que pateixi o ajudar que mori dignament... és el que fa que m’agradi continuar!”

Fa una mica d’enveja quan t’expliquen viatges pel món, i més quan és a aquells llocs que saps que només veuràs en documentals de la segona cadena! La Cesca ha trobat el complement vital d’una feina que a molts ens costa d’entendre, no tant per necessària com per (potser) una mica complexa. El dia a dia d’infermera d’urgències li suposa, certament, un desgast que acaba superant amb altes dosis de professionalitat i amor a la feina que fa. Si la llavor de tot plegat potser l’hem de buscar en aquelles experiències viscudes de petita a casa, el destí ella l’ha trobat en les escapades cap als abismes marins, a la recerca de taurons.

Com se’t va acudir de fer d’infermera?
A mi m’encantava estudiar, treia molt bones notes i m’agradaven moltíssim les Matemàtiques i la Física. Tenia molt clar que volia fer o Exactes o Física, però tenir un fill amb 17 anys em va fer replantejar tot una mica... “I ara, què foto?” I vaig pensar que era millor fer alguna carrera curta, bàsicament perquè no tardés massa a guanyar calers, i que no hagués de marxar lluny a estudiar-ho. Resultat: Infermeria!

Això queda fatal, mirat així en el temps! La gent pot pensar que és més una carrera vocacional... Jo crec que no n’és pas de vocacional. Jo, de petita volia ser Bombera i Astronauta! Imagina’t!

Sempre he estudiat becada i això m'ha ajudat molt a tenir uns bons estudis.

Comences Infermeria i què t’hi trobes?
A primer vaig disfrutar molt amb la Bioestadística i la Biologia, però com que a mi m’agradava estudiar, ho trobava tot interessant, fins i tot l’Anatomia... La carrera és molt pràctica i a casa som tots gent molt expressiva i que ens agrada explicar coses, tot i que també hi ha molta teòrica... Hi ha la Teoria del Cuidar i la Psicologia del Cuidar... Tot plegat per mi va ser bastant fàcil, es tracta d’estudiar i ja està. Però és eminentment molt pràctica.

Em va tocar anar a Tortosa a fer les pràctiques, en un geriàtric. Vam aprendre les cures per cobrir les necessitats bàsiques i em va agradar, des del principi. A casa sempre havíem viscut amb la nostra gent gran i vaig veure com els van cuidar i ni a mi, ni a les meves germanes no ens va venir mai de nou.

Potser ja portaves el cuquet una mica a dins...
(s’emociona) Mira! Ara m’has fet pensar en la Iaia i el seu record m’ha fet emocionar... És curiós, quan treballo estic tan posada en la feina que difícilment em venç cap sensació que em pugui alterar. En canvi, quan soc a casa o en un entorn més familiar, em surt de fer el dol que no he fet en el dia a dia laboral. És molt de casa meva, això! En un enterrament no puc llegir un text dedicat o cantar!

I potser series capaç de cantar, fent un servei, amb el SEM...
Sí, i mira que no he cantat vegades! Una vegada estàvem atenent una senyora gran que estava tan cagada de por, que estant a la llitera mentre la intentàvem treure de casa, ens va dir: “Ay! A ver si me vais a tirar!” I jo li vaig dir: “No, mujer, que usted es como la Dolorosa, va en el Paso. Antes de tirarla a usted, se caen todos los costaleros!” i un dels nois va començar a imitar el so dels timbals i jo, al davant, em vaig arriar a cantar una saeta! I la senyora, tranquil·la!

I arriba un moment que deus dir “Ep, que això m’agrada!”
La veritat és que no hi he pensat mai! Potser devia ser al geriàtric de Tortosa... De fet, quan vaig fer Anatomia Patològica vaig veure que allò m’encantava! Vam tenir un patòleg boníssim, que ara és una eminència, que ens feia unes classes que em van engrescar molt. Era Anatomia en directe! Em picava més la curiositat de veure com era un cos per dins que no pas l’angúnia que pogués fer... Després, ja amb les pràctiques de Trauma, va ser la cirereta. Va ser una època molt divertida!

I l’Especialitat?
No la tries a la carrera. Amb el pas dels cursos, vas veient el ventall que tens disponible. Aleshores el SEM no feia emergències, només trasllats. I mentrestant, jo pensava que havia de treballar i guanyar diners! El que tenia clar era que no volia ser a Pediatria: haver de col·laborar amb la majoria dels pares és bastant difícil. Alguns són, fins i tot “impresentables”! Prefereixo ser 40 dies a Urgències, que 1 dia a una classe! Primer vaig començar a Cirurgia, després em van posar a Ginecologia, que no em va acabar d’agradar. Oncologia em va agradar molt! Vaig descobrir que era un lloc on les infermeres són molt importants. I treballar de nits, m’encantava, perquè el rol autònom d’infermera m’agrada molt i el pacient necessita molt aquesta ajuda. Però vaig demanar de sortir-ne, perquè és un lloc de feina que cansa molt emocionalment.

Fins que arribes a urgències...
Al començament recordo que no volia anar a urgències: em feia por! No em veia preparada per fer totes les feines. Ho veia una cosa molt difícil, molt complicada, de no saber com ho havia de fer o com ho havia de plantejar... Més tard vaig ocupar una plaça de reforç de tot l’hospital, com de comodí, en horari nocturn. Jo arribava i preguntava on havia d’anar. Ho vaig fer 8 anys, habitualment acabava a urgències, a l'UCI a llocs una mica més crítics... Aquí va ser on em va picar el cuquet... Finalment, em vaig quedar definitivament a Urgències.

Paral·lelament, l’any 1999 vaig entrar al SEM a l'Ambulància Medicalitzada de Reus, que feia els trasllats de malalts crítics entre hospitals. Però fins al 2006, que no hi va haver la Reestructuració de les Emergències a Catalunya, no vaig començar a combinar els trasllats entre l’hospital i l’assistència a les emergències a la via pública. Finalment, el 2018, vaig aconseguir la plaça a Cambrils i vaig estar a una unitat on només anem un TES (Tècnic en emergències sanitàries) i jo, en una “Ambulància Intermèdia”.

A Urgències de l’Hospital, la meva tasca és, molt habitualment, el triatge. Hi ha dies que treballo molt, altres no tant, però poder ajudar algú, més o menys crític, i evitar que pateixi o ajudar que mori dignament... és el que fa que m’agradi continuar! I a la meva feina, quasi cada dia fas alguna cosa així.

Però també feies altres coses, a més de la carrera, no?
I tant, també estudiava música; piano, guitarra i solfeig. La mare m’apuntava a tot. Jo era com una moto i, suposo que m’havia d’ocupar fent coses, per cansar-me. Molts dies arribava tardíssim a casa. Fins i tot em va dir si volia fer ballet (li vaig dir que no!), natació o atletisme. Però la música em va agradar molt. A casa, amb els pares, recordo que sempre es va escoltar música. Vaig començar com a extraescolar i ho vaig fer durant 8 anys! Ara toco quan em ve de gust. Fins que vam fer l’acompanyament dels gegants del poble (em sembla que ens va enredar el Jordi Mateu!) amb els Titius (amb el Jordi, la Tat, l’Uri i el Jordi Mateu). Jo tocava la caixa. Vam assajar molt, amb un professor de Reus, i vam arribar a fer-ho força bé! Fèiem balls de gralles i fins i tot vam anar a Estrasburg. Teníem moltíssim repertori.

I, enmig de tot això que ens expliques, de sobte “caus” a l’aigua!
No ho sé. A mi l’aigua sempre m’ha agradat molt! Tota la vida he nedat. La sorra no m’agradava gaire, però quan agafava les ulleres i el tub canviava tot. Amb el pare anàvem a nedar molt cap dins del mar i amb el Jordi, també ens ha agradat molt (a ell sempre li agradava capbussar-se i de jovenet va agafar algun pop...). Quan teníem 40 anys, de sobte, el Jordi em va dir que una companya seva anava a Austràlia i com que volia veure la barrera de corall va fer un curs de busseig.

En aquell moment em va semblar com molt llunyà, no em veia capaç. Però quan em va explicar com era aquella noia, que era de complexió normal i no era pas una gran atleta, em va picar la curiositat i ens vam animar a provar-ho! I és una droga! El primer dia quasi que em moro de por! De respirar amb l’ampolla: el cervell em deia que no podia ser! Vaig estar 2 sessions intentant-ho. Però fins que no ho vaig poder controlar, fent els exercicis, vaig estar quasi un any!

Un any per aprendre la tècnica del busseig! Déu-n’hi-do!
És un curs que es pot treure en 6 caps de setmana. Fins que vaig fer la meva primera immersió fonda en aigües obertes, a 18 mestres, per a obtenir el títol bàsic. El meu instructor em va dir “Tu baixa i espera’t a baix” però va tardar molt amb un altre i em vaig posar a cantar i em vaig quedar tan flipada que em vaig dir “això és el que m’agrada!” I no vam fer-ne un, sinó tots els cursets de busseig. Ara tenim fins i tot el de Rescatadors Aquàtics! Per si un cas! Et sents molt més segur!

I què hi veieu allà baix?
Ah... Moltes coses! Ara viatgem per tot el món per bussejar! Menys balenes, marlins, manatís... hem vist quasi de tot! Taurons, peixos de tots els colors, peixos-lloro geperuts fent la fresa, a les 4 de la matinada; al Mar Roig, al Carib, a les Illes Canàries, a Indonèsia, a Mèxic (al Pacífic i a l’Atlàntic), a les Maldives. Des que tenim els títols, viatgem dos cops a l’any, només per bussejar. Comences anant a la Costa Brava, Còrsega, Sardenya, Sicília i acabes anant per tot el món. En aquests viatges fas vida a bord d’un vaixell, no pares a terra, només menges, beus i busseges, 3 o 4 vegades al dia. I, així, ja portem unes 500 immersions!

I què us falta per veure?
Ui, tot el món! No me l’acabaré! A veure, els taurons a mi m’encanten, són hipnòtics. El primer tauró que vaig veure, que va ser al Mar Roig, em vaig cagar a les calces! Era un de puntes blanques (que no és molt perillós) i la veritat és que el vaig veure bastant lluny. Era a més de 10 metres de mi, però vaig agafar el Jordi de la mà, tan fort, que em va haver de calmar i, ja més tranquil·la, vam veure com s’acostava i passava per davant nostre. La imatge em va resultar tan xula que cada vegada que en veig un, m’hi vaig acostant a poc a poc, cada vegada més!

Una altra cosa que també val molt la pena és veure vaixells o avions enfonsats. N’hi ha tants per tot el món i de tantes mides i formes que quan nedes per dins i descobreixes els seus secrets, sempre acaba sent una experiència meravellosa.

Tresors no n’hem trobat, encara, perquè ja estan tots buscats!

Quin consell donaries a qui vulgui iniciar-se en el busseig?
Doncs, que si volen fer un bateig de busseig, el facin amb un professional de molta confiança i que sigui adequat per a cada persona, que mirin molts documentals, que si finalment fan cursos, no pensin a fer viatges de busseig fins que tinguin molta més experiència (perquè et perds moltes coses) i que pensin que lo xulo, no només és al fons...
 


Pep Mestre Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...