Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 89

La Guerra Freda VI - La fi

El destí, sempre capriciós, ha volgut que aquesta sèrie que ha relacionat Guerra Freda i cinema conclogui coincidint amb la recent mort de Mijaíl Gorbachov, el darrer líder de la Unió Soviètica i, en la meva opinió, un dels protagonistes del segle XX amb tots els clarobscurs que es poden debatre al voltant de la seva figura. Clarobscurs més lligats a la seva obra i llegat que no pas a la pròpia persona.

La Guerra Freda va acabar amb ell i això va significar la caiguda del bloc soviètic, un bloc que geopolíticament s'estenia a nivell global. No només això, la mateixa Unió Soviètica va quedar desmembrada en diverses repúbliques, sent Rússia la reconeguda oficialment com a hereva de l'herència soviètica.

D'aquells fets se'n deriven moltes preguntes que avui en dia encara són ben vigents pels fets que vivim. Era inevitable la caiguda del bloc soviètic? Se'n va aprofitar occident? Gorbachov era una persona benintencionada, pragmàtica o venuda a interessos estrangers? I en aquesta línia no pararíem i entraríem en els famosos What if? històrics, exercicis teòrics d'anàlisis i suposicions ben interessants per amants de la història en un bon sopar o amb un cafè al davant.

El fet és que quan Gorbachov va arribar al poder, cap al 1985, es trobava un país amb una economia totalment estancada. Vet aquí el problema de l'anàlisi. La Unió Soviètica no estava en recessió, però alguns estudis diuen que aquest era el seu fat. Havia perdut la carrera a la Lluna, però encara meravellava al món amb les seves gestes espacials, com les seves estacions orbitals. Militarment, competia directament amb els Estats Units i fins i tot els superava en camps claus, però a costa de destinar ingents recursos econòmics que l'endarrerien en altres camps també importants com ara l'industrial i empitjoraren la vida d’uns ciutadans cansats de privacions.

Heus aquí el perquè alguns han parlat de Gorbatxov de poc menys d'un traïdor a la pàtria similar a la traïció que deien havia patit Alemanya a la fi de la Primera Guerra Mundial, encara amb capacitat de combatre i amb les fronteres intactes, però molt debilitada i després destrossada pels tractats de Pau que al final, amb factors econòmics, van portar al nazisme al poder i a l'apocalipsi de la Segona Guerra Mundial. Esperem que la història no es repeteixi.
Però centrem-nos en aquest final, segurament sobtat per la majoria dels que ho vàrem viure, encara que fóssim joves.
Els soviètics s'havien empantanegat en una guerra com abans havien fet els nord-americans. Afganistan fou batejat com el Vietnam soviètic. El passeig militar es va convertir en una guerra de desgast que els soviètics no podien suportar i malgrat que no tingueren el problema de la premsa, gràcies a la censura, la societat soviètica l'odiava. Comencem a posar exemples cinematogràfics.

Em disculpo per començar amb una pel·lícula com Rambo III (1988), però no puc evitar incloure-la per l'escenari, per la implicació nord-americana proporcionant armes als afganesos i, sobretot, per la ironia històrica de qualificar als combatents afganesos com a lluitadors de la llibertat quan algunes faccions eren la llavor dels futurs talibans i aleshores ja rebien ajuda d'uns senyors que acabarien estavellant avions contra edificis. La història té girs més sorprenents que la millor de les pel·lícules.

Sobre l'ajuda nord-americana a la guerra, val més la pena La Guerra d'en Charlie Wilson (2007), una divertida dissecció de la política nord-americana dels vuitanta i com es va produir la implicació en el conflicte asiàtic, gairebé més per iniciativa privada que per una planificació.

Si ens centrem en cinematografia feta al propi país afectat, cal mencionar La novena companyia (2005), cinta bèl·lica que narra les peripècies d’uns joves soldats en la darrera gran batalla de la guerra. Del mateix gènere és Última Misión en Afganistan (2021). Com en el cas nord-americà, un cop mig digerida la desfeta, el cinema nacional intenta recuperar batalles o actes heroics per tal d’enaltir els valors patris, minimitzant els crims contra la població civil i estereotipant els adversaris.

Així doncs, donem-li una oportunitat als afganesos d'explicar la seva història amb Parwareshghah (2019), una cinta molt interessant, expressada des dels ulls d'un nen que intenta sobreviure venent pel·lícules de Bollywood i que ens situa just a la retirada soviètica i la incipient pujada dels radicals.

Gorbachov va tenir en herència una guerra i, a sobre, va trobar un altre problema i ben gros. El 26 d’abril de 1986 es produïa l'accident nuclear de Txernobyl.
L'accident era conseqüència directa de tots els defectes del sistema soviètic i recordava les velles tendències que encara no s'havien acabat, ja que la notícia fou amagada diversos dies i això va disminuir la confiança amb el nou líder. La crisi va costar una fortuna a les castigades arques soviètiques, per no parlar de tota la crisi humanitària resultant.

Evidentment, la minisèrie Chernóbil (2019) en fa referència. Són només 5 capítols i és aclamada com a una de les millors de tots els temps, descrivint els fets –amb algunes llicències dramàtiques- amb tot detall.

Val la pena que la mireu, però si voleu veure el veritable realisme, cal que veieu el documental Kolokol Chernobylya (1987), que podeu trobar gratuïtament a Youtube. Per la data, ja veieu que fou filmada immediatament a l'accident, centrant-se en els treballadors i les conseqüències immediates. I, per cert, si veieu una menor qualitat d'imatge, rugosa i rudimentària, és a causa dels mateixos efectes de la radiació.

Malgrat tot, la Perestroika avançava tot i que no tothom hi estava d’acord, i la fi de la nostra història estava ja a prop. Gorbatxov no ho tenia tot lligat i no seria possible una via a la xinesa. Curiosament, l’any 1989 marcaria els dos règims comunistes.

La revolta de Tiananmén era esclafada sense miraments amb milers de morts i assentava les bases perquè la Xina fes una transició a economia de mercat, sense que el Partit Comunista perdés el poder. Uns mesos després i a uns milers de quilòmetres, el Mur de Berlín, aquella barrera que durant dècades havia estat impenetrable i el millor dels símbols de la Guerra Freda, queia sense violència.

Les imatges són poderoses i allò era un fet històric que no trigaria a traduir-se en històries del cinema. La simpàtica Good Bye Lenin (2003) representa bé aquells canvis. Una mare, comunista fervent, cau en coma i es desperta un cop el mur ja ha caigut. El seu fill li farà creure, no amb pocs esforços, que res ha canviat per tal que no pateixi un nou atac.

Una altra comèdia sobre el tema és Bornholmer Straße (2014), tot un èxit a Alemanya quan es va estrenar, però amb escassa repercussió internacional. En aquest cas, detalla els fets des del punt de vista dels guardes de frontera. Devia ser ben curiós per a ells veure que allò que havien defensat durant dècades ara queia com si res.

El camí ja estava fet i tota l'Europa oriental s'alliberava, amb més o menys violència, del domini soviètic. Una època acabava, l'època on el món havia viscut polaritzat sota l'amenaça de la destrucció mútua. Gorbatxov era engolit per les seves pròpies reformes i, finalment, la bandera soviètica baixava per darrer cop el dia de Nadal de 1991 i un nou món, ple d'incerteses, iniciava les seves passes. Però aquesta... aquesta és una altra història.


Joan M. Rovira Rojals




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps

Passatemps 91: Autodefinit

Passatemps

Passatemps 90: Més entrevistes a Lo Pedrís (4)

Passatemps

Passatemps 89: Més entrevistes a Lo Pedrís (3)

Passatemps

Passatemps 88: Més entrevistes a Lo Pedrís (2)

Passatemps

Passatemps 87: Entrevistes a Lo Pedrís (1)

Passatemps

Passatemps 86: Cognoms d'onze líders polítics mundials

Passatemps

Passatemps 85: Bona música a Radio 3

Passatemps

Passatemps 84: Literatura catalana

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Demografia Necrològiques 2022

Defuncions 2022 Maria Huguet Mestre, 90 anys, 11 de febrer Jesús Marín...
Què passa, Notícies, Portada

Demografia Casaments 2022

Casaments 2022 Cristina Solé Aragonés & Jordi Pellicé...
Què passa, Activitats, Portada

Demografia Naixements 2022

Naixements 2022 Cel Boqué Cabré (1 de maig) Teix Franch Valls (19 de...
Recerca, Natura, Portada

Contraportada: Els moixons del terme, PINS€

Pinsà comú (Fringilla coelebs) Autor foto: Josep M. Toset
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

Puja Ja tenim metge i el Casal ja torna a tenir cafeters. S'han solucionat dues...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 89, va sortir el pany de la porta del número 1 del Carrer...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Vall-de-roures

El passat 27 d'octubre, organitzat pel Consell Consultiu de la Gent Gran, vam anar a...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

L'Eva Aymamí i el Miquel Duran, a Colmar, Alsàcia.
Recerca, Cuina, Portada

Per Nadal, receptes fàcils

Ja hem fet una altra volta al Sol, i Nadal ja és aquí, amb ganes de fer receptes de...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estudiant

SITUACIÓ És una casa aïllada. Queda per sobre de l’arrencament...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estevenet

SITUACIÓ És una de les cases situades en la renglera de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Festa Major en imatges - 3

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa Major en imatges - 2

Què passa, Activitats, Portada

La Festa Major en imatges - 1

La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Pregó de la Festa Major de Vilaplana 2022

Alcalde, regidores, regidors, vilaplanenques i vilaplanencs, moltes gràcies per haver-me...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 90 (desembre 2022)

Nota de record per a aquestes festes: S’ha de comprar tot el que fa falta (si sobra,...
Recerca, Natura, Portada

Educació canina

L'article anterior, el vaig acabar amb aquesta frase: “Si voleu que els vostres gossos...
La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada

Un poema dedicat a l'amic Oleguer Huguet

(PRIMERA PART) ET IN ARC511ADIA EGO... (I) (A l’amic O. Huguet, Premi de...
Literatura, Assaig, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

La tercera paraula de la mort secreta és alego. Alego és un terme ben...
Recerca, De cinema, Portada

REC22

VA DE CINE Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb...
Què passa, Esports, Portada

Els pobles de la Serra de l'Argentera - Pradell

Aquesta és una excursió pensada per començar o acabar amb tren....
La nostra gent, Efemèrides, Homenatges, Portada

La Quimeta fa cent anys

CENTENARI DE JOAQUIMA AYMAMÍ AGUSTENCH Ens complau felicitar l’aniversari de...