Recerca - Tradicions | Revista 88

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten consolidar un corredor biològic a la serra.

La família ramadera de l’associació Manou, establerta a Alforja, manté viva una pràctica amb una llarga tradició a la serra de Montsant, la transhumància. Amb el seu ramat de cabres de llet, el pastor Daniel Giraldo acompanyat per la seva dona, Andrea Klinkert, i les seves dues filles, l’Eçkwe i la Yu’a, es desplacen per la serralada del Montsant en un viatge d’anada i tornada, de la mateixa forma que ho feien antigament els pastors procedents de comarques a tocar de l'Ebre, a la recerca de pastures dalt de la muntanya. Els seus moviments estacionals tenen una funció mediambiental perquè permeten netejar el sotabosc i reduir el risc d’incendis, però també simbòlica, ja que són una forma de recordar les petjades d'aquells que caminaven durant dies per buscar aliment per al bestiar o per transportar mercaderies d'un poble a l'altre, com l’avi de Giraldo, que era traginer, i li va transmetre l’amor per l’anar a peu.

Els relats sobre els llargs trajectes del seu avi amb els animals de bast carregats de llosa van marcar la infància de Giraldo, que va transcórrer a Medellín, a la regió colombiana de l’Antiòquia. Els valors com l'autosuficiència i l'estima per la terra que li va transmetre l'avi el van animar a estudiar Agronomia i, més endavant, a traslladar-se a Catalunya amb la seva dona per aprendre a pasturar amb gossos, un mètode no tan estès a Colòmbia del qual en volia conèixer tots els secrets. Després de diverses estades amb diversos pastors i de prendre com a referència el coneixement dels antics pagesos de la zona, la parella va trobar el lloc ideal on criar les seves filles i consolidar un projecte ramader als peus de la serra de la Mussara, a la finca del Cingle Vermell, l'espai que aglutina diverses iniciatives de recuperació d'oficis antics, com el de carboner, forner, formatger o pastor.

De fet, Giraldo defensa una visió integral de l'ofici de pastor en el sentit de conèixer el bosc i saber-ne aprofitar els recursos naturals, a través d'accions com la transhumància, “que afavoreix la gestió del territori i manté en el bestiar l'equilibri dels cicles naturals”, explica. La seva convicció per tirar endavant aquesta pràctica que s'ha fet tota la vida, la de moure el bestiar, porta la família a viure a Alforja, al Baix Camp, durant els mesos més freds, i a establir-se a Margalef, el Priorat, amb l'arribada del bon temps, donant sortida als productes ecològics que distribueixen a través de l’associació Manou, com ara la llet, el formatge o el mató. L'últim desplaçament que van dur a terme va ser a finals de maig amb 118 cabres murciano granadines, que van travessar punts d'interès natural, com el pantà de Siurana o la serra Major del Montsant. Durant aquest trajecte, els va acompanyar Emanuel Giraldo, el germà del Daniel, i Carles Bermusell, un jove pastor que aviat tindrà el seu propi ramat, entre altres amics de la família.

En aquests moviments estacionals, recuperen antics camins ramaders, que amb el pas del temps han quedat relegats en un segon terme, però que anys enrere havien facilitat un important trànsit de mercaderies, com és el cas del camí entre Reus i Lleida, per on es transportaven els productes des de les poblacions de la costa cap a les terres l'interior. De fet, el ramat va aturar-se enguany en un dels llocs de pas d'aquest sender, conegut com els Hostalets d'Albarca, on antigament hi havia una ferreria i dos hostals, dels quals ara en queden les restes. La memòria del patrimoni cultural que envolta les vies pecuàries es realça amb el treball del pastor, que rescata la funció originària de les carrerades tornant-les a omplir del so de les esquelles.

Les seves transhumàncies tenen un retorn social, però també mediambiental, atès que el desplaçament del ramat té uns beneficis per a la flora i la fauna de la zona. L'expert en camins ramaders i acompanyant en el recorregut per la serra, Joan Rovira, assenyala que el trasllat de llavors a través del pèl o dels excrements de les cabres o la proliferació de petits animals que s'aprofiten de la presència del bestiar “ajuden a consolidar un corredor biològic a la serra de Montsant”. Al seu torn, Giraldo també remarca que el pas del ramat “permet regenerar les herbàcies de cada territori”. En aquest sentit, el cabrer va promoure un inventari de plantes en el transcurs del trajecte amb l’ajuda dels seus acompanyants que va posar de manifest la necessitat de recuperar la pastura de cavalls, mules o ases per millorar la biodiversitat de la zona.

El ramader considera que la difusió de la seva activitat és necessària per aconseguir conscienciar a la ciutadania sobre la importància de preservar una ramaderia extensiva que afavoreix la conservació del mosaic paisatgístic i garanteix una alimentació de proximitat. Per aquest motiu, en els seus desplaçaments, sovint els acompanyen persones externes que coneixen de primera mà els valors de la transhumància i del treball en equip entre aquells que any rere any ofereixen un suport logístic a la família per tal de facilitar els seus desplaçaments. La complicitat que la família genera en els altres respon a la seva entrega a l’hora de donar continuïtat a la tradició transhumant i a la forma artesanal de treballar una terra a la qual estimen.

Laura Serrat Casamitjana



+ Publicar el meu comentari