Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Notícies - Portada | Revista 85

Històries de Mussagats 2

No us hauria explicat mai la meva història si no fos perquè Mussagats l’ha dibuixat. M’ha dibuixat quan era un gat petit amb mare i amb germanets. M’ha fet recordar de llavors i m’ha dit que us ho expliqui. Però jo ara soc un gat gran i valent, que sap moltes coses. I m’estimo més explicar-vos com soc de valent i de gran i totes les coses importants que sé.

Sé que els dues potes poden ser bons, com els de Mussagats, i que tenen uns branquillons pelats al final que de vegades semblen llengüetes i que et donen menjar, un menjar mort i quiet i boníssim. També poden ser dolents, i aquest tenen bastons al final de les potes, i no tenen branquillons sinó encara un altre bastó, llarg i ràpid. I que mata.

Aquesta és la cosa més important que sé. Fixeu-vos com n’és d’important; a més, a dins hi té amagada una altra ensenyança:

Morir-se és dolent, és el pitjor de tot. És quedar-se quiet i no anar a beure lleteta, ni llepar, ni esgarrapar, ni barallar-se, ni pujar als arbres, ni caçar. Ni jugar amb els germanets, i llavors la mare el deixa estar i et pren cap a un altre lloc. I et diu que no t’acostis als dues potes, que si venen t’amaguis, t’amaguis ben amagadet, i que si et troben esgarrapis i corris, ben de pressa, ben lluny.
I així hem arribat a la tercera cosa important:
Amagar-se és bo: se senten totes les olors i tots els sorolls. S’ha d’estar molt quiet i no cridar a la mare, perquè llavors tu també ets un soroll i et troben. Però quan s’és un gat petit vols la mare i la crides molt. No ho hauries de fer, perquè la mare ja et sap trobar, i si no ve és perquè t’han pres i ets molt lluny.

Això ho vaig aprendre quan em van portar a una casa i aquesta és també una cosa important, així que molta atenció:

Les cases. A mi em van prendre de la mare i de l’hort i em van portar a una casa. Llavors jo no sabia què era una casa, i era un aire tancat, un espant, una pudor dolorosa, un mal a les potes i al nas. Així són les cases quan has viscut amb les plantes i els arbres i l’aire bo i la mare. Jo em vaig escapar de la casa. Després us ho explicaré, però primer us haig de dir que ara visc en una casa i que les cases són bones perquè sempre tens tovor per jaure, menjar i branquillons tous com llengüetes i no hi plou. No s’hi està tan bé com a fora amb la mare i els germanets, però ja no tens por; i no tenir por és bo, perquè pots dormir a gust.

En aquella casa primera jo m’amagava molt. I en sabia molt d’amagar-me, perquè la mare m’ho havia ensenyat, també als germanets, però quan em van prendre ja no en quedava cap de germanet, ni el negre, ni el ros, ni el que era com jo, atigradet però amb la cua curta. Així que em vaig amagar, em vaig amagar molt, i estava molt quietet i en silenci. La dues potes em feia shhhhh i em portava menjar i aigua bruta. Però jo no feia cap moviment, cap soroll. Em portava llet pudenta en un plat. Silenci. Jo escoltava. Esperava que em vingués la mare a buscar. I no venia. Només la dues potes shhhhh. Devia ser una dues potes bona, perquè quan et porten a una casa i et donen menjar sempre són bones. Però jo era petit i no ho sabia, vet aquí que ho vaig aprendre més tard. I passaven els dies llargs i la mare no venia, i la vaig començar a cridar, i quan comences no pots parar. Encara que siguis valent com jo. Crides i crides i la mare no ve, només la dues potes. Jo a aquella dues potes li hauria saltat al damunt i l’hauria esgarrapat, perquè era petit i jo volia la mare, la mare i l’hort i els animalets per caçar i dormir a la panxeta de la mare.

I ara ve quan em vaig escapar. Jo m’enfilava, perquè la mare m’ho havia ensenyat i perquè quan venia la shhhhh i em buscava, jo la veia des de dalt, i ella no em veia a mi. M’enfilava, no en un arbre, perquè a les cases no hi ha arbres, però hi havia unes plantes molt tristes i una s’enramava cap a dalt. I enfilant-me per la planta em vaig poder escapar. Només notar l’aire bo, vaig començar a córrer, vaig saltar des d’un lloc molt alt que ara sé que era un terrat, i vaig xafar terra, terra bona i de bona olor, i també cridava la mare perquè potser abans no m’havia pogut sentir per culpa de les portes i les parets i totes les coses que hi ha en una casa, però la mare no venia, només la dues potes shhhhh que es pensava que pel menjar aniria a buscar-la. Primer la shhhhh i després una altra dues potes. I jo vinga córrer i amagar-me.

El món de quan em vaig escapar era molt gran, no hi havia l’hort i la mare, sinó un desemparament i molts arbres i plantes i terra. I les dues potes darrere meu, i jo només corria, sense poder orientar-me. Vaig saltar marges molt alts, i em vaig amagar dins de les punxes, i la dues potes que no era la shhhhh hi posava les mans per agafar-me i jo l’esgarrapava fort. I no em van poder agafar.

Quan es va fer fosc, elles van marxar i jo vaig poder veure on era. Hi havia cotxes i cases, i marges molt alts per saltar si tornessin. Però no hi era la mare. Ni cap rastre per buscar-la. Jo olorava fort i escoltava amb totes les orelles i mirava bé. Cap rastre. Sentia olors bones, veus a les cases, la lluna a dalt. Vaig buscar amb els bigotis un lloc on jaure. Tenia gana. Volia lleteta de la mare. La vaig tornar a cridar. No va venir. I em vaig adormir, arraulidet, dins d’aquell desemparament.

L’ensundemà van passar moltes coses. Però és l’hora del menjar tou, i la dues potes amb la que visc està obrint la llauneta. Al proper número de Lo Pedrís, us explicaré com vaig retrobar la mare i moltes més coses que em van fer el gat gran i llest i amb casa que soc ara.

Mentrestant, podeu posar color als dibuixos que Mussagats ha fet per mi i per vosaltres. No us equivoqueu en el color de la mare i dels germans, eh? La mare és grisa, i jo i els germanets, ja us ho he dit abans.


Mussagats




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA Les activitats de l'estiu (Cinema, Conferències, Sessions de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 85 (octubre 2021)

Si l'estiu del 2020 va estar marcat per la pandèmia de la Covid-19, l'estiu del...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Recerca, Natura, Portada

Les orenetes

L’oreneta cuablanca (Delichon urbica) és un ocell de color més aviat...
Recerca, Cuina, Portada

Paté de €Jerez€

La Isabel Mas Gil, l'àvia de la Residència de la Selva del Camp, ens fa arribar...
Recerca, Cuina, Portada

Pa de Figa

El Pa de figa forma part de les nostres postres d’hivern des de fa molt de temps. El...
Recerca, Cuina, Portada

Coses de cuina fàcil i entretinguda: pizza i paatís de formatge

Tot aprofitant que “Lo Pedrís” surt per la Festa Major d’octubre, avui...
Què passa, Activitats, Portada

Camp de Treball per a joves - Estiu'21

Aquest estiu, malgrat la pandèmia, a Vilaplana hem pogut gaudir altra vegada d’un...
Literatura, Lingüística, Portada

Recerca lingüística

A la revista anterior van sortir les següents expressions, que tenen el significat que...
Què passa, Notícies, Portada

Històries de Mussagats 2

No us hauria explicat mai la meva història si no fos perquè Mussagats l’ha...
Història, Masos, Portada

Mas de Somí

ALTRES NOMS: Al Registre Civil també hi surt esmentat com a Mas del Macià...
Història, Masos, Portada

Mas de Pistol

SITUACIÓ Situat a la Cingla, l’antic tramat del camí dels Garrigots hi...
Història, Història local, Portada, Fem memòria

L'últim ramat de cabres

Molt sovint la història s’ha creat i s’ha difós de generació en...
Què passa, Notícies, Portada

Recuperem el Patrimoni

Recuperem el Patrimoni és un grup de treball, de recerca i d'acció que neix a...
Què passa, Esports, Portada

Expedició de l'alpinisme vilaplanenc a la Vall d' Aosta (Alps Italians)

Com cada any, amb gran il·lusió, tenim el plaer de narrar apassionadament les...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Ara li toca a ell; Ernest Puig, fotògraf

Ahora me toca a mi escriu en lletra redoneta, de forma pulcra i delicada, al peu del retrat,...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules de la Consellera d'Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya

Presència institucional. Aquesta edició del Mussart, dedicada a...
Què passa, Activitats, Portada

MUSSART 2021

Moltes són les causes que ha defensat aquest festival: la Llibertat, la dignitat,...
Què passa, Activitats, Portada

GENT GRAN: La tercera joventut s€activa

Amb aquest títol, l’Ajuntament del poble va promoure una activitat gratuïta per...
Entitats, Escola, Portada

Comença l'escola

El 13 de setembre va ser el primer dia de començar l’escola. A primera hora, cada...
Què passa, Activitats, Portada

Cap de setmana solidari a Vilaplana

Enguany, casualment, van coincidir tres actes solidaris el mateix cap de setmana. Van tenir...
Opinió, Articles, Portada

Quatre carxofes i quatre moixons

Ben bé cada dos minuts un soroll eixordador esquinçava aquell cel ratllat de...
Opinió, Articles, Portada

L€estima de l€espai públic

Em passa sovint. Quan em proposo engiponar unes ratlles per a ser difoses, sigui en algun...
Què passa, Literatura, Activitats, Ressenyes literèries, Portada

Primera edició de Camí de formiga - vespres d€estiu als masos-

La Balandra, 10 de juliol de 2021 Camí de formiga - vespres d’estiu als masos...
Què passa, Teatre, Portada

Jordi Mateu porta damunt seu l€essència de Terra Baixa

Amb aquest titular, la Televisió de El Vendrell obria la crònica en l’estrena...
Opinió, Articles, Portada

L€estiu del FfF Vilaplana

Aquest ha estat el segon estiu de projeccions i conferències organitzades pel grup Fridays...
Què passa, Esports, Portada

Vinyes i paisatge al Priorat

Una excursió ideal per fer a la tardor, on les vinyes canvien el color dels seus...
Recerca, De cinema, Portada

La Guerra Freda (IV) € La cursa espacial.

L’enginy humà havia creat les pitjors armes inimaginables tot finalitzant la Segona...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista: Bruno Anguera Garcia (30 anys) - Pianista

Cada vegada que m’he assegut davant d’algú per entrevistar-lo he tingut unes...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Vilaplanenc de l'any 2021

L’acte de lliurament del Vilaplanenc/ca 2021 compleix el seu desè aniversari....