Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Notícies | Revista 85

Històries de Mussagats 2

No us hauria explicat mai la meva història si no fos perquè Mussagats l’ha dibuixat. M’ha dibuixat quan era un gat petit amb mare i amb germanets. M’ha fet recordar de llavors i m’ha dit que us ho expliqui. Però jo ara soc un gat gran i valent, que sap moltes coses. I m’estimo més explicar-vos com soc de valent i de gran i totes les coses importants que sé.

Sé que els dues potes poden ser bons, com els de Mussagats, i que tenen uns branquillons pelats al final que de vegades semblen llengüetes i que et donen menjar, un menjar mort i quiet i boníssim. També poden ser dolents, i aquest tenen bastons al final de les potes, i no tenen branquillons sinó encara un altre bastó, llarg i ràpid. I que mata.

Aquesta és la cosa més important que sé. Fixeu-vos com n’és d’important; a més, a dins hi té amagada una altra ensenyança:

Morir-se és dolent, és el pitjor de tot. És quedar-se quiet i no anar a beure lleteta, ni llepar, ni esgarrapar, ni barallar-se, ni pujar als arbres, ni caçar. Ni jugar amb els germanets, i llavors la mare el deixa estar i et pren cap a un altre lloc. I et diu que no t’acostis als dues potes, que si venen t’amaguis, t’amaguis ben amagadet, i que si et troben esgarrapis i corris, ben de pressa, ben lluny.
I així hem arribat a la tercera cosa important:
Amagar-se és bo: se senten totes les olors i tots els sorolls. S’ha d’estar molt quiet i no cridar a la mare, perquè llavors tu també ets un soroll i et troben. Però quan s’és un gat petit vols la mare i la crides molt. No ho hauries de fer, perquè la mare ja et sap trobar, i si no ve és perquè t’han pres i ets molt lluny.

Això ho vaig aprendre quan em van portar a una casa i aquesta és també una cosa important, així que molta atenció:

Les cases. A mi em van prendre de la mare i de l’hort i em van portar a una casa. Llavors jo no sabia què era una casa, i era un aire tancat, un espant, una pudor dolorosa, un mal a les potes i al nas. Així són les cases quan has viscut amb les plantes i els arbres i l’aire bo i la mare. Jo em vaig escapar de la casa. Després us ho explicaré, però primer us haig de dir que ara visc en una casa i que les cases són bones perquè sempre tens tovor per jaure, menjar i branquillons tous com llengüetes i no hi plou. No s’hi està tan bé com a fora amb la mare i els germanets, però ja no tens por; i no tenir por és bo, perquè pots dormir a gust.

En aquella casa primera jo m’amagava molt. I en sabia molt d’amagar-me, perquè la mare m’ho havia ensenyat, també als germanets, però quan em van prendre ja no en quedava cap de germanet, ni el negre, ni el ros, ni el que era com jo, atigradet però amb la cua curta. Així que em vaig amagar, em vaig amagar molt, i estava molt quietet i en silenci. La dues potes em feia shhhhh i em portava menjar i aigua bruta. Però jo no feia cap moviment, cap soroll. Em portava llet pudenta en un plat. Silenci. Jo escoltava. Esperava que em vingués la mare a buscar. I no venia. Només la dues potes shhhhh. Devia ser una dues potes bona, perquè quan et porten a una casa i et donen menjar sempre són bones. Però jo era petit i no ho sabia, vet aquí que ho vaig aprendre més tard. I passaven els dies llargs i la mare no venia, i la vaig començar a cridar, i quan comences no pots parar. Encara que siguis valent com jo. Crides i crides i la mare no ve, només la dues potes. Jo a aquella dues potes li hauria saltat al damunt i l’hauria esgarrapat, perquè era petit i jo volia la mare, la mare i l’hort i els animalets per caçar i dormir a la panxeta de la mare.

I ara ve quan em vaig escapar. Jo m’enfilava, perquè la mare m’ho havia ensenyat i perquè quan venia la shhhhh i em buscava, jo la veia des de dalt, i ella no em veia a mi. M’enfilava, no en un arbre, perquè a les cases no hi ha arbres, però hi havia unes plantes molt tristes i una s’enramava cap a dalt. I enfilant-me per la planta em vaig poder escapar. Només notar l’aire bo, vaig començar a córrer, vaig saltar des d’un lloc molt alt que ara sé que era un terrat, i vaig xafar terra, terra bona i de bona olor, i també cridava la mare perquè potser abans no m’havia pogut sentir per culpa de les portes i les parets i totes les coses que hi ha en una casa, però la mare no venia, només la dues potes shhhhh que es pensava que pel menjar aniria a buscar-la. Primer la shhhhh i després una altra dues potes. I jo vinga córrer i amagar-me.

El món de quan em vaig escapar era molt gran, no hi havia l’hort i la mare, sinó un desemparament i molts arbres i plantes i terra. I les dues potes darrere meu, i jo només corria, sense poder orientar-me. Vaig saltar marges molt alts, i em vaig amagar dins de les punxes, i la dues potes que no era la shhhhh hi posava les mans per agafar-me i jo l’esgarrapava fort. I no em van poder agafar.

Quan es va fer fosc, elles van marxar i jo vaig poder veure on era. Hi havia cotxes i cases, i marges molt alts per saltar si tornessin. Però no hi era la mare. Ni cap rastre per buscar-la. Jo olorava fort i escoltava amb totes les orelles i mirava bé. Cap rastre. Sentia olors bones, veus a les cases, la lluna a dalt. Vaig buscar amb els bigotis un lloc on jaure. Tenia gana. Volia lleteta de la mare. La vaig tornar a cridar. No va venir. I em vaig adormir, arraulidet, dins d’aquell desemparament.

L’ensundemà van passar moltes coses. Però és l’hora del menjar tou, i la dues potes amb la que visc està obrint la llauneta. Al proper número de Lo Pedrís, us explicaré com vaig retrobar la mare i moltes més coses que em van fer el gat gran i llest i amb casa que soc ara.

Mentrestant, podeu posar color als dibuixos que Mussagats ha fet per mi i per vosaltres. No us equivoqueu en el color de la mare i dels germans, eh? La mare és grisa, i jo i els germanets, ja us ho he dit abans.


Mussagats




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots