Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història local - Portada - Fem memòria | Revista 85

L'últim ramat de cabres

Molt sovint la història s’ha creat i s’ha difós de generació en generació a través de les grans fites, les grans gestes, les victòries i les derrotes. Però la història, com la coneixem, no hauria estat la que és sense els relats del dia a dia, sense les tradicions, sense la quotidianitat. La història de les petites coses que ens han fet com som i que precisament per això és fonamental que coneguem i expliquem de generació en generació per no perdre mai el sentit de què i qui ens ha portat fins aquí.

Aquest relat descriu un fragment de la història que van viure algunes famílies del poble, com la família de Cal Ramiro, formada pel matrimoni entre el Ramiro Juanpere i la Paquita Olivé i els seus quatre fills: Ernest, Llorenç, Àlvar i Xavier. Hem recollit el relat a diverses mans, a partir de la memòria i els records de l’Ernest i l’Àlvar, amb la il·lusió de deixar un testimoni de la Vilaplana dels anys cinquanta, quan encara hi havia pastors i ramats de cabres.

La matinada del 3 de març de 1954 la Paquita Olivé munyia les més de cent cabres que tenien des de feia anys, als baixos de casa, poques hores abans de donar llum al seu tercer fill, l’Àlvar Juanpere Olivé, l’Àlvar de Cal Ramiro. El seu marit, el Ramiro, s’havia dedicat a fer de picapedrer, tallar pins, a fer de pagès, fins que anys més tard, va començar a fer de pastor de cabres. Antigament, al poble de La Mussara, la gent tenia algunes cabres, deu o dotze, no eren grans ramats. A Vilaplana la cosa ja va ser diferent, algunes cases tenien tres o quatre cabres, per consum propi, però de ramats només n’hi havia a tres cases; a Cal Canet, a Ca la Peirona i a Cal Ramiro. El més nombrós era el del Ramiro, format per noranta-sis cabres negres, malgrat que semblessin totes iguales, a casa les coneixien totes, fins i tot els cabrits! El Ganxet, la Panxa blanca, la Forjatana (que venia d’Alforja), o la Magina, eren els noms de les cabres del seu ramat, que sortia cada dia de l’any quan sentien el xiulet del Ramiro. Bé, cada dia, no. Tots, exceptuant el Divendres Sant i el 18 de juliol que estava prohibit, i els dies que plovia, és clar. El Ramiro agafava el civader amb la seva clotxa per dinar i enfilava amunt cap al bosc. Si era estiu, l’acompanyava el seu fill gran, l’Ernest, i més endavant l’acompanyarien també el Llorenç, l’Àlvar i el més petit, el Xavier.

Quan obrien les portes de casa, les dones del carrer ja sortien amb les escombres per netejar el terra sense asfaltar de les tifes que les cabres hi deixaven al seu pas. El Ramiro abans de sortir amb les cabres ja s’havia acostat a fer alguna cosa al tros de la Balandra i la Paquita ja havia fet una primera munyida. De camí cap al bosc, s’afegien al ramat les cabres d’altres persones del poble que ja esperaven delitoses que arribés l’hora de la pastura. Camí amunt no hi havia pèrdua, les cabres de Cal Canet reconeixien el seu amo pel “tstststststs” i en canvi les de l’Isidro de Ca la Peirona identificaven el “breva, breva, breva” del seu amo, mentre que les cent del Ramiro anaven a toc de xiulet. Pel terme tampoc es confonien, cadascú sabia on podia pasturar i on no. Les de Cal Ramiro, per exemple, pasturaven a Cal Móra, gràcies als acords que feien entre els pagesos i els pastors per cedir el terreny de pastura a canvi de l’adob i de mantenir el tros i el sotabosc ben net.

Mentre el ramat pasturava, coves com la del Pistol guarien ombra, aixopluga i resguard als pastors que aprofitaven per menjar-hi la clotxa, fer-hi la migdiada o escalfar-se al foc a l’hivern, guardant-hi llenya tallada. Als estius feien parada a la Font del Llop o a la Font del Pistol (coneguda també com la Font del Gaspes), concorreguda per la gent del poble. Allí amb una cassola i un parell de plats s’hi feien fins i tot un arròs, sense cremar ni embrutar mai res. En una ocasió, al Ramiro el va parar la Guàrdia Civil i li feren buidar tot el que duia dins el civader. Malgrat el gran temor de la policia, de la bossa, però només en van caure els plats i la cassola.

Així és com passaven el dia, vigilant que no se’ls escapessin les cabres i que no enxampessin cap roldor. El roldor és una planta que segons diuen, les emborratxava deixant-les amb problemes de visió. Una vegada al ramat del Ramiro n’hi va haver una que del roldor va caure per un cingle i l’endemà la van haver d’anar a recollir ja morta. Al poble van fer un pregó dient “Qui vulgui comprar cabra que vagi a Ca l’Anselmo, 10 pessetes lo quilo!” i ja tens el poble fent cua.

Al vespre, quan baixaven de la pastura, les cabres deixaven les parets del poble ben negres, especialment al costat de Cal Teodoro, on hi tenien l’abeurador. A mesura que passaven per davant les cases, les que no eren del ramat del Ramiro, ja s’anaven quedant a casa seva i quan les sentien pujar, les dones com la Paquita Olivé començaven a munyir una per una totes les cabres del ramat, mentre els petits repartien la llet per les cases del poble. L’Ernest i el Llorenç de Cal Ramiro, mentre venien per les cases, jugaven a fer girar les lleteres a gran velocitat intentant que no els caigués ni una sola gota, tot i que no sempre van estar de sort i alguna esbroncada es van endur, dels compradors o de casa.

Una vegada al mes, més o menys, pujaven comerciants de Reus, com lo Murcià. Ells tenien algun contacte al poble que els avisava quan hi havia cabrits per vendre i pujaven cap a Vilaplana a fer el negoci. Anaven a les cases o a Cal Pep Carlos i allí, amb una romana, pesaven les cabres que volien comprar, normalment la mesura que utilitzaven eren les lliures, igual que amb els tocinos o el carbó, amb els que també es feia negoci. Una vegada acabada la venda, els petits pujaven els cabrits al carro del Murcià i el Ramiro sempre li deia “Què, no els donaràs una cosa o altra?”, sempre queia alguna pesseta. En una ocasió, baixant cap a Reus a vendre les cabres, de cop una cabra se’ls va posar de part, al camí del Mig de L’Aleixar. Encara van estar de sort perquè la van poder vendre al Murcià per sis-centes pessetes, amb una rebaixa de dues-centes.

El de Cal Ramiro va ser l’últim ramat que hi va haver al poble. Primer va desaparèixer el de Ca la Peirona, després el de Cal Canet i finalment, al cap de dos o tres anys, pels voltants de l’any 1963, van pujar sis o set compradors a Cal Ramiro per comprar l’últim ramat. El dia de la venda, mentre el Canari (un dels compradors) s’allunyava amb el ramat, a la Paquita li saltaven les llàgrimes de l’emoció. Gràcies a aquella venda, una part del guany va servir per comprar el tros de la Mineta, del qual n’hem gaudit fills i nets. D’ençà d’aquell dia, mai més ningú va enyorar les cabres dels baixos.

Avui ens arriba el relat d’aquells dies de fills a nets i gràcies a aquesta memòria viva les noves generacions encarem el futur sempre amb la mirada al retrovisor, sabent d’allà on venim i com hem arribat fins on som. Gràcies a l’empenta de persones que mai van deixar de treballar per nosaltres, des d’allà dalt de la Mussara, al poble de Vilaplana, tenint clar, com diu l’Àlvar de Cal Ramiro que “cada dia hi has de ser”.


Mar Joanpere Foraster




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA Les activitats de l'estiu (Cinema, Conferències, Sessions de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 85 (octubre 2021)

Si l'estiu del 2020 va estar marcat per la pandèmia de la Covid-19, l'estiu del...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Recerca, Natura, Portada

Les orenetes

L’oreneta cuablanca (Delichon urbica) és un ocell de color més aviat...
Recerca, Cuina, Portada

Paté de €Jerez€

La Isabel Mas Gil, l'àvia de la Residència de la Selva del Camp, ens fa arribar...
Recerca, Cuina, Portada

Pa de Figa

El Pa de figa forma part de les nostres postres d’hivern des de fa molt de temps. El...
Recerca, Cuina, Portada

Coses de cuina fàcil i entretinguda: pizza i paatís de formatge

Tot aprofitant que “Lo Pedrís” surt per la Festa Major d’octubre, avui...
Què passa, Activitats, Portada

Camp de Treball per a joves - Estiu'21

Aquest estiu, malgrat la pandèmia, a Vilaplana hem pogut gaudir altra vegada d’un...
Literatura, Lingüística, Portada

Recerca lingüística

A la revista anterior van sortir les següents expressions, que tenen el significat que...
Què passa, Notícies, Portada

Històries de Mussagats 2

No us hauria explicat mai la meva història si no fos perquè Mussagats l’ha...
Història, Masos, Portada

Mas de Somí

ALTRES NOMS: Al Registre Civil també hi surt esmentat com a Mas del Macià...
Història, Masos, Portada

Mas de Pistol

SITUACIÓ Situat a la Cingla, l’antic tramat del camí dels Garrigots hi...
Història, Història local, Portada, Fem memòria

L'últim ramat de cabres

Molt sovint la història s’ha creat i s’ha difós de generació en...
Què passa, Notícies, Portada

Recuperem el Patrimoni

Recuperem el Patrimoni és un grup de treball, de recerca i d'acció que neix a...
Què passa, Esports, Portada

Expedició de l'alpinisme vilaplanenc a la Vall d' Aosta (Alps Italians)

Com cada any, amb gran il·lusió, tenim el plaer de narrar apassionadament les...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Ara li toca a ell; Ernest Puig, fotògraf

Ahora me toca a mi escriu en lletra redoneta, de forma pulcra i delicada, al peu del retrat,...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules de la Consellera d'Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya

Presència institucional. Aquesta edició del Mussart, dedicada a...
Què passa, Activitats, Portada

MUSSART 2021

Moltes són les causes que ha defensat aquest festival: la Llibertat, la dignitat,...
Què passa, Activitats, Portada

GENT GRAN: La tercera joventut s€activa

Amb aquest títol, l’Ajuntament del poble va promoure una activitat gratuïta per...
Entitats, Escola, Portada

Comença l'escola

El 13 de setembre va ser el primer dia de començar l’escola. A primera hora, cada...
Què passa, Activitats, Portada

Cap de setmana solidari a Vilaplana

Enguany, casualment, van coincidir tres actes solidaris el mateix cap de setmana. Van tenir...
Opinió, Articles, Portada

Quatre carxofes i quatre moixons

Ben bé cada dos minuts un soroll eixordador esquinçava aquell cel ratllat de...
Opinió, Articles, Portada

L€estima de l€espai públic

Em passa sovint. Quan em proposo engiponar unes ratlles per a ser difoses, sigui en algun...
Què passa, Literatura, Activitats, Ressenyes literèries, Portada

Primera edició de Camí de formiga - vespres d€estiu als masos-

La Balandra, 10 de juliol de 2021 Camí de formiga - vespres d’estiu als masos...
Què passa, Teatre, Portada

Jordi Mateu porta damunt seu l€essència de Terra Baixa

Amb aquest titular, la Televisió de El Vendrell obria la crònica en l’estrena...
Opinió, Articles, Portada

L€estiu del FfF Vilaplana

Aquest ha estat el segon estiu de projeccions i conferències organitzades pel grup Fridays...
Què passa, Esports, Portada

Vinyes i paisatge al Priorat

Una excursió ideal per fer a la tardor, on les vinyes canvien el color dels seus...
Recerca, De cinema, Portada

La Guerra Freda (IV) € La cursa espacial.

L’enginy humà havia creat les pitjors armes inimaginables tot finalitzant la Segona...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista: Bruno Anguera Garcia (30 anys) - Pianista

Cada vegada que m’he assegut davant d’algú per entrevistar-lo he tingut unes...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Vilaplanenc de l'any 2021

L’acte de lliurament del Vilaplanenc/ca 2021 compleix el seu desè aniversari....