Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Ressenyes literèries | Revista 82

OLIVERES FARGUES, EN UN VIATGE SENSE RETORN


(Escrit de presentació del poemari El bres de les oliveres de Conxita Jiménez)

Avui, just fa 15 dies que anava per l’autopista en direcció a Vilafranca del Penedès. Capficat més en la jornada que m’esperava que en cap altra cosa, sentint la ràdio de fons sense escoltar-la,  vaig avançar un camió. Un tràiler.

La imatge em va semblar esgarrifosa. De seguida em va venir al cap el transport d’esclaus. Forts i sans. Els millors exemplars. Desposseïts de personalitat després de ser arrencats del lloc on van néixer i que, un cop passada la quarantena, van esperar, arrenglerats, el comprador que acabaria amb tota esperança. Ben lligats dalt del camió, els veia resignats a la fatalitat. Amuntegats, el just per sobreviure al viatge.

Les branques tallades per l’enforcat d’uns troncs recargolats. Les arrels, les justes, ben embolicades no fos cas que els sortissin cames i poguessin fugir. Eren oliveres fargues. Mitja dotzena, segurament menys. A mi em van semblar moltes, massa, com si en aquell tràiler hi fossin totes. Oliveres fargues en un viatge sense retorn. De les terres càlides de l’Ebre a terres llunyanes i més fredes, segurament cap a França.

Patrimoni viu dalt d’un tràiler cap a un exili forçós, sense probabilitat de retorn, sense esperança. Ves a saber on aniran a parar. Com els esclaus aniran a servir un senyor, a decorar un jardí, o el que pot ser més ignominiós: decorar una rotonda d’una carretera o una plaça d’una ciutat. Quin pecat han fet aquestes oliveres per ser castigades d’aquesta manera?

Quin sentit té ser olivera si no és el de fer olives? Quin sentit té ser olivera si no el de fer oli per alimentar persones o ungir els malalts? Quin sentit té ser olivera si no venen els tords a menjar olives ni el rossinyol a cantar la primavera ni l’òliba a fer-hi el niu ?

Quin sentit té ser olivera si no et tenen com a olivera? Quin sentit té ser olivera si et desposseeixen de tot el significat per ser un simple element de decoració? De què ha servit sobreviure a segles de dificultats per acabar en un jardí, humit, rodejat de gespa tot esperant que al proper caprici acabis en un abocador, sense tenir ni la sort de ser incinerada en una llar de foc...

Quin sentit té ser olivera farga lluny de la teva terra, sense olives ni tords, sense balones ni la protecció del Montsià?

En capturar l’olivera, es captura tot el que representa.

El poderós captura el símbol de la pau per dominar-lo. Captura la bellesa per al seu ús privatiu. Captura la seva presència per representar l’èxit del seu amo, talment com es feia amb els esclaus del segle XVIII. Captura el temps, tot el temps de l’olivera, centenars d’anys perquè no pot suportar que el seu temps és finit.

Aquestes oliveres la meitat moren al cap de 10 o 15 anys. I no és ni de tristor, ni d’enyorança, és perquè qui ha viscut mil anys en un lloc s’hi adapta fins al punt de formar-ne part. Sense el seu terreny, sense la cura del pagès, amb humitats excessives i treballs poc adequats, la mort esdevé, pel que fa a la proporció dels anys de vida, quasi sobtada.

No us vull enganyar, aquest espoli patrimonial d’oliveres fargues que pateixen les terres de l’Ebre em sembla un horror, un pecat que no sé com qualificar, perquè s’aprofita de la vulnerabilitat d’una terra i d’una gent que ho té tot molt difícil, on els recursos són escassos, i la terra, generosa arreu, aquí requereix d’un esforç constant, d’una tenacitat i una voluntat que l’olivera farga representa de manera exemplar. Davant aquesta vulnerabilitat el poderós sempre actua de la mateixa manera, intercanvia l’or per miralls en un tracte desigual i ofensiu.

Afirma Eduardo Martínez de Pison. Que l’home no té territori, sinó que té paisatge, que és territori més cultura.

Quant valen mil anys d’història? Com es pot permetre l’espoli dels monuments? O no és un monument un arbre que ha sobreviscut a més de mil anys d’història, plantada pels romans però que ha requerit de la cura constant de generacions i generacions fins al dia d’avui.

Les oliveres han arribat a ser centenàries i algunes mil·lenàries gràcies a la cura del pagès. Es considera centenària quan el tronc a 1,3 metres d’alçada mesura més de tres metres i mig de perímetre. Poca broma! Això vol dir que en alguns casos, les oliveres provenen de finques romanes, la Farga de l’Arion I es calcula que té 1.700 anys, ja era a Ulldecona quan Constantí I, el Gran liderava l’Imperi Romà. Quan se n’arrenca una es fa una ferida irrecuperable.
A la zona que envolta el riu Sènia hi ha la concentració d’oliveres mil·lenàries més gran del món. Són uns 5.000 exemplars, ara segurament molts menys, cada un que es perd es perd per sempre. Al municipi d’Ulldecona n’hi ha més de 1.300.

La carta d’Atenes del 1931- desenvolupada més tard al que es va anomenar la  Carta de Venècia 1964, diu a l’article 7: El monument és inseparable de la història del qual es testimoni i del lloc on s’ubica. En conseqüència, el desplaçament de tot o part d’un monument només  pot ser permès quan la salvaguarda del monument ho exigeixi.

La Convenció Europea del Paisatge creada a Venècia l’any 2002. Va dir: “El paisatge (...) constitueix un element essencial del benestar individual i social. Protegir-lo, gestionar-lo i ordenar-lo són un dret i una responsabilitat per a tothom.”

El Parlament de Catalunya va ser el primer parlament d’Europa que es va adherir a la Convenció i va crear l’Observatori del Paisatge, a partir d’aquí es van catalogar els paisatges de Catalunya i es poden fer les cartes del paisatge, sense caràcter normatiu, però que esdevenen un element molt útil per la planificació territorial i urbanística.

Tot i això cal anar més enllà i protegir aquest paisatge. La protecció és possible. Sense anar més lluny al País Valencià les Oliveres Mil·lenàries estan protegides des de l’any 2006, la qual cosa fa encara més vulnerable la situació de la zona del Sènia.

La Farga de l’Arion representa la voluntat de no resignar-se a aquest espoli. Només hi ha una manera de fer-hi front i és amb la complicitat de tots nosaltres. Sí, el turisme n’és una forma, la visita a les oliveres és una manera de generar consciència, de comunicar el significat i el valor. L’altre és pagar el preu que val aquest oli i que en cap cas pot ser el preu de l’oli convencional.

El cas de les Oliveres Mil·lenàries fa temps que forma part del temari de les meves classes. Quan explico que el Molí de la Creu envasa oli d’aquestes oliveres i el posa al mercat sempre em fan la mateixa pregunta. I aquest oli és més bo? Jo els dic l’oli és bo. Molt bo. Però si tu convides a casa una persona a sopar, prepares una amanida i treus oli d’aquestes oliveres i els expliques tota la història, d’on ve i què representa; si els parles de l’espoli natural d’aquestes terres, els expliques que quan els romans les habitaven, aquestes mateixes oliveres, aquests mateixos arbres ja feien oli... Què li estàs dient al convidat? Li estàs dient, molt benvingut a casa, no ets una persona qualsevol i per tant et trec una cosa especial.

Quin preu té això?

Durant els darrers 20 anys he dedicat part de la meva feina des de la Universitat Rovira i Virgili a promoure el desenvolupament d’àrees rurals, especialment de la demarcació de Tarragona però també altres de Catalunya. He coordinat més de vuitanta documents orientats a posar en valor els recursos endògens de zones deprimides i la clau de volta sempre està a recuperar el valor simbòlic d’aquests recursos, previ a convertir-se en valor econòmic.

El Bres de les Fargues, aquest llibre deliciós, contribueix a reforçar el valor simbòlic d’aquest element d’identitat de les Terres de l’Ebre.

Participar de la presentació d’aquest llibre m’ha emocionat, perquè també representa el reconeixement d’una terra d’oliveres i de pagesos que són dignificats a través de l’art. En aquest cas l’art de la paraula i de la imatge. Dues formes complementàries, la imatge evocadora de pensaments i la paraula en forma de versos evocadors de mil imatges.

El llibre, en dues parts, la primera que en dona títol: El Bres de les Fargues. La segona el Clam de la terra. El clam de la terra és un crit que explica en el sentit literal de la paraula aquesta relació íntima entre el món vegetal i la terra. No és una protesta ni una reivindicació, almenys així ho he vist jo, es tracta d’una descripció precisa que fuig de la idealització per ser, com les imatges, directa. M’ha captivat, també, aquesta forma poètica d’explicar les oliveres a través del bres- quina millor paraula es podia trobar!, bres multidireccional entre la terra, l’arbre, la història i la gent. El bres és la seguretat, la protecció, l’acaronament, l’aliment, l’acompanyament incondicional de segles i segles, de generacions i generacions que el voldríem, com diu en un vers del llibre tret conscientment de context:

en un cor
que se us fon
en un vincle inconclús
.

He utilitzat la presentació del llibre de la Conxita Jiménez com un clam reivindicatiu de la Terra i dels paisatges agraris que també són paisatges culturals, especialment el de les fargues perquè en podem resseguir la història fins als orígens de la nostra cultura. I disculpeu-me també la pretensió, molt  personal, de voler formar part del bres cap a les oliveres en un moment que estan tan amenaçades.

Em sento amb l’obligació d’abraçar-les, d’abraçar aquests paisatges que no ens pertanyen, que ens els han deixat en préstec les generacions futures igual que ens els van deixar els romans.

No podem manllevar del seu gaudi, les noves generacions. Hi tenen tot el dret.


Jaume Salvat Salvat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots