Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 80

Confinats amb NETFLIX

Confinats amb NETFLIX

El període de tancament que hem viscut ens ha permès perdre temps remenant en aquesta i altres plataformes per rescatar coses interessants entre la col·lecció de caràtules que desfilen per la pantalla. També ha funcionat el boca-orella en les llargues converses i videotrucades... Vosaltres què heu vist? Jo he vist tal cosa, no te la perdis! Aquestes en són algunes...

De pelis
Per començar, una que em permet enllaçar amb lo Pedrís anterior, La trinchera infinita. Escrivia llavors sobre la mandra que em feien les històries de la Guerra Civil però també sobre la curiositat després que Belén Cuesta rebés el Goya a millor actriu. Potser arribo tard i sóc la penúltima en haver-la vist però he de dir que m’ha agradat molt i recomano, si encara algú la té pendent, que se la passi. No és pròpiament una pel·lícula de guerra sinó de seqüeles, dels topos que van viure ocults més de trenta anys per evitar represàlies durant el franquisme, fins que el decret del 69 amb el que prescrivien els delictes comesos abans de la guerra, els va encoratjar a sortir del cau. Una mica com Mambrú se fue a la guerra de Fernando Fernán Gómez, que també anava d’això.
Dues més d’imprescindibles, també per si encara no s’han vist. El irlandés, de Martin Scorsese, citada igualment a l’anterior número com una gran obra que havia passat pels Oscars sense pena ni glòria. Són tres hores i mitja de gaudi, sense un instant que decaigui, mentre Robert de Niro, Al Pacino, Joe Pesci... t’acompanyen entre gàngsters pel món del crim organitzat de la màfia. I si després o abans d’aquesta joia hi ha ganes de més gàngsters, encara es pot veure Uno de los nuestros, també d’Scorsese, i també obligada. Una peli d’ambicions i lleialtats basada en fets reals d’un jovenet de Brooklyn que fascinat per la vida ostentosa i trepidant dels gàngsters del seu barri entra a formar-ne part. També aquí els personatges estan brutalment interpretats... Ray Liotta (que no havia estat gaire de la meva devoció) aquí, acompanyat de De Niro i Joe Pesci, fa el millor paper que li he vist mai.

Encara es pot veure també Tarde para la ira, un thriller fantàstic de Raúl Arévalo amb Antonio de la Torre de protagonista que, com sempre, està extraordinari. És una peli de revenja que demostra l’empatia que generen els personatges quan es tracta de venjar una violació o un assassinat. Sense voler fer apologia del ojo-por-ojo, hem de reconèixer que en el fons desitgem que es compleixi la revenja. Sentim certa atracció per la justícia justificada, aquella que pot arribar a ser fins i tot poètica. Deia Hitchcock que la venjança és dolça, però apostar-ho tot a aquesta fitxa té un caràcter autodestructiu. L’espectador es reconforta amb el final desitjat, però el venjador cava la seva tomba en decidir iniciar aquest viatge. Antonio de la Torre ho clava.
En una altra línia, 7 años, de Roger Gual (el de Smoking Room). Una mena de drama psicològic en el que els quatre socis d’una empresa cometen un desfalc i mitjançant un mediador decideixen triar entre ells un culpable únic que haurà de passar set anys a la presó. La història és fresca, enganxa, i els actors i actriu estan força bé, especialment Paco León. Em va recordar Doce hombres sin piedad, aquell clàssic de l’Estudio 1 en el que tots els membres d’un jurat a excepció d’un, consideren culpable l’adolescent acusat de matar al seu pare. Encara veig al José María Rodero, en la versió teatral de TVE, o al Henry Fonda, en la versió cinematogràfica, fent canviar finalment el vot per la sentència.

El hoyo de Galder Gaztelu-Urrutia, va rebre entre altres el premi a millor pel·lícula al festival de Sitges 2019. Un pèl gore, combinant ciència-ficció i crítica política i social. Abstenir-se qui tingui poc o gens interès en aquest gènere, i la resta prendre-la sense grans expectatives. Planteja una situació fictícia en un futur que s’intueix apocalíptic i en una societat que també s’intueix terrible. No està a l’alçada de The road, ni de lluny, però jo la vaig trobar una peli interessant, que transcorre en un escenari monòton i angoixant, dues persones per nivell i una plataforma amb menjar; i que tracta de la diferència de classes, dels forts i els febles, de la solidaritat... No es pot dir res més.
I moltes altres, impossible de comentar-les totes, com Good Time dels germans Safdie, una història d’amor entre dos germans lumpen de NY que es va presentar a Cannes 2017 amb molt bona crítica dels fidels al cinema independent nord-americà però sense entusiasmar excessivament. El cuaderno de Sara, amb Belén Rueda buscant a la germana desapareguda a la selva de la República Democràtica del Congo. Bajo la piel del lobo, un drama rural amb una fotografia i imatges espectaculars; A sun, la història dramàtica d’una família taiwanesa, Atlantique, de Senegal; Mi mejor amigo, argentina... i sobretot, sobretot, el documental Miles Davis: Birth of the cool.

I de sèries
També sense intenció de fer grans descobriments, perquè és fàcil que s’hagin vist, voldria comentar-ne algunes, bona part policíaques, que el trobo un gènere perfecte per fer píndoles en episodis.
Una de les millors per mi, Case, un thriller islandès a l’estil nordic noir de les sèries criminals escandinaves, herència del gènere negre literari dels Larsson, Mankell, Nesbo... que ha fet furor en els darrers anys. Un fenomen que sorprèn tenint en compte que, tot i que la taxa de criminalitat d’aquests països és una de les més baixes del món, hi ha una extensa producció literària, ara traslladada a la pantalla, sobre psicòpates assassins enmig del bosc i la neu. Case però encaixa en una altra paradoxa, la dels països nòrdics que amb lleis progressistes exemplars pel que fa a la igualtat de gènere tenen uns índexs altíssims de violència sexual. Una sèrie sobre abusos, drogues, prostitució de menors i secrets amagats, on diferents trames i personatges es creuen aparentment sense sentit al voltant d’una detectiu, una poli normal i corrent, encarregada del cas esfereïdor amb el que comença el primer capítol.

La Mantis va ser una de les primeres del confinament. Una minisèrie francesa en la que una assassina en sèrie intervé amb la gendarmerie per ajudar a resoldre uns crims similars que algú està reproduint. Tot acaba recordant una mica a El silencio de los corderos, aquí però en un ambient elegant de palauets i amb una esplèndida Carole Bouquet que representa molt bé un personatge carregat de misteri. Hi ha en la trama algunes incoherències i llacunes sense aclarir, potser podria ser millor però jo recomano veure-la, i si pot ser d’una tirada, millor.

La sèrie catalogada com una de les millors de Netflix és Mindhunter (amb dues temporades i una tercera en previsió) basada en dos agents de la Unitat d’Anàlisi de Conducta de l’FBI, la BAU (Behavioral Analysis Unit), que als anys 70 entrevisten assassins empresonats per intentar identificar un perfil psicològic de criminals que ajudi a resoldre nous casos. És francament bona, per natural i creïble, per l’ambientació, per la interpretació dels personatges, per tot.

Per acabar, i potser per relaxar la tensió, convindria parlar d’altres històries fora de la foscor. En veurem un parell. The Eddy és una sèrie que se situa en un club de jazz de París i en la que la música és l’eix sobre el que gira tot allò que s’explica. Els protagonistes, els components d’una banda i les seves vides, són realment músics i això li dona autenticitat. La cantant del grup l’interpreta Joanna Kulig, la protagonista que ens va enamorar a Cold war, aquella peli polonesa força premiada i nominada als Oscars per millor pel·lícula estrangera fa un parell d’anys. Hollywood, ambientada als anys 40 és la història d’un grupet de joves aspirants a introduir-se en el món del cinema. Mostra el poder de la industria cinematogràfica i els prejudicis de gènere i d’origen. Molt lleugera, en el bon sentit, un resum que entra molt bé de la faràndula de l’època daurada del cinema nord-americà. Una sèrie de cine que parla de cine, perfecta per acabar.


Montse Argerich




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 81: Autodefinit

Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre Lo Pedrís 81

PUJA Puja el grup Fridays for Future Vilaplana . Aquesta agrupació...
Què passa, Entitats, Notícies, Escola, Portada

L€escola de Vilaplana guanya un premi del Consell Esportiu del Baix Camp

Uns dies abans del confinament de les escoles, el 13 de març, els nens i les nenes de...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Salvador Simó Gomís. Vilaplanenc de l'Any (2020)

Abans de res, creiem necessari que cal fer un incís: En aquesta situació que estem...
Opinió, Què passa, Articles, Música, Teatre, Portada

Un oasi cultural anomenat MUSSART

Recordarem l'any 2020 per molts motius, però indiscutiblement per la xacra que ha...
La nostra gent, Homenatges, Portada

EL PACO I LA VICTORINA, GENEROSOS AMBAIXADORS DE VILAPLANA

Des del primer dia que va sortir a la llum Lo Pedrís número u, 12...
Opinió, Editorial, Portada

AGAFANT EL RELLEU

Quan vaig veure que hi havia un cert neguit dins l'Equip de “Lo Pedrís” i...
Opinió, Editorial, Portada

EDITORIAL

A l’editorial del passat número, en el 20è aniversari de la revista, vam...
Què passa, Notícies, Portada

La primera instal·lació fotovoltaica municipal

L'Ajuntament de Vilaplana posa en marxa la primera instal·lació...
Opinió, Articles, Portada

Vilaplana vol (i es mereix) connectar-se amb el segle XXI

Escric aquest article en una doble condició. Com a vilaplanenc d’adopció,...
Esports, Natura, Portada

Rutes per a caminar: Circ de Pessons

Amb ganes de sortir a l'estranger? Per començar aquesta excursió...
Què passa, Notícies, Teatre, Portada

2n Festival de Cultura Crítica: PROSCRITS

Quan els veïns de L'Aleixar fan quelcom d'excel·lent, organitzat per tan sols...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Fridays for Future Vilaplana. Documentals pel canvi

Just fa un any, Lo Pedrís núm. 77 portava una ressenya sobre una tertúlia...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Croquetes de Rostit

Un matí, conversant amb la Maria Júlia, explicava convençuda, que a ella...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

De cinema: La Guerra Freda (I) € La Guerra de Corea

Les persones ens deixem enredar fàcilment amb mentides o esperances segons sigui el cas....
Què passa, Història, Notícies, Història local, Portada

EL CAMP DE TREBALL

Des de la Cooperativa de lleure Quàlia enguany arribàvem per primer cop al poble de...
Què passa, Història, Notícies, Història local, Portada

PROJECTE FONTS - LA FONT DE LA VILA

Records Sempre recordaré la profunda petjada que va deixar en mi...
Recerca, Cuina, Portada

AVUI PARLAREM D€ARR'S

Segons la Viquipèdia, l'arròs és una planta herbàcia i semi...
Què passa, Activitats, Portada

EN DEFENSA DE LA CULTURA SEGURA

Fa mesos que estem molt condicionats per la pandèmia i això ens ha obligat a...
Què passa, Notícies, Música, Portada

CONCERT: €MÚSIQUES DEL MÓN€, amb la COBLA REUS JOVE.

Enguany, per la pandèmia, el 12 de juliol, no vam poder fer el 17è Aplec de la...
Recerca, Història, Història local, Medicina, Portada

La Grip Espanyola, la pandèmia dels nostres avis.

La situació creada per l’actual crisi sanitària derivada de...
Què passa, Notícies, Esports, Portada

EXPEDICIÓ DEL CAM-VILAPLANA AL CIM DEL MONT BLANC (4.810 m.)

Sí senyors!!! Finalment, al 4t intent ho heu aconseguit, Edgar i Gerard: MOLTES...
Què passa, Notícies, Esports, Portada

ACTIVITATS DEL CAM-VILAPLANA

BTT NOCTURNA 2020 Ja vam avançar en un altre Pedrís, la creació...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Màrius Juanpere Aixalà

El Màrio va nèixer el 1962. A Vilaplana el coneixem com el fill petit de la Pepita...
Què passa, Notícies, Portada

La deixalleria mòbil, una oportunitat per reciclar més i millor

Seguint amb el desig de servei a les persones i a la comarca, i amb la intenció de...
Història, Tradicions i folklore, Portada

Aplec de la Mussara: 3 de juny de 1928, els orígens

Ens trobem en les acaballes d’una dura època de repressió del catalanisme...
Recerca, De cinema, Portada

QUI ÉS  EN DAVID SIMON?

Potser heu sentit el soroll que hi ha hagut aquest estiu a les xarxes amb relació a...
Opinió, Articles, Portada

Música

Tal vez las enfermedades mentales sean como melodías desconocidas. Quizás sean...
Què passa, Recerca, Notícies, Medicina, Portada

Donació de sang

La Campanya de Donació de Sang de Vilaplana, del passat 23 de juliol, es va fer a la...
Passatemps

Passatemps 80: Especial Post-Confinament