Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 78

Torna el REC


Enguany la XIX Edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona ha patit. En paraules d’en Xavier García Puerto, director del Festival, la manca de recolzament i altres circumstàncies adverses van dur l’organització vora el col·lapse. Afortunadament, la dedicació i esforç de tot l’equip i col·laboradors ens ha permès gaudir-ne de nou. Aprofito per agrair-los-hi.
 
La pròpia situació de crisi, va inspirar la temàtica que ha centrat aquesta edició, les Emergències, en el sentit d’emergències globals, revoltes, desastres ecològics, desigualtats socials...
 
En les sessions prèvies, va projectar-se Frágil equilibrio, premi a millor documental als Goya’17, on José Mujica, l’ex-president d’Uruguai, acompanya tres històries en tres continents, reflexionant sobre l’estil de vida i la relació de l’ésser humà amb el món.
 
La islandesa La mujer de la montaña, declaració de guerra d’una professora de cant a una multinacional, és una paràbola feminista, anticapitalista... amb espectaculars imatges de l’illa i la presència extravagant de tres músics que apareixen a escena com si fossin fantasmes víkings, el millor de la peli.
 
La bellesa d’unes imatges que mostren el catastròfic resultat que la nostra espècie deixa com a petjada a la Terra en el documental Anthropocene: The human epoch, contrasta amb l’horror que alhora es percep davant del paisatge alterat i malmès per l’ésser humà.
 
I no podia faltar, en un festival que ha convidat a la reflexió de les emergències que vivim, el documental És a l’aire, codirigit pel franco-reusenc Christophe Sion. Un rigorós treball sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona que mostra la morbosa relació entre la riquesa que aporta la presència del complex petroquímic i el risc que suposa per la salut. 
 
La projecció inaugural fou el primer llargmetratge del director tarragoní José Luís Montesinos, Cuerdas, una història de supervivència, tal com ell mateix descriu, i que va presentar en el darrer festival de Sitges. Una peli fosca i claustrofòbica en la que una noia tetraplègica es retira a una masia aïllada amb el seu pare, i on queda atrapada amb un gos malalt de ràbia que es converteix en un malson. No ha de ser fàcil aprendre a moure’s immòbil en cadira de rodes, ni tampoc rodar escenes complicades amb animals, un gos i una fura... però el resultat no acaba pagant l’esforç.
 
La bufada més fresca del festival va arribar amb La Innocència de Lucía Alemany, la primera pel·lícula d’aquesta directora, tortosina i crescuda en un poblet de Castelló. Ella mateixa confessa que tot el que succeeix a la cinta és el seu background de vida, i que sense massa cultura cinematogràfica, en la seva primera peli havia de parlar d’allò que coneixia bé.
 
Deliciosa, fresca, senzilla, una peli de veritats, autèntica. El relat autobiogràfic d’una adolescent que vol ser artista de circ, s’enamora d’un xicot de l’Ebre i s’embarassa sense voler-ho. Pot semblar una història poc original, difícil d’esprémer però tot això succeeix a l’estiu, un estiu com els de la nostra adolescència, els de les revetlles, dels primers balls, de la vida a la porta de les cases, del safareig de les mares, tietes i ‘comadres’... i tot amanit amb una protagonista novell, Carmen Arrufat, esplèndida; dos veterans fantàstics com la Laia Marull i el Sergi López, i tots els joves actors i actrius secundaris que ho broden.
 
A destacar també dues pelis, Opera prima, a competició. Una, System crasher,  
premiada al festival de Berlín i candidata d’Alemanya per l’Oscar. No vaig tenir ocasió de veure-la però sé que va ser molt ben rebuda. Qüestiona el pelegrinatge per diferents llars d’acollida d’una nena ‘problemàtica’, extraordinàriament interpretada, mostrant el proteccionisme mal entès, aquell que no té en compte en realitat les persones a qui va dirigit el suport.
 
L’altra, guanyadora del festival, Canción sin nombre, molt bona, una pel·lícula situada al Perú dels anys 80, en plena revolta interna de Sendero Luminoso. És un relat en blanc i negre sobre el negoci de nadons robats, la desigualtat social i el “ninguneig” a la població camperola i sense recursos que manté la mirada serena de qui està acostumat a acceptar el maltractament i alhora trista, de qui també està acostumat a reconèixer la incapacitat de ser escoltat. Basada en un fet real, la protagonista, en un personatge absolutament creïble i molt ben interpretat, rep ajuda d’un periodista, que t’enamora, i fa visible l’escàndol.
 
Dins del programa Emergències van projectar-se dues pelis també candidates als Oscar. Parasite per Corea, va ser Palma d’Or al Festival de Cannes, és un film molt atrevit que gosa plantejar una realitat social salvatge i dolorosa, en clau d’humor negre. Dels tres temps de la peli, per mi, extraordinaris el primer, el plantejament delirant de la història, i la formula triada pel final... només alguns detalls innecessaris fan perdre el control d’un relat exquisit. Tot i així, imprescindible.
 
Les miserables, candidata per França, i també premiada a Cannes, va tancar el Festival. He de reconèixer que és un estil que m’agrada, el realisme social, com les pelis de Ken Loach, les que mostren la vida difícil de les persones en els barris perifèrics de les ciutats industrialitzades. En aquest cas, estem a la France, en un suburbi de Paris, una olla a pressió amb els carrers plens de joves, fills d’emigrants, negres, musulmans... on conviuen grups organitzats pel control del barri, i per on es passeja una brigada de polis que pretén “posar pau” enmig de la llei de la selva. I aquest és un detall, al meu entendre, de maridatge forçat, la combinació d’un relat cinematogràficament molt francès, molt europeu, amb l’empelt d’un símbol clàssic del cinema nord-americà: un cotxe de la pasma i tres polis... òbviament, un de bo, un de dolent i un tercer, que la pífia. Tot i així, també imprescindible.
 
I per acabar, la recomanació de dues joies de Guatemala, probablement difícils de veure, però a recordar-les per si en tenim l’ocasió: Temblores, una combinació impactant entre el món underground LGBT i les comunitats evangèliques; i Nuestras madres, un emotiu film sobre el genocidi indígena de la dictadura militar.
 
I això és tot. Confiem que l’any vinent el Festival pugui resoldre les contingències i se’ns permeti gaudir d’una esplèndida vintena edició.
Llarga vida al REC!


Montse Argerich




Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Literatura, Contes, Portada

Cafè turc

Al tren la dona s’ha fixat en una parella molt jove que és ben a prop seu, dreta...
Literatura, Contes, Portada

Justícia

L’Avinguda del Tibidabo? No, senyor, aquest tren no hi para. ue no ha vist els...
Recerca, Cuina, Portada

Pataco: una recepta molt antiga

INGREDIENTS   Tonyina, patata, ceba, carbassó, oli  ...
Opinió, Articles, Portada

Oportunitats solidàries: petit comerç o grans superfícies

Aquests dies i en aquesta situació estranya i adversa en què ens trobem,...
Opinió, Recerca, Articles, Casos i coses, Portada

Reflexions sobre el nostre patrimoni històrico-arquitectònic

Voldria començar pel cas més recent, del qual voldria expressar el meu...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 79

PUJA Pugen totes les propostes ciutadanes que s´han compartit per fer més...
Opinió, Articles, Portada

Cuidem-nos, cuideu-los

La vida tranquil·la dels pobles, de Vilaplana, amaga racons inhòspits als...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Francesc Garrido, actor

És migdia de finals d’hivern i fa un vent més aviat fresquet, que fa...
Recerca, De cinema, Portada

Tres Gales i un regal

Tres Gales i un regal Com ja sabeu, la temporada cinematogràfica comença...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina de temporada o temporada de cuina (amb molt d'unami)

Estàvem acostumats a fer cuina de temporada; és a dir, cada estació de...
La nostra gent, Homenatges, Història local, Portada

A l'entorn de Palmira Jaquetti i Isant

  Enguany s’acompleixen cent deu anys del naixement de Palmira Jaquetti i...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

La classe de la bandera olímpica

Hola, som  el Guim, la Nua, la Inés, la Bruna, l’Arlet, la Vu’a, la...
Recerca, Entitats, Cuina, Escola, Portada

Saps què són els pancakes?

La tortita, pancake és un pa pla rodó. La massa conté usualment llet,...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Un carnaval olímpic

Aquest any l’eix de treball transversal de l’escola són les...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Pintem en la foscor

Divendres passat  els nens de cicle inicial vam pintar amb pintura fluorescent i...
La nostra gent, Entitats, Entrevistes, Escola, Portada

Entrevistem en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba

Fa uns dies, vam entrevistar en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba del Reial...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

Fem un nou amic: en Pilós!

Aquest dimecres van venir l'escola el Marc i el Pilós.   El Pilós...
Opinió, Entitats, Articles, Ampa escola, Portada

EL menjador de l'escola Cingle Roig

A les zones rurals, a diferència de les ciutats,  sovint ens trobem amb certa...
La nostra gent, Records, Portada

Lo pedris pel món: la Montsant, la Mar i la Montserrat a Fez amb Lo Pedrís

Què passa, Notícies, Esports, Portada

Centre d'activitats de muntanya de Vilaplana

Som molts al poble que d’una manera o altra aprofitem el que tenim al voltant i fem...
Literatura, Contes, Portada

Les tres Reines d'Orient

La història va anar més o menys així: A Orient hi havia tres...
Història, Història local, Portada

Els molins fariners de Vilaplana (I)

Els molins fariners són construccions utilitzades per moldre blat utilitzant la...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 79 (abril 2020)

No ens enganyem, amb la reobertura del Casal hi sortim guanyant, sempre. Però també...
Història, Geografia, Portada

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3

MONESTIR IVIRON . El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del...
La nostra gent, Homenatges, Portada

En Xavier Joanpere , sempre el tindrem ben present  

Hi ha persones que per la seva feina i el seu exemple ocupen un espai a la terra i, tot i que...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier, fins sempre

Ens vam conèixer a inicis dels 90 en una d'aquestes privilegiades ocasions que la...
Literatura, Lingüística, Portada

Onomàstica de l'antic terme de la Mussara

El passat diumenge 26 de gener es va presentar el llibre sobre els noms de lloc i de persona...
Opinió, Articles, Portada

Entre amics. O com el Sr. Garcia i els seus amics van acomiadar el camarada

Els homenatges acostumen a seguir rituals, sovint estereotipats. Les regles del joc que...
Història, Història local, Portada

El Danubi baixava gris cendrós

Quan el Joan se’n va anar, en temps de vencedors i vençuts, la seva mare, la...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Lo pedris pel món: la Irina, l'Alba i el Pep han portat Lo Pedrís a Florència