Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 78

Manoli Escribano Funes, 60 anys (manipuladora d’aliments)

"...És el destí de les persones. Si algú em diu que jo havia de viure a Vilaplana, casada amb el Pere Ramon, no m’ho crec!"

Quan algú ha hagut de treballar tant per tirar endavant és lògic que se’n senti orgullós, sabedor del que li ha costat. Veient parlar la Manoli descobrim que, més enllà de l’esforç, hi ha un revelador  indicatiu d’aquella feina ben feta de l’anunci: la que no tenia fronteres. Ni fronteres, ni llengües, ni enveges, ni diferències! Vilaplanenca d’adopció, aquesta petita andalusa de veu aguda, ens ha fet veure que la clau de tot és el respecte entre les persones i amb tot. En un temps convuls, en el qual la paraula respecte s’ha desdenyat i menyspreat i es fa servir justament per tot el contrari, hem après que haver de marxar de casa no és sinònim de perdre res, ans el contrari, és l’oportunitat de fer-se gran, créixer i esdevenir persona.

 

D’on ets? Quin record en tens de la teva joventut?

Soc d’Alcalá la Real (Jaén). Té més de 20.000 habitants. Recordo molt la meva infància, les amigues, el col·legi...
 

Ho enyores una mica?

A veure, ara no ho enyoro... potser sí, una mica, els primers anys... De fet jo estava acostumada a un poble gran i Vilaplana és petit. Les coses eren molt diferents. Per exemple, allí teníem el costum d’arreglar-nos per anar a comprar i jo, és clar, em posava les sabates bones per anar a comprar; fins que un dia la mare del Jaume Rito, veient-me tan arreglada, em va preguntar “Nena, que vens de Reus?” i jo no la vaig entendre.  Li va xocar que jo anés a comprar en sabates...
 

I què va passar que vau fer cap al Vilaplana?

Naltros vam venir perquè el pare era emigrant. Va treballar a Suïssa i va tenir un accident, es va fer mal a les costelles. Aleshores, la mare li va dir que no volia que marxés més a Suïssa. Per aquest motiu vam anar a Úbeda, de masovers a un “cortijo” que tenia un senyor, per cuidar les terres.  A casa érem cinc germanes i els pares, jo tenia quinze anys i em vaig posar a treballar amb màquines de tricotar (fèiem jerseis de bebè). En aquella època el meu cunyat Joan (marit de la meva germana Paqui) feia de forner i repartia el pa en un 4L per les cases. Una de les cases a les que repartia era la dels Cebollos (que venien a Vilaplana a plegar per cal Xacó). Un dia li van dir que no els portés més pa, perquè havien d’anar a Vilaplana a plegar avellanes. El Joan l’hi va dir a la meva germana i, com que a Úbeda de treball n’hi havia poc (i a ella li ha agradat sempre tombar...) em van dir que hi podríem anar. Els mateixos Cebollos ens van donar el contacte i vam trucar. El Sisco Xacó ho va dir al Joan Carletes i aquest va preguntar a l’Antònio Arbó i la Leonor i a cal Viudo. Tota la família ens vam repartir per anar pel Sebastià Viudo, uns altres per l’Antònio i la Leonor i la resta pel Carletes. I anàvem a dormir a ca la Carme del Bar. Això era l’any 1977. Recordo un dia, plegant avellanes, que l’Antònio va relliscar i es va fer mal a la cama i deia “Ai, quin mal a la cama!” i, com que no enteníem el català, la Paqui em va venir dient que sí que es devia haver fet mal, que “pedia una cama (llit)!”
 

I que et va suposar venir a treballar aquí? Ens pots explicar l’experiència?

Era molt diferent, totalment diferent de com vivíem allí. De fet havíem d’haver anat a viure a Suïssa, però l’accident del pare ho va canviar tot. I a Úbeda ja hi estàvem bé de masovers, però aquests canvis ens van fer prendre la decisió de venir a Vilaplana.
 

I vau fer cap aquí...

Quan hi penso, cada vegada veig més clar que és el destí de les persones. Si algú em diu que jo havia de viure a Vilaplana, casada amb el Pere Ramon (i nou anys més gran que jo!) no m’ho crec!!! A la Leonor jo li preguntava en aquest poble què s’hi fa? Jo estava acostumada a a sortir amb les amigues, teníem cine, hi havia de tot. Ja et dic era un poble gran (no com Reus, però gran...).
 

Com us vau conèixer amb el Pere Ramon?

Doncs va arribar la Festa Major i la Leonor i l’Antònio, ens van dir “Va, arregleu-vos que anirem a fer el vermut a Cal Rito!” i a la tarda i a la nit vam anar al ball. La veritat és que tots dos sempre es van portar molt bé amb naltros, me’ls estimo molt! Doncs resulta que la Leonor volia que el Pere Ramon ens fes una foto amb ells ( l’Antònio i la Leonor). Després el Pere Ramon anava venint al Coll de la Batalla a veure’m plegar avellanes... I la Leonor em deia “Ves-hi Manoli, que és un bon xiquet! És un bon partit!” I, la veritat, amb l’edat que jo tenia no estava massa per la labor..., però a l’any següent que vam tornar a venir vam fer una castanyada a aquesta casa (que aleshores era vella...) Van venir la Roser del Manyo, l’Anna Mari de cal Bodro... i la Pili del Llampec (que m’acompanyava perquè em donessin permís els meus pares...) érem una bona colla i un dia vam anar al cine..., i bé! Ens vam conèixer així...
Després, el Ricard Llampec va agafar el Pere Ramon i una colla, amb el Mercedes, i, apa! per avall cap a Úbeda, per venir a veure’m a mi, a festejar! Això ja va ser l’any 1978.
Va ser aleshores, com que el meu cunyat Joan s’havia quedat sense feina, el Pere Ramon ens va trobar feina a la Paqui i a mi, en un restaurant de Cambrils (La Gavina); i al Joan també n’hi va trobar. El Pere Ramon va pensar “Si li busco feina a la cunyada, donaran permís a l petita per venir!” ja que sola, a mi, no m’haurien donat permís els pares per venir.
 

I us vau casar i vau venir a viure a aquesta casa...

En dos anys ens vam casar tres germanes. Jo en tenia 21 i el Pere Ramon 29. Aleshores jo no treballava, bé, anava a l’avellana i a l’oliva amb l’Antònio i la Leonor, igual. Però quan va néixer el David ja no hi vaig anar més. I quan el David ja va tenir dos anyets, va ser quan em vaig treure el carnet de conduir...

Jo recordo aquesta període! Venies a la botiga de la mare i anaves explicant el llarg i complicat procés...

Jo soc molt nerviosa! Molt! només veure com pujava l’examinador al cotxe..., és que no veia res!!! El Joan Maria Mora el recordo molt, no hi ha cap dia que no me’n recordi d’ell!!! A mi em va explicar moltes coses de Vilaplana, realment és una persona que me l’estimaré sempre molt! Pensa que va ser l’últim carnet  de conduir que va donar a Vilaplana! Recordo que li deia a sa mare “Ves i posa una espelma a la Mare de Déu perquè es tregui el carnet la Manoli! Perquè jo sé que ho sap i que sap conduir!” De fet, ell em va dir “Manoli, jo t’ensenyaré a conduir, no a aprovar” i jo li deia “Perquè vull conduir? Si només vull anar a Reus?” i ara penso que si em vegés des d’allà on és...!!! 
A examinar-me hi vaig anar un munt de vegades. Jo li deia la Joan Maria que ja no hi volia anar més! Però ell se’m presentava davant de casa, amb la moto i “Vinga, puja que anem a examinar-te! Que el Pere Ramon m’ha donat permís!”  La veritat és que tant el Joan Maria com la Maria Mercè es van portar molt bé amb mi!!! Jo estava desesperada i a més econòmicament perquè jo no treballava i calia anar renovant papers per examinar-me de nou... És la malaltia més grossa que jo he passat a la meva vida!!! Però el bo és que jo portava el cotxe amb el Joan Maria per tot arreu, la mar de bé! Però quan arribava l’examinador, agafava la carpeta i es posava darrere..., jo deia una altra vegada que no! Pensa que el dia que em va dir que havia aprovat, jo ni m’ho creia! Em pensava que no el tindria mai!!!em va costar molt, però l’he amortitzat ben amortitzat!!! De totes les que se’l van treure amb la meva edat, em sembla que he estat la que més l’ha amortitzat!
I , mira, ara puc dir que jo sempre he anat en cotxe, a tot arreu. Això i el fet que el Pere Ramon no té carnet... Ara, també et dic una cosa: Em fa falta, eh? Si ve ell, vaig tranquil·la, sola em fa l'efecte que no sé anar pels llocs... Estic acostumada a que vingui sempre amb mi! Vagi on vagi, ell em fa de copilot! (riu).
 

I et vas comprar el cotxe i t’has fet un fart de fer quilòmetres...

Sí, un Seat Panda Marbella, i no el vaig ratllar mai! En canvi el d’ara ja l’hi tinc més, deuen ser coses de l’edat...I vaig començar a anar a treballar al repetidor, fins fa un any i escaig, hivern i estiu, un dia a la setmana. Treballava 8 hores a la Unió, feia la casa de la Vila i anava al Repetidor. He treballat de valent i he acompanyat la Vanessa i el David a tot arreu, al Conservatori, a tocar, al Col·legi, a La Mussara... a l’hora que fos, hi havia dies que feia vuit viatges! A mi no m’han reglat res, eh! Entre la Matilde i jo, crec que hem estat les dues persones que hem fet més quilòmetres del poble. Però he de dir que de tots dos fills n’he estat molt contenta i sempre han comptat amb naltros per a tot, han estudiat, s’han esforçat molt sempre i tot i que he cridat molt, n’estic molt orgullosa! Sempre els hi vam dir que ens esforçaríem tant com poguéssim  perquè no els faltés res... Jo no vaig tenir l’oportunitat de poder estudiar i m’hauria agradat molt poder fer-ho, era una altra època i vam haver de treballar. Tot i que el meu record de la infància no és pas dolent, sinó molt bo!
 

Parlant dels fills, ara t’has trobat amb el David igual que tu et vas trobar quan eres jove...

El David va acabar la carrera. Es va posar a treballar a l’Hospital de Reus, amb Dragados. Però abans d’acabar l’obra ja ens anava dient que el futur no el veia massa clar, s’ensumava la crisi i que hauria de marxar fora. Per això va decidir anar a Anglaterra a aprendre l’anglès. S’ho va buscar tot ell..., i al començament va ser una mica dur, a Portsmouth... Però com va anar veient que allí hi havia feina, va començar a treballar i d’això ja en fa vuit anys!
 

I que sents tu, veient que a ells li ha passat una cosa similar al que et va passa  tu?

Jo l’enyoro molt perquè va haver de marxar, però parlem sovint i va venint de tant en tant. Ara entenc a ma mare que plorava quan jo vaig marxar d’Andalusia. El David diu que, quan torna, torna a Casa Nostra; com jo, que no puc renunciar a les meves arrels, però que estic molt contenta de viure aquí, on m’he guanyat molt bé la vida treballant de valent. Però el cert és que l’oportunitat la vaig tenir! Tot i que no m’han regalat res, sempre he hagut de treballar! Penso que no hi hauria d’haver fronteres. Crec que només es tracta de respectar, com jo ho vaig fer amb Catalunya. Com ara, amb la Independència, si ens hem de fer independents, jo seré la primera! Però no puc renunciar al què jo he estat. Si em fas triar on quedar-me, jo et diré que aquí, és clar! No hi tornaria allí, tot i que hi tinc la mare i una germana! Jo ja tinc la meva vida aquí.

 



Pep Mestre




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Literatura, Contes, Portada

Cafè turc

Al tren la dona s’ha fixat en una parella molt jove que és ben a prop seu, dreta...
Literatura, Contes, Portada

Justícia

L’Avinguda del Tibidabo? No, senyor, aquest tren no hi para. ue no ha vist els...
Recerca, Cuina, Portada

Pataco: una recepta molt antiga

INGREDIENTS   Tonyina, patata, ceba, carbassó, oli  ...
Opinió, Articles, Portada

Oportunitats solidàries: petit comerç o grans superfícies

Aquests dies i en aquesta situació estranya i adversa en què ens trobem,...
Opinió, Recerca, Articles, Casos i coses, Portada

Reflexions sobre el nostre patrimoni històrico-arquitectònic

Voldria començar pel cas més recent, del qual voldria expressar el meu...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 79

PUJA Pugen totes les propostes ciutadanes que s´han compartit per fer més...
Opinió, Articles, Portada

Cuidem-nos, cuideu-los

La vida tranquil·la dels pobles, de Vilaplana, amaga racons inhòspits als...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Francesc Garrido, actor

És migdia de finals d’hivern i fa un vent més aviat fresquet, que fa...
Recerca, De cinema, Portada

Tres Gales i un regal

Tres Gales i un regal Com ja sabeu, la temporada cinematogràfica comença...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina de temporada o temporada de cuina (amb molt d'unami)

Estàvem acostumats a fer cuina de temporada; és a dir, cada estació de...
La nostra gent, Homenatges, Història local, Portada

A l'entorn de Palmira Jaquetti i Isant

  Enguany s’acompleixen cent deu anys del naixement de Palmira Jaquetti i...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

La classe de la bandera olímpica

Hola, som  el Guim, la Nua, la Inés, la Bruna, l’Arlet, la Vu’a, la...
Recerca, Entitats, Cuina, Escola, Portada

Saps què són els pancakes?

La tortita, pancake és un pa pla rodó. La massa conté usualment llet,...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Un carnaval olímpic

Aquest any l’eix de treball transversal de l’escola són les...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Pintem en la foscor

Divendres passat  els nens de cicle inicial vam pintar amb pintura fluorescent i...
La nostra gent, Entitats, Entrevistes, Escola, Portada

Entrevistem en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba

Fa uns dies, vam entrevistar en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba del Reial...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

Fem un nou amic: en Pilós!

Aquest dimecres van venir l'escola el Marc i el Pilós.   El Pilós...
Opinió, Entitats, Articles, Ampa escola, Portada

EL menjador de l'escola Cingle Roig

A les zones rurals, a diferència de les ciutats,  sovint ens trobem amb certa...
La nostra gent, Records, Portada

Lo pedris pel món: la Montsant, la Mar i la Montserrat a Fez amb Lo Pedrís

Què passa, Notícies, Esports, Portada

Centre d'activitats de muntanya de Vilaplana

Som molts al poble que d’una manera o altra aprofitem el que tenim al voltant i fem...
Literatura, Contes, Portada

Les tres Reines d'Orient

La història va anar més o menys així: A Orient hi havia tres...
Història, Història local, Portada

Els molins fariners de Vilaplana (I)

Els molins fariners són construccions utilitzades per moldre blat utilitzant la...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 79 (abril 2020)

No ens enganyem, amb la reobertura del Casal hi sortim guanyant, sempre. Però també...
Història, Geografia, Portada

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3

MONESTIR IVIRON . El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del...
La nostra gent, Homenatges, Portada

En Xavier Joanpere , sempre el tindrem ben present  

Hi ha persones que per la seva feina i el seu exemple ocupen un espai a la terra i, tot i que...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier, fins sempre

Ens vam conèixer a inicis dels 90 en una d'aquestes privilegiades ocasions que la...
Literatura, Lingüística, Portada

Onomàstica de l'antic terme de la Mussara

El passat diumenge 26 de gener es va presentar el llibre sobre els noms de lloc i de persona...
Opinió, Articles, Portada

Entre amics. O com el Sr. Garcia i els seus amics van acomiadar el camarada

Els homenatges acostumen a seguir rituals, sovint estereotipats. Les regles del joc que...
Història, Història local, Portada

El Danubi baixava gris cendrós

Quan el Joan se’n va anar, en temps de vencedors i vençuts, la seva mare, la...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Lo pedris pel món: la Irina, l'Alba i el Pep han portat Lo Pedrís a Florència