Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema - Portada | Revista 77

Tot Tarantino


Tal com era de preveure, el cinema no ha deixat petjada aquest estiu. Afortunadament cap a mitjans d’agost ens va arribar la darrera peli de Quentin Tarantino, Once upon a time in... Hollywood (Érase una vez en... Hollywood). S’esperava al Festival de Cannes, on no va ser a temps de presentar-s’hi, i l’esperàvem arreu.

El primer comentari, d’un reconegut crític de cinema amb el qual coincideixo força, va ser una autèntica bufetada: “Naufragi del molt esperat Tarantino, en una peli en la que no enganxa ni l’argument, ni el que fan ni el que diuen”. La veritat, perds les ganes.

Tot i així, i sense devoció a totes les seves pelis, Tarantino mereix oportunitat, tal com altres grans directors que han decebut en algunes ocasions però estan en aquella categoria dels que qualsevol cosa seva ha de ser vista, i després ja en parlarem. No sóc de cap de les dues Kill Bill -per cert, ja s’anuncia la tercera-, ni de Django desencadenado, però les primeres em van captivar tant que encara puc mantenir-li fidelitat.
 
Fer el petit esforç de recordar aquelles bones pelis permet asseure’t a la butaca en disposició de deixar-te commoure, si cal i s’ho val. No es pot prescindir del Tarantino que va trastornar la manera de fer cine i es convertí, amb les dues primeres pel·lícules, Reservoir Dogs i Pulp Fiction, en un director de culte i ara ja en un clàssic del cine independent.
 
Durant l’estiu, no recordo quin canal de TV va programar un cicle de Tarantino, que va permetre tornar a veure algunes de les seves pelis uns quants anys després. Van tenir el seu moment de glòria però encara es deixen veure avui. Mantenen l’interès, prova n’és que per exemple s’hagi celebrat fa un parell d’anys el 25è aniversari de Reservoir Dogs al Tribeca Film Festival de NY o que Pulp Fiction hagi estat reestrenada 25 anys després en moltes sales de cinema. Potser és culte a un director de moda? Potser sí... però també han estat directors de moda Woody Allen o Almodóvar i ningú dubta de la seva vàlua.

Reservoir Dogs

El 92 Tarantino va presentar al Festival de Sundance el seu primer llarg (en realitat no era ben bé el primer, sinó el segon), Reservoir Dogs, una història d’un grup de paios que planegen un atracament que acaba fatal. Dit així no hi ha res de nou, però combinant-hi sexe, música pop, diàlegs memorables, ultraviolència, sang, llenguatge barruer (un fuck a cada frase) i un repartiment brutal... Harvey Keitel, Tim Roth, Steve Buscemi, Michael Madsen, fent de sr. Blanc, sr. Taronja, sr. Rosa... el resultat va ser impactant. Sembla ser que la peli va tenir una gran rebuda entre públic i crítica, finalment no es va endur cap dels premis però a partir de llavors està considerada la millor peli de cinema independent de tots els temps.

Nosaltres sí la vam premiar. Al cap d’uns mesos va presentar-se al festival de Sitges. La vaig veure, sense saber-ne res, ni de la peli ni del director, probablement com tothom. Reservoir Dogs a Sitges, al cine Prado o al Retiro, no ho recordo, amb el desconcert de veure una història de gàngsters en un festival de cine fantàstic i de terror.

La sala en ple es va impactar per l’escena de la tortura en la que el Michael Madsen, balla al voltant d’un poli emmanillat i sagnant abans de retallar-li l’orella, al ritme d’una cançó pegadissa, 'Stuck In The Middle with You', que per comptes de suavitzar l’espectacle, encara el fa més esgarrifós, gairebé esperpèntic... recordo que vaig riure, de tan salvatge. Violència sublimada i atenuada amb humor, mai vist.

En acabar la peli, entre aplaudiments i tocs de peu retronant al sòl de fusta, entraren dos joves apropant-se a la pantalla per agrair la rebuda... un pèl-roig de llavis molsuts, era Tim Roth, i un xicot alt, desmanegat, de barbeta prominent, que xerrava pels descosits, era Quentin Tarantino. Sitges es va plegar als seus peus i es va endur el premi al Millor Director i al Millor Guió.
Aquell jove de vint-i-tants anys, amb un passat en la subcultura del cine sòrdid, tenint en compte que va treballar força temps com a venedor en un videoclub, expert en fiebres del sábado noche, spaghetti westerns, en pelis de Kung-Fu i de violència gratuïta, entrà al món del cinema fent i adaptant al seu estil tot allò que havia mamat de les cintes VHS. Després de Travoltas i karates l’hi faltava tocar el western, i en això està l’última peli.

Once upon a time in... Hollywood (Érase una vez en... Hollywood)

Aquest és un llarg conte, dues hores i mitja, del Hollywood de finals del 60. Ambientada a Los Angeles, on convivien els clàssics cinematogràfics, les joves generacions, les festes a la Mansió Playboy i els hippies... els pantalons de campana, els Chevrolets de color blau cel, les grans sivelles de cinturó, i les minifaldilles amb botes de xarol. Era l’època de La semilla del diablo, 2001: Una odissea del espacio, Easy Rider...

Leonado di Caprio, un famós actor de sèries de TV vingut a menys i Brad Pitt, el seu doble d’acció i també company en el dia a dia, es mouen per la city i els estudis de rodatge. Tarantino combina la decrepitud de les estrelles del cinema quan perden esplendor amb l’apogeu de les noves figures. Uns i altres són veïns en els mateixos barris residencials, un actor forçat a fer spaghetti westerns i un venerat Polanski amb la Sharon Tate, porta per porta.

Di Caprio i Brad Pitt estan esplèndids, no és cap novetat. El primer té un personatge menys lluït però amb més registres, i en fa una interpretació excel·lent. El de Brad Pitt en canvi, sembla fet a mida del seu físic, el seu posat, i el seu somriure seductor, el broda, però potser té menys mèrit. 

Una peli molt ben feta i molt ben interpretada, un homenatge al cinema carregat d’història, on també s’hi reconeixen les icones de sempre, els Red Apple Cigarettes, els plans des de l’interior del maleter d’un cotxe, la manca de linealitat... Però certament potser és la pel·lícula  menys Tarantino, en tot cas és un altre Tarantino, menys espectacular però més sensible, sense la brutal tensió a la que ens té acostumats (tot i que no perdona uns minuts de patiment a l’espera de la tragèdia amb la que fa un homenatge a Sharon Tate, dona de Polanski, que amb els seus amics va protagonitzar un episodi salvatge a l’època en ser massacrats per la banda satànica d’en Charles Manson).

Acceptem que la peli més esperada de l’any no és genial, és imperfecta... I què?



Montse Argerich




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Articles, Portada, Fem memòria

De rabiosa actualitat

Aquests darrers dies de finals de setembre s’estan produint arreu de Catalunya...
Activitats, Música, Portada

Aquí deixem el testimoni. Adéu siau

El juliol del 2017 va tenir lloc l’últim Aplec a la Mussara organitzat per la...
Recerca, Cuina, Portada

Estofat de porc senglar

INGREDIENTS Porc senglar, ceba, tomàquet, tomacons, pebrots de romesco, alls, pa...
Opinió, Articles, Portada

Sí a la millora, no a la duplicació de la carretera la Selva-Almoster

Els darrers anys, el territori i el sector agrícola han estat una font de negoci per...
Què passa, Teatre, Portada

Apunt al Festival Mussart 2019

En una època en la que el referent per bona part de la societat són les xarxes...
Recerca, De cinema, Portada

Tot Tarantino

Tal com era de preveure, el cinema no ha deixat petjada aquest estiu. Afortunadament cap a...
Què passa, Activitats, Portada

Casal d'estiu 2019

Les nenes i nens del Casal d'estiu dalt de cor de l'església de Vilaplana. ...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE Lo Pedrís 77

PUJA Pugen les activitats esportives i culturals. Gràcies a la iniciativa i...
Història, Geografia, Portada

Viatge a €AGION OROS€ (Mont Athos) Grècia 2019

Introducció Agion Oros o Mont Athos és un estat Monàstic...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Festival d'estiu 2019

El festival, per a nosaltres, no només és ensenyar a les nenes i els nens a...
Recerca, Cuina, Portada

LA CUINA EST€ DE MODA I EL SOFREGIT N€ÉS EL REI

Està clar que per viure necessitem menjar; n'hi ha qui ho fa senzillament per...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

El rei Lleó

Durant el curs 2017-2018 i 2018-2019, l’escola Cingle Roig, va oferir una extraescolar...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

3a BTT nocturna de Vilaplana

Els Viciplanerus tornem a la càrrega, ja que el divendres 2 d’agost vam quedar al...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A JOAN HUGUET FERRÉ DE CAL MORENO

El Joan ens ha convidat a fer l’entrevista al tros de la Devesa. Estem davant de la caseta...
Història, Portada, Fem memòria

«LA 'MNIBUS VILAPLANENSE»

  A Vilaplana, havien canviat la tartana per un òmnibus: el Renault.   El...
Què passa, Notícies, Portada

La Xalateca

En una de les moltes tardes al Casal, xerrant xerrant, va sortir a tomb a la conversa una idea...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

A l'àvia Mercè en el seu centenari

Avui celebrem els 100 anys de l’àvia i estem tots molt contents de poder compartir...
La nostra gent, Records, Portada

Diada de Catalunya: l'Onze de Setembre de 2019

Grup de Vilaplana, l'Aleixar i  Maspujols per la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona.
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món 77

Els germans Martí i Marçal Mestre al pic de Creussats, entre Franca i Andorra, amb...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc de l'any (2019): TOM€S BIGORRA MUNTÉ

Sempre és difícil glossar motius pel qual creus que algú mereix abans que...
Opinió, Articles, Portada

EL DARRER DESIG

Un dia qualsevol, sense avisar, repicaran les campanes de l’església per anunciar...
Opinió, Articles, Portada

Idees i propostes de la Regidoria de Cultura

Soc la Magda Montlleó Llauradó, filla de Reus, amb arrels al Priorat. Vaig comprar...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 77 (octubre 2019)

La paraula Cultura és ja de per sí una paraula grossa. No ens ve gens de nou...
Què passa, Activitats, Portada

ACTIVITATS

1. El dia 23 de juny es va celebrar la Processó de Corpus. Els carrers del poble van...
Què passa, Activitats, Música, Portada

Concert d'estiu

El capvespre amb llum daurada ens acomboiava perquè tot estès a punt. La casa...
Literatura, Assaig, Portada

TEXT DE LA XERRADA INICIAL DEL MUSSART 2019 (3 d€agost de 2019)

ADAM MANYÉ He who desires but acts not breeds pestilence Qui desitja i...
Història, Història local, Portada

PART III El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana: Llibertat versus burocratització: diversificació de les lluites

E.2. Recordo que nosaltres una vegada volíem anar a jugar a futbol i...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

L€ESPECTACLE DE L€ANY. LA NIT DEL VALENT

A començaments d’estiu hi havia uns cartells pel poble que semblaven de mentida....
Opinió, Articles, Portada

CULTURA I REVOLUCIÓ. No va del Mussart, això. Però també.

Som a la Riba, xerrada inaugural del Mussart. El Francesc Cerro ens parla del lema...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Lo Pedrís pel món 77

L'Alba i el Pep, amb Lo Pedrís, a Berlí