Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Geografia | Revista 77

Viatge a “AGION OROS” (Mont Athos) Grècia 2019


Introducció
Agion Oros o Mont Athos és un estat Monàstic Autònom emparat per la sobirania grega i la jurisdicció eclesiàstica del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble.
Mont Athos està situat a la tercera península de Halkidiki a Macedònia, al nord de Grècia. És un territori dedicat a l'oració i a adorar a Déu, els monjos l’anomenen Muntanya Sagrada o Mont Athos. També “El Jardí de la Mare de Déu”.
Té una longitud de 50 Km i una amplada d’entre 8 i 12 Km i abasta una superfície de 350 Km2. La frontera terrestre de l’estat monàstic va de Fragokastro a la costa oest i arriba a Arapis. El pic més alt té 2.033m d’alçada.
Declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1988.
Els monjos segueixen l’antic calendari julià (13 dies desprès del nostre) de l’època bizantina. Els monjos del monestir d’Iviron, basen les hores a partir de la sortida del sol. Els monestirs tanquen al capvespre i obren a l’alba. Abans de la sortida del sol, la campana de cada monestir repica cridant els germans a les matines.
 
Mitologia
Segons la mitologia grega, el nom Athos pertany a un gegant traci. Durant la batalla dels déus contra els gegants, Athos va llançar una gran roca contra Posidó. La roca va caure al mar creant un immens bloc de terra que ara es coneix com Mont Athos. No obstant això, en una versió diferent de la història, va ser Posidó qui va llançar la roca contra Athos. La roca va aixafar a Athos i el va enterrar a sota.
 
Una mica d’història
Fins al segle III AC, hi va haver un bon nombre de petites ciutats gregues, però es va anar despoblant i va romandre deserta durant molts segles.
Els primers monjos van arribar a la muntanya Athos cap el segle V, buscant un lloc aïllat per adorar Déu i trobar la seva pau a la Terra.
La comunitat monàstica de Mont Athos es va fundar l’any 983 sota les ordres de Constantinoble. Als segles següents va seguir pertanyent a l’imperi Bizantí malgrat l’arribada dels cristians durant les creuades.
Amb la caiguda de l’Imperi Bizantí al segle XV, Mont Athos passa a mans de l’imperi Otomà i, durant els següents segles, els monjos van sofrir per la imposició dels alts impostos i la reducció dels seus membres.
A començaments del segle XX, els Otomans van ésser expulsats de la zona i el Mont Athos resta sota la jurisdicció grega.
 
Geografia
Mont Athos té pendents que arriben a 2.033m d’alçada i boscos densament poblats. La massa muntanyenca és solcada per barrancs profunds, al llarg dels quals flueixen torrents i nombrosos rierols. Només a l’extrem sud de la península l’aigua és escassa. Està coberta d’una vegetació densa que acull nombrosos ecosistemes. Hi ha una zona de fulla perenne mediterrània de pi, alzines, xiprer, olivera, llentiscle, llorer, arboç i bruc. Els boscos, caducifolis com el roure, castanyer i pi negre poblen les parts altes. A gran altitud la vegetació està composta de matolls.
 
Arquitectura
Els edificis, d’estil bizantí, estan construïts amb murs fortificats, com a escut defensiu contra pirates i altres conqueridors. Enmig de l’estructura hi ha un pati que inclou: la “Katholikon” (església principal), la “Trapeza” (refectori), el “Phiale” (porxo al voltant d’una font), capelles, campanar,”Archontaki” (casa pels hostes) i “Arsana” petit port on només tenen accés els monjos o persones autoritzades.
Els monestirs de Mont Athos conserven valuosos tresors d’art i, al mateix temps, formen un centre cultural de gairebé mil anys. Hi ha nombroses col·leccions de pintures i d’icones portàtils, així com mosaics i escultures d’època medieval.
 
Cal saber
La tradició explica que la Verge Maria i Sant Joan Evangelista, quan anaven, amb vaixell, de visita a Lazarus (Xipre), una tempesta els obligà a buscar refugi en aquesta costa. Aquest seria el futur port del monestir d’Iviron. Des de llavors, el Mont Athos es diu “El jardí de la Mare de Déu”.
Mare de Déu “Theotokos”, en grec (del grec “Théos” - Déu i de  “tokos”  -part, infantament” o Deípara en llatí (del llatí “deus”  - Déu,  i  de “parus” -  parir) és un títol donat  a  Maria, mare de Jesús per part  de l’església ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l’església catòlica romana. Que Maria sigui considerada com a Mare de Déu, implica l’acceptació d’un dogma. El títol li va ser concedit solemnement al Concili d’Efes l’any 431, en ésser proclamat el dogma cristològic.
Theotokos és la denominació d’un estil iconogràfic específic de la Verge a l’art romà d’Orient, on aquesta apareix asseguda en un tron amb el Nen Jesús a la falda, mirant tots dos de cara en actitud hieràtica.
Aquest model és imitat pel Maiestas Mariae  (majestat de Maria), estil característic de l’art romànic que a partir del gòtic italià es coneix com a Maestà.
 
Organització territorial
Mont Athos és una divisió autodeterminada de l’Estat Grec. Políticament es troba sota el Ministeri d’Afers Exteriors (només en depèn a nivell militar) però, religiosament està sota el Patriarca Ecumènic de Constantinoble.
És la llar de 20 monestirs ortodoxos, dividit en 20 territoris auto-governats que funcionen com una comuna, litúrgia, oració, habitatge i treball comú. Cada territori consisteix en un monestir i alguns altres assentaments monàstics al seu voltant (ermites, cel·les, cabanes, etc…). L’abat de cada monestir, que és elegit pels monjos de per vida, és membre de la “Sagrada Assemblea” que exerceix autoritat legislativa. L’autoritat administrativa la té la Santa Comunitat, formada per un representant de cada monestir elegit cada any.
Kariés és la capital administrativa i monàstica de Mont Athos, seu del “Protatou” (Sagrada Assemblea o Sagrada Supervisió).
  
Monestirs
Des del punt de vista jeràrquic, una tradició molt antiga i de tots respectada, estableix entre els vint monestirs el següent ordre:
1 - Migísti Lavra
2 - Vatopedíou
3 - Iviron
4 - Chilandaríou (serbi)
5 - Dionisíou
6 - Koutlomousíou
7 - Pantokrátoros
8 - Xiropotámou
9 - Zografou (búlgar)
10 - Docheiarion
11 - Karakallu
12 - Philotheu
13 - Simonospetra
14 - Haghios Pavlou
15 - Stavronikíta
16 - Xenophóntos
17 - Grigoriou
18 - Sfigménou
19 - Haghios Pandeleímonos (fundació russa)
20 – Konstamonitou
 
Normes d’accés a Mont Athos
- Les dones tenen prohibida l’entrada a la península des de fa, al menys, mil anys. Hi han hagut casos excepcionals, durant la guerra civil grega va acollir dones i nens. O el cas del segle XIV en que Helena de Bulgària va entrar a la península per protegir-se d’un brot de pesta. Diu la llegenda que per que els seus peus no toquessin la terra Sagrada, sempre va ser transportada amb cadira.
Com anècdota, cal assenyalar que els catalans també tenien prohibida l’entrada fins al 2005, any en que la Generalitat va fer donació de 240.000 euros per a la reconstrucció del monestir de Vatopedíou. La prohibició ve de set segles abans, quan els Almogàvers van ésser contractats per Constantinoble per combatre els otomans i van atacar alguns monestirs.
El 9 d’octubre del 2005, a iniciativa del cantautor Josep Tero i del llavors secretari general del Departament de Presidència, Carles Duarte, una delegació de la Generalitat de Catalunya encapçalada per Joaquim Nadal, va visitar el monestir de Vatopedíou, inaugurant la restauració de la Torre del Tresor, obra finançada majoritàriament pel govern català com a acte de desgreuge pels saquejos i destrucció infligits al monestir per la Campanya Catalana d’Orient l’any 1307. Durant la visita, el responsable d’activitats culturals del monestir, el monjo Arseni, agraí amb aquestes paraules la donació:
 “Si al ulls de Déu mil anys són com un dia, Catalunya no ha trigat ni tan sols un dia a iniciar la reparació dels danys ocasionats pels seus avantpassats”.
- El nombre de visitants diaris es limita a 100 pelegrins ortodoxos i 10 no ortodoxos.
- L’estada a Mont Athos és d’un màxim de 3 dies i només es pot pernoctar una nit en el mateix monestir, encara que si es demana, normalment no hi posen cap inconvenient. Així i tot es pot sol·licitar una pròrroga a Kariés.
- No es pot fer vídeo i fotografies a l’interior d’alguns espais senyalitzats (esglésies, refectoris, etc...) i dels exteriors, millor preguntar.
- L’aspecte físic és important, millor no portar res que als monjos els pugui semblar estrambòtic com arracades, tatuatges, crestes, pantalons curts, camisetes amb tirants... les mànigues curtes són admeses.
- En relació a l’assistència als actes litúrgics, cada monestir té les seves pròpies regles. Els visitants no ortodoxos no poden passar a la part central del temple on estan els monjos i pelegrins i si hi entres, segurament algú vindrà a advertir-te que no pots passar més endins.
L’únic transport per entrar a Mont Athos és per mar (ferry) o amb embarcacions autoritzades. No s’hi pot accedir des de vaixells particulars.
 
El “Diamonitrión”
Significa permís en grec, i és el visat que s’ha d’aconseguir per poder entrar a Mont Athos. El document, s’ha de presentar al ferry per a poder embarcar. També és probable que el demanin en alguns monestirs on s’hagi fet una reserva per hostatjar-se.
Per aconseguir-lo, s’ha d’enviar un correu a l’oficina del pelegrí de Mont Athos a Tessalònica (email: athosreservation@gmail.com), justificant les raons de la visita. Si s’exposa un motiu religiós, serà més ben rebut (malgrat no es sigui ortodox) i les dates en que es desitja visitar Mont Athos. (màxim tres nits). També existeix un telèfon 031861611.
S’ha de sol·licitar el Diamonitrión amb temps suficient (tarden uns 15/20 dies a respondre). Jo vaig enviar l’e-mail el mes de gener per anar-hi el juny.
És aconsellable adjuntar amb el correu el passaport escanejat.
Rebràs un correu de l’oficina de pelegrins de Mont Athos confirmant l’acceptació de les dates proposades.
15 dies abans de marxar, cal trucar al telèfon 2310252578, donar el teu nom i cognoms i comentar que tens una reserva per visitar Mont Athos aquells dies. La trucada és la confirmació de que hi aniràs.
El millor lloc per recollir el Diamonitrión és a Ouranoupolis, la ciutat d’Urà.
 
Jordi Royo, 
amb la col·laboració de M. Mata


Jordi Royo




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots