Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història local - Portada | Revista 77

PART III El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana: Llibertat versus burocratització: diversificació de les lluites


E.2. Recordo que nosaltres una vegada volíem anar a jugar a futbol i necessitàvem un sac de guix per pintar el camp. L’ajuntament ens va dir per fer això heu de fer un club amb president, secretari...i quan ho tingueu us donarem el sac de guix.  Vam agafar, vam anar a comprar un sac de guix, vam marcar el camp i au! Nosaltres el que volíem era jugar a futbol. Tot això només són eines del sistema per acabar-te neutralitzant. Quan tu passes a dependre totalment de les institucions, ajuntaments, Generalitat, per fer qualsevol cosa, un partit de futbol o una revista, el sistema et pot neutralitzar amb tota la burocràcia. També hem de tenir en compte que en aquells moments estàvem construint un nou país i que per tant hi havia molts buits legals o moltes coses que no estaven reglamentades. I la construcció de la democràcia també va passar per omplir aquests buits amb la capacitat de neutralitzar moltes coses que s’estaven fent. Tot això ens va fer créixer molt, no en nombre de gent però sí en compromís. Hi havia gent compromesa que ens ajudava amb la revista i tot això ens permetia fer més coses. Ens vam poder involucrar més en els actes de la festa major i començar a fer actes més alternatius en aquests entorns. La gent se sentia més còmode amb això i va fer que comencessin a participar persones que no eren ni d’esquerres. Es posaven allà on hi havia la joventut i podien fer coses. Tots aquests actes que ens van generar tanta projecció enfora ens va fer crear aliances amb moviments més enllà de Vilaplana, sobretot amb els moviments antinuclears i antimilitaristes. En aquella època nosaltres ens havíem d’enfrontar a l’objecció de consciència, que es va començar a reconèixer quan es va aprovar la constitució però que encara no va ser regulada fins uns anys més tard. El que passava és que quan era el moment de marxar, la gent es presentava amb les motxilles i tot i nosaltres sense res dient que no marxàvem. Tot era en aquell mateix moment i clar, ells no sabien ni què fer amb tu. Hi havia un buit legal molt gran que nosaltres l’intentàvem aprofitar, però això després volia dir que no podies ser funcionari, per exemple. No era a canvi de res.

E.1. Vam fer una cosa molt graciosa contra la mili, vam anar davant el govern militar de Tarragona i ens vam encadenar per allí, a uns arbres i es va posar a ploure. Nosaltres allí encadenats i els militars a dalt rient-se’n. A més, van desviar el trànsit i ens vam quedar totalment sols, sense periodistes ni trànsit ni res quan el que volíem era que sortís la notícia. Al final va caure poc o molta pedra i vam decidir desencadenar-nos i marxar.

E.2. Aquest moviment d’objecció també ens va fer perdre una mica les arrels al poble perquè no podíem estar a tantes coses. També va coincidir que era el moment que construïen la central nuclear d’Ascó, Vandellós ja estava construïda. Nosaltres vam fer una diada antinuclear juntament amb el Comitè Antinuclear i va venir la Guàrdia Civil a fer fotografies a tothom que havia vingut. Vam ser l’únic lloc de l’Estat en aconseguir un permís per fer un acte perquè el Maties Vives, que el teníem d’advocat, ho va negociar amb el Governador Civil. Tot això ens va connectar molt amb la gent del Priorat, de la Fatarella, amb l’alcalde d’Ascó, el Joan Carranza, amb el col·lectiu Flors i Violes de Reus. Nosaltres al principi no sabíem ni on era Ascó. Cadascú de nosaltres es va vincular més a unes o altres coses. El tema era que en un principi com que només estàvem des de Vilaplana per Vilaplana era molt diferent que quan ens vam començar a vincular amb el territori i les altres lluites. La part bona és que nosaltres érem molt àgils, no perdíem molt temps en decisions, les nostres assemblees eren o al futbolin o al cafè del poble, no calia que quedéssim mai. Érem un grup d’amics que sempre ens trobàvem i teníem molt clar que quan ens venia algú a dir allò de “podríeu fer...” la resposta sempre era “fes-ho tu”. Sabíem que no arribàvem a tot encara que la gent ens atribuïa una certa responsabilitat a l’hora de fer les coses.  

E.1. Al poble hi havia com dos grups de joves, nosaltres érem 8 o 10, no ens vam apuntar o afiliar mai. Vam començar quatre o cinc i allò es va anar fent gran, en els moments en els que les coses anaven més bé, per exemple quan vam portar el Moustaki gairebé tothom s’identificava amb el col·lectiu, tothom volia participar, tothom organitzava. Ara quan amb Quilapayun ens van faltar un munt de diners tothom xiulava i mirava cap un altre cantó. Hi havia un altre grup de joves més desinteressats. No hi havia cap mal rollo entre nosaltres, simplement ens movien coses diferents. Fins i tot vam fer un partit de futbol contra els altres, i al nostre equip hi havia gent que tampoc tenia cap ideologia, però per distracció venien. Nosaltres als altres els dèiem “l’equip dels fatxes”, ells no sé com ens deien a nosaltres. Nosaltres tots teníem renoms als partits, el barricada era el porter... i amb nosaltres hi va acabar participant gent molt llunyana a posicions esquerranes, però gaudíem molt fent les coses. També al final era molt complicat que vingués gent nova, nosaltres ho basàvem tot en l’actitud davant les coses, era molt personal i clar, no tothom s’hi avenia.  També va arribar un punt que dins el poble vam trobar un topall, ja no podíem fer o créixer més. Nosaltres per exemple teníem un capellà que activava totes les nostres actituds, després de moltes queixes al bisbat van canviar-lo i en van posar un de més neutral que era més amic nostre. De fet, nosaltres vam ser els únics que quan va marxar del poble li vam fer un regal.

E.2. Nosaltres penso que sempre vam tenir un sentit del concepte llibertari molt gran. Per a nosaltres, dins el món llibertari hi cabia tot. Partíem d’una llibertat que es basava en assumir la responsabilitat de tots els actes que fèiem. Tot començava amb nosaltres. Nosaltres no dèiem no facis la mili, nosaltres no fèiem la mili, i respectàvem que cadascú fes el que considerés, no ens hi posàvem.

Nosaltres vam començar més o menys amb les primeres eleccions, de la mateixa manera que no ens vam constituir mai amb uns estatuts i una organització i ens vam constituir com a col·lectiu, a mesura que anàvem fent actes la gent ens reconeixia com a col·lectiu. Això es va acabar quan vam deixar d’utilitzar el nom del col·lectiu. Però mai va ser, ara ens constituïm i ara pleguem. Això vol dir que si demà fem un acte i el firmem com a Col·lectiu Llibertari de Vilaplana com que no el té registrat ningú, encara és viu. En aquell moment si que és cert que nosaltres per certs grups vam crear un referent, bé, referent no sé si és la paraula però si que a partir de les nostres dinàmiques a altres municipis van començar a sortir grupets de gent que es movia. No paraven de sortir lluites per tot arreu, que si contra la OTAN, que si contra la Pedrera, Nuclears... i els mitjans ens donaven molta cobertura, de fet els mitjans eren molt més oberts que ara. Ens feien moltes entrevistes i nosaltres sempre hi anàvem. Vam estar a la COPE fins i tot. En aquells moments els mitjans no responien als interessos privats de les empreses com ara. Els periodistes que hi treballaven tenien inquietuds i llibertat per portar a qui creguessin, depenia molt més del periodista que no pas de la radio. Fins i tot hi va haver ràdios que ens van fer uns anuncis xulissims dels actes i concerts que fèiem, tot gratuït. Abans hi havia un criteri molt més periodístic i no tan polític com ara.


Col·lectiu Llibertari de Vilaplana o la transformació personal i col·lectiva

E.1. Jo penso que el que més vam demostrar durant aquell temps és que no hi ha objectius impossibles. I que des de Vilaplana podíem arribar a tot arreu.

E.2. Jo penso que parlar de transformació és ser agosarat però sí que vam contribuir a forçar algunes línies transformadores que naixien en aquell moment. Per exemple tota la tasca social que vam fer per visualitzar tots aquells col·lectius que no és que fossin minoritaris sinó que estaven oprimits o que eren diferents. En això nosaltres vam contribuir a fer d’altaveu de col·lectius i lluites, des d’un desconeixement total nosaltres anàvem aprenent amb tot això. Per exemple, la lluita del moviment ecologista o pacifista, nosaltres apreníem moltíssim mentre ho reivindicàvem.  També era molt important adonar-nos que era possible fer coses, això sí que era important. Es va generar una mentalitat molt oberta en nosaltres i això ens va fer contribuir molt a desdramatitzar mentalitats oposades perquè les afrontàvem cara a cara. Això no és gens fàcil i nosaltres hi vam contribuir en algunes ocasions d’una forma gairebé explosiva, convertint el conflicte en un element dinamitzador. Generàvem conflicte per trobar sortides a les coses.

E.1. Nosaltres sempre, sempre amb el que vam fer ens vam divertir. Moltes vegades la gent lluita i no es diverteix.

E.2. Sempre ens ho vam passar molt bé amb un sentit molt gran de responsabilitat. De fet, jo no entendria la llibertat sense responsabilitat. També vam revolucionar molta gent tractant temes molt nous com l’avortament que fins aquell moment hi havia hagut moltes dones que havien perdut fills i en canvi era un tema que no es tractava i nosaltres li vam dedicar molts articles a la revista, encarant-ho amb el tema de la planificació familiar. O també el tema de la sida, que era un problema que començava a sortir però encara molt minoritari, nosaltres parlàvem molt d’aquests temes sexuals de prevenció. A Vilaplana per exemple, arran d’aquesta experiència es va obrir un local pels joves que tenia la clau sempre al costat de la porta. Era una discotequeta, tots els joves hi podíem anar, a dins hi havia un equip de música i alguns discos, quan volíem hi anàvem i fèiem ball, era llibertat pels joves, els adults mai hi van entrar, ni s’ho van plantejar. Era tot autogestionat, hi havia alguns socis que pagàvem quota perquè pogués funcionar així. Aquest espai però no tenia res de social ni de contingut, només era per passar-nos-ho bé, escoltar música, no per fer política, però es fes o no, ja era de molta llibertat. La llàstima va ser que la droga va acabar amb totes aquestes coses. La droga va ser un element infal·lible del sistema perquè la gent es baralli i s’acabi amb aquestes iniciatives. Quan van entrar les drogues més dures i la gent s’hi va començar a enganxar es van destruir molts moviments socials. Nosaltres per exemple, en el món llibertari, que érem molt tolerants amb tot, amb això vam tenir molts problemes. Arriba un punt que clar, nosaltres per exemple estàvem reunits en una taula i es generaven espais de socialització paral·lels i això trencava una mica la dinàmica del col·lectiu. Clar, la droga no te la pots prendre al cafè del poble i nosaltres estàvem acostumats a prendre les decisions més importants jugant al futbolín!

E.1. Aquella època va ser per nosaltres una autèntica universitat popular de la vida en la que pensàvem contribuir als grans canvis que creiem que eren necessaris al planeta. La història, però, ha anat més lenta del que esperàvem. Malgrat tot, moltes coses que semblaven impossibles han fet un tomb de 180 graus, com per exemple l'obligatorietat del servei militar, la consciència ecològica, el fet de viure en parella sense legalitzacions civils o eclesiàstiques, la consciència independentista, etc, etc.

El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana és un referent entre les lluites pel territori al Baix Camp i una evidència històrica que demostra, encara avui en dia, que un dels èxits principals de les lluites socials rau en la capacitat d’establir llaços d’amistat i solidaritat. Només així es pot trencar amb el silenci i la por i teixir complicitats segures capaces de fer arribar el motor de la revolta de Vilaplana al món.



Mar Joanpere Foraster




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Articles, Portada, Fem memòria

De rabiosa actualitat

Aquests darrers dies de finals de setembre s’estan produint arreu de Catalunya...
Activitats, Música, Portada

Aquí deixem el testimoni. Adéu siau

El juliol del 2017 va tenir lloc l’últim Aplec a la Mussara organitzat per la...
Recerca, Cuina, Portada

Estofat de porc senglar

INGREDIENTS Porc senglar, ceba, tomàquet, tomacons, pebrots de romesco, alls, pa...
Opinió, Articles, Portada

Sí a la millora, no a la duplicació de la carretera la Selva-Almoster

Els darrers anys, el territori i el sector agrícola han estat una font de negoci per...
Què passa, Teatre, Portada

Apunt al Festival Mussart 2019

En una època en la que el referent per bona part de la societat són les xarxes...
Recerca, De cinema, Portada

Tot Tarantino

Tal com era de preveure, el cinema no ha deixat petjada aquest estiu. Afortunadament cap a...
Què passa, Activitats, Portada

Casal d'estiu 2019

Les nenes i nens del Casal d'estiu dalt de cor de l'església de Vilaplana. ...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE Lo Pedrís 77

PUJA Pugen les activitats esportives i culturals. Gràcies a la iniciativa i...
Història, Geografia, Portada

Viatge a €AGION OROS€ (Mont Athos) Grècia 2019

Introducció Agion Oros o Mont Athos és un estat Monàstic...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Festival d'estiu 2019

El festival, per a nosaltres, no només és ensenyar a les nenes i els nens a...
Recerca, Cuina, Portada

LA CUINA EST€ DE MODA I EL SOFREGIT N€ÉS EL REI

Està clar que per viure necessitem menjar; n'hi ha qui ho fa senzillament per...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

El rei Lleó

Durant el curs 2017-2018 i 2018-2019, l’escola Cingle Roig, va oferir una extraescolar...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

3a BTT nocturna de Vilaplana

Els Viciplanerus tornem a la càrrega, ja que el divendres 2 d’agost vam quedar al...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A JOAN HUGUET FERRÉ DE CAL MORENO

El Joan ens ha convidat a fer l’entrevista al tros de la Devesa. Estem davant de la caseta...
Història, Portada, Fem memòria

«LA 'MNIBUS VILAPLANENSE»

  A Vilaplana, havien canviat la tartana per un òmnibus: el Renault.   El...
Què passa, Notícies, Portada

La Xalateca

En una de les moltes tardes al Casal, xerrant xerrant, va sortir a tomb a la conversa una idea...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

A l'àvia Mercè en el seu centenari

Avui celebrem els 100 anys de l’àvia i estem tots molt contents de poder compartir...
La nostra gent, Records, Portada

Diada de Catalunya: l'Onze de Setembre de 2019

Grup de Vilaplana, l'Aleixar i  Maspujols per la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona.
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món 77

Els germans Martí i Marçal Mestre al pic de Creussats, entre Franca i Andorra, amb...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc de l'any (2019): TOM€S BIGORRA MUNTÉ

Sempre és difícil glossar motius pel qual creus que algú mereix abans que...
Opinió, Articles, Portada

EL DARRER DESIG

Un dia qualsevol, sense avisar, repicaran les campanes de l’església per anunciar...
Opinió, Articles, Portada

Idees i propostes de la Regidoria de Cultura

Soc la Magda Montlleó Llauradó, filla de Reus, amb arrels al Priorat. Vaig comprar...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 77 (octubre 2019)

La paraula Cultura és ja de per sí una paraula grossa. No ens ve gens de nou...
Què passa, Activitats, Portada

ACTIVITATS

1. El dia 23 de juny es va celebrar la Processó de Corpus. Els carrers del poble van...
Què passa, Activitats, Música, Portada

Concert d'estiu

El capvespre amb llum daurada ens acomboiava perquè tot estès a punt. La casa...
Literatura, Assaig, Portada

TEXT DE LA XERRADA INICIAL DEL MUSSART 2019 (3 d€agost de 2019)

ADAM MANYÉ He who desires but acts not breeds pestilence Qui desitja i...
Història, Història local, Portada

PART III El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana: Llibertat versus burocratització: diversificació de les lluites

E.2. Recordo que nosaltres una vegada volíem anar a jugar a futbol i...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

L€ESPECTACLE DE L€ANY. LA NIT DEL VALENT

A començaments d’estiu hi havia uns cartells pel poble que semblaven de mentida....
Opinió, Articles, Portada

CULTURA I REVOLUCIÓ. No va del Mussart, això. Però també.

Som a la Riba, xerrada inaugural del Mussart. El Francesc Cerro ens parla del lema...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Lo Pedrís pel món 77

L'Alba i el Pep, amb Lo Pedrís, a Berlí