Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 75

TOMÀS BIGORRA MUNTÉ (60 anys) Enginyer Tècnic Industrial

“En tant que treballes per a la gent, el que busques és resoldre inquietuds i necessitats de la gent (...) és una qüestió de servei, no tot és anar a recollir medalles o un trofeu!”

Servei. Sacrifici. Compromís. Com si d’una mena de borratxera es tractés, el Tomàs ha anat desgranant el catàleg, quasi inacabable, de comeses i galimaties del dia a dia d’un alcalde de poble. Tot i que ho hem intentat, ha estat impossible evitar el llistat fred de fets assolits. Més enllà, ha anat apareixent l’enginyer amb cor de pagès entregat durant 23 anys a la tasca que l’ha pluriempleat , sovint, malgrat la família i el poder disposar del temps per assaborir els plaers més particulars. El Tomàs se’l veu content i orgullós de tot el que ha aconseguit, al mateix temps que d’haver-ho pogut fer. Ens ha confessat que creu en el grup i la confiança per poder assolir fites al mateix temps que admet que ja feia temps que volia alleugerir llast per accedir a major tranquil·litat, calma i assossec. No és fàcil exposar-se a tothom, de cara, i pretendre agradar sempre per tot el que fas. Per això mai deixaré d’admirar la valentia d’aquestes persones, alhora intrèpides i temeràries, que cedeixen un mica de la seva vida per servir als altres.

La primera pregunta és obligada: Què et va portar a presentar-te d’alcalde?
És una pregunta interessant! Doncs hi ha un motiu: tot va començar l’any 95, després dels aiguats del 94. Uns aiguats que van fer molt de mal i jo creia que l’Ajuntament de l’època hauria pogut fer més per poder revertir la situació que van produir. Ens vam presentar per ERC i vam obtenir 2 regidors. A les següents, al 1999, vam obtenir la majoria (amb 3 regidors) i la llista més votada, tot i que no va servir per governar. Va ser el 2003 que vam tenir majoria absoluta i, des d’aleshores, hem vingut governant fins avui.

En l’evolució del pas de ser a l’oposició cap a la de dirigir l’Equip de Govern és on tens potser més coses a dir...
Arribes, petes allà damunt i ets novell en tot. Després vas adquirint experiència fins el punt que reverteixes la situació i passa a imperar el que vols fer tu amb el teu equip de govern. De totes maneres, tot i estant en un govern de coalició, vam fer (jo, com a regidor d’urbanisme) la urbanització del carrer de Sant Isidre. No era el que portava la vara, però va ser una experiència molt bona, per començar...

Tot i que no es tracta de fer cap catàleg d’activitats, a  partir d’aquest moment, quines són les accions que recordes com més importants o que senzillament et reporten més bon record?
Del que em ve a la memòria, i que (crec que) el poble n’ha d’estar més orgullós, és que vam obrir les escoles, que feia molts anys que estaven tancades. Amb la col·laboració de l’AMPA, l’Ajuntament i la Generalitat, tot i que la situació econòmica era la que era... Al 2003 es van produir uns canvis a la Generalitat que van provocar que es fes una gran aposta per la Política Municipal i el Municipalisme. És a partir d’aquí que vam poder fer aquestes grans accions.
També vam a aconseguir acabar amb les restriccions d’aigua als estius més secs i garantir-ne un servei de més qualitat. Però això si, amb molt de treball i molta feina és va fer un projecte que crec que és el més gran que hem fet a Vilaplana: que és el dipòsit d’aigua amb tot el què comporta. Pensa que el pressupost era totalment inabastable per nosaltres: 1.050.000,00 €, a més de l’adquisició dels terrenys. Es va fer tot a base de subvencions, l’Ajuntament no hi va posar pràcticament res... Pensa que calia fer la canalització, la planta potabilitzadora, es va aprofitar per traslladar el dipòsit de gas a l’actual ubicació i arreglar el camí del Mas perquè fos un nou accés al poble.  A més, amb un romanent d’aquesta inversió es va poder fer la urbanització i serveis del carrer de Jaume I.
Un altre projecte va ser el del Dispensari, fent un consultori nou i modern. I ara estem acabant la rehabilitació casa del metge amb l’objectiu de fer 2 pisos, prioritàriament per a joves.
Quan vam entrar a l’Ajuntament vam haver de demanar un préstec per sufragar les inversions que s’havien de fet. Actualment, deixem el préstec amortitzat. Això fa que l’Ajuntament estigui totalment sanejat, no deu res a ningú, al contrari.
Amb el temps, t’adones que has fet tantes coses que gairebé ni te’n recordes: Hem aconseguit que la gent entengués que, amb els nous aparcaments, no s’aparqui al carrer llevat dels llocs habilitats, i ho han acabat respectant. Hem canviat tot l’enllumenat del poble. S’han fet millores importants a la Casa de Cultura, a la terrassa del casal i s’ha arreglat la pista poliesportiva. I, potser la de més magnitud: s’ha aconseguit fer una Festa Major nova, amb una gestió d’alt nivell, plenament consolidada, feta amb la gent de casa.

Però de tot plegat, de què n’estàs especialment orgullós?
En tant que treballes per a la gent, el que busques és resoldre inquietuds i necessitats de la gent. Pensa que a més del que ja he dit abans, també hem donat serveis que a l’Ajuntament no li pertoquen. Així podem parlar de la creació d’un servei municipal d’internet i telefonia pel poble, i que per qüestions d’incompatibilitat en vam vendre la instal·lació i l’explotació a un operador que ofereix el servei...
Però crec que també hauríem de parlar de la gent. Darrere de l’alcalde hi ha un equip amb el qual s’ha pogut fer el què s’ha fet. Han estat, de fet, fonamentals. En general, tots els equips però, en particular, els tinents d’alcalde (el Jaume Cabré i el Josep Maria Anguera) i regidors. Sempre he tingut gent molt bona, que m’han ajudat i hi han estat sempre al meu costat. Evidentment hi he d’incloure els regidors que he tingut tots aquests anys a l’oposició (que també hi fan un paper perquè recordo quan jo hi era!) que t’ajuden a ser més aplicat i curós amb les coses. Tampoc no vull oblidar la bona relació personal que vaig tenir amb l’Agustí Ferré (Mallol) al qual m’hi unia la relació que vaig tenir de jove amb el seu fill (som de la mateix edat). En la vessant política, no va ser tant plàcida, però vam mirar de ser coherents i l’Ajuntament li va retre un darrer homenatge el dia del seu enterrament.

Evidentment, el dia a dia confecciona un gran teixit relacional i d’experiències. Quines vivències més personals pots explicar del dia a dia amb les persones?
Pensa que n’hi ha d’agradables i d’altres que no ho són tant. Des d’anar a entrar a una casa d’una persona gran que no saps què t’hi trobaràs, d’algú que necessita algun tipus d’ajuda que no pot rebre d’un altre lloc... Una mica has de fer quasi tots els papers de l’auca. Orgullós? Doncs, home, és una qüestió de servei, no tot és anar a recollir medalles o un trofeu!
Una cosa que no em va agradar de fer van ser les obres del cementiri (que també van ser importants!) Si te’n recordes el mur de la plaça a l’entrada estava tot ensorrat i es va millorar l’accés i aparcament. I, més concretament, refer de nou un mòdul de nínxols que estava en molt mal estat. Tot plegat, va requerir que les restes que ocupaven els nínxols vells s’havien d’exhumar, recollir-les, classificar-les i, una vegada acabada l’obra, re-col·locar-les. Pot semblar una obra senzilla, però va ser complicat.

I en mig de tot aquest fregat, hi ha hagut algun moment que hagis pensat que ja n’hi havia prou?
Tenia pensat de plegar al mandat anterior però, està clar, costa. Vam quedar que continuaria però que en un moment o altre ho podia deixar. I al final hem arribat aquí. Perquè? Doncs perquè des de que va acabar l’altre mandat jo vaig deixar de ser diputat i ja no estava alliberat al 50% i el fet de treballar a mitja jornada em permetia fer-ho. Ara, treballant tota la jornada, la veritat és que és complicat. També m’he fet més gran. Vaja, ara és el moment, principalment perquè sempre he estat conscient les coses sempre han de tenir un relleu i el relleu ha de ser natural. A més, després de 16 anys d’alcalde ja he servit el meu poble suficient, i ara ja vaig dir que era sí o sí, que no hi havia una pròrroga.

Quan s’hagi acabat, què preveus que l’Ajuntament del futur ha de fer o tenir en compte?
Una de les coses que també hem treballat i que hi ha feina a fer és amb el tema de La Mussara. Després de passar a ser propietaris de l’església, l’abadia, l’hort rectoral i el cementiri, entenem que hi queda molta feina per fer. És una de les coses que em sap greu no poder haver pogut avançar més del què s’hi ha fet.

Era realment “aquest” el teu projecte “idíl·lic”?
Home, primer de tot has de tocar de peus a terra, has de jugar amb el que tens o, com a molt, el que pots arribar a tenir. Si somies, el teu somni s’acaba quan et despertes. La idea estava en fer més compatible el projecte (de La Mussara) i jugar amb el tàndem Vilaplana-La Mussara. Entre la gent que hi transita i altres actuacions, com el Mussart, l’Aplec i alguna cosa més que s’hi pugui fer per mirar de donar-li una mica de vida.

És que potser sempre queda poca o molta tinta al tinter per seguir escrivint. Què t’hauria agradat fer que no has pogut fer?
Bé, hi ha una qüestió que queda per acabar, tot i que hi hem treballat: és la millora dels carrers per tenir tots els serveis -aigua, gas, clavegueram i aigües pluvials- que s’hi canalitzen renovats i poder transitar en bones condicions. Després de fer altres carrers, ara li toca acabar el carrer Major, perquè té grans dèficits. M’hauria agradat deixar-ho llest perquè son feines voluminoses, carregoses, porten moltes complicacions..., però s’han de fer tot i que no llueixen. Ara tenim els diners i el projecte i cap a finals d’estiu començarem la segona fase, fins a cal Rito. Així hauríem tancat el cèrcol dels carrers.
També ha quedat per fer per a propers mandats és l’accessibilitat a l’Ajuntament per a persones amb dificultats. Era un projecte car i ens hem quedat en les beceroles...

En mig de tanta dedicació i servei, hi ha la família, l’oci, el descans... Què no t’ha deixat fer la comesa de fer d’alcalde?
De fet he de dir que he pogut fer-ho tot... Però, home! És clar que no m’ha deixat estar més amb la família entre la jornada laboral, els plens i la resta d’obligacions a l’Ajuntament, sovint arribo a les deu o més tard, durant molts anys (per la política) he estat molt atrafegat i absorbit, sobretot a l’estiu. No he pogut estar el que m’hauria agradat amb el meus, tot i que més o menys temps hem pogut anar de vacances i ho hem aconseguit compaginar. De fet, crec que ha de ser així.

I, ara, creus que ho trobaràs a faltar?
Jo  considero que quan un ha fet una etapa ha de saber desconnectar del que feia. Tinc companys que han estat alcaldes, diputats, immersos en la vida política..., i quan marxen es troben que l’alcalde de torn encara els hi va al darrere per una cosa o altra. Jo crec que quan un acaba arriba a un punt i final i ha de donar pas, en tots els sentits. Tot i que si em necessiten em trobaran per donar un cop de mà. Al cap i a la fi, la nostra dedicació sempre és cara al poble i als seus veïns i veïnes,  per donar un servei i aportar el teu granet de sorra el problema que sigui. Sinó, jo tranquil i a casa meva, que jo ja tinc coses a fer...


Pep Mestre Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Literatura, Contes, Portada

Cafè turc

Al tren la dona s’ha fixat en una parella molt jove que és ben a prop seu, dreta...
Literatura, Contes, Portada

Justícia

L’Avinguda del Tibidabo? No, senyor, aquest tren no hi para. ue no ha vist els...
Recerca, Cuina, Portada

Pataco: una recepta molt antiga

INGREDIENTS   Tonyina, patata, ceba, carbassó, oli  ...
Opinió, Articles, Portada

Oportunitats solidàries: petit comerç o grans superfícies

Aquests dies i en aquesta situació estranya i adversa en què ens trobem,...
Opinió, Recerca, Articles, Casos i coses, Portada

Reflexions sobre el nostre patrimoni històrico-arquitectònic

Voldria començar pel cas més recent, del qual voldria expressar el meu...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 79

PUJA Pugen totes les propostes ciutadanes que s´han compartit per fer més...
Opinió, Articles, Portada

Cuidem-nos, cuideu-los

La vida tranquil·la dels pobles, de Vilaplana, amaga racons inhòspits als...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Francesc Garrido, actor

És migdia de finals d’hivern i fa un vent més aviat fresquet, que fa...
Recerca, De cinema, Portada

Tres Gales i un regal

Tres Gales i un regal Com ja sabeu, la temporada cinematogràfica comença...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina de temporada o temporada de cuina (amb molt d'unami)

Estàvem acostumats a fer cuina de temporada; és a dir, cada estació de...
La nostra gent, Homenatges, Història local, Portada

A l'entorn de Palmira Jaquetti i Isant

  Enguany s’acompleixen cent deu anys del naixement de Palmira Jaquetti i...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

La classe de la bandera olímpica

Hola, som  el Guim, la Nua, la Inés, la Bruna, l’Arlet, la Vu’a, la...
Recerca, Entitats, Cuina, Escola, Portada

Saps què són els pancakes?

La tortita, pancake és un pa pla rodó. La massa conté usualment llet,...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Un carnaval olímpic

Aquest any l’eix de treball transversal de l’escola són les...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Pintem en la foscor

Divendres passat  els nens de cicle inicial vam pintar amb pintura fluorescent i...
La nostra gent, Entitats, Entrevistes, Escola, Portada

Entrevistem en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba

Fa uns dies, vam entrevistar en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba del Reial...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

Fem un nou amic: en Pilós!

Aquest dimecres van venir l'escola el Marc i el Pilós.   El Pilós...
Opinió, Entitats, Articles, Ampa escola, Portada

EL menjador de l'escola Cingle Roig

A les zones rurals, a diferència de les ciutats,  sovint ens trobem amb certa...
La nostra gent, Records, Portada

Lo pedris pel món: la Montsant, la Mar i la Montserrat a Fez amb Lo Pedrís

Què passa, Notícies, Esports, Portada

Centre d'activitats de muntanya de Vilaplana

Som molts al poble que d’una manera o altra aprofitem el que tenim al voltant i fem...
Literatura, Contes, Portada

Les tres Reines d'Orient

La història va anar més o menys així: A Orient hi havia tres...
Història, Història local, Portada

Els molins fariners de Vilaplana (I)

Els molins fariners són construccions utilitzades per moldre blat utilitzant la...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 79 (abril 2020)

No ens enganyem, amb la reobertura del Casal hi sortim guanyant, sempre. Però també...
Història, Geografia, Portada

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3

MONESTIR IVIRON . El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del...
La nostra gent, Homenatges, Portada

En Xavier Joanpere , sempre el tindrem ben present  

Hi ha persones que per la seva feina i el seu exemple ocupen un espai a la terra i, tot i que...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier, fins sempre

Ens vam conèixer a inicis dels 90 en una d'aquestes privilegiades ocasions que la...
Literatura, Lingüística, Portada

Onomàstica de l'antic terme de la Mussara

El passat diumenge 26 de gener es va presentar el llibre sobre els noms de lloc i de persona...
Opinió, Articles, Portada

Entre amics. O com el Sr. Garcia i els seus amics van acomiadar el camarada

Els homenatges acostumen a seguir rituals, sovint estereotipats. Les regles del joc que...
Història, Història local, Portada

El Danubi baixava gris cendrós

Quan el Joan se’n va anar, en temps de vencedors i vençuts, la seva mare, la...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Lo pedris pel món: la Irina, l'Alba i el Pep han portat Lo Pedrís a Florència