Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 74

De cinema: El llarg camí cap a una casa (II)

 

Passats uns mesos i unes eleccions –del llarg reguitzell que properament vindran- ja veiem com les tesis contra la immigració –entre d’altres propostes del mateix estil- tenen el terreny adobat per aconseguir vots i si donen vots, sempre hi haurà algú per intentar recollir-los al preu d’enterbolir la convivència.

Però aquestes línies no s’adrecen a parlar de política sinó de cinema oferint propostes que ens permetin reflexionar i debatre sobre el tema a partir de la visió que ens proporciona el setè art.

Dedicàvem l’anterior capítol a la immigració cap als Estats Units, gresol de nouvinguts on, dins les dificultats que tot nou inici implica, sempre ha estat més fàcil si eres un WASP, acrònim en anglès de blanc, anglosaxó i protestant –són raonables i dos de tres també els hi era acceptable- Ara, en una societat sense les necessitats de població de territoris verges i una Europa benestant, reben amb preocupació les noves onades humanes que ja no provenen del vell continent.

Però precisament, què hi ha del cinema migratori a Europa? Podríem començar per Alemanya que ha rebut milions de persones migrades a partir de la recuperació econòmica dels seixanta incloent milers d’espanyols. Potser, però, la seva comunitat migrada més coneguda és la turca. Almanya, bienvenido a Alemania (2011) ens serveix per il·lustrar aquest col·lectiu, ens explica la història d’una d’aquestes famílies de diverses generacions on l’avi encara enyora el seu país de naixement i fills i nets tracten de fer-se seves les dues cultures i les dues tradicions. El toc de comèdia no omet la sensació dels protagonistes de no pertànyer enlloc i que la tornada a les arrels que els hi proposa l’avi els hi sembli un retorn a un lloc que no és seu.

Una història similar ens proposa El viatge de la Nisha (2014), on la protagonista veurà com la doble vida que porta, la de la modèlica jove paquistanesa i l’adolescent de costums europeus se’n va en orris quan el seu pare desaprova la relació amb un noi local i l’envia cap a la seva família al Pakistan.

Dues pel·lícules que ens mostren famílies ja instal·lades a occident. En canvi In this world (2002) ens mostra el penós viatge que han de fer molts refugiats en la seva cerca d’una vida millor, en aquest cas des del Pakistan fins al Regne Unit i com, un cop arribats, no es troben precisament amb la terra promesa esperada.

En un to més desenfadat, Un viaje de diez metros (2014) ens mostra el xoc de dos negocis que entren en competència, un restaurant indi nouvingut i un tradicional restaurant francès i la combinació d’ambdós per evolucionar i millorar.

Acabarem el repàs per aquest repàs a la immigració a Europa amb dos exemples de cinema de l’Estat espanyol, i els dos ja tenen alguns anys, fet que ens permet copsar que no es tracta d’una situació nova dins la nostra societat. Una és Las Cartas de Alou (1990) i l’altra Bwana (1996), les dues focalitzades en la migració africana. Resulta curiós veure com algunes crítiques de l’època les definien com a mostra del racisme latent de la societat espanyola en un to més o menys amable. Bé, sembla que ara ja podem eliminar l’adjectiu latent. El llarg camí cap a una casa (II)

Passats uns mesos i unes eleccions –del llarg reguitzell que properament vindran- ja veiem com les tesis contra la immigració –entre d’altres propostes del mateix estil- tenen el terreny adobat per aconseguir vots i si donen vots, sempre hi haurà algú per intentar recollir-los al preu d’enterbolir la convivència.

Però aquestes línies no s’adrecen a parlar de política sinó de cinema oferint propostes que ens permetin reflexionar i debatre sobre el tema a partir de la visió que ens proporciona el setè art.

Dedicàvem l’anterior capítol a la immigració cap als Estats Units, gresol de nouvinguts on, dins les dificultats que tot nou inici implica, sempre ha estat més fàcil si eres un WASP, acrònim en anglès de blanc, anglosaxó i protestant –són raonables i dos de tres també els hi era acceptable- Ara, en una societat sense les necessitats de població de territoris verges i una Europa benestant, reben amb preocupació les noves onades humanes que ja no provenen del vell continent.

Però precisament, que hi ha del cinema migratori a Europa? Podríem començar per Alemanya que ha rebut milions de persones migrades a partir de la recuperació econòmica dels seixanta incloent milers d’espanyols. Potser, però, la seva comunitat migrada més coneguda és la turca. Almanya, bienvenido a Alemania (2011) ens serveix per il·lustrar aquest col·lectiu, ens explica la història d’una d’aquestes famílies de diverses generacions on l’avi encara enyora el seu país de naixement i fills i nets tracten de fer-se seves les dues cultures i les dues tradicions. El toc de comèdia no omet la sensació dels protagonistes de no pertànyer enlloc i que la tornada a les arrels que els hi proposa l’avi els hi sembli un retorn a un lloc que no és seu.

Una història similar ens proposa El viatge de la Nisha (2014), on la protagonista veurà com la doble vida que porta, la de la modèlica jove paquistanesa i l’adolescent de costums europees se’n va en orris quan el seu pare desaprova la relació amb un noi local i l’envia cap a la seva família al Pakistan.

Dues pel·lícules que ens mostren famílies ja instal·lades a occident. En canvi In this world (2002) ens mostra el penós viatge que han de fer molts refugiats en la seva cerca d’una vida millor, en aquest cas des del Pakistan fins al Regne Unit i com, un cop arribat, no es troben precisament amb la terra promesa esperada.

En un to més desenfadat, Un viaje de diez metros (2014) ens mostra el xoc de dos negocis que entren en competència, un restaurant indi nouvingut i un tradicional restaurant francès i la combinació d’ambdós per evolucionar i millorar.

Acabarem el repàs per aquest repàs a la immigració a Europa amb dos exemples de cinema de l’Estat espanyol, i les dos ja tenen alguns anys fet que ens permet copsar que no es tracta d’una situació nova dins la nostra societat. Una és Las Cartas de Alou (1990) i l’altra Bwana (1996), les dues focalitzades amb la migració africana. Resulta curiós veure com algunes crítiques de l’època les definien com a mostra del racisme latent de la societat espanyola en un to més o menys amable. Bé, sembla que ara ja podem eliminar l’adjectiu latent.

 


Joan M. Rovira




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada

Paraules pel Pep

SI COMENÇA EL DIA I JO NO SÓC AQUÍ, de David Romano Traducció...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

BAIXA : La recent remodelació del Pont Vell, situat al vell camí de Reus, amb...
La nostra gent, Records, Portada

naixements 2018

Anaïs Flores Rabascall va neixer el dia 22 de gener del 2018.
Què passa, Notícies, Portada

 Reconeixement per Xavier Joanpere, Fito Luri i Esteve Giralt en la vuitena edició dels Premis Amenós de Reus

El darrer 3 d'abril es van atorgar els premis Jaume Amenós als que més Enganxen...
La nostra gent, Records, Portada

LA FAMÍLIA QUE UN ESCULL

Jo vaig conèixer al Pep el dia que la Rosa me’l va presentar com el seu company....
La nostra gent, Records, Portada

A reveure, amic

No sé com fer-ho, Pep. M´han demanat que escrigui un article en record teu per a...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

Un ofici vocacional (I) Docent, mestre/a, professor/a, formador/a.... mots amb diversos...
La nostra gent, Records, Portada

Recordant el Pep

No recordo la primera vegada que vaig veure el Pep. Era, simplement el “Pep de las...
Què passa, Notícies, Portada

La problemàtica de l€avellana, l€oli d€oliva i els cítrics es fa sentir al Parlament Europeu

El passat dilluns 18 de març un grup d’alcaldes, regidors i productors del Baix...
Què passa, Entitats, Activitats, Ampa escola, Portada

CARNAVAL 2019 A VILAPLANA

Turuuuut Tuuruuut!!!!! Ja arriba el carnaval!!!! Es fa saber: a tots els habitants de...
Què passa, Entitats, Activitats, Ampa escola, Portada

ANEM A BUSCAR EL TIÓ A VILAPLANA 2018

Pensàvem que els tions ja no arribarien a Vilaplana, però finalment, un...
La nostra gent, Records, Portada

Entrar a la rotonda sense mirar

ENTRA A LA ROTONDA SENSE MIRAR per Antònia Farré In memoriam Pep de Las Heras...
Història, Història local, Portada

El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana

Aquest número de Lo Pedrís obre les pàgines al relat i la història...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Demografia 2018- Naixements

Paula de las Heras Ramon va neixer el 3 d'agost del 2018
Recerca, De cinema, Portada

De Gaudís, Goyas i 'scars

L’any s’estrena amb aquestes tres gales, una darrera l’altra. En la primera,...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar

Pont Foradat - Pont del Morral Desplegat - Cova de la Roja - barranc afluent de les Tosques -...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

TOM€S BIGORRA MUNTÉ (60 anys) Enginyer Tècnic Industrial

“En tant que treballes per a la gent, el que busques és resoldre inquietuds i...
Opinió, Articles, Portada

Cultura, un servei públic com tants d'altres

En els darrers anys, les polítiques en matèria cultural s’han centrat a...
Què passa, Recerca, Entitats, Activitats, Tradicions, Escola, Portada

El Carnestoltes

EL CARNESTOLTES   Història del Carnaval   La festa del Carnaval...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

El saxòfon

Al desembre i al gener, els nens i les nenes d’Educació Infantil, han rebut una...
Opinió, Articles, Portada

PARAULES QUE FAN MAL

Aixecar-me del llit, i posar els peus sobre el terra moll, ple de realitat, ha sigut tot un...
Entitats, Història, Història, Escola, Portada

NOTTING HILL CARNIVAL  

When we think of Carnival, Great Britain is not the first country that comes to our head, but...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Le Corps Humain

Les élèves de sixième ont fait un travail d'investigation.  Ils...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

UN CARNAVAL M€GIC

El carnaval sempre és una festa ben divertida en què totes i tots ens ho passem...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Carnaval màgic

El passat divendres 1 de març vam celebrar el carnaval de l’escola amb una ja...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Vilaplana i la nau Apilo XII

En aquesta escola ens preocupem molt pel medi ambient (no tenim el distintiu d’escola...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Carnaval a l'escola: la classe dels Barrets Màgics

Els nens i nenes de la classe dels petits de l’Escola Cingle Roig aquest curs som la classe...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Carnaval a l'escola

TOTES LES NENES I NENS DE l’Escola Cingle Roig VAM TRIAR DISFRESSAR-NOS DE MAGS AQUEST...
Què passa, Entitats, Notícies, Escola, Portada

TRAIEM LES PLANTES AL CARRER!!!!

Com ja sabeu, la nostra escola és Escola Verda. Ja fa anys que participem d’aquest...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

L€ESCOLA DE VILAPLANA, ESCOLA VERDA!!!!

El dijous 7 de març, el comitè ambiental de la nostra escola va anar a Falset a...