Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història local - Portada | Revista 74

La re-descoberta de l’església medieval de La Mussara

Un sinònim d’edifici és immoble i, de fet, generalment considerem l'arquitectura com un element estable, sòlid, que es construeix, s’utilitza i, finalment, es derrueix.
 
Però hi ha una altra manera de veure i de comprendre l'arquitectura i és la de considerar els edificis com uns éssers vius, dinàmics, que neixen, creixen, evolucionen, canvien i, fins i tot, es belluguen. Un ésser viu que al final de la seva vida pot tenir una agonia, més o menys llarga, per desprès o bé morir del tot o renéixer amb una altra forma. Fins i tot un ésser que pot fagocitar construccions veïnes o ser fragmentat en altres de més petites.
 
Un edifici pot tenir molts anys de vida, fins i tot segles, i durant tot aquest temps de segur que ha anat evolucionant i patint diverses transformacions que poden desfigurar perfectament el seu aspecte original. Només cal veure els canvis que qualsevol persona, al llarg de la seva vida, pot observar en el seu entorn. Ara imaginem aquests canvis multiplicats per les diferents generacions que han viscut en aquest espai. No és d'estranyar, doncs, que l'aspecte actual d'un edifici centenari sovint tingui poc a veure amb l'aspecte que tenia originalment.
 
Tots aquests canvis deixen senyals, cicatrius si es prefereix, i si un sap identificar-les i interpretar-les correctament podrà llegir la història d'aquest edifici. I d'això s'encarrega una disciplina que es diu Arqueologia de l'Arquitectura: l'estudi i anàlisi dels edificis amb la intenció d’esbrinar quina ha estat la seva història i evolució.
 
I aquest ha estat l'objectiu del que s'ha realitzat a l’església de la Mussara, identificar i analitzar les cicatrius i senyals que té i, a partir d'elles, intentar escriure la seva història.
 

L'església de Sant Salvador de la Mussara en el temps
 
L'església que actualment veiem, dedicada a Sant Salvador, és una construcció de mitjans de segle XIX. Ens ho diu tant el seu estil constructiu, propi d'una arquitectura rural amb tocs neoclàssics típic d'aquest període com la data de construcció,1859, gravada en la clau de la porta d'entrada (data que l'erosió ha esborrat però que molts hem vist). És un edifici de formes simples i austeres amb una decoració molt minimalista i que, aparentment, no presenta cap tret que la faci destacar d'entre la resta d'esglésies contemporànies de la comarca.
 
Sabem, però, que abans d'aquesta data ja existia un temple. De fet, es conserva una butlla del Papa Celestí III, datada el 1194, que ja ens parla de l'existència d’una església a la Mussara. No en va una mostra de l’antiguitat de la nostra església la trobem en la talla gòtica de la Mare de Déu del Patrocini, provinent de la Mussara i que ara està en el Museu Municipal de Reus.

No obstant això, l’aparent simplicitat que mostra l’actual l’església de Sant Salvador, presenta un seguit d'elements que sobten per la seva singularitat i que ja ens indiquen que ha de ser un edifici més complex del que aparenta: parlem de la pedra (que és una clau d’arc reaprofitada) amb una datació del 1794 a sobre de la porta de la façana, la distribució dels arcs que aguanten el cor, just a l'entrada, l’existència d'un arc apuntat dins el mur lateral dret (mirant a l’altar) i la conservació de les restes d’un campanar d’espadanya (o de cadireta) en el mur lateral dret, el qual separa l’església de l’abadia. Tots aquests elements són clars indicis de l’existència d’una construcció prèvia a l’actual edifici que es troba, parcialment, englobada dins l’actual església.
 
És prou conegut que al llarg dels segles XVIII i XIX, hi ha un significatiu creixement demogràfic i econòmic a tot el Camp de Tarragona, cosa que va provocar la substitució de les esglésies medievals per altres de nova construcció, bàsicament perquè les primeres s’havien quedat petites. Així que es combinava la necessitat de tenir un temple més ampli per encabir una població que no parava de créixer amb un increment de la riquesa que permetia poder assumir el cost de les noves construccions. Aquesta és la raó per la qual en el Camp de Tarragona, pràcticament, no s’han conservat esglésies parroquials medievals.
 
Aquest fenomen el coneixem a la mateixa església de Vilaplana i ara la podem veure a la de la Mussara. No hem d’oblidar que el poble passa de 22 habitants l’any 1497 als 77 de l’any 1763 arribant  als 323 l’any 1857. És fàcil entendre que l’església medieval, dimensionada per una població de menys de mig centenar de persones, es deuria de quedar petita quan en el segle XVIII la població arribava al centenar. I ja no diem en el segle XIX quan es passa dels 300.


Arqueologia de l'arquitectura a l’església de la Mussara
 
Una primera anàlisi de les evidències d’edificacions anteriors a l’església de la Mussara van permetre plantejar la hipòtesi que la construcció de l’edifici actual deuria d’haver aprofitat part de l’església medieval i que, per tant, una bona anàlisi de l’edifici podria permetre identificar i reconstruir la forma del temple original.
 
Per aquesta raó, i gràcies a una subvenció de la Diputació de Tarragona i, no cal dir-ho, la participació entusiasta de l’Ajuntament de Vilaplana, es va poder dissenyar un projecte d’intervenció arqueològica que comportava l’aixecament planimètric acurat de l’edifici i una excavació puntual en la zona on suposàvem que estaria l’absis medieval.
 
La documentació planimètrica tenia com a objectiu poder documentar amb detall tot l’edifici per tal de poder-lo estudiar i analitzar, buscant aquelles “cicatrius” que ens explicarien la seva història. Per contra, l’excavació arqueològica, buscava poder confirmar la teoria que ens havíem fet sobre com devia ser i quines dimensions hauria tingut, l’edifici medieval. Es va decidir fer un sondeig just al costat de l’arc apuntat que es veu en el mur dret de l’església, en la zona de l’antic cementiri. L’arc es recolza sobre un mur antic que està tallat, el que feia preveure que es podria trobar la seva continuïtat i, si això fos així, permetria dibuixar la planta de la capçalera de l’església medieval. L’excavació arqueològica va confirmar-ho però també va mostrar que aquesta era més llarga del que ens havíem pensat i es pot assegurar que arribava fins al límit de l’actual cementiri.
 
L’anàlisi dels murs, d'altra banda, ens va indicar que la història de l’església de la Mussara era més complexa  i interessant del que es podria pensar en el seu moment, detectant-se, com a mínim, 5 moments constructius.
 
La conjunció de les conclusions de l’excavació arqueològica i de l’estudi dels murs ens ha permès redibuixar una nova, vella història de l’església de Sant Salvador de la Mussara.

 
Una nova, vella història de l’església de Sant Salvador de la Mussara.
 
A falta de finalitzar l’estudi d’arxius, que pot matisar o concretar algun detall, estem en condicions de poder dibuixar una història acurada de l’església de Sant Salvador de la Mussara.
 
  1. Hi ha una primera església amb una data de construcció incerta que podria ser del segle XII-XIII amb alguna possible reforma del XIV. Seria una església de planta rectangular d’uns 18 per 5 metres, de nau única dividida amb quatre cruixies i que tindria una alçada d’entre 5 i 6 metres. Estaria orientada Est-Oest, amb un absis semicircular mirant a orient. A la façana oest hi hauria un campanar d’espadanya de dos ulls i la porta s'ubicaria, descentrada, al mur sud.
 
  1. En un moment que encara no hem pogut determinar, però que se situaria entre els segles XV i XVII, es construeix l’abadia, adossant-se al mur oest i anul·lant el campanar d’espadanya. Per substituir-lo es construeix un campanar exempt, al costat de la porta, de planta quadrada i d’uns 9-11 metres d’alçada.
 
  1. A finals dels segle XVIII (recordem la pedra amb la datació de 1794) es construeix una nova església, i es derrueix parcialment l’antiga. Es conserven els murs de la façana oest i, parcialment, el de la façana sud que s’aprofiten en el nou edifici. La nova església té una orientació Nord-Sud, conservant l’entrada en el mateix lloc on estava la porta medieval. Interiorment es configura amb una nau quadrada, de 10 per 10 metres que inclou un petit cor sobreelevat i un ampli absis semicircular que té dues petites sagristies als costats. L’edifici guanya alçada, arriba als 8 metres, fet que provoca que el campanar es quedi petit. Per aquest motiu es recreix amb un segon cos de planta octogonal, que assoleix els 15 metres d’alçada. 
 
  1. En un moment incert del segle XIX es construeix la capella fonda, un espai quadrangular d’uns 26 m2 que amplia l’església.
 
  1. A mitjans del segle XIX la façana sud comença a tenir problemes estructurals. Aquesta façana s’ha construït aprofitant el mur medieval, el qual no pot suportar el sobrepès de la nova construcció i comença a cedir. Per aquesta raó la desmunten i l’avancen fins a englobar el campanar. És la façana que veiem avui en dia. Aquests treballs acaben el 1859.
 
Aquest “ésser viu” que coneixem com església de la Mussara, avui en dia està agonitzant. Amb aquests treballs, al posar en evidència el seu valor històric, intentem ajudar que es pugui recuperar d’aquesta agonia i que això sigui el pas previ a una nova vida, que es pugui recuperar i tornar a ser l’edifici emblemàtic d’un lloc tan singular com és la Mussara. Esperem, així, poder incloure un nou capítol a la seva llarga història (825 anys).
 
Addenda: És de senyors ser agraït. No podem acabar aquest text sense agrair la bona disposició i comprensió de la Diputació de Tarragona, així com el treball i l’acompanyament que ha fet l’Ajuntament de Vilaplana, especialment, però no només ells, el Tomàs i el German (que no ha esmerçat esforços a l’hora de netejar i desbrossar les àrees on hem treballat, que no és poca cosa).


Dr. Josep M. Puche i Dr. Jordi López
Institut Català d’Arqueologia Clàssica




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Literatura, Narrativa

El carro

Volia parlar-vos del carro de casa. D'aquell carro que vam comprar venturer i que hem tingut...
Recerca, De cinema, Portada

REC18

XVIII Festival Internacional de Cinema de Tarragona Després d’una setmana...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema: El llarg camí cap a una casa (II)

  Passats uns mesos i unes eleccions –del llarg reguitzell que properament...
Què passa, Activitats, Portada

Hallowen: Truco o Trato

El text de la carta el podeu llegir a la foto de la carta que ens han fet arribar un grup de...
Recerca, Cuina, Portada

Mussarafood. La cuina de casa

Posar-se davant dels fogons és cosa fàcil. Ara, que en surtin coses bones, ja no...
Què passa, Notícies, Portada

Festa dels 50 anys de l'ordenació de Josep Bofarull i Veciana

Festa dels 50 anys de l'ordenació de Josep Bofarull i Veciana.   Des del 23...
Recerca, Casos i coses, Portada

El fang de Julio Antonio

Julio Antonio va morir molt jove, en el cim d'una incipient carrera d'èxit i en...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Salvador Juanpere - "Procés de creació. De les idees a la producció."

  Dins dels diferents actes de la Festa Major, en Salvador Juanpere va fer un...
Què passa, Notícies, Portada

Comiat de Mossèn Manel Fuentes

El Mossèn Manel Fuentes va canviar de parròquia. Ha estat destinant a la Selva i a...
Literatura, Contes, Portada

Momi a Montsat cercant els tions perduts

Aquest és el conte que han escrit en Maurici Montané i...
La nostra gent, Records, Portada

Demografia 2018: Defuncions

    NECROLÒGIQUES ANY 2018   Joan Cabré...
Història, Història local, Portada

La re-descoberta de l€església medieval de La Mussara

Un sinònim d’edifici és immoble i, de fet, generalment considerem...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedrís 74 (desembre 2018)

Ara que s’acosta el Nadal i arriba la fi d’aquest any, és un bon moment per...
Què passa, Activitats, Portada

IV Campionat de botifarra, Memorial Mossèn Josep M. Musté

El dissabte 1 de desembre vam celebrar el quart campionat de botifarra de Vilaplana en...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista amb Agustí Ferré Vergés

Plovisqueja mentre enfilo carrer Major amunt per anar a ca l’Agustí. Ell...
Opinió, Articles, Portada

Agenda llatinoamericana 2019 o allò que s'ha de fer

L’any 1992 va ser el commemoratiu de l’invasió d’ Amèrica....
Literatura, Poemes, Portada

Felicitació de Nadal

Quan arribem al desembre i fa un fred que déu-n’hi-do, prepararem el pessebre en...
Literatura, Ressenyes literèries, Portada

El carro, d'Oleguer Huguet

Volia parlar-vos del carro de casa. D'aquell carro que vam comprar venturer i que hem tingut...
Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Animalades

El proppassat divendres, 23 de novembre, al Palau Bofarull de Reus, es va presentar un llibre...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Demografia 2018: Naixements

ANY 2018 Foto 1: Bet Ciurana Pujals, 20 de juliol  Foto 2: Jana Anguera Julian, 15 de...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

IV Crono urbana Vilaplana 2018-11-27

Sembla que anem consolidant aquesta cursa amb bicicleta per la festa major. Enguany s’ha...
Què passa, Activitats, Ampa escola, Portada

Castaween

És un terme inventat, si, però això del HALLOWEEN també s’ho...
La nostra gent, Entitats, Entrevistes, Escola, Portada

L€entrevista: històries de Vilaplana€

Els nens i nenes de la classe del Bosc Màgic volem saber coses de Vilaplana i hem...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina amb Isabel Mas. Menú de Nadal

D’ENTRANT: LLAMÀNTOL INGREDIENTS: Llamàntol SALSA INGREDIENTS...
Literatura, Contes, Portada

Petits fours: Bitllet

Estic veient un bitllet a terra, allà al davant. És un d’aquells bitllets...
Recerca, Natura, Portada

Descoberta botànico-medicinal per la Mussara (capítol 5)

- Hi ha alguna planta més per aquí que sigui per netejar ferides? - Doncs...
Entitats, Escola, Portada

Rimes de paraules

Els alumnes de cicle inicial hem treballat les rimes de paraules. Dues paraules rimen si les...
Recerca, Tradicions, Escola, Portada

Halloween

Nowadays, Halloween is one of the most common festive days in the whole world. People get...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Ens divertim fent psico!

Els nens i nenes d'Educació Infantil gaudim molt a psicomotricitat. Cada setmana fem...
Recerca, Natura, Escola, Portada

Rotació i translació!!!

Aquesta mes a la classe de Medi hem estat parlant sobre els moviments que fa el nostre...