Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Homenatges | Revista 73

Francesc Pàmies Revascall (1870-1949), el pintor de la llum


Qui hagi estat a la Sala Parroquial de Vilaplana, possiblement, haurà vist dalt de l’escenari un mural d’un paisatge fascinant pintat a l’oli sobre una tela gegantina que ens atrapa i enlluerna de forma encisadora.

A la pintura, en primer pla, al centre, hi ha una terrassa luxosa amb mirador, on hi destaquen cinc columnes esveltes de marbre blanquinós i grisenc. Per una d’aquestes, s’hi enfilen serpentejant delicades fulles d’heura. A la dreta, s’hi troba un centre replet de flors de mil i una forma i colors. Per sota, s’hi insinuen unes escales, protegides per balustrades massisses d’un blanc amb transparències marmòries, que des de la terrassa baixen fins un jardí amb una font d’on brolla amunt un rajolí d’aigua. És una escena idíl·lica que sembla formar part d’un palau lluminós, fresc i exuberant. I al fons, a la llunyania, com a contraposició, hi reposa, sota un paisatge muntanyós d’escarpades cingleres blanques i rogenques, un poble petit de secà, de senzills teulats vermells, on s’alça, just al mig, un campanar espigat de rajola ocre, que podria ser Vilaplana. Una i altre part, d’ambos paisatges contraposats, s’emmarquen dins el propi teló amb la pintura sòbria d’unes cortines vellutades d’un antic vermellós Damasc, de les quals pengen cordons, borles i serrells daurats.

Les proporcions, la perspectiva i la llum del paisatge estan molt ben aconseguides. Les cases humils, el campanar de rajola, els cingles, la vegetació... encara que estiguin allunyades de l’observador s’intueixen força bé. Aquest efecte artístic sorprenent i captivador potser es dona gràcies a la precisió del traç, a la focalització ajustada dels punts de fuga, a la gràcia de les pinzellades delicades, a saber combinar bé els colors, a l’harmonia subtil entre llums i ombres... Però, entre aquest conjunt paisatgístic de contrastos, el que més atrapa és una mena de lluminositat radiant, que sembla que baixi del cel, i que li atorga vida i singular bellesa al llenç. El mural era el teló de l’antic teatre de la sala i va ser obra del pintor vilaplanenc, Francesc Pàmies Revascall [1], conegut popularment per Sisquet Xacó.

La pintura del teló, d’influències neoclàssiques, que amb el pas del temps ha esdevingut quelcom icònic, m’ha servit per introduir l’art pictòric de Francesc Pàmies. Una figura que caldria donar a conèixer més profundament per poder valorar l'abast i importància de la seva obra. Maria Anna Vernet i Ferré, la historiadora local, l’inclou com a vilaplanenc distingit en el seu llibre Vilaplana: aproximació a la seva història, costums i tradicions. Sobre la pintura de Sr Xacó, M. Vernet en destaca l’expressivitat i lluminositat que tenia en el tractament de la llum. Oleguer Huguet i Ferrer (1914-1996), el poeta, en el seu llibre Anecdotari de Vilaplana també alaba l’obra i la figura del Sr. Xacó en l’apartat que dedica a la pintura local. La forma que ens ho explica és exquisida, senzillament perquè sap condensar en cada paraula la idea precisa, no hi sobra ni hi falta res [2].

El tema del teló del teatre, obra seva, explica d’una manera ben entenedora la significació del seu retorn al poble. Venia de la ciutat una mica enlluernat pel jaspi dels pilars i el luxe d’aquell palau, tan irreal ací, des d’on s’encara, de bell nou, amb el paisatge nadiu. La rustiquesa del campanar de rajola i les cases humils, i el cingle roig... tot ho veu per contrast més bonic. I posa l’art al servei dels seus coterranis.

No sabria dir ni quan ni a on va pintar l’artista aquest mural noucentista que senyoreja dalt del escenari [3]. Devia fer-ho possiblement a finals del S.XIX o principis del XX. Una etapa, on el Neoclassicisme i el Modernisme convivien en el món de les arts a Catalunya, i on Francesc Pàmies podia haver rebut influències d’aquest l’estil en la seva forma de dibuixar i pintar.

Sabem que Francesc Pàmies va exercir el seu mestratge al també vilaplanenc Josep Ferré Revascall, de Cal Pubill (1907-2001), conegut artísticament com el Príncep de les Roses, pel seu particular art en representar-les. Ell mateix ens ho va explicar al desembre del 2000, quan de forma altruista va dibuixar a carbó la portada valuosa número 2 de Lo Pedrís, on hi apareix magníficament representat el campanar.  

Segons Josep Pàmies Tost (de cal Xacó), el seu avi patern Francesc va estudiar pintura a Lleida. Però les obligacions relacionades amb el conreu de les terres de la família va determinar que hagués d’abandonar aviat els seus estudis. No obstant, ell no va deixar la passió per la pintura artística que havia arrelat dins seu.

Ramon Besora Besora explicava que a Barcelona, a la casa Jorba del portal de l’Àngel, hi havia una pintura al fresc del Sr. Xacó. Desconeixem si n’hi havia més en altres indrets. Potser a Lleida, on va formar-se. Però sabem que la major part de la seva obra va plasmar-la al seu poble natal. Per exemple, les pintures modernistes amb decoracions florals acolorides i sanefes geomètriques, alguna de les quals encara es conserven als interiors de cal Paraire [4]. Així com els magnífics frescos sobre calç que va fer a cal Xacó, la seva casa pairal, on hi havia el retrat d’un infant mort pintat d’una blancor lluminosa diuen que per consolar la pena d’una mare que no en tenia d’altre. També va realitzar els esgrafiats exteriors de les façanes de cal Paraire, al carrer major, i de cal Cònsol, al carrer Doctor Mallafré, que amb els anys es va anar deteriorant i que, no fa gaire temps, els actuals propietaris els van fer restaurar.

A l’església de Vilaplana, la petjada artística del Sr. Xacó encara es pot veure a la part alta de les columnes de la capella del Santíssim [5]. Concretament, hi ha la representació de les figures simbòliques dels quatre evangelistes i els medallons daurats que hi ha pintats sota d’aquestes. Encara que bona part d’altres obres de F. Pàmies ja no es conserven com, per exemple, la pintura de les ànimes del purgatori, les flames del qual contrastaven amb l’or madur de l’altar major [6], o una sèrie de murals al fresc sobre les parets de calç del menjador del cal Miets, actual casa d’Augusto Sanz i Anita Gòmez, al carrer sant Sebastià, o les pintures dels miracles de les noces de Canà a la vella pastisseria de cal Olla com bé detalla Oleguer Huguet [7]:

A ca l’Olla, que feien de pastissers, hi havia entre la fruita i dalt de casa seva, com a testimoni del seu refinament espiritual, el miracle de les noces de Canà. Al sostre de la cambra hi havia pintat, amb estels “trets” del natural, el bocí de cel vers al qual floria, tan ben arrelada en la pròpia terra, la seva pròpia immortalitat.

Qui vagi altre vegada a la Sala Parroquial li demano que miri dalt de l’escenari i contempli de nou el mural envellit d’un paisatge fascinant pintat a l’oli sobre una tela gegantina que, malgrat hagi perdut llum, color, vida... pel desgast inexorable dels anys, encara ens atrapa i il·lumina. Li prego que de tant en tant recordi, si pot ser amb afecte, que aquesta valuosa obra simbòlica, de memòria entranyable, la tenim gràcies a l’art i a l'estimació pel seu poble d’en Francesc Pàmies Revascall, el Sr. Xacó, l’encisador pintor de la Llum.

Infinites gràcies, Sr. Xacó.    
 
Pitxi, setembre 2018
 
 

[1] Francesc Pàmies Revascall era fill de Teresa Revascall Munté i de Jaume Pàmies  Revascall. Va néixer al 1870 o 1871 a Vilaplana i va morir el dia 1 d’octubre de 1949 a la mateixa vila. Estava casat amb Concepció Mariné Fort. D’aquest matrimoni va néixer un sol  fill: Josep Pàmies Mariné (3-6-1915). En Francesc tenia una germana que es deia Elvira. El Sr. Xacó va ser alcalde de Vilaplana durant dos mandats. La primera etapa com alcalde va començar el dia 1 d’abril de 1920 i el va concloure el 2 d’octubre del 1923. La segona alcaldia va regir-la des del dia 26 de febrer del 1930 fins al 14 d’abril del 1931.
[2] Oleguer Huguet i Ferré, Anecdotari de Vilaplana, página 18.
[3] A la Fototeca de Lo Pedrís, làmina 45, va sortir editada la fotografía del mural del teló d’en Francesc Pàmies.  Aquesta foto pertany al Clixé de E. Puig, cedida amablement  per la neta d’en Puig, la Victorina i, el seu espós, Paco. La foto original es devia fer poc després que Pàmies pintés el mural perquè es veuen molt bé tots els elements. Però, al ser en blanc i negre, no podem apreciar els colors i el tractament de la llum. Ens diu que el teló estava a la Societat el Porvenir.
[4] A cal Paraire, hi vivia la seva germana Elvira Pàmies Revascall, esposa de Pau Aymamí Figuerola. Per aquesta relació familiar és molt possible que F. Pàmies deixés en aquesta llar un llegat pictòric important. Aquesta casa está situada quasi davant mateix de la casa pairal de Cal Xacó que, segons detalla M. Vernet, va ser construida el 1744.
[5] La relació entre F. Pàmies i la construcció de la capella del Santíssim l'explicita Maria Anna Vernet en el seu llibre Vilaplana: aproximació a la seva història, costums i tradicions. Concretament, a la pàgina 292, diu el següent: Sota l’impuls de Mn. Francesc Rovira, el 15 d’agost de 1928, els Srs. Francesc Pàmies, Pau Aymami, Josep Guiu, Dionís Martorell, Josep Agustench i Sebastià Agustench  .....van demanar permís al consistori per edificar una capella a la nau lateral del temple, dedicada a hostatjar de manera permanent Jesús Eucaristia, la capella del Santíssim.
[6] No he pogut esbrinar a què es refereix exactament Oleguer Huguet quan parla de l’or madur de l’altar major. Podrien ser les làmines de pa d’or que es feien servir per daurar la fusta que formava el retaule de l’altar barroc de l’església de Vilaplana. Interpreto or madur en el sentit d’or envellit, és a dir, la tonalita mat i d’un to vermellós que agafa amb el pas del temps per la tècnica del daurat al bol.
[7] Oleguer Huguet Ferré. Anecdotari de Vilaplana, pàgina 19.

 


Josep M Garcia Abelló




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots