Què passa - Literatura - Teatre - Assaig | Revista 73
La nit dels prodigis en el X Mussart
Algunes vegades, no gaires, no saps ni com ni per què, sorgeix quelcom intangible i meravellós, que no pots ben bé definir, que alguns anomenen màgia, encís, prodigi... García Lorca solia dir-ne “duende
”. Doncs bé, per a mi, la nit del 27 de juliol, a la plaça de la Riba, en la presentació del
X Mussart, es va produir alguna cosa semblant que intentaré descriure.
Crec que, potser, hi ajudava la senzillesa d’un escenari sobri, guarnit amb faldilles negres, que s’enlairava per damunt d’una plaça de la Riba íntima i expectant. De fons, les cingleres esveltes i l’abundant vegetació d’un verd ben viu embellien l’escena i custodiaven l’acte poètic. Li anava bé la posada en escena en forma d’entrevista enginyosa i informal, encara que penso que ben estudiada fins a l’últim detall, del dramaturg
Francesc Cerro. Aquest director artístic reusenc ja fa anys que treballa força i amb molt d’encert per fer del
Mussart un recital poètic prestigiós. Potser cal afegir el succés cosmològic insòlit que la Lluna s’havia confabulat amb Mart per tenyir-se de sang en l’eclipsi d’aquella nit dels prodigis. Tot i així, tampoc sabria com definir l’actuació magistral que va tenir lloc. Però afirmaria que va ser d’aquells esdeveniments culturals que a Vilaplana hauríem de recordar com un tresor.
El fet és que només començar a parlar
l’Enric Majó, l’actor de Rubí, es va posar el públic, de seguida, com per art d’encanteri, a la butxaca. Ho feia tot tan fàcil, tan senzill i entenedor que era un goig escoltar-lo. Recitava amb aquell do natural o talent teatral adquirit amb ofici; amb eloqüència i solvència, amb humilitat i calidesa; posant la pausa, els silencis i l’accent melòdic al moment i al lloc adients... que tot en ell t’encisava. A l’artista, li traspuava a la mirada, al gest afable, a l’entonació diàfana, a la humanitat amb què exemplificava retalls de vida propis i fragments poètics ben escollits... tant de sentiment, respecte, amor, veritat, bellesa... que bona part de l’audiència, com jo mateix, vam quedar captivats pel “duende
” que corria per les venes d’aquell gran artista. Si en algun moment el director afalagava l’actor,
l’Enric es treia importància i solia respondre-li en un accent andalús sorneguer
"Cada uno e, como e".
Tampoc sé què devia pensar o sentir cadascun dels assistents a l’escoltar-lo. Intueixo, per la cara atenta i els ulls concentrats, més d’una vegada mig entelats d’emoció, que alguna cosa amagada devia remoure’s dins seu. De vegades, ens feia sentir sensacions o sentiments pregons que et corprenien, que et feien sentir empatia pels personatges i que et portaven a reviure els fets poètics descrits. Altres ens feia visualitzar paisatges reals, reconeguts o enyorats, com la comarca del Vallès que Pere Quart versifica a
Corrandes d’Exili:
"En ma terra del Vallés / tres turons fan una serra,/ quatre pins un bosc espès,/ cinc quarteres massa terra./ Com el Vallès no hi ha res".
Tot era possible, a través d’aquella veu captivadora que declamava dalt de l'escenari, omplint l’aire i el riu de la Riba d’art i de vida. La ràbia, el dolor, el divertiment, l’enyorança, la pertinença, les injustícies, la llibertat, l’amor, la mort.... corrien i bategaven amunt i avall, de nord a sud, del mar cap a la muntanya... sense treva ni aturador, com cavalls desbocats, mitjançant uns versos que se’t clavaven a l’ànima com en el colpidor poema
Funeral blues de W.H. Auden, traduït per Francesc Cerro:
"Atureu tots els rellotges i el telèfon immediatament, / doneu un os al gos perquè calli de moment,/ tanqueu els pianos, i amb els timbals de processó / traieu el taüt fora: que vingui l’enterrador". O que et penetraven fins al moll de l’os, com quan recitava
Romance Sonámbulo de Federico Garcia Lorca:
"Verde que te quiero verde. / Verde Viento. Verdes ramas./ El barco sobre la mar./ y el caballo en la montaña".
De tant en tant, les preguntes o les apreciacions ajustades del director artístic, ens ressituaven i ens deixaven reposar de les emocions viscudes.
En alguns moments, confesso que em vaig sentir aclaparat, remogut per dins, delerós de voler saber més i més... El rapsoda, en alguns moments, em va fer pensar en la pel·lícula
El Carter (i Pablo Neruda). Concretament, en l’escena en la qual el carter escoltava encisat la veu de Neruda recitant-li algun dels seus poemes. Recordava quan ells dos estaven asseguts davant la mar. El carter preguntava al poeta amb tendresa què volia dir “metàfora”. Al carter, mentre escoltava la resposta, li anava el cap i la mirada d’aquí cap allà, contemplant el moviment fluctuant i captivador de les ones. Se’l veia extasiat per la bellesa de les paraules de Neruda que comparava la imatge dels ulls preciosos i oceànics de l’estimada amb la bellesa i la immensitat de la mar. Com
el carter de Neruda, em sentia captivat per la poesia que escoltava. I la ment m’anava d’aquí cap allà revivint el repic de
La campana de Sant Honorat d’en Segarra que implorava per la pèrdua de la pàtria:
"Vosaltres, gent de bona voluntat, / catalans de tota hora, / ¿no sentiu, caminant dins de la ciutat,/ la campana de Sant Honorat?/ ¿No la sentiu com plora?"
Algunes vegades, no gaires, no saps ni com ni per què, sorgeix una meravellosa nit dels prodigis per fer-nos gaudir, aprendre, sentir, emocionar-se. Moltes gràcies
Enric i
Francesc per fer possible que el “duende
”, sigui el que sigui
, ens visités a través d’un actor i d’una poesia escollits amb Art i gran encert.
Pitxi
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
23/01/2024Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
23/01/2024Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
La casa també era coneguda com a Ca la Roja.
SITUACIÓ...
20/01/2024Passatemps, Portada
PA I DROGUES
El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
17/01/2024Recerca, Cuina, Portada
És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
17/01/2024Entitats, Escola, Portada
Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
17/01/2024La nostra gent, Notícies, Portada
Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
17/01/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
Pugen els enllaços matrimonials.
Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
17/01/2024Entitats, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
17/01/2024La nostra gent, Homenatges, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
Enguany, la Festa de la...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Genís Torres Aymamí
6 d'octubre de 2023
Bona nit a tothom,...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
2022
Jordi Mariné Anguera 90 anys ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Jordi Olivan Torralba ...
17/01/2024Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada
La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
17/01/2024Opinió, Articles, Portada
La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
17/01/2024Recerca, De cinema, Portada
La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
17/01/2024La nostra gent, Records, Portada
Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
17/01/2024Literatura, Lingüística, Portada
Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
17/01/2024Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada
Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
17/01/2024Recerca, Casos i coses, Portada
A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres.
Era el...
17/01/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
17/01/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
NO A LA GUERRA
Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
12/11/2023Passatemps