Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 72

Entrevista amb els germans Carles i Teodor Tost Cabré


"El temps el traiem de seure al sofà, mirant la televisió, de fer esport, d’estar-nos més temps del necessari davant l’ordinador..."


És possible reformular la interpretació popular del “Tanto monta...” , posar-li cares i fets, i no pensar en el Doro i el Carles?
Sigui com sigui, amb aquesta entrevista hem intentat mostrar l’altra cara de la moneda; I a fe que ho hem aconseguit!
Aquest parell de personatges que sovint ens resulten indescriptibles, que apareixen de sobte, a tot arreu (o gairebé) i que s’hi queden i que sempre en deixen marca, s'han obert a opinar sobre la dedicació als altres i a allò què t'agrada o t'omple "...mirant de potenciar, sumar o beneficiar, sense perjudicar ningú..."
Les capacitats que puguem tenir per identificar els trets pels quals en poguem fer un mínim retrat, una idea o caracterització se’n van en orris quan veiem les piles infinites d’informació a analitzar! Però no ens hem arronsat! I una vegada en ple vol de cap a la piscina hem acabat comprovant que, a mesura que ha anat passant el temps, hem anat adonant-nos una mica més clarament de què mou la maquinària que els determina a ser com són.
Han estat molts anys de comeses, entrega, compromís i devoció. I, és clar, amb el protagonisme sempre ve aliat el punt de vista i el judici particular dels que som a l’altra banda. Espero que després d’aquesta entrevista es netegin i endrecin totes o moltes de les opinions gratuïtes que no s’adeien del tot a la realitat (jo me’n poso al capdavant!)
Ben cert és que el motllo es va trencar després del naixement de la bessonada!



1. Sempre us hem vist ajudant, assistint, col·laborant, muntant, opinant... en infinitat d’esdeveniments que s’han anat organitzant al poble. Què representa per vosaltres el fet de la col·laboració?
Una forma de vida. Entenem que vivim en una comunitat que té unes necessitats, aquestes es poden cobrir pagant o bé amb les aportacions altruistes dels membres de la comunitat. Doncs bé, som partidaris de fer tot allò que podem fer nosaltres, això ens permet invertir els diners de la comunitat en altres necessitats que no podem resoldre per nosaltres mateixos.
Procurem analitzar les coses des de diferents punts de vista per tal de potenciar i beneficiar allò que creiem que és millor, sense perjudicar ningú, i mirar com podem sumar-hi el màxim de gent possible.
Tenim la virtut o el defecte de ser persistents en allò que creiem tenir clar, i ho defensem.

2. És evident que sense aquesta col·laboració moltes coses que es fan a Vilaplana no reeixirien ni lluirien com ho fan. Creieu que és necessària aquesta participació perquè les coses surtin millor? O potser cal remunerar-la d’alguna manera?
Aportem modestament el que està a les nostres mans, així ens ho han ensenyat, tant a casa com fora. Hi ha molta gent a la nostra comunitat que hi participa, i no n’esperen res a canvi, petits gestos que passen desapercebuts per molts. Si ets capaç d’analitzar el perquè de les coses, per què passen, com funcionen, quines sinèrgies es generen, què fa cadascú en les coses quotidianes, resulta molt fàcil aportar quelcom a la comunitat on vius. I si tots/es contribuïm en alguna cosa, segur que la comunitat millorarà moltíssim.
Aquestes aportacions personals per nosaltres són gratificants per elles mateixes, no esperem cap reconeixement públic ni cap remuneració. Tot i això sempre està bé que qui més qui menys aporti el seu granet de sorra.

3. Generacions anteriors van aconseguir fites molt grans amb aportacions personals de l’índole que estem parlant. Creieu que hem d’exigir aquesta col·laboració tal com es feia abans? O creieu que és millor que la iniciativa surti d’un mateix?
Exigir? A qui? Amb quin dret? La pregunta que ens hem de fer és: Estic disposat/da a pagar-ho? Per nosaltres NO, aquestes coses no es poden exigir, tampoc es poden pagar, perquè si hem de pagar totes les aportacions que fan molts membres de la comunitat, no ens ho podem permetre. Per tant, és d’esperar i d’agrair, ensenyar als teus aquests valors de viure en comunitat, d’ajudar-nos els uns als altres, perquè el dia que necessitis que et donin un cop de mà hi hagi qui te’l doni.
Ens sembla molt egoista pensar que avui podem aconseguir el que vulguem pagant; és més bonic, i comporta més satisfacció poder fer el que està a les nostres mans.

4. De totes aquestes comeses, què és el més difícil que heu fet.
Segurament el més difícil és que la gent entengui que el que fem és voluntari, i que per tant tampoc ens pots exigir més enllà del nostre compromís personal, capacitat...
L’altre cosa difícil és fer entendre que un cop acabat un acte, una festa, una obra... queda la feina de recollir i endreçar les coses. Feina que també cal fer i forma part de l’organització de qualsevol cosa i, que en moltes ocasions, aquestes es queden per a un grup reduït de gent.

5. Per cert, no us hem vist mai jugar a futbol-sala ni fent teatre, no obstant, durant molts anys vau ser els que més hores participaven a les 24 h i heu estat rere l’escenari molts anys! Quin record i vivències en teniu?
Amb els anys, i per temes socials o professionals hem coincidit amb alguns d’aquells joves que pujaven a jugar les primeres 24h, i te n’adones, 25 -30 anys més tard, que se'n recorden que nosaltres érem allí, aquells dos nens que passaven la nit en vetlla i ajudaven a fer les actes, anar a buscar pilotes, dur aigua als jugadors... i permetíem, d’aquesta manera, que aquells que les organitzaven poguessin estar més descansats i alliberats per poder jugar aquelles 24h.
Pel que fa al teatre, alguna cosa hem fet de petits, pastorets, passió... aquelles coses de l'època, però sempre papers secundaris (moltes vegades necessaris). Tot i amb això, des del darrera, són molts els records que et queden, són moltes les bones estones passades, molts els coneixements apresos. També algun disgust, per què no dir-ho, però principalment gaudim molt de les estones compartides, dels riures, del participar de la feina en equip, aprenem coses que després ens serveixen en la vida quotidiana, hem tocat temes de decoració, electricitat, organització, gestió, hem debatut i hem conviscut amb una part de la comunitat, que altrament no ho hauríem fet, ens ha permès conèixer gent d’altres pobles, gent nouvinguda que els ha ajudat a integrar-se en la comunitat...

6. Què representa l’Aplec de la Mussara i el Mussart, des del punt de vista cultural i quina relació hi teniu.
Els dos representen Cultura enmig de la Natura, una combinació espectacular. Generar activitats culturals, en un format esplèndid, en una part molt important del nostre terme, La Mussara, l’apropament de la nostra comunitat i donar a conèixer o convidar a pujar a la Mussara gent que potser no ho faria. On nosaltres només hi hem aportat el nostre granet de sorra.

7. Com a persones que us relacioneu amb l’agricultura, quina seria la vostra proposta per millorar aquest sector que sembla que hagi caigut en una crisi profunda.
Un canvi de política agrària no aniria gens malament, pensant en les persones que realment intenten viure d’aquesta feina, i no només pensant en les noves incorporacions i les grans empreses que últimament inverteixen en el sector agrari. Una agricultura de territori més justa i equilibrada que fixi més gent als pobles.

8. Quina opinió teniu sobre la Cooperativa de Vilaplana i quines funcions haurien de tenir entre la pagesia local i o el conjunt del poble.
La comercialització, cooperació, treball en equip, qualitat, gestió... Tenim un producte de qualitat, i seria interessant millorar-ne la comercialització al detall, per la qual cosa cal invertir en màrqueting.
Entenem que la cooperativa ha de ser la continuació de l’explotació agrària, i per definició hauria de permetre assolir conjuntament objectius comuns mes enllà de l’explotació pròpia. Cada soci hauria d’aportar els seus coneixements per tal d’ajudar al company, un pot ser molt bon agricultor, i un altre ser un gran gestor. Per aconseguir que tot això funcioni, el més important és el debat de fons, que no és altre que saber a què està disposat cada company/a, el respecte a les seva manera de fer, destinar el temps necessari a buscar com millor es poden fer les coses, conèixer els riscos, i que tota l’organització generi confiança.
Segurament en el moment en què es tenen treballadors, que són necessaris, la tendència natural a acomodar-nos en fa perdre part de l’esperit cooperatiu.

9. Amb tot, i ara que esteu més centrats en àmbits molt més amplis del nostre poble, com poden ser el Casal Vilaplanenc o l’Ajuntament, què hi trobeu a faltar a Vilaplana? Què creieu que li sobra? Com us agradaria que fos?
Carles: Quan em pregunten on visc, sempre responc el mateix: Al llarg del curs escolar, dormo a Vila-seca, però visc a Vilaplana. Molts s’estranyen de la resposta i l'explicació és molt senzilla, el 80% de la meva vida social és a Vilaplana, si cal pujo i baixo el dia que sigui. En conec uns quants que dormen a Vilaplana i viuen a Reus. La pregunta és: què els fa falta a aquells que viuen fora vila?
En un poble no hi sobra mai res ni ningú.
Ens agradaria que fos com els vilaplanencs/ques vulguem que sigui. Que utilitzem, compartim, integrem, i sapiguem gaudir de les magnífiques instal·lacions que té el poble, de l’entorn i amb la visió de futur necessària per no perdre el marc de convivència que tenim.

10. Quina opinió teniu sobre la revista Lo Pedrís?
Valorem molt el format i l’esforç que feu tot l’equip per tal que arribi trimestralment a casa, i som conscients de les dificultats que teniu per rebre les col·laboracions necessàries per fer una revista amb un bon contingut i que resulti interessant als lectors. Per això, aprofitem l’ocasió per tal d’animar aquelles persones que podrien aportar les seves vivències o coneixements perquè ho facin.

11. Per cert, d’on traieu el temps per ser a tot arreu?
De seure al sofà mirant la televisió, de fer esport, d’estar-nos més temps del necessari davant l’ordinador, d’organitzar-nos... de llevar-nos ben d’hora, i de la paciència de les nostres famílies.



Pep Mestre i Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots