Recerca - Natura - Medicina - Portada | Revista 72

Les constel·lacions familiars I : ELS ORDRES DE L’AMOR

Un Racó amb Vistes a la Sanació

Les constel·lacions familiars I : ELS ORDRES DE L’AMOR

Què són ?
Bert Hellinger va ser el creador de les constel·lacions familiars, les quals proporcionen un ordre dins els sistemes, tant familiars com grupals, en el treball o en espais d’aprenentatge. Tot grup forma un sistema i si aquest es troba ordenat i totes les parts ocupen el lloc que els correspon podríem dir que gaudeixen de salut i que els membres es senten a gust a tots nivells, de salut física, equilibri emocional i en pau mental . Ara bé quan hi ha un desequilibri en una part de la constel·lació, ja que es tracta d’un sistema, les parts afecten al conjunt.
Les constel·lacions familiars no són considerades una forma de teràpia, ara bé poden tenir conseqüències sanadores. En realitat són considerades una fórmula que ens ajuda a posar a lloc cada part per a ordenar el sistema, sigui familiar o d’un grup que comparteix un fi o interès comú.

Com funcionen?
Les constel·lacions familiars bàsicament funcionen representant el problema que ve a constel·lar la persona interessada. Aquesta veu la representació asseguda, mentre un grup de voluntaris/es representen els membres implicats en la problemàtica, majoritàriament familiar. També es tracten malalties, problemes econòmics o de feina, es col·loca un representant per a totes les parts importants: per exemple pare, mare, parella, malaltia,etc.
Per a representar una constel·lació cal anar amb la ment oberta i tenir l’habilitat de deixar (per una estona) la teva pròpia conversa mental a banda. I llavors les representants es deixen sentir la informació que els arriba i la representen. Quan comences a constel·lar t’envaeix una sèrie de sensacions, emocions, a les quals cal fer cas i seguir-les i expressar-les. I així per mitjà de la persona que guia la constel·lació es va teixint el fil de la informació que va sorgint, per a reordenar-la i que cadascú ocupi el seu lloc, el que li pertoca.
La veritat és difícil d’explicar, perquè és una sensació que s’ha de viure, els més escèptics us preguntareu i d’on surt aquesta informació que es representa? Alguns dirien que de l'inconscient col·lectiu, en paraules de Jung, altres de la informació continguda en l’ADN. Tots tenim ADN que ve dels primers humans; per tant, tots venim de la mateixa informació genètica o bé d’un “teixit etèric” que ens envolta que conté la informació de tot allò que ha viscut la Terra i que està contingut en els registres Akhàsics, totes elles són teories, i podríem seguir enumerant-ne. Jo crec que l’important són les sensacions amb què marxa la persona cap a casa quan el seu sistema és ordenat i la pau que sent quan els seus avantpassats tornen a tenir el seu lloc. Per la psicologia seria un joc simbòlic: és per exemple el joc que fan els infants quan van al metge i els ha fet mal la injecció... quan arriben a casa juguen a posar injeccions al seu peluix preferit, per a processar allò viscut i posar a lloc el trauma. Les constel·lacions poden ser vistes com una forma de representar el trauma externament, veure’l, identificar-lo i col·locar-lo al seu lloc, expressant pel camí totes les emocions que van quedar sense expressar en el seu moment, origen de la majoria de traumes: no haver pogut expressar les emocions associades al fet traumàtic.

I com s’ordenen els sistemes?
Bert Hellinger va anomenar el que es diuen els ORDRES DE L’AMOR que ens poden ajudar a identificar on es troben els desordres en la nostra vida, podeu observar si aquests principis estan o no en harmonia en la vostra família i en el cas que no, com és possible que aquest desordre generi un desequilibri.

1r ORDRE : JERARQUIA I PERTINENÇA

Pertinença

Tots els membres de la família tenen igual dret a pertànyer a la família i tots pertanyen a la família d’igual forma, siguin quines siguin les seves idees, les formes de fer o ser.

De vegades donat un fet dolorós del qual no es parla o bé es jutja negativament, s’exclou una persona de la família, algun dels casos d’exclusió són l'alcoholisme o altres addiccions, ludopaties, abusos, delinqüència, avortaments, fills morts molt petits i també “les ovelles negres de la família” tots ells són exclosos de la família o bé perquè es deixa de parlar d’ells com si no existissin o bé perquè quan se’n parla es fa amb to despectiu. Això genera un desequilibri que en constel·lacions familiars es veu molt clar, perquè un membre més jove familiar agafa el rol de l’exclòs repetint aquells patrons, per tal que el familiar exclòs sigui vist, ja que el sistema sempre tendeix a buscar l’equilibri d’una forma o altra, de vegades no del tot saludable.

Altra forma de desequilibri que genera l’exclusió és la malaltia, sovint quan es dona el lloc que li correspon a la persona exclosa el representant de la malaltia diu “jo ja puc marxar”.

Jerarquia

L’ordre jeràrquic és molt important: el més bàsic és que qui arriba primer té el primer lloc i a mesura que es van afegint els altres membres van ocupant els seus llocs.
Un exemple clar és quan una parella amb fills/es es separa i un dels pares té una altra parella; en primer lloc, es troben la primera parella i els fills de la primera parella i després ve el lloc de la segona parella i els fills que pugui tenir amb aquesta. I això és important perquè de vegades es dóna més importància a la nova parella i els nous fills, creant un desordre en relació a la primera parella i fills/es, que pot arribar a convertir-se en exclusió.

Un altre exemple: els germans de vegades també volen ocupar altres llocs que no els pertoca, i això ho podem veure quan el més petit vol fer de germà gran. O fins i tot quan el germà gran fa de pare dels altres, aquest desordre pot provocar que el germà que vol fer de pare no trobi parella, ja que d’alguna forma està emetent una informació i és que al ser el “pare metafòric” dels seus germans ja està “casat” amb la seva mare, són aquells nois o noies que viuen a casa dels pares (falti o no un dels dos progenitors) i s’han fet càrrec de coses que els pertocava als pares i no a ell /a que per odre jeràrquic ve després.

Un altre exemple que té lloc sovint és quan ocupem el lloc de pares o mares dels nostres pares i mares, carinyosament se’n diu “abuelear”, és a dir, fer d’avi o àvia, ja que pretenem ensenyar què és el millor per la vida dels nostres progenitors, creient-nos que en sabem més que ells i creant així un gran desequilibri en la nostra vida.

2n ORDRE: EQUILIBRI ENTRE DONAR I REBRE

El balanç de rebre i donar entre iguals ha de ser equilibrat perquè una relació sigui pròspera i es mantingui, és a dir si dins d’una parella sempre és un el que dóna i l’altre el que rep, es crea un desequilibri difícil d’arreglar que genera una frustració, tant per al que dóna en excés com per al que rep. Entre iguals inclou amistats, germans o parella.

Entre desiguals, és a dir entre progenitors i fills /es, l’ordre adequat és que els pares donen i els fills/es reben. En canvi, hi ha moltes ocasions entre les quals els descendents no poden rebre o no els hi resulta fàcil, creant així un desequilibri (ja en parlarem en una altra ocasió).

3r ORDRE: LA CONSCIÈNCIA DEL TEMPS I EL LLOC QUE TE TOCA VIURE

Sovint vivim en un passat, amb unes emocions antigues de recança, de nostàlgia o de ràbia, tristesa, etc, que no ens permeten viure el moment present i de vegades aquestes emocions són “herències familiars”.

Ens en podem adonar sobretot quan algú diu: “és que és patidora com sa mare” o qualsevol altre adjectiu. Aquell atribut l’hem fet nostre i ens fa viure la vida sense la total capacitat de les nostres habilitats, de tal forma que estem vivint la vida amb un patiment que és més heretat que propi i això provoca que no visquem en plena consciència de la vida present. Això es pot extrapolar més enllà d’emocions, a formes de fer, que són familiars, com si en la genètica haguéssim heretat el tarannà, la personalitat o les addicions; són més aviat lleialtats familiars que decisions pròpies. És per això que les constel·lacions et permeten prendre consciència del teu moment present i que hi ha de propi i d’allò heretat per a poder deixar enrere allò que no ens fa bé, honrant i respectant els nostres ancestres en el procés.

Com veieu, és un tema molt extens i complex d’explicar, per la qual cosa crec que hi dedicaré algun altre número. Per a més informació o qualsevol dubte em trobareu a terapia.albabd@gmail.com